Rialc
Rao 94.21

            Ausiàs March






    1      Cert es de mi que no me·n cal fer compte
    2      per fer contrast Amor, qui tant me força.
    3      Ira, yo·t prech que lo meu cor m’esforça;
    4      los meus affanys sol a tu los recompte.
    5      Envergonyit, confes la mia colpa,
    6      com no m’esforç contra·l desig orrible
    7      que·m ve d’Amor, si be·l trob molt terrible.
    8      Semblant a ’quell qui·ls sancts alguns encolpa,
    9      yo prench conort com per son colp tals jahen;
    10     infern es ple dels qui Amor complaen.

    11     Tant com en mi es e fon soportable
    12     de contrastar e vençre la batalla,
    13     yo he complit, dins mi sentint baralla,
    14     tal que no·m fon un altre comparable.
    15     Yo desig tant com lo cor me soporta,
    16     e per aquest desig am y ahire;
    17     puix la que am ab grat e desgrat mire,
    18     torbat me sent, costum passat no·m porta.
    19     Yo am e·m dolch coneixent mi que ame;
    20     d’ella·m delit, e mes com la desame.

    21     Los bens que y sent en ell’amar m’enpenyen,
    22     e los seus mals per avorrir no basten,
    23     e son tan grans e tant a mi contrasten,
    24     que moltes veus als bens de mort estrenyen.
    25     No passa molt que Amor los empara
    26     e fa qu’oblit, sens perdo, sa gran falta;
    27     Ira no mor, mas esta com malalta,
    28     mentre Amor te gran força encara.
    29     Quant Ira·s mou, Amor de mi·s desterra;
    30     romanch en pau, com entr’ells no ha guerra.

    31     D’esperiment no passe gran fretura.
    32     Yo se Amor e Ira com s’avenen
    33     dins l’amador, e de quant aquell penen
    34     de tal dolor que no soffir mesura.
    35     Si amat so, dolor sera ma vida;
    36     si desamat, al risch sera mon viure;
    37     mas tost sere de mal o be delliure:
    38     breu sera ’n mi la batalla finida.
    39     Esser amat es dolor mentre visca,
    40     mas lo desig sens consell mi arrisca.

    41     Qui es lo foll qui ’n contr’Amor s’ergulla?
    42     Segurs son d’ell los morts y els no sensibles,
    43     mas no alguns qui son d’Amor passibles;
    44     qui vol ser fort, de la carn se despulla.
    45     En mi he vist un singular exemple:
    46     quant he pensat d’Amor del tot estorçre,
    47     contra mi veig cami que no puch torçre,
    48     portant me ’n part, la qual si be contemple,
    49     no puch dar pas plaent a mon coratge;
    50     ab cor tirat vaig faent mon damnatge.

    51     En temps passat senti dolor estrema,
    52     mas no es menys aquesta present, fresca.
    53     Aquesta ’s fel, no toca res de bresca,
    54     e par a mi qu’ab mans lo cor me prema.
    55     No pot durar que no·m leix o que·m mate;
    56     ella es fort perqu’ab delit no·s mescla:
    57     hon lo delit e dolor fan sa mescla
    58     esser no pot que·l cor hon son esclate;
    59     perqu’a mi plau que muyra o que·m passe:
    60     esclatar vull mes que, si languint, lasse.

    61     Semblant a ’quell qui la Mort vol ampendre
    62     e quant l’es luny ab rahons la menaça,
    63     veent la prop si, pau vol e ell’abraça,
    64     jurant que may tal assaig volra ’npendre,
    65     ne pren a mi qu’en contr’Amor m’esforce,
    66     durant l’esforç tant com ma raho basta,
    67     e pert se tost, car no te ferr’en asta;
    68     fugir vull d’ell, si bast fer que no·m force,
    69     mas tot mon cos, per ell, contra mi s’arma
    70     e poca part rebellada de l’arma.

    71     Partir no·m puch del loch hon la he vista.
    72     Donchs, quant desig de veure sa persona
    73     e tem de mort si bon esguart no·m dona!
    74     E si·l me fa, dolor altra m’entrista,
    75     car ymagin que altre l’a sentida,
    76     la su’amor e son esguart benigne,
    77     e yo he vist aquell bo e maligne.
    78     Plaent me fon e molt adolorida,
    79     e tant com mes en ella yo·m delite,
    80     pensant que tal feu ab altre, despite.

    81     Plagues a Deu que perdes yo la pensa,
    82     perque·m jaquis aquesta gran congoxa!
    83     En pijor vinch si aquella m’afloxa,
    84     puix quant hi torn, yo reb major offensa,
    85     car no·s pot fer algun delit no·m membre,
    86     e per aquell mes dolor me turmenta.
    87     Davant la tinch e sembla·m que la senta;
    88     no se la nit o lo jorn qual dech tembre;
    89     yo fuy amat, e no tant com pensava;
    90     sens retenir, mon voler bandonava.

    91     Tots los senyals que l’amador acaben
    92     yo trob en mi, que no fall hu que y sia;
    93     per ella vinch en tristor y alegria:
    94     tots los meus senys forans e dins ho saben;
    95     car no veig res sino ella que m’alte,
    96     no desig toch de ningun’altra dona;
    97     alguna veu no·m par que sia bona,
    98     son cors no bell, e yo no me·n desalte.
    99     Ymaginant, car no y se pus en ella,
    100    ses parts pel tot am en gran maravella.

    101    No solament la pens haver perduda,
    102    e per aço dolor mortal m’agreuja,
    103    mas he sabut que Amor no m’alleuja
    104    de tot son pes, mas la manera·m muda;
    105    e perque yo en los deserts habite,
    106    ha·m fet saber que amat no puch esser,
    107    e volgra yo primer lo meu desesser
    108    que si d’amor, yo amant, no·m delite.
    109    No·m plau amar e menys que a mi amen;
    110    mas si yo am, muyren los qui·m desamen.

    111    Yo cregui ferm que sentir no poguera
    112    en mi amor ne ’n la person’amada,
    113    ne per la carn l’agues tant desijada,
    114    no ymaginant qu’en ser amat venguera;
    115    hun gest mostrant dona ficta honesta,
    116    e sentiment praticant d’amor acte,
    117    sens recelar ha fet en mi fals tracte,
    118    prenint me·l cor, e part alguna·m resta.
    119    La que roman te occupada Ira,
    120    e quant se mou, tot quant so a si·m tira.

    121    Lo gest dels ulls e de aquells la forma
    122    fet han en mi passio molt estranya,
    123    per l’apetit que tot per carn se guanya
    124    ab altre molt que d’opinio·s forma;
    125    e d’aquest es lo tot d’ella l’objecte,
    126    no sol lo cors, mas tota ensemps presa.
    127    En aço es ma voluntat atesa
    128    molt tardament, no volent tal effecte.
    129    No vull amar, e mon apetit ama:
    130    sobre neu veig maravellosa flama.

    131    Axi com es en nos l’anima tota
    132    en tot lo cors e tota ’n cascun membre
    133    —tallant algu, no cal per aço tembre
    134    que per aquell ella romanga rota—,
    135    la mi’amor es en lo tot d’aquesta,
    136    e si·l veig res que per desalt m’altere,
    137    no sent en mi que d’amor despodere;
    138    en lo seu tot la mia tota resta,
    139    si com la mar un punt no se n’altera,
    140    si hom ne trau una gran albufera.

    141    Yo vull Amor ab condicions tales,
    142    que, segons ell, grans contraris empliquen;
    143    ell es tot mal, e mes los qui·l pratiquen,
    144    tots son eguals en lurs qualitats males.
    145    Son ferm estat, si es, saber no·s leixa;
    146    aquell instant no·s jaqueix be coneixer:
    147    tostemps esta en lo minvar o creixer;
    148    sent ho aquell qui molt ab ell se feixa.
    149    Axi com so compost de molts contraris,
    150    ma voluntat e l’apetit son varis.

    151    Amor, Amor, los vostres letovaris
    152    son molt amarchs y a sanitat contraris.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès CXVI.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori