Rialc
Rao 94.112

            Ausiàs March






    1      Si per null temps cregui ser amador,
    2      en mi conech d’amor poch sentiment.
    3      Si mi compar al comu de la gent,
    4      es veritat qu’en mi trob gran amor;
    5      pero si guart algu del temps passat
    6      y el que Amor pot fer en loch dispost,
    7      nom d’amador solament no m’acost,
    8      car tant com dech no so passionat.

    9      Morta es ja la que tant he amat,
    10     mas yo son viu, veent ella morir;
    11     ab gran amor no·s pot be soferir
    12     que de lla Mort me pusqu’aver lunyat.
    13     La dech anar on es lo seu cami,
    14     no sse que·m te qu’en aço no m’acort:
    15     sembla que u vull, mas no es ver, puys Mort
    16     res no la toll al qui la vol per ssi.

    17     Enquer esta que vida no fini,
    18     com prop la mort yo la viu acostar,
    19     dient plorant: «No vullau mi lexar,
    20     hajau dolor de la dolor de mi!»
    21     O cor malvat d’aquell qui·s veu tal cas,
    22     com pecejat o sens sanch no roman!
    23     Molt poc’amor e pietat molt gran
    24     degra bastar que senyal gran mostras.

    25     Qui sera ’quell qu’en dolrre abastas
    26     lo piados mal de la Mort vengut?
    27     O cruel mal, qui tolls la joventut
    28     e fas podrir les carns dins en lo vas!
    29     L’espirit, ple de paor, volant va
    30     a l’incert loch, tement l’eternal dan;
    31     tot lo delit present deça roman.
    32     Qui es lo sant qui de Mort no dubta?

    33     Qui sera ’quell qui la mort planyera,
    34     d’altre u de ssi, tant com es lo gran mal?
    35     Sentir no·s pot lo dampnatge mortal,
    36     molt menys lo sab qui mort james tempta.
    37     O cruell mal, donant departiment
    38     per tots los temps als coratges units!
    39     Mos sentiments me trob esbalayts,
    40     mon espirit no te son sentiment.

    41     Tots mos amichs hajen complanyiment
    42     de mi, segons veuran ma passio;
    43     haja delit lo meu fals companyo,
    44     e l’envejos, qui de mal delit sent,
    45     car tant com puch, yo·m dolch e dolre·m vull,
    46     e com no·m dolch, assats pas desplaher,
    47     car yo desig que perdes tot plaher
    48     e que james cessas plorar mon ull!

    49     Tan poch no am que ma cara no mull
    50     d’aygua de plor, sa vida y mort pensant;
    51     en tristor visch, de sa vida membrant,
    52     e de sa mort aytant com puch me dull.
    53     No bast en mes, en mi no puch fer pus,
    54     sino ’behir lo que ma dolor vol;
    55     ans perdre vull la raho, si la·m tol,
    56     mas puis no muyr, de poc’amor m’acus.

    57     Tot amador d’amar poch no s’escus
    58     que sia viu, e mort lo seu amat,
    59     o que almenys del mon visc ’apartat,
    60     que solament haja nom de resclus.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès XCVII.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori