Rialc
Rao 94.32

            Ausiàs March






    1      Ffantasiant, Amor a mi descobre
    2      los grans secrets c’als pus suptils amaga,
    3      e mon jorn clar als homens es nit fosqua,
    4      e visch de ço que persones no tasten.
    5      Tant en Amor l’esperit meu contempla,
    6      que par del tot fora del cors s’aparte,
    7      car mos desigs no son trobats en home,
    8      sino en tal que la carn punt no·l torbe.

    9      Ma carn no sent aquell desig sensible,
    10     e l’esperit obres d’amor cobeja;
    11     d’aquell cech foch qui·lls amadors s’escalfen,
    12     paor no·m trob que yo me·n pogues ardre.
    13     Un altr’esguart lo meu voler pratica
    14     quant en amar vos, dona, se contenta,
    15     que no han cells qui amadors se mostren
    16     passionats e contr’Amor no dignes.

    17     Si fos Amor substança rahonable
    18     e que·s trobas de senyoria ceptre,
    19     bens guardonant e punint los demerits,
    20     entre·lls mellors sols me trobara fenix;
    21     car yo tot sols desempare la mescla
    22     de leigs desigs qui ab los bons s’enbolquen.
    23     Castic no·m cal, puys de assaig no·m tempten;
    24     la causa llur en mi es feta nulle.

    25     Si com los sants, sentints la lum divina,
    26     la lum del mon conegueren per ficta,
    27     e menyspreants la gloria mundana,
    28     puys major part de gloria sentien,
    29     tot enaxi tinch en menyspreu e fastig
    30     aquells desigs qui, complits, Amor minva,
    31     prenint aquells que de l’esperit mouen,
    32     qui no ’s lassat, ans tot jorn muntiplica.

    33     Si com sant Pau Deu li sostrague l’arma
    34     del cors perque ves divinals misteris,
    35     car es lo cors de l’esperit lo carçre
    36     e tant com viu ab ell es en tenebres,
    37     axi Amor l’esperit meu arrapa
    38     e no y acull la maculada pensa,
    39     e per ço sent lo delit qui no·s canssa,
    40     si que ma carn la ver’amor no·m torba.

    41     Pren me n’axi com aquell philosophe
    42     qui, per muntar al be qui no·s pot perdre,
    43     los perdedors lança en mar profunda,
    44     crehent aquells l’enteniment torbassen.
    45     Yo, per muntar al delit perdurable,
    46     tant quant a·l mon, gros plaer de mi lance,
    47     crehent de cert que·l gran delit me torba
    48     aquell plaer qu’en fastig, volant, passa.

    49     Als naturals no par que fer se pusquen
    50     molts dels secrets que la deytat s’estoja,
    51     que revellats son stats a molts martres,
    52     no tan suptils com los ignorants y aptes.
    53     Axi primors Amor a mi revella,
    54     tals que·ls sabents no basten a compendre,
    55     e quant ho dic, de mos dits me desmenten,
    56     dant aparer que folles coses parle.

    57     Lir entre carts, lo meu voler se tempra
    58     en ço que null amador sap lo tempre;
    59     ço fay Amor, a qui plau que yo senta
    60     sos grans tresors; sols a mi·ls manifesta.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès XVIII.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori