Rialc
Rao 94.33

            Ausiàs March






    1      Yo crit lo be si ’n algun loch lo se,
    2      callant lo mal sens passar ne despit,
    3      car en maldir mon cor no pren delit
    4      ne·m cal cridar, puys no veig lo perque;
    5      no per aytant que molts bens yo no senta,
    6      mas poch val crit entre lo sort e·l mut,
    7      per que·l bon hom per tal no es sabut
    8      e sa valor en lo mon no l’augmenta.

    9      Menys que la ley crestiana·s presenta
    10     als africans, ne la volen hoir,
    11     veig la virtut en null esment venir:
    12     l’om vicios e·l pech l’an dat empenta.
    13     Salamo diu qu’en pochs es saviesa;
    14     los enemichs son molts de la virtut,
    15     dients que sou home foll conegut
    16     si del costum se lunya vostr’abtesa.

    17     Lo vici ’s tant que virtut ha empesa,
    18     e lo profit honor a tret del mon
    19     --en tan pochs es, e poch a poch se fon!--
    20     No y ha calor contra·l fret de peresa.
    21     Lo nombr’es tant d’aquells qui la desonren,
    22     que ja no y val empara de algu;
    23     e si voleu que us diga·l crit comu:
    24     «Peresquen cells qui d’onor no ss’aombren!»

    25     Als homens morts d’actes bons no desombren,
    26     car dels absents no·ls cal haver enveja:
    27     pahir no·s pot aquesta cosa leja
    28     dins los ventrells qui d’envejar s’escombren;
    29     no dan laor al viu qui la percaça,
    30     ans fan rahons com la y poran sostraure,
    31     e si·l ben fer del mon no poden raure,
    32     dien ne mal, tant que lo be desfaça.

    33     Bondat, virtut, han perduda sa raça,
    34     cossos humans han molt diminuhit,
    35     Deu es per nos mal honrat e servit,
    36     e ja la mort pus estret nos abraça;
    37     tot quant per Deu es jus lo cel creat
    38     ha molt perdut de son propi cabal:
    39     saber se pert, speriment no val,
    40     lo viure curt, que·l mig es tost passat.

    41     Hon es l’enginy d’Aristotil trobat,
    42     d’Origenes, Seneca e Plato?
    43     Qui mostrarem semblant al fort Samsso?
    44     On es tan bell com Absalon trobat?
    45     Linceus fon qui res no l’escapava,
    46     que no fos vist per sa vista suptil:
    47     dins en la mar veya de milles mill.
    48     Lo viure llur mes que·l present durava.

    49     Ffoll es aquell qui no ymaginava
    50     que fallirem puys fall ço per que som.
    51     Si com decau la rama e lo pom
    52     si la rael de l’arbre hom tallava,
    53     ffallirem nos, puys lo que·ns soste fall.
    54     Be·ns mostra Deu que vol lo mon finir,
    55     puys lo que·ns te vol que ving’a perir;
    56     son poch a poch Natur’a nos defall.

    57     Lir entre carts, no·m basta l’escandall
    58     per trobar fons en la vostra estima,
    59     e quant vos llou no trob raho ne rima
    60     de que·m content, e per ço yo me·n call.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès XXVI.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori