Rialc
Rao 94.83
Ausiàs March
1 Puix me penit, senyal es cert que baste
2 per a saber l’error de que·m vull tolre.
3 Mas, qui·m dara esforç contra lo dolre
4 per a jaquir lo delit que yo·n taste?
5 Per ma raho yo vengui ’n conexença
6 qu’en ser amat no·m calia fer compte;
7 mas ab Amor yo n’he fet ja l’afronte,
8 complidament he vist la speriença:
9 la mi’amor un’altr’a si no·n tira;
10 lo dret d’Amor en mi tot se regira.
11 Puix altr’amor per la mia no guanye,
12 la qual es preu per hon Amor se guanya,
13 per ser vencent no sabi altra manya;
14 perdut es ja tot quant per ell’affanye.
15 Si com aquell qui viu ab medicina
16 e ve per temps que no li val al viure,
17 axi muyr yo, qu’Amor, qui·m feya viure,
18 altre voler per lo meu no s’inclina.
19 Puix no pot fer que, amant, amat sia,
20 leixe m’en pau, no torb la vida mia!
21 Ell m’es entrat per la part mia flaca,
22 dant m’entenent que, amant, amat fora,
23 e james d’ell me·n plach altra penyora;
24 aquest es preu que·l cor d’home no taca.
25 Desesperat del tot yo de aquesta,
26 dexi·m d’amar per a temps perdurable,
27 e so tornat mes que altre amable
28 d’aquell’amor que no ’nclou la honesta;
29 e puix me vench sens altr’acompanyada,
30 no·m pensi fos en mi tant esforçada.
31 Qual tan cortes qui de amor excepte
32 cas leig o fort, puix que Amor lo mane?
33 Qui es tan foll qui ’n contr’Amor se vane,
34 dient: «Yo so qui leix e qui accepte»?
35 Tot enaxi com l’anima infusa,
36 racional, sobre l’inrahonable
37 fa tot son fet per via rahonable
38 —tot quant fa l’hom per lo seu decret usa—,
39 tal es Amor, que si en hom se lança,
40 tot quant es d’ell torna en sa semblança.
41 Qui es lo foll, donchs, qui d’Amor no tema,
42 si ha sentit son poder no vencible?
43 No·s deffen d’ell sino l’hom insensible;
44 no so aquell, car part n’e presa strema.
45 E, atrevit, pensant haver deffensa
46 en contr’Amor, li he tenguda cara.
47 Pensant haver de ma raho empara,
48 yo no·m pensi ell bastas fer m’offensa
49 tal que, volent mi de Amor defendre,
50 ell me pogues la sua força stendre.
51 O quant es poch per hon Amor se fica,
52 e per aquell, en loch dispost, molt obra!
53 Per no sabuts mijans en nos fa obra,
54 lo temps e loch lo creix o mortifica.
55 Amor sab mills lo que a nos agrada
56 que nos mateixs no bastam a conexer,
57 e quant pensam que nostr’amor deu crexer,
58 en aquell punt es desagraduada.
59 Quant nos pensam que·ns leixa, ell nos toca;
60 ab un fil prim se tira una roca.
61 Delits passats de la que am m’acorden
62 contra mon grat, e les dolors m’obliden.
63 Qui son aquells que dins lo meu cor criden
64 e par a mi que son vermens qui·m morden?
65 Ço son desigs contraris qui·m turmenten,
66 car vull delits qui dolor me aporten;
67 vull desamar, mas ells no m’o comporten;
68 a mon voler los apetits dissenten.
69 Pensar se pot quant a raho contrasten,
70 qu’ells entre si a plaure no s’abasten.
71 Si co·l malalt que la causa ignora
72 de l’accident, e no sap lo que·l mata,
73 vehent tot si que per dolor esclata,
74 e semblant mal no senti algun’ora
75 —no cal dubtar, si roman en sospita,
76 si·l vench d’exces lo mal o de natura,
77 e si d’exces, quin fon, que tant procura,
78 a ssi mateix tot lo passat recita—,
79 axi d’Amor yo·m dolch e no puch creure
80 que per tan poch en tant me degues veure.
81 No puch oir, de la que am, paraula
82 que senyal gran ella en mi no faça:
83 si bona es, gran delit me atraça;
84 mala essent, la dolor es en taula.
85 No passa res que d’ella ymagine,
86 que no m’escalph o que tot no·m refrede;
87 tots los mijans de mi apart e vede,
88 en ahirar o amar si pens fine.
89 Cascu d’aquests te causa ’n mi que·s tinga;
90 no se jutjar en mi qual se retinga.
91 L’imaginar altre be no m’esmenta,
92 sino aquest qu’e sentit per aquesta;
93 te·m lo cor pres, molt poca part ne resta
94 per allogar Ira quant se presenta;
95 fent mudament tan gran en ma persona,
96 qu’en suor vinch quant Ira ’n mi comença;
97 ladonchs Amor no pot fer que la vença,
98 ans son poder del tot li abandona;
99 no passa molt que lur poder s’eguala
100 e venç Amor, entrant me sens escala.
101 No·s pot be dir amor de home propi
102 lo que yo sent, car per la carn es tota;
103 d’aço·m delit com no·n pas una gota
104 en l’esperit, e si u fa, com repropi.
105 E·m delit mes com no pot ser que dure
106 molt lo desig que fartament aporta;
107 mas hom veu que natura no comporta
108 que lo fruyt vert cayga sens que madure.
109 Lo meu voler es obs que tal cos faça,
110 o volra Deu que natura·s desfaça.
111 E que fos l’hom tant com sera lo segle,
112 tostemps veura en si coses novelles,
113 prenint, jaquint les noves per les velles;
114 lo que fon tort un temps, puix li es regle.
115 Novellament casos a nos avenen,
116 per no ser tals o per altra costuma;
117 esperiment cascun jorn se consuma,
118 e los juhis en molta error venen.
119 Fins a la mort es mester hom se tema,
120 perque Amor en les carns tostemps crema.
121 Amor, Amor, yo he pres ferma tema:
122 que vostre be porta dolor extrema.
Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.
Pagès CXV.
Incipitario
di Ausiàs March
Indice
degli autori