Rialc
Rao 94.44

            Ausiàs March






    1      Lexe la Sort lo seu variat torn;
    2      cesse Amor son doloros costum.
    3      D’ell so content, si be no u acostum:
    4      no·m pot donar mes en lo present jorn.
    5      Mas yo vull ço que natura no te,
    6      e desig mes que yo no puch trobar,
    7      volent que res no pogues empaxar
    8      lo meu delit, que per Amor me ve.

    9      Ara conech que preu mes aquest be
    10     que tots aquells que yo pori’aver;
    11     e dels passats compte no me·n cal fer:
    12     foren no res, segons se veura be.
    13     Delit d’amor no prehi james tant
    14     que fos celos de tot l’avenidor;
    15     ara tem mi que no·m falleg’Amor,
    16     e quant me pot noure yo sso dubtant.

    17     E si de mi yo·m trob segur, penssant,
    18     a vos yo tem aytant com enemich,
    19     mas sobretot Amor tem que desllich
    20     lo ligament del qual ell fon ligant.
    21     Aquell voler que yo pusch be regir,
    22     no·m fa paor ne res qu’en mi sera;
    23     aquell voler qu’en passio stara,
    24     done·m la mort quant me volrra jaquir.

    25     Per que·s pot fer que pot diminuhir
    26     en mi amor sens mon consentiment?
    27     Ja sent dolor e com mon sentiment
    28     no es forçat de mon voler seguir;
    29     e yo, segur d’amor en mi e vos,
    30     tendre·m per cert d’esser benahuyrat:
    31     als no m’i fall sino seguretat,
    32     car en present bast’en ser glorios.

    33     James ami que no fos desijos
    34     d’aquell desig que per fretur’avem.
    35     D’alguna part lo meu voler fon sem,
    36     perque·m falli, en part, ser delitos.
    37     Amor a mi stranys termens ha mes:
    38     mon desig es complit per vos de tot;
    39     a fermetat vull sol haver un mot:
    40     que d’enemichs d’Amor sia defes.

    41     Vostra valor m’a en amor empes,
    42     e lo voler, que·m sembla qu’es tot meu,
    43     e l’alt secret, que fer compte no·s deu,
    44     car forçat fuy d’aquest foch ser ences.
    45     Si la valor vostra y ell voler fall,
    46     ab ells mesclat, lo meu alt finara;
    47     mentres vullau e valgau no morra;
    48     d’aquestes tres pedres faç mon fermall.

    49     Tot escrivent jutja lo seu treball
    50     pus afanyos que no·l del cavador;
    51     tot axi·n pren a cascun amador,
    52     baxant tot cas, y el seu munt’a cavall;
    53     y el pobre hom fa juhi del tirant
    54     que son penssar tostemps corr’a delit:
    55     de Deu es ja qui viu ab null despit,
    56     car lo pus rich del mon es pobrejant.

    57     Yo so amat e visch dolorejant
    58     d’altres dolors que·l no amat no sab;
    59     yo tem de mort lo cor e mes lo cap
    60     d’aquella que de pressent es amant.
    61     Yo am molt mes per ser ne benvolgut;
    62     tot mon delit de s’amor se nodreix;
    63     si contr’Amor lo seu voler falleix,
    64     qui penssara lo dan a mi vengut?

    65     O foll’Amor! En dolor so caygut
    66     com no veig hom que parle be de vos,
    67     e veig ne tals que n’han justes clamors.
    68     Deu guard a mi d’esser en tal vengut!

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès LXXXV.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori