Rialc
Rao 94.73

            Ausiàs March






    1      O quant es foll qui tem lo forçat cas,
    2      o contr’aquell remey es demanant,
    3      e qui poder se troba molt bastant
    4      e no·l coneix, penssant l’aver escas!
    5      Vos sou aquell amprant contra la mort.
    6      Puys es forçat qu’en molt breu temps morreu,
    7      hoc menysprear son poder be podeu,
    8      e no tement, morint, sou d’ella stort.

    9      En vos esta fer son cas flach o fort,
    10     car lo seu mal per dues coses naix:
    11     per tembre·ll dan del loch eternal baix,
    12     e per haver perdut al mon deport.
    13     Ja de aquest alçar podeu la ma,
    14     puys vostres senys los quatr’aveu perduts.
    15     Donchs, contra·l dan armau vos de virtuts,
    16     e no us dolrreu ne tembreu ça ne lla.

    17     A l’home bo la mort negun mal fa,
    18     ans es mija per hon trespass’a Deu,
    19     e si·l mal hom, morint, en mal se veu,
    20     no u fa la mort, mas ha mal com peca.
    21     La mort tem molt qui viu en mal delit,
    22     car pert dos mons: jusa y superior;
    23     si·l be perdent, lo cors passa dolor,
    24     no es molt gran penssant de l’esperit.

    25     A l’home, Deu ha dos mons establit,
    26     axi com son dos natures en ell;
    27     cascuna part espera en aquell
    28     d’on l’esser trau, finit o infinit.
    29     Al nostre cors la mort del tot confon,
    30     perdent son be, lo qual es tot present;
    31     e l’espirit no tem anullament:
    32     per mort reviu, mas va no sabeu hon.

    33     Los sentiments d’aquests, diversses son,
    34     per be qu’a tots aquesta mort desplau:
    35     hu tem e dol, e l’altr’en dolor jau;
    36     loch vol cascu en lo seu propi mon.
    37     Aquest compost en molts veig discordar,
    38     en altres molts qu’en acort par qu’estan,
    39     mas no es ver, puys males obres fan;
    40     lo bon hom sol pot ab si acordar.

    41     Ab vera pau lo bon hom pot obrar,
    42     no·l malfaent, car mal fi no promet;
    43     per esta fi lo be y lo mal es fet:
    44     pel be s’ateny, pel mal no·s pot guanyar.
    45     En general hom vol y enten est be;
    46     particular, quant ha dreta raho
    47     enten; no·l sent l’obrant per passio,
    48     e lo malvat no·l sent ne·l creu per fe.

    49     Cascuna part de nos tira d’on ve:
    50     lo cors terreny deça vol romanir;
    51     l’arma d’aquell no·s volrria partir,
    52     e lo seu be per la mort li perve.
    53     Mas tant abdos han estret’amistat,
    54     que l’hu dolor pel companyo soffer,
    55     hoc fins en tant que·l mal torna ’n plaer,
    56     y ell mal aquell ha per grau estimat.

    57     Tant com mes l’om tem l’inmortalitat,
    58     d’aquesta mort sofir major turment;
    59     e si pres mort creu son anullament,
    60     en major mal es per la nullitat.
    61     E que lo mon superior no fos,
    62     a l’hom es obs que u pens esser axi,
    63     car lo present no·l trau d’esser mesqui;
    64     nostr’apetit no fuig a freturos.

    65     Per esser l’om contra mort animos,
    66     l’es obs virtut teulogal e moral,
    67     si que lo cors sia racional
    68     per l’appetit portat a virtuos.
    69     Ladonchs tot l’om bons delits usara,
    70     passats pel cors, mas a l’arma semblants,
    71     mes d’inmortal que de mortal tocants,
    72     si qu’en est mon de l’altre ja sentra.

    73     Qui en tant ve, la mort no dubtara,
    74     car lo seu cors en arm’aura conduyt;
    75     si com lo mal hom d’anima es buyt,
    76     axi lo bo, lo cors nosa no·l fa,
    77     puys ab raho jaquit ha tot estrem
    78     e temprats ha tots los mals moviments:
    79     espera ’n Deu, e don’als no havents,
    80     e viu en fe, d’on tots nos salvarem.

    81     Mare de Deu, tots los qui be creem
    82     que tu portist aquell Crist, fill de Deu
    83     —per consegüent per nos mori en creu—,
    84     fes nos haver tanta fe com volem.

    85     Toni amich, vostra carn es ja fem,
    86     e sens la got’haveu bon esperit;
    87     si no y penssau, restareu escarnit,
    88     que per ser ffresch lo cors, l’esperit crem.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès CVII.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori