Rialc
Rao 94.29

            Ausiàs March






    1      En aquell temps senti d’Amor delit
    2      quant mon pensar mira lo temps present;
    3      lo venidor no·m porti en esment,
    4      e lo passat fon lançat en oblit.
    5      Ja no fara mon sentiment dormir
    6      qu’en lo començ ignor sa mala fi;
    7      tals fets Amor sol aportar ab ssi
    8      que tots sos bens en dol han convertir.

    9      Lo be d’Amor clar demostr’ab lo dit,
    10     a l’amador, lo mal qui l’es vinent;
    11     es hun senyal que no pot ser mintent;
    12     donchs en lo goig se troba entristit.
    13     Qui es content es molt prop d’avorrir
    14     en pus breu temps que de vespr’a mati;
    15     grat, sobregrat e cambi·s favori,
    16     e ranc es dret, no·l plau bregues partir.

    17     Lo desijat pler se volta en despit,
    18     no te loch ferm d’Amor lo sentiment,
    19     sos torns e vist assats complidament,
    20     e veig aquell de mil colors vestit.
    21     Detras ell va continuu penedir:
    22     tal seguidor no·l viu mentre·l segui;
    23     ab los ulls cluchs detras sos peus ani,
    24     guiant m’en part on tart pogui exir.

    25     Si com lo jorn va primer que la nit
    26     e d’ella es hun cert demostrament,
    27     va lo delit d’Amor primerament;
    28     dolor apres no·l vol haver jaquit,
    29     havent poder de tota res delir
    30     que ab sa llet dolça delit nodri;
    31     tot ço que naix, delit ho consenti
    32     e corromp ssi per estrem dolorir.

    33     Dels mals d’Amor que trobadors han dit
    34     no·n se pus fort que son gran mudament;
    35     lo ferm estat no dura longament,
    36     seguint aquell hun novell apetit.
    37     Ffahent jaquir ço que vol hom seguir,
    38     mon apetit vol ço que no volgui:
    39     volent amar, ladonchs yo avorri,
    40     e, no volent, ami sens consentir.

    41     Certs mals d’Amor per sa colpa he dit;
    42     altres ne son Fortuna malmirent,
    43     cassos portant d’on ve departiment,
    44     donant enyor y entr’alguns met oblit.
    45     La mort breument Amor port’a morir,
    46     jaquint dolor a ’quell que no mori,
    47     e lo qui mor no tem final juhi,
    48     per gran dolor forçat d’Amor partir.

    49     Los fets d’Amor no puch metr’en oblit:
    50     ab qui·ls hagui ne·l loch, no·m cau d’esment;
    51     no puch sentir com los era sintent;
    52     on seny no ’teny, no es per seny sentit.
    53     Lo meu recort a mi no pot suplir
    54     dar lo delit que per Amor senti;
    55     perdent lo tast que per Amor tasti,
    56     a poch instant lo delit viu fugir.

    57     Ab la raho algu no ha sentit
    58     lo mal d’Amor o lo delit que·n sent;
    59     en altre loch ha son sitiament
    60     y es ja en mi alterat y marsit.
    61     Quant altres bens yo veig de mi fugir,
    62     enyor aquell que temps fon que·m fugi;
    63     puys que lo loch d’Amor en mi falli,
    64     Amor en mi no troba on tenir.

    65     Tot mudament es verament fallit
    66     e d’Amor es lo seu sosteniment,
    67     car de rres l’om no pot esser content
    68     si ’n hun estat Amor lo te stablit.
    69     Si fermetat Amor fa defallir,
    70     com portara res ferm Amor en ssi?
    71     Donchs, si Amor en fermetat falli,
    72     rao es gran puys no ferm l’a tenir.

    73     Amor, Amor, temps es de penedir,
    74     si que, vehent, no·s gire mon cami;
    75     lo vostre be fastig porta prop ssi,
    76     o tal dolor que sab prou qui u sab dir.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès XCI.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori