Ausiàs March
1 Lo cinquen peu del molto ab gran cura
2 yo he cercat —e no·n te sino quatre!—,
3 volent honest en amor deshonesta
4 e lealtat en cor de falsa fembra;
5 e per amor he volgut ser alegre,
6 menys de ser trist, e ferm en un preposit.
7 Gran amador de semblant no s’escuse
8 e que·s trobas de Salamo pus savi.
9 No solament m’a romas en la pensa,
10 ans ho volgui en les obres foranes;
11 aquest’amor de contemplar no·s farta,
12 si be, a temps, en pensa hom ho forja.
13 Yo, praticant d’amor leigs e bells actes,
14 ymagini tals contraris factibles,
15 e no·m dolch prou del temps que m’he vist correr
16 perque·m roman en pensa plaent habit.
17 L’engan conech, mas per obra no·l mostre,
18 puix que d’amor del tot yo no·m despulle;
19 fluix me penit, car dolor no m’agreuja:
20 solament bast ayrar mi, si ame.
21 Al grau primer, bo, del peccant me trobe
22 que del mal fet ha conexença fosca,
23 e, sino quant, a temps, desig me torba,
24 yo so content ell e son delit perdre.
25 Volgra·l jaquir sens eleccio mia,
26 mas que vengues per alguna ventura
27 —plagues a Deu per ser malalt o pobre—,
28 car si·l jaqueixch, cert yo se que me·n repte.
29 Si be raho en contr’Amor se arma,
30 veent que·s pert per ell ma bona obra,
31 no·m trob esforç, que del tot m’abandona,
32 ab tot que mes de contemplar no passe.
33 En quantitat, en delit gran no puge,
34 ans es molt poch, mas fort per a disolre;
35 fastig no tem, por ne sperança·l tempta,
36 la sua fi tota dins mi se n’entra.
37 Puix que no pot esser en aquells actes
38 que de amor los amadors pratiquen,
39 pren un remey: qu’en contemplar se·n munta,
40 e d’allo viu que d’amor no·l pot tolre.
41 Si fos axi que sens passar principis
42 yo fos al ple que Amor l’amant alça,
43 hon ha delit, coneixença perduda,
44 yo so ben cert qu’en oy Amor no·m fora.
45 Mas, qui sera qu’en delit passar vulla
46 per gran dolor, si d’aquell no sent purna?
47 E yo no am, e menys amat puch esser,
48 e la raho tant res no abomina.
49 La voluntat Amor no·m senyoreja,
50 hoc l’apetit, fins que de mi·m recorde,
51 mas quant yo pens totes les circunstancies,
52 entre Amor e mi es gran barrera;
53 car yo no pens qu’en ser amat abaste
54 ne·n sent delit, per be que m’i disponga.
55 Es veritat que no se que me·n jutge,
56 essent amat si·l retria lo deute.
57 Pren me n’axi com a ’quell qui contempla
58 l’esser de l’hom e com es de Deu obra,
59 e puix ell ve a contemplar sos actes,
60 tant avorreix trobar s’en lo mon home!
61 Com de Amor son esser ymagine
62 e·ls gentils fets qu’en l’entendre·m romanen,
63 yo m’adelit, e com al voler passe,
64 per lur exces e qualitat m’agreuge.
65 Entench no be los mals que Amor atraça,
66 perqu’altres bens no senti en ma vida:
67 qui ’n carçre viu del començ d’infantea,
68 ab dol se n’ix puix en abit li torna.
69 Renunciar no puch lo franch arbitre
70 de obeir, si Amor me demana,
71 e quant amant e amat esser pense,
72 no trob en mi esser cosa possible.
73 Per un portal ixch de l’hostal de Venus,
74 per altre y torn ab les cames trencades,
75 e yo no pens qu’en ser amat abaste,
76 ne·m plau amar, ne menys me·n desespere.
77 Yo so aquell qui ’n leig offici·s cria,
78 sab e no sab qu’es mal e no·n pren altre,
79 car no pot ser abit sens delit reste,
80 e aço par en covarts homens d’armes.
81 Mi e mos fets yo mir ab vista fosca,
82 no pas com orb, ne ab la vista clara;
83 conech mon dan, mas no tant que me·n dolga:
84 lo cor no·l sent, solament bast a creure.
85 Quant yo m’esforç que Amor de mi lance,
86 son be·m recort e los mals tots m’obliden;
87 si·l pens seguir, de sa dolor m’acorde,
88 e so membrant del be de l’honest viure.
89 Semblant a ’quell qui ha mal de diable,
90 e, quant lo pren, Deu no coneix ne honra,
91 perqu’es d’aquell qui te ses virtuts preses,
92 e puix, jaquit, torna ’n sa coneixença,
93 quant per la carn Amor me passiona,
94 no·m sent raho ne mal que per ell vinga.
95 E quant d’Amor la part pura contemple,
96 yo sent delit; si pas avant, m’agreuja.
97 Si com se pert lo poder de la vista
98 si l’om esta longament en tenebres,
99 axi·l voler se pert si no executa
100 los fets aquells d’on havia costuma.
101 Per ço Amor sol en la pensa·m resta,
102 perqu’a lonch temps que l’obra no pratique;
103 a mon delit la dolor no contrasta,
104 car no sent por ne sperança·l falaga.
105 Mentre Amor dels abits no arranque,
106 yo·m dubte molt qu’en algun temps no brote;
107 ja no pot ser qu’en mi·s crie gran arbre:
108 mon cor li es com terra molt exorca.
109 Loch troba ’n mi honsevulla que·s tinga,
110 sperant temps lo pus dispost que trobe;
111 abasta ell, qu’en sola pensa reste
112 per l’abit pres, que si pel rau no squinça.
113 Quant de Amor, indiferent, yo parle,
114 sia entes lo que tot l’ome liga,
115 e no aquell qui sols a l’angel toca,
116 e menys als bruts, puix de raho freturen.
117 Aquest es dit amor de home propi,
118 car es compost de ses dues natures;
119 bell es e leig, segons de qual mes toca,
120 mas no pot fer que reste menys de mescla.
121 Si·l voler d’om en ser amat termena,
122 es dit amor, car de la fi pren forma;
123 e si en carn, sens res abstraure fina,
124 es brut voler, puix mes avant no passa.
125 Axi com es tot’arma bon’o mala
126 segons que pren d’acer e ferre tempre,
127 Amor es tal que, segons es composta,
128 sa valor pren: lo tal e qual la honren.
129 Res sens esguart no ’s d’hom propria cosa,
130 car general es als bruts e als arbres;
131 del sentiment lo brut a l’arbr’avança,
132 e la raho a l’hom d’aquells separa.
133 Donchs l’apetit, hon la raho no·s mescla,
134 no ’s propi d’om, per be qu’en ell se trobe,
135 e tant es hom com mes ne participa,
136 e segons quant, d’hom se lunya u s’acosta.
137 No·s don’Amor ab tan egual balança
138 que poch o molt una part no decante:
139 o l’apetit del cors mes a si·l tira,
140 o l’arm’a si per sa part lo se·n porta.
141 Si com en l’om un’humor predomina,
142 que no es hu que per egual les haja,
143 e ve per temps que·s cambia·l domini,
144 axi Amor pratica en nosaltres.
145 Esser no pot que l’arma obre sola
146 e que lo cors sens aquella res faça;
147 res no fa l’hom que tot no y comunique,
148 segons ses parts de l’acte han semblança.
149 Per be que·l cors no vulla res abstracte
150 e l’esperit materials no vulla,
151 d’ells abduys junts hix Amor que·s diu mixte,
152 prenint lo nom d’aquell a qui mes sembla.
153 L’enteniment no es d’amor la causa,
154 mas l’apetit, de que·ls bruts no han falta;
155 donchs, de amor axi mateix ne senten,
156 ab fort desig, tal qu’en rabia torna.
157 La duracio veu hom no esser molta,
158 e d’est’amor los mes homens s’encenen:
159 alguns tostemps; altres segons los troba,
160 seguint Amor per l’esguart que·ls inclina.
161 Si ’n gran exces per son desig l’om puja,
162 tot lo compost ses potences te preses,
163 car segons es e a qui es amable,
164 axi ses parts de amor les carrega,
165 tirant, fluixant, creixent, minvant, fent cambis,
166 volent l’onest, apres tot lo contrari
167 —aço segons se porta ’n fantasia—;
168 a temps volent com hom, com brut, com angel.
169 Tot enaxi com lo foch no ’s en acte
170 en lo acer, mas l’obra ’s en potença,
171 e mes al foch la calor lo desperta,
172 car si ’n l’acer no y fos, no scalfaria,
173 amor en temps esta ’n l’hom com defuncta,
174 e puix reviu, mostrant se ’n part o tota,
175 d’hon se veu clar que restava en l’abit,
176 prest en obrar, mogut per son consemble.
177 Tot element elementat no ’s simple,
178 ans es compost d’un altre son contrari;
179 mas es tan poch lo que de l’altre s’ampra,
180 que be no·s pot aço pels senys conexer.
181 Tal es Amor, que·ls actes no ha simples,
182 car sensuals son e d’esperit toquen,
183 mas una part a l’altra sobremunta,
184 qu’ella·s diu tot, segons qual, bella u leja.
185 Semblant me trob de l’assetjat en plaça,
186 hon es lo burch e fort castell e vila,
187 e armejant, perdent forces, lo·n meten
188 fins al pus fort, hon no fa ne tem armes;
189 axi Amor: mos pensaments lo lancen
190 fora de mi, d’un acte apres l’altre,
191 fins que roman en l’abit sol de pensa,
192 e ’n lo voler, com a correu, se·n passa.
193 Si com lo foll en pensa rey se forja
194 fins que perceb que no ha de rey actes,
195 e dura tant estar en ignorança
196 com ell roman en pensa de rey esser,
197 axi Amor en pensa m’adelita
198 fins que la fi pens que se·n deu atenyer:
199 ans que yo pens a qui amar, yo ame;
200 quant l’imagin d’ella millor, m’espante.
201 Si com l’avar los diners per ells ama,
202 que no veu res per que aquells despenga
203 —a si mateix no diu que no se n’ampre,
204 mas no·n sab cas ne pensa qu’esser pusca—,
205 axi Amor no veig a que·m profite:
206 en tant me plau que de la fi no pense.
207 Yo no esper, ne ’n desesperar baste;
208 entre lo mig d’aquests estrems alleuge.
209 Un hom es tal que ama per natura
210 son fill, en tant qu’avorrir no·l poria,
211 e si es foll, de sos fets se desalta
212 perque·l veu tal e ple de cabdals vicis.
213 Axi d’Amor ses penses me deliten
214 per l’abit pres que natural repute;
215 mas per mon temps de sos fets me desalte,
216 car totalment lo trob a mi dessemble.
217 Amor me plach tant per sos actes nobles,
218 que de per si yo l’am sens esguart altre,
219 semblant a ’quell qui son bon amich ame
220 pel que ha fet e no per lo que faça.
221 En tant me plach per delitables obres,
222 qu’en mi roman tal signe o caracte,
223 que perdent yo l’esguart per qui amava,
224 aquell delit am qu’en la pensa·m resta.
225 Los meus desigs, si de passio mouen,
226 de l’abit pres lur moviment comença;
227 ymaginant com aquells yo sentia,
228 aquells yo sent e fa que yo·ls desige;
229 regonegut, en dol me converteixen,
230 conexent mi no poder aquells rebre
231 sino com veig e del passat m’acorde;
232 ma passio no·s mou, e menys per altre.
233 Axi com es la sciença del metge
234 bella ’n estrem, segons si e hon guarda,
235 axi ’n estrem es la pratica leja,
236 e tots los senys quasi fastig ne senten.
237 Tal es Amor, que·l seu esser es noble;
238 lo praticar, odios e terrible,
239 car l’esperit ne pren molt gran angoixa
240 e lo cors fam, y en fastig, volant, passa.
Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.
Pagès CXVII.
Incipitario
di Ausiàs March
Indice
degli autori
