Rialc
Rao 94.92

            Ausiàs March






    1      Qui·m mostrara la Fortuna loar
    2      del sobiran do per ella rebut?
    3      E tinch per foll tot hom e decebut
    4      que poch ne molt conteng’ab mi de par.
    5      Yo so molt prop de viure be content;
    6      embarch no·m fa mes d’una passio
    7      que sembl’a mi que ve menys de raho,
    8      puys ha raell en vostre falliment.

    9      Ab mi no·s pot comparar hom vivent,
    10     puys la que am creem qu’es la mellor,
    11     ab molt gran seny e honestat de cor,
    12     e yo l’am tant qu’ella m’es benvolent.
    13     En lo començ fon bona ma ventura,
    14     seguir lo deu la fi a mon començ,
    15     e si no u fa, mort, qui tota res venç,
    16     donara mi la terra ’n vestidura.

    17     Mas Deu no sab en lo mon creatura
    18     sens defallir alguna part de be;
    19     d’on l’om es foll qui ha laugera fe,
    20     abandonant Aquell ultra mesura.
    21     Per que yo·m trob no fart de son voler,
    22     e no crech be lo que m’es dit per ella,
    23     e cuyt haver d’aço justa querella,
    24     mas creure ferm no tinch en mon poder.

    25     Term’en amor algu no pot saber,
    26     e cell qui·l creu en amor no sab res;
    27     qui ’n tal cami a passejar es mes
    28     no troba fi, e penssa ’quell’haver.
    29     Dos cors units en una voluntat
    30     deu fer Amor, e lo qui se·n parteix,
    31     en ell Amor de continent pereix;
    32     no ama fort l’amador limitat.

    33     Amor se te per pus injuriat
    34     per hom en qui trobe lo seu cor fret,
    35     que per traydor on fos tot malifet,
    36     puys lo forças d’esser enamorat.
    37     Qui tebeu es, d’Amor es enemich,
    38     e port’ab si contr’Amor lo fallir;
    39     si no ’s cregut, tolga·s d’enfellonir,
    40     car de cor franch hom no creu l’om enich.

    41     Si lo meu hull no tinch per ver amich
    42     e del que se no vull esser membrant,
    43     no creure vos esser vers mi errant
    44     e trobar m’e de peguesa molt rich.
    45     La mi’amor a mi creix la sospita,
    46     e lo que se, que de mi no·s pot tolrre,
    47     e de mon cas no us voleu assats dolre
    48     per poqu’amor que dintre vos habita.

    49     M’oppinio es en mon cor escrita,
    50     que, sino vos, als no la me·n pot raure;
    51     vos me podeu en tot’arror fer caure,
    52     puys que Amor forçar mi se delita;
    53     e tant desig que si’amat per vos,
    54     que m’es forçat duptar que axi sia;
    55     Amor me fa de veritat falsia,
    56     no bast’en pus qu’en esser sospitos.

    57     O foll’Amor! En l’om molt desijos
    58     cabre no pot en ell sats conexença;
    59     sa passio li torba sa sciença,
    60     e majorment lo qui es amoros.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès LXII.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori