Rialc
Rao 94.85
Ausiàs March
1 Puys que sens Tu algu a Tu no basta,
2 dona·m la ma o pels cabels me lleva;
3 si no estench la mia ’nvers la tua,
4 quasi forçat a Tu mateix me tira.
5 Yo vull anar envers Tu a l’encontre;
6 no sse per que no faç lo que volrria,
7 puys yo son cert haver voluntat francha
8 e no sse que aquest voler m’enpacha.
9 Levar mi vull e prou no m’i esforce:
10 ço fa lo pes de mes terribles colpes;
11 ans que la mort lo proces a mi cloga,
12 placia·t, Deu, puys teu vull ser, que u vulles;
13 fes que ta sanch mon cor dur amollesca:
14 de semblant mal guari ella molts altres.
15 Ja lo tardar ta ira·m denuncia;
16 ta pietat no troba ’n mi que obre.
17 Tan clarament en l’entendre no peque
18 com lo voler he carregat de colpa.
19 Ajuda·m, Deu! Mas follament te pregue,
20 car Tu no vals sino al qui s’ajuda,
21 e tots aquells qui a Tu se apleguen,
22 no·ls pots fallir, e mostren ho tos braços.
23 Que fare yo, que no meresch m’ajudes,
24 car tant com puch conech que no m’esforce?
25 Perdona mi si follament te parle!
26 De passio partexen mes paraules.
27 Yo sent pahor d’infern, al qual faç via;
28 girar la vull, e no y disponch mos passos.
29 Mas yo·m recort que meritist lo Ladre
30 —tant quant hom veu no y bastaven ses obres—;
31 ton spirit la hon li plau spira:
32 com ne per que no sab qui en carn visca.
33 Ab tot que so mal crestia per obra,
34 ira no·t tinc ne de res no t’encolpe;
35 yo son tot cert que per tostemps be obres,
36 e fas tant be donant mort com la vida:
37 tot es egual quant surt de ta potença,
38 d’on tinch per foll qui vers Tu·s vol irexer.
39 Amor de mal, e de be ignorança,
40 es la raho que·ls homens no·t conexen.
41 A Tu deman que lo cor m’enfortesques,
42 si que·l voler ab ta voluntat ligue;
43 e puys que se que lo mon no·m profita,
44 dona m’esforç que del tot l’abandone,
45 e lo delit que·l bon hom de Tu gusta,
46 fes me·n sentir una poca sentilla,
47 perque ma carn, qui m’esta molt rebelle,
48 haj’afalach, que del tot no·m contraste.
49 Ajuda·m, Deu, que sens Tu no·m puch moure,
50 perque·l meu cors es mes que paralitich!
51 Tant son en mi envellits los mals habits,
52 que la virtut al gustar m’es amarga.
53 O Deu, merce! Revolta·m ma natura,
54 que mala es per la mia gran colpa;
55 e si per mort yo puch rembre ma falta,
56 esta sera ma dolça penitença.
57 Yo tem a Tu mes que no·t so amable,
58 e davant Tu confes la colpa ’questa;
59 torbada es la mia esperança,
60 e dintre mi sent terrible baralla.
61 Yo veig a Tu just e misericorde;
62 veig ton voler qui sens merits gracia;
63 dones e tolls de grat lo do sens merits.
64 Qual es tan just, quant mes yo, que no tema?
65 Si Job lo just por de Deu l’opremia,
66 que fare yo que dins les colpes nade?
67 Com pens d’infern que tems no s’i esmenta,
68 lla es mostrat tot quant sentiments temen.
69 L’arma, qui es contemplar Deu eleta,
70 en contr’Aquell, blasfemant, se rebella;
71 no es en hom de tan gran mal estima.
72 Donchs, com esta qui vers tal part camina?
73 Prech te, Senyor, que la vida m’abreuges
74 ans que pejors cassos a mi ’nseguesquen;
75 en dolor visch faent vida perverssa,
76 e tem della la mort per tostemps longa.
77 Donchs, mal deça, e della mal sens terme.
78 Pren me al punt que milor en mi trobes;
79 lo detardar no se a que·m servesca;
80 no te repos lo qui te fer viatge.
81 Yo·m dolch perque tant com vull no·m puch dolrre
82 de l’infinit dampnatge, lo qual dubte;
83 e tal dolor no la recull natura,
84 ne·s pot asmar, e menys sentir pot l’ome.
85 E, donchs, aço sembl’a mi flaca scusa,
86 com de mon dan, tant com es, no m’espante;
87 si·l cel deman, no li do basta stima;
88 fretura pas de por e d’esperança.
89 Per be que Tu iracible t’amostres,
90 ço es defalt de nostra ignorança;
91 lo teu voler tostemps guarda clemença,
92 ton semblant mal es be inestimable.
93 Perdona·m, Deu, si t’he donada colpa,
94 car yo conffes esser aquell colpable;
95 ab hull de carn he fets los teus judicis:
96 vulles dar lum a la vista de l’arma!
97 Lo meu voler al teu es molt contrari,
98 e·m so ’nemich penssant me amich esser.
99 Ajuda·m, Deu, puys me veus en tal pressa!
100 Yo·m desesper, si los merits meus guardes;
101 yo m’enug molt la vida com allongue,
102 e dubte molt que aquella fenesqua;
103 en dolor visch, car mon desig no·s ferma,
104 e ja en mi alterat es l’arbitre.
105 Tu est la fi on totes fins termenen,
106 e no es fi, si en Tu no termena;
107 Tu est lo be on tot altre·s mesura,
108 e no es bo qui a Tu, Deu, no sembla.
109 Al qui·t complau, Tu, aquell, deu nomenes;
110 per Tu semblar, major grau d’ome·l muntes;
111 d’on es gran dret del qui plau al diable,
112 prenga lo nom d’aquell ab qui·s conforma.
113 Alguna fi en aquest mon se troba;
114 n’es vera fi, puys que no fa l’om felix:
115 es lo començ per on l’altra s’acaba,
116 segons lo cors qu’entendre pot un home.
117 Los filosofs, qui aquella posaren,
118 en si mateixs son esser vists discordes:
119 senyal es cert qu’en veritat no·s funda;
120 per consegüent, a l’home no contenta.
121 Bona per si no fon la ley judayca
122 —en paradis per ella no s’entrava—,
123 mas tant com fon començ d’aquesta nostra,
124 de que·s pot dir d’aquestes dues una.
125 Axi la fi de tot en tot humana
126 no da repos a l’apetit, o terme,
127 mas tanpoch l’om sens ella no ha l’altra:
128 sent Johan fon senyalant lo Messies.
129 No te repos qui null’altra fi guarda,
130 car en res als lo voler no reposa;
131 ço sent cascu, e no y cal suptilesa,
132 que fora Tu lo voler no s’atura.
133 Si com los rius a la mar tots acorren,
134 axi les fins totes en Tu se n’entren.
135 Puys te conech, esforça·m que yo t’ame.
136 Vença l’amor a la por que yo·t porte!
137 E si amor tanta com vull no m’entra,
138 creix me la por, si que, tement, no peque,
139 car no peccant, yo perdre aquells abits
140 que son estats, perque no t’am, la causa.
141 Muyren aquells qui de Tu m’apartaren,
142 puys m’an mig mort e·m tolen que no visca.
143 O Senyor! Fes que ma vida s’allargue,
144 puys me apar qu’envers Tu yo m’acoste.
145 Qui·m mostrara davant Tu fer escusa,
146 quant aure dar mon mal ordenat compte?
147 Tu m’as donat disposicio recta,
148 e yo he fet del regle falç molt corba.
149 Dreçar la vull, mas he mester t’ajuda.
150 Ajuda·m, Deu, car ma força es flaca;
151 desig saber que de mi predestines:
152 a Tu ’s present y a mi causa venible.
153 No·t prech que·m dons sanitat de persona
154 ne bens alguns de natura y fortuna,
155 mas solament que a Tu, Deu, sols ame,
156 car yo so cert que·l major be s’i causa.
157 Per consegüent, delectacio alta
158 yo no la sent, per no dispost sentir la;
159 mas per saber, un home grosser jutja
160 que·l major be sus tots es delitable.
161 Qual sera·l jorn que la mort yo no tema?
162 E sera quant de t’amor yo m’inflame,
163 e no·s pot fer sens menyspreu de la vida,
164 e que per Tu aquella yo menysprehe.
165 Ladonchs seran jus mi totes les coses
166 que de present me veig sobre los muscles;
167 lo qui no tem del fort leo les ungles,
168 molt menys tembra lo fiblo de la vespa.
169 Prech te, Senyor, que·m fasses insensible
170 e qu’en null temps alguns delits yo senta,
171 no solament los leigs qui·t venen contra,
172 mas tots aquells qu’indifferents se troben.
173 Aço desig perque sol en Tu pense
174 e pusc’aver la via qu’en Tu·s dreça;
175 fes ho, Senyor, e si per temps me·n torne,
176 haja per cert trobar t’aurella sorda.
177 Tol me dolor com me veig perdre·l segle,
178 car mentre·m dolch, tant com vull yo no t’ame,
179 e vull ho fer, mas l’abit me contrasta;
180 en temps passat me carregui la colpa.
181 Tant te cost yo com molts qui no·t serviren,
182 e Tu·ls has fet no menys que yo·t demane;
183 per que·t suplich que dins lo cor Tu m’entres,
184 puix est entrat en pus abominable.
185 Catholich so, mas la Fe no m’escalfa,
186 que la fredor lenta dels senys apague,
187 car yo leix so que mos sentiments senten,
188 e paradis crech per fe y raho jutge.
189 Aquella part de l’esperit es prompta,
190 mas la dels senys rocegant la m’acoste;
191 donchs tu, Senyor, al foch de fe m’acorre,
192 tant que la part que·m porta fret, abrase.
193 Tu creist me perque l’anima salve,
194 e pot se fer de mi sabs lo contrari.
195 Si es axi, per que, donchs, me creaves
196 puix fon en Tu lo saber infallible?
197 Torn’a no-res, yo·t suplich, lo meu esser,
198 car mes me val que tostemps l’escur carcer;
199 yo crech a Tu com volguist dir de Judes
200 que·l fora bo no fos nat al mon home.
201 Per mi segur, havent rebut batisme,
202 no fos tornat als braços de la vida,
203 mas a la mort hagues retut lo deute
204 e de present yo no viuria·n dubte!
205 Major dolor d’infern los homens senten
206 que los delits de parahis no jutjen;
207 lo mal sentit es d’aquell altr’exemple,
208 e paradis sens lo sentir se jutja.
209 Dona m’esforç que prenga de mi venge.
210 Yo·m trob offes contra Tu ab gran colpa,
211 e si no y bast, Tu de ma carn te farta,
212 ab que no·m tochs l’esperit, qu’a Tu sembla;
213 e sobretot ma fe que no vacille
214 e no tremol la mia sperança;
215 no·m fallira caritat, elles fermes,
216 e de la carn, si·t suplich, no me n’hoges.
217 O, quant sera que regare les galtes
218 d’aygua de plor ab les lagremes dolces!
219 Contrictio es la font d’on emanen:
220 aquesta ’s clau que·l cel tancat nos obre.
221 D’atrictio parteixen les amargues,
222 perque ’n temor mes qu’en amor se funden;
223 mas, tals quals son, d’aquestes me abunda,
224 puys son cami e via per les altres.
Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.
Pagès CV.
Incipitario
di Ausiàs March
Indice
degli autori