Rialc
Rao 94.8
Ausiàs March
1 Axi com cell qui·s parteix de sa terra
2 ab cor tot ferm que james hi retorn,
3 deixant amichs e fills plorant entorn,
4 e cascu d’ells a ses faldes s’aferra,
5 dient plorant: «Anar volem ab vos.
6 O, no·ns leixeu trists e adolorits!»,
7 e l’es forçat aquells haver jaquits,
8 qui pot saber d’aquest les grans dolos?
9 Yo me·n confes a Deu, e puix a vos,
10 que yo so tal com lo de qui parlat,
11 car tot delit de mi es apartat,
12 si que james me veja delitos.
13 No solament he lo delit perdut,
14 ans en son loch entrada es dolor,
15 car yo m’ayr havent perdut amor,
16 e jach del colp que tostemps he temut.
17 No menys que mort a mi es avengut:
18 no·m pot fer pus que fer perdre lo mon;
19 e yo d’aquest a tothom ma part don,
20 puix que no am ne puch ser benvolgut.
21 Tot ço que veig me porta en recort
22 lo mal present e lo qu’es per venir;
23 lo negre prop lo blanch fa mes loir:
24 un poch delit ma dolor fa pus fort.
25 Yo no puch dir senta dolor de mort;
26 sa tinch lo cors, e malalt l’esperit
27 d’un accident qu’en vida m’a jaquit
28 en tal estat que no·m trob viu ne mort.
29 L’enteniment no·m delita ’n saber,
30 e res plaent no vol ma voluntat;
31 yo vixch al mon e d’ell desesperat;
32 si ’n altre pens, no·m calfa molt l’esper.
33 O mos amics! Vullau dolor haver
34 e pietat del qui, viu, pert lo mon,
35 e majorment si algun tant hi fon,
36 car molts hi son qu’en res no y son mester;
37 altres, havents d’aquell menys sentiment
38 que la guineu, molt astut animal;
39 e d’altres molts que l’entendre no·ls val
40 sino ’n justar aquell metall argent.
41 No se a qui adreç mon parlament,
42 perqu’es lonch temps no·m parle ab Amor,
43 e dona ’l mon no sent de ma tristor;
44 axi mateix yo no n’he sentiment.
Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.
Pagès CXI.
Incipitario
di Ausiàs March
Indice
degli autori