Rialc
Rao 94.90

            Ausiàs March






    1      Que val delit puys no es conegut,
    2      ans es fastig quant es molt costumat?
    3      Ço per que mort vos haureu atraçat,
    4      dins molt breu temps volrreu haver perdut;
    5      e ço de que no ymaginarem
    6      que·l perdre·ns fos una poqua dolor,
    7      si·l cas hi ve, sentim tal amargor
    8      que de bon grat vida ’bandonarem.

    9      En aquest punt me trob yo tan estrem:
    10     ço que volgui ab molt estrem’ardor,
    11     torna en mi una lenta calor,
    12     e puys, perdut, mortal dolor me prem.
    13     Tal mudament en ssi hom no veura,
    14     com en mi veig per nostre partiment;
    15     la Mort ho fa, qui·m tol mon be present;
    16     del venidor sab Deu lo que sera.

    17     Molts han perdut tot lo que ve e va,
    18     ffills e muller e part de llur argent,
    19     e resta·ls cor ab null esperdiment,
    20     e may virtut en llur cor habita;
    21     e yo tinch clos e sagellat proces,
    22     que per null temps delit yo sentire,
    23     ne planch lo dan per on ma dolor ve,
    24     mas l’aspra mort d’on son mal vengut es.

    25     Un poch delit en ma dolor es pres;
    26     ja ssent dolor com mon cor mal soste;
    27     penssant per qui ne d’on ma dolor ve,
    28     a mi no plau de dolor ser deffes.
    29     O tu, qui est fora del present mon,
    30     e veus a mi, per ta mort, mal passar!:
    31     acapt’ab Deu que·m pusques avissar
    32     quins espirits a tu de prop te son.

    33     La Mort qui tol lo agradable don
    34     que vida y sort als homens volen dar,
    35     quant es de mi m’a tolt, sens mi matar;
    36     de mos tres temps me resta lo que fon.
    37     D’aquest present a tot hom do ma part,
    38     car no y ha res que·m vinga en plaer;
    39     del venidor no vull haver esper,
    40     puys la tristor es a mi dolç esguart.

    41     No·m dolrre tant qu’en dolor sia fart,
    42     ans ma dolor yo prench per mon mester;
    43     mon cor de carn es pus fort que l’acer,
    44     puys ell es viu y entre nos es depart.
    45     Quant l’espirit del cors li viu partir
    46     e li doni lo derrer besar fret,
    47     conech de mi qu’Amor no·m te son dret,
    48     c’ab cor sancer ho posqui sostenir.

    49     En molt breu temps l’om no·s pot dolorir
    50     tant com depuys ab l’entendr’es costret,
    51     car per gran torb tots comptes no ha fet:
    52     dolor vol temps, si l’om tot l’a ssentir;
    53     e majorment com raho y apareix,
    54     car, si no u fa, tost s’i mescla conort.
    55     Massa es foll lo qui·s fa tan gran tort,
    56     si cascun jorn son dol foll no pereix.

    57     No·m jutj’algu si primer no coneix
    58     si tinch raho per dolrre·m d’esta mort;
    59     en ella fon complit lo meu deport:
    60     ella finint, lo mon per mi feneix.
    61     Qui ’s tan cruel que no·s dolga de ssi
    62     e de aquell qui ’n part mes que si vol?
    63     Donchs, si algu pusque fer honest dol,
    64     licenciat no·l fon mes que a mi.

    65     O Mort, qui fas l’om venturos mesqui,
    66     y el ple de goig, tu mijançant, se dol:
    67     de tu ha por tot quant es jus lo sol,
    68     dolor sens tu no hauria cami.
    69     Tu est d’Amor son enemich mortal,
    70     ffaent partir los coratges hunits;
    71     ab ton colp cert has morts los meus delits,
    72     gustar no·s pot be ton amargos mal.

    73     Tu, espirit, si mon benfet te val,
    74     la sanch dare per tos goigs infinits;
    75     vine a mi de dia o de nits,
    76     ffes me saber si pregar per tu cal.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès XCV.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori