Rialc
Rao 94.5

            Ausiàs March






    1      A Deu siau, vos, mon delit,
    2      car tot mon be es ya fallit
    3      tant quant al mon.
    4      Yo·m recort be del que ya fon,
    5      e lo plaer m’acorda hon
    6      l’aconsegui.
    7      Mas ya no·l sent com lo senti,
    8      e poch temps ha que yo·n perdi
    9      lo sentiment.
    10     Per be que no l’hagues present,
    11     sentia un saboriment
    12     molt delitant,
    13     que m’aparia fos davant
    14     aquell delit, no pas semblant,
    15     mas propri ell.
    16     Ara no sent sabor d’aquell,
    17     perque lo temps es ya molt vell
    18     qu’es l’abit ras;
    19     e ya no·s pot fer que tornas
    20     haver delit e que usas
    21     del que usi;
    22     e tostemps par lo temps a mi,
    23     tant que no sent mes qu’un fadri.
    24     Mesell me trob:
    25     en sofirença no so Job,
    26     ans volria tirar l’estrob,
    27     essent dispost:
    28     car si algun delit m’acost,
    29     de fet aquell me lunye tost,
    30     un altre·n vull,
    31     car mon sentiment no l’acull
    32     a rebre’l, axi com fer sull,
    33     d’on pas avant,
    34     e tots los delits vaig cercant,
    35     prenent algu, altre leixant
    36     d’aquells primers.
    37     Regoneguts, no·m son plaers,
    38     ans los trob tots per lo revers
    39     quant los pratich.
    40     Ells son aquells, en cert ho dich,
    41     mas yo qui·ls reb, aço us publich
    42     que altre so
    43     en lo sentir, no ’n la raho;
    44     e del temps he perdut saho,
    45     e tot jorn pert,
    46     e vench [en] un delit desert.
    47     Un altre·n cerch, ab ull despert
    48     per ell trobar,
    49     tal com lo solia tastar;
    50     mas a mi no·l veig acostar
    51     si com dabans,
    52     cercant com me fes [sos] engans,
    53     temps allargant; mas yo veig vans
    54     mos pensaments.
    55     De mi no·m cal esperiments;
    56     no·m poden mes portar los vents
    57     en algun port,
    58     per que la mort no·m pot fer tort:
    59     si·m pren en cami dret o tort,
    60     per ella·m tinch.
    61     En passar temps la vida princh,
    62     e aquella a mi no retinch
    63     per altre be,
    64     car de ma obra a mi no·n ve
    65     algun delit, e aço sab be
    66     mon pensament,
    67     que als no porta en esment,
    68     sino de mi avorriment
    69     e menysprear.
    70     L’entendre no·m pot delitar,
    71     puix res a mi no pot donar
    72     que del mon fos,
    73     e yo no·m trobe virtuos
    74     ne d’entendre tan abundos
    75     que·m delitas
    76     en que la veritat trobas
    77     e obres de virtut obras,
    78     on es tot be;
    79     car benaventurança·s te
    80     sobr’aquests pilars, e no se
    81     que·s tinga ’n als.
    82     Alguns son axi tots carnals,
    83     crehents qu’en delits corporals
    84     aço esta;
    85     altres, qu’en les honors sera.
    86     L’avar diners ajustara,
    87     essent tant foll;
    88     crehent que·l diner tot mal toll,
    89     sens mils menjar e jaure moll
    90     los vol haver,
    91     e null senyal se pot haver
    92     que li vinga per lo diner;
    93     e viu content
    94     a son semblant, mes famolent
    95     te l’apetit continuament;
    96     e viu penat,
    97     car per null temps veura ’cabat
    98     son foll voler. E fos bastat
    99     a nombr’aquell!
    100    Sent e no sab la dolor d’ell,
    101    per qu’es la causa dins sa pell,
    102    e no en l’or.
    103    Qual es l’avar sens esta ’rror?
    104    Del qu’imagina ser senyor
    105    no ’s menys qu’esclau
    106    D’aquestes fins parlar no·m plau,
    107    car savis molts crech sapiau
    108    que u han dit tot.
    109    De vanagloria fora glot,
    110    furtant sentencia o mot
    111    d’aquells primers.
    112    Poques natures de plaers
    113    son que no y mesclen desplaers:
    114    ço sab cascu;
    115    mas qui menja carts no es deju,
    116    e qui no pren conduyt algu
    117    mor se de fam.
    118    Yo so aquell, e de mi·m clam,
    119    puis per ma colpa ’n part no am
    120    res d’aquest mon;
    121    e ço es que pus me confon:
    122    com mes penses no tenen hon
    123    hajen cami,
    124    car mal e bo, com lo perdi,
    125    altre mellor yo no·n prengui
    126    per hon anas.
    127    Entreforçat me trobe, llas,
    128    no vaig avant ne torn atras,
    129    cami perdut.
    130    En part, forçat hi so vengut,
    131    car per edat y so vengut
    132    e per seny poch,
    133    car puix me viu a l’enderroch,
    134    yo degra cambiar [lo] joch,
    135    mudant delit,
    136    lo qual hagui prop de complit;
    137    mas per dues parts m’es fugit,
    138    segons sabreu:
    139    la una que l’entendre meu
    140    lo defalt coneix, e l’es greu
    141    com l’a vist tart;
    142    l’altra, que·m trob[e] ya vellart,
    143    e no·m valdria giny ne art
    144    que fos amat.
    145    D’aço·m trob tan entrenyorat
    146    que m’ha del mon tot apartat,
    147    si be ’n ell visch,
    148    e yo de tot son be·m desisch,
    149    puix que no·s trob en mi lo visch
    150    on Amor cau.
    151    Aquell que fa del rey esclau
    152    e d’esclau rey de fet torna u,
    153    perque fer sab,
    154    no y ha res que tost no acab:
    155    si pren lo cors, es pres lo cap
    156    del pus sabent.
    157    Ses ungles contra mi, o dent,
    158    no han poder, e so·n content,
    159    puix me trob tal;
    160    car si·m fos l’edat cominal
    161    yo pendria ’n be lo seu mal,
    162    e ya fon fet.
    163    Puix es axi que·m trob sostret
    164    dels bens que natura promet,
    165    yo m’abandon
    166    ab tal dolor, que no se hon
    167    haja reffugi ’n part del mon
    168    en que·m repos.
    169    Ya lo proces me trobe clos,
    170    e la sentencia tinch al dos,
    171    remey no y ha;
    172    ya l’anafil diu: «Ta, ta, ta:
    173    aquest es qui del mon se·n va
    174    e fuig a Deu!»
    175    No so ’n la terra al parer meu,
    176    menys en lo cel, segons veheu:
    177    yo so ’ntre dos.
    178    O quin estat tant gracios,
    179    que l’om estiga sospitos
    180    del loch hont es!
    181    Quant en lo mon Deu a l’hom mes
    182    y als animals, secret promes
    183    dar fi e be.
    184    Quant animal, hom sa fi te,
    185    d’on es content, e no y cal fe:
    186    raho y ateny.
    187    Sa propria fi a cascu seny
    188    en l’obra sua, qui l’empeny
    189    en delit gran;
    190    per que es cert que·ls homens han
    191    alguna fi per la qual van
    192    al fi darrer,
    193    car si la part son be requer,
    194    lo tot la deu molt mils haver,
    195    dubtar no y cal.
    196    Aço atteny tot animal,
    197    e par que y basta·l vejetal
    198    de menys valor.
    199    Tot ço que sent fuig a dolor
    200    e v’a delit per sa dolçor,
    201    no pensant d’ell;
    202    mas de la obra hix aquell,
    203    lo qual es gran, poch, leig o bell,
    204    l’obra semblant.
    205    E donchs no·s vaja ’lgu clamant,
    206    si ha dolor del qu’es obrant,
    207    puix que mal fa;
    208    car de mal fer tal guardo ha,
    209    e lo ben fet cascu paga
    210    mes del degut.
    211    Tal delit no e yo perdut,
    212    car per saber l’e conegut,
    213    mas no sentit;
    214    car si l’hagues aconseguit,
    215    yames l’aguera derrinclit,
    216    ne ell a mi;
    217    e yames hom l’asabori
    218    que no·l seguis tot lo cami,
    219    mentres visques.
    220    Qui es aquell, que·s desisques
    221    del senyor, qui tant be li fes,
    222    per un dolent?
    223    E de tal so estat servent
    224    . . .
    225    . . .
    226    mas tal com fon, fuy mig content,
    227    no pensant que·l deffalliment
    228    dins en mi fos;
    229    mas que per ser malventuros,
    230    e no per no ser prou ginyos
    231    tal fi m’es fuyt.
    232    D’un arbre bort volgui bon fruyt,
    233    e trobar aygua ’n vexell buyt
    234    per mi fartar.
    235    Mas almenys podia gustar
    236    y en lo començ mi contentar
    237    en molta part,
    238    no pas en tot; e no y val art
    239    que·l be honest romang’a part
    240    e l’om trob fi.
    241    Es ver que yo m’adeliti
    242    e tot altre delit prengui
    243    e veus que·m dolch,
    244    e tant com puch ma dolor colch,
    245    que res d’aquella yo no tolch,
    246    ans la complach.
    247    E se qu’es leig com no amach
    248    la gran tristor que·m fa ser flach,
    249    vehent quin so,
    250    e lo mon de bella sao
    251    e mi en disposicio
    252    que l’he jaquir.
    253    Qui pot tal dolor sofferir?
    254    Que·m sembl’ahir pogui sentir
    255    los bens abdos,
    256    ço es l’util e·l delitos,
    257    dels quals assats fuy abundos,
    258    a mon semblant.
    259    L’util per si no·m fon davant:
    260    james diners fuy desijant,
    261    mas per haver
    262    lo que al delit fon menester,
    263    hon despengui tot mon saber
    264    e part dels bens.
    265    Mas a present me son turments
    266    aquells semblants que han les gents,
    267    d’on se veu clar
    268    . . .
    269    . . .
    270    puix que be es
    271    molt ha durat e so·n repres
    272    com no ’legesch fi hont metes
    273    proposit ferm,
    274    e no pot ser que no·m referm,
    275    puix no tinch cor e cap enferm
    276    d’aquell be falç.
    277    Si res amprench, no pot ser als
    278    sino ver be, porgat de mals,
    279    fi del desig.
    280    Enans senti [molt gran] fastig;
    281    no ’n lo començ, mas en lo mig
    282    senti afany.
    283    Yo e perdut sens algun guany;
    284    yo so que hisch de un calt bany,
    285    e ’n hun romanch.
    286    Als delits la porta yo tanch,
    287    e com los sent, continuu planch
    288    per lur contrast,
    289    car mi recorda del fin past;
    290    mes ya no sent res lo meu tast,
    291    segons quin so.
    292    L’enteniment, son companyo,
    293    vehent aço, mostra·s fello
    294    e l’ha jaquit,
    295    y ab lo voler es ahunit
    296    per fer tal obra d’on delit
    297    puguen haver;
    298    mas no encontran lo carrer;
    299    en general saben que fer
    300    e no fan res,
    301    perque ’n saber tal be no ’s pres
    302    ne·s pot haver per ser entes,
    303    mas per l’obrar;
    304    car sens virtuts no·s pot gustar,
    305    la qual naix del continuar
    306    actes de be.
    307    Virtut ab gran delit se te;
    308    sino ensemps, no les hague
    309    home algu.
    310    Aci fall lo juhi comu;
    311    si no es poch, ho sap cascu
    312    qu’ensemps estan.
    313    Saber se pot, mas no u sentran
    314    los qui mals fets praticaran
    315    . . .
    316    perdonen me los qui mal fan
    317    que ’n tal cas son.
    318    Altres ne se, de qu’es ple·l mon:
    319    sabents lo be que es e hon
    320    es assegut,
    321    ço es en l’obra de virtut;
    322    mas en l’obrar no han vengut,
    323    per que·n començ
    324    la dolor la voluntat venç.
    325    Ço fa que yo res no començ,
    326    e tots som tals:
    327    no pas los bons ne·ls de tot mals;
    328    mas los que hom diu cominals
    329    axi·ls ave.
    330    Ells han proposit de fer be,
    331    mas no han l’abit, ço per que
    332    s’ateny delit.
    333    Los bons han lur cami complit
    334    havent lur intent conseguit
    335    e son contents;
    336    los malvats son cas’inpotents
    337    d’esmenar lurs deffalliments,
    338    d’on han dolor.
    339    Lo pus mal hom te mal pijor,
    340    e lo mes bo delit major,
    341    no u cal provar.
    342    Aço no ’nten lo popular:
    343    entre mil be poden comptar
    344    lo qui se·n trau.
    345    Es molt que ferm aço cregau:
    346    que la dolor delit tornau,
    347    bon abit fet.
    348    Ladonchs se mostra ser perfet,
    349    com la rao ha tot constret
    350    lo sensual.
    351    Yo se lo be, mas faç lo mal;
    352    perque l’entench en general,
    353    no ’n singular,
    354    lo mal e volgut praticar:
    355    sabut e sentit e molt clar
    356    y el be·n confus.
    357    No per bon seny e perdut l’us,
    358    mas per lo temps m’es dat reffus:
    359    estich axi
    360    que ’n nulla part yo·m veig cami;
    361    mes obres no guarden ull fi,
    362    viu so e mort.
    363    Los delits passats me recort;
    364    aço·m roman qui·m fa report
    365    d’algun pensar:
    366    no res que·m puixa delitar,
    367    car en res no puch aturar
    368    lo pensament;
    369    e qui no ’nten, no es volent,
    370    e valgra·m mes mal eligent
    371    qu’estar torbat,
    372    no havent res delliberat
    373    per lo juhi la voluntat,
    374    d’on romanch va,
    375    que ’n fi alguna cor no·m va.
    376    Es lo pejor estat qu’esta
    377    l’om en tal cas.
    378    No se al mon que hom trobas
    379    semblant de mi e que·l cercas
    380    en los dos mons:
    381    yo so despullat d’aquests dons
    382    que vells e jovens e minyons
    383    han per dret lur.
    384    Cascu te fi per ell adur
    385    en aquell loch hont li procur
    386    l’apetit seu;
    387    en nulla part me porta·l meu,
    388    car ço que·m plach, ara m’es greu,
    389    e res no veig
    390    de tot quant fas no sia leig.
    391    Mas no u am tant que yo u pledeig:
    392    forçat o vull;
    393    car ço que alta tost a l’ull
    394    yo u enterromp, puix no y acull
    395    lo que fer dech.
    396    Fulles e flors vull d’un fust sech,
    397    e no vull dir que be u conech;
    398    en part ignor
    399    be si mereix un agre plor;
    400    [a]ço fa un virtuos cor,
    401    mas yo·m reprench
    402    car mon penssament no estench,
    403    e, ginyant, aquell no estrench
    404    en algun fi,
    405    ço es en Deu, puix vol a mi,
    406    leixant lo mon pobre y mesqui,
    407    puix ell no·m vol.
    408    No·m fa proces que fer no sol.
    409    Yo li perdo, passant mon dol
    410    ab cor no clar,
    411    car no puch ab mi acabar
    412    ab cor sancer de perdonar,
    413    e mal no·m fa.
    414    Quant regonech aço com va,
    415    la dolor que dins mi esta
    416    me tol poder
    417    que no us de mon poch saber;
    418    com passa ço, no y es mester
    419    dir ho pus larch.
    420    La passio nos fa embarch,
    421    que ço qu’es dolç nos par amarch
    422    e pel reves;
    423    nostre juhi pren menys ho mes
    424    segons lo voler sera stes
    425    en be o mal.
    426    Encara fa lo que menys val:
    427    que fa la cosa ser no tal
    428    com es en ver,
    429    aquella que ab lo saber
    430    conegues, ans que·l gran voler
    431    vos carregas.
    432    Perque no·s pot fer hom obras
    433    ab passio, que no·s torbas
    434    nostre juhi;
    435    aytant es flach, mes que mesqui,
    436    d’aquell qui es semblant a mi
    437    e d’altres molts!

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès CXXVII. — La numerazione dei versi non coincide con quella dell’ed. Bohigas perché, come altrove, numeriamo anche i versi mancanti.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori