Rialc
Rao 94.7

            Ausiàs March






    1      Axi com cell qui ’n lo somni·s delita
    2      e son delit de foll pensament ve,
    3      ne pren a mi, que·l temps passat me te
    4      l’imaginar, qu’altre be no y habita,
    5      sentint estar en aguayt ma dolor,
    6      sabent de cert qu’en ses mans he de jaure.
    7      Temps de venir en negun be·m pot caure;
    8      aquell passat en mi es lo millor.

    9      Del temps present no·m trobe amador,
    10     mas del passat, qu’es no-res e finit;
    11     d’aquest pensar me sojorn e·m delit,
    12     mas quan lo pert, s’esforça ma dolor,
    13     si com aquell qui es jutgat a mort
    14     he de lonch temps la sab e s’aconorta,
    15     e creure·l fan que li sera estorta
    16     e·l fan morir sens un punt de recort.

    17     Plagues a Deu que mon pensar fos mort,
    18     e que passas ma vida en durment!
    19     Malament viu qui te lo pensament
    20     per enamich, fent li d’enuyts report;
    21     e com lo vol d’algun plaer servir
    22     li·n pren axi com dona ’b son infant,
    23     que si veri li demana plorant
    24     ha ten poch seny que no·l sab contradir.

    25     Ffora millor ma dolor sofferir
    26     que no mesclar pocha part de plaher
    27     entre ’quells mals, qui·m giten de saber
    28     com del passat plaher me cove ’xir.
    29     Las! Mon delit dolor se converteix;
    30     doble·s l’affany apres d’un poch repos,
    31     si co·l malalt qui per un plasent mos
    32     tot son menjar en dolor se nodreix.

    33     Com l’ermita, qui ’nyorament no·l creix
    34     d’aquells amichs que teni’en lo mon,
    35     essent lonch temps qu’en lo poblat no fon,
    36     per fortuyt cars hun d’ells li apareix,
    37     qui los passats plahers li renovella,
    38     si que·l passat present li fa tornar;
    39     mas com se·n part, l’es forçat congoxar:
    40     lo be, com fuig, ab grans crits mal apella.

    41     Plena de seny, quant amor es molt vella,
    42     absença es lo verme que la guasta,
    43     si fermetat durament no contrasta,
    44     e creura poch, si l’envejos consella.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès I.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori