Rialc
Rao 94.55

            Ausiàs March






    1      Mentre d’Amor senti sa passio,
    2      d’ell no hagui algun coneximent;
    3      quant he perdut d’aquell lo sentiment,
    4      yo bast assats donar d’ell gran raho.
    5      Per son esguart he vist sa qualitat
    6      e com d’onest te poch e profitos,
    7      e com esta ’n l’apetit cobejos,
    8      e de l’iros com se n’ampra forçat.

    9      Qui de amor delitabl’es tocat
    10     y en son voler esperança no sent,
    11     e son delit es tot en lo present,
    12     del cobejos es vist pasionat;
    13     mas qui dolor com no ’s amat sofir
    14     y ab gran desig altr’amant vol haver,
    15     en lo iros es fundat son voler:
    16     sper e por lo fan pus fort sentir.

    17     Si com lo cos be format se pot dir
    18     quant egualment los membres ha formats,
    19     tal es Amor quant ses tres qualitats
    20     en actes tres hom veu aquell exir;
    21     car hom veu clar l’apetit corporal
    22     e del compost d’hon pren forma l’honest,
    23     dels quals es l’hom, si be ama, conquest:
    24     sens tots aquests eguals, Amor poch val.

    25     Aquest’amor no es angelical,
    26     ans mes al cors qu’a l’arm’a son esguart;
    27     diu se d’aquell del qual pren major part,
    28     sa força ’s gran com toca ’n general.
    29     Lo qui Amor per tres parts ha sentit,
    30     toca de tot: d’angel e d’om e brut,
    31     segons de qual, tal nom ha mereixcut,
    32     e si de tots, de tants es revestit.

    33     Primerament lo cos li es subdit
    34     e per ell es l’anima ’n tal voler;
    35     si ’n fastig ve, lo cos pert son poder,
    36     axi mateix pert d’amor l’esperit.
    37     Moltes veus es que l’hom coneix be clar
    38     qual mes hi fa, l’anima o lo cos,
    39     e mes del temps hom no sab en que·s pos,
    40     qual del compost lo mou en mes amar.

    41     A l’esperit s’esguarda lo durar,
    42     e lo començ al cors, e·l desig gran;
    43     acompanyats tots lurs actes estan
    44     en duracio y en l’acte de amar.
    45     Tal com es l’hom, de tal amor es pres,
    46     e, segons hon la su’amor ha sguart,
    47     hoc e per temps ha fam e tost es fart,
    48     seguint lo for de l’amor qui l’a ’mpes.

    49     Axi com es l’amant per interes
    50     a son amich, del qual gran be li ve
    51     —ell ama ’quell e mes son propi be,
    52     no veu son foch per dos parts ser ences—,
    53     axi son dos esguarts d’aquest amor,
    54     e no·s veu be que sia sino hu:
    55     comença·l cors, e puix se fa comu
    56     per dos esguarts e per hu contador.

    57     Quin estament es d’aquell amador
    58     no desijant res d’acte desonest,
    59     e ja molt menys d’aquell qui es honest,
    60     e sia ’nces d’amorosa calor
    61     per un voler anant entr’aquests dos,
    62     confus a temps, e puix determenat
    63     per gran desig mortal de ser amat,
    64     e puix per gran desig luxurios?

    65     D’amor no sab qui·s cuyda ser ginyos,
    66     e, menys sabent, tots los ciny en un grau;
    67     lo rey se fa de la serventa sclau
    68     e d’ella vol l’honest y el delitos.
    69     En Amor veig dues dificultats:
    70     una ’n saber qui es, d’hon ve, que fa;
    71     altra ’n exir d’ell qui ’n ses mans esta,
    72     e quant e com fa contents sos criats.

    73     A Deu, a Deu sien acomanats
    74     mos pensaments, qui m’han donat delit;
    75     ells son aquells, mas l’esguart es fallit,
    76     e ja en mi yo·ls trobe alterats.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès CXXIII.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori