Rialc
Rao 94.89

            Ausiàs March






    1      Que m’ha calgut contemplar en Amor,
    2      e be sentir sos amagats secrets?
    3      De mos treballs quins comptes me son fets?
    4      Vanament he despesa ma dolor:
    5      tot lo meu seny, franch arbitre, l’e dat;
    6      lo meu jovent, servint ell, he despes;
    7      fins a present no me·n sso may repres,
    8      preant hun mal per be gran estimat.

    9      Un gran voler ha tengut mi cegat,
    10     e fins haver en vos esperiment,
    11     molt he tardat en sentir lo que sent;
    12     enyor lo temps que no pot ser cobrat.
    13     En tot aquest no·m puch d’Amor clamar,
    14     sino de vos a qui he be volgut;
    15     haveu m’entes e mal guardo retut.
    16     Qui es lo dolç que dona vol amar?

    17     Si ’nteniment ha volgut Deu mostrar
    18     en don’al mon, d’aquell no freturau;
    19     si Deus es ver, del meu no us desaltau:
    20     en calitat ab mi us veig acordar.
    21     Penssar no pusch que lo vostre voler
    22     volgues may res per mi no fos complit,
    23     e sia ’ntes aci aquell delit
    24     que·ls amadors de carn han llur esper.

    25     Aquell delit que l’arma pot haver
    26     en contentar en Amor sa gran part,
    27     per mon sentir regles n’e dat e art
    28     als amadors freturans de saber;
    29     e vos he vist exir de vostre seny,
    30     en mi prenint delit y en tot mon dir,
    31     e veyeu clar aquell james fallir,
    32     ans mon voler en mes que·ls dits ateny.

    33     Si·l fort castell gent d’armes lo costreny,
    34     com es segur lo burch sens mur ne vall?
    35     E si en vos la fermetat defall,
    36     no es al mon algu d’aço no reny.
    37     Com pora ’mar qui no es entenent?
    38     Com sera ferm lo qui es tremolant?
    39     Vos entenent, ferma, vos variant,
    40     de tot dich ver, mas de ferma yo ment.

    41     D’altres amors so mes que penident,
    42     lo remembrar tinch en abusio;
    43     en cap orat he cerquada raho,
    44     y enteniment on Deu may no u cossent.
    45     Lo bon voler cerqui, no sabent hon;
    46     los apetits he trobat en molt loch,
    47     durant aytant com lo veur’e lo toch,
    48     mas, yo absent, no, si Deus me perdon.

    49     O amadors, recort vos lo que fon
    50     de tots aquells qui primer son passats,
    51     los degradats casos d’amor estats
    52     y els mals tan grans qu’en gestes escrits son!
    53     Ressemblant es a fort pluja d’estiu,
    54     portant remor de trons, mostrant relamps,
    55     y en poch espay los grans barranchs e camps
    56     aygua no han que trameten al riu.

    57     Quals son aquells amadors que yo viu
    58     que de amor durable porten jou?
    59     Fort voler, cech, molt poch durant, los mou,
    60     ço que volrran llur apetit desdiu;
    61     puys res, en part, no toquen de virtut,
    62     e l’espirit part no te ’n sos delits:
    63     vehent, toquant, llurs desigs son complits
    64     e tal voler es tost fart e vençut.

    65     Qui en amor es ben apercebut,
    66     sab que james dona tench voler ferm:
    67     cor deshonest y enteniment enferm
    68     los toll Amor e no l’an percebut.
    69     Com res del mon sens honestat no dur,
    70     e delitar sens entendr’om no pot,
    71     e dones han poqua part de tal dot,
    72     Amor no pot en elles fer atur.

    73     L’animal brut sera molt pus segur
    74     d’est appetit que dona no sera,
    75     car solament en l’acte se moura,
    76     sentint aquell qui ’n lo plaer l’a dur;
    77     ella, penssant en algun passat cas,
    78     moura ’ppetit en fet luxurios,
    79     e son voler es aytant desijos
    80     tant quant en ell mes se adelitas.

    81     Puys en tal fet dona de tant sobras
    82     l’animal brut, membrant aquell abus,
    83     raho d’amor pot muntar l’om tant sus
    84     que son voler d’amar no freturas,
    85     fforjant tals dits, continences e fets
    86     que l’espirit perfet amor concep,
    87     e tals que·l cors jau en cadena y cep,
    88     si qu’es ben dit ells en amar perfets.

    89     Per honestat dona no tench estrets
    90     los seus volers, que aquells no complis,
    91     mas per haver por que, si ’n ells fallis,
    92     no rebes dan o menyspreu ser li fets.
    93     Gloriejar en llur ben fet en sse
    94     los es deffes: tals les ha fetes Deu;
    95     lo prim motiu es lo maestre seu,
    96     e cor pauruch, d’on be, si an, los ve.

    97     Graesch a Deu faent me tant de be
    98     que mon voler no·s dellita ’n llur cor,
    99     hoc en lo cors, e no·m dupte que·n plor,
    100    car per son preu yo so cert que n’haure.
    101    Lur cap no val, perque no y ha cervell,
    102    tot l’als es bo segons a que serveix:
    103    linatge d’om, mijançant elles, creix;
    104    lur esser fon per aumentar aquell.

    105    Maldich lo temps que fuy menys de consell,
    106    dones amant mes que a mi mateix;
    107    ama les tal qui be no les coneix,
    108    e yo·m confes que fuy lo foll aquell.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès LXXI.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori