Rialc
Rao 94.109

            Ausiàs March






    1      Si Deu, del cors, la mi’arma sostrau,
    2      no·m planyeran sino mos cars parents,
    3      car mos amats no·m son tan benvolents
    4      qu’en aquell cas no·ls calga dir: «Plorau!»
    5      Escas loguer es dat a mon treball
    6      com no so plant de pena sostenguda,
    7      e si raho pot esser coneguda,
    8      culpa no han, puys bon voler los call.

    9      E d’aço·m planch e quedament treball,
    10     e dins mi plor e calle com a mut,
    11     e fir me cell qui·m degra sser escut,
    12     trencant mon cor, e crit de mi no sall.
    13     D’Amor ho dich, qui·m trenqua lo pensar
    14     que per null temps sere per vos amat,
    15     e per aço yo·m trob desesforçat
    16     car tot assaig se causa d’esperar.

    17     Dels amadors me vull ben informar
    18     on es amor en desesperat cor,
    19     e si es viu, per que de ffet no mor,
    20     com per amor no pot amor mostrar.
    21     No dire pus; mas contenple cascu
    22     l’estat d’aquell qui en tal cas se veu.
    23     Mas, guay de mi!, que tot lo cas es meu;
    24     donchs no deu ser que no·m plore algu!

    25     Los mals d’amor son pochs al juhi comu,
    26     car en pochs cau aquesta passio,
    27     e tal dolor no la sent la raho;
    28     sino a ssi, no pot jutjar algu.
    29     Aquell coneix la dolor de la mort
    30     qui ’n forca es, volent li donar volta,
    31     e cell qui ha sa vida·n delits bolta,
    32     de tal dolor no pot fer bon report.

    33     Es veritat: si portam en recort
    34     que molts passats morir ne sostengueren,
    35     conexerem quanta dolor hagueren
    36     puys que morir los fon millor soport.
    37     Sens causa gran null acte gran se fa;
    38     per ço cascu pot haver conexença
    39     que l’hom havent de mort poqua temença,
    40     tan foll gosar gran dolor lo porta.

    41     Metg’en lo mon saber no li basta
    42     sentir lo mal que lo malalt soferta,
    43     mas per senyals en la part descuberta
    44     pora jutjar l’om en quin punt esta.
    45     Enaxi ’n pren a l’hom d’amor puncell;
    46     no pot sentir passio, mas veu l’acte
    47     d’ayçell qu’en ssi porta lo gran caracte
    48     d’Amor, qui may contra ssi vol consell.

    49     Si com empeny balesta lo quadrell
    50     aytant com pus la sua força basta,
    51     la voluntat de l’hom o dona ’s casta,
    52     tant quant Amor sa força sten en ell.
    53     En contr’Amor no valgue saviesa;
    54     si no David se·n fora be deffes,
    55     e savis molts no hagren tant ampres
    56     si contr’Amor valgues alguna ’mpresa.

    57     Plena de seny, per no esser entesa
    58     la mi’amor pora scapar sens merit;
    59     e sab me greu, com no haureu demerit
    60     per mon parlar no faent la us palesa.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès XVII.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori