Rialc
Rao 94.120
Ausiàs March
1 Tot entenent amador mi entengua,
2 puys mon parlar de amor no s’aparta,
3 e l’amador qu’en apetit se farta,
4 lo meu parlar no·m pens que be comprenga.
5 Tres amors son per on amados amen:
6 l’u es honest, e l’altre delitable;
7 del terç me call, qu’es lo profit amable,
8 perque·ls amats lurs amants no reamen.
9 Los dos hunits en nos se poden pendre,
10 si lurs dos fochs han loch en nos d’encendre.
11 Aquests volers a desigs han acorrer,
12 seguint cascu sa propria natura.
13 Lo cors, qui es corrupta creatura,
14 als apetits corruptes ha d’acorer.
15 L’arma, qui es per tostemps duradora,
16 bens e virtuts ab lauger peu encalça;
17 l’amor del cors en son delit la ’nbalça,
18 mas, no trobant son propi, s’entrenyora;
19 ladonchs ells junts mesclat voler conponen,
20 que dura tant com d’aquell se conssonen.
21 Tal voler naix en part per ignorança,
22 e compost es de nostres dos natures,
23 e fa que l’om ab tots enginys e cures
24 vol e no ha la fi de sa sperança;
25 perqu’ell no es bastant l’arm’a complaure,
26 e menys lo cors, car mes dels obs li dona:
27 puja l’en alt, e natura l’affona;
28 fa que acort james pot en l’om caure.
29 Tot quant es d’om vol fi de sa natura,
30 y aquest voler res del mon no l’atura.
31 Lo seu ver nom delitable·s nomena,
32 e, desreglat, pren quant l’es agradable;
33 aquest fa hom falssament ser amable,
34 volent aço qu’en ser content no·l mena,
35 car no vol res que tot l’ome contente.
36 Per ço en ell l’amador no reposa,
37 e tant en hom aquest voler fa nosa
38 com als volers cossa ’gual se presente:
39 si hu vol molt ço que poch l’altr’aire,
40 no y ha molt fer que del tot a si·l tire.
41 D’aquest voler los trobadors escriuen,
42 e, per aquest, dolor mortal los toca;
43 la racional part de l’arma no·ls broca;
44 del sensual aquests apetits viuen.
45 Esser be pot que l’om simplament ame:
46 d’arma sens cors e ab lo cors sens arma;
47 amant virtut, hom de tal amor s’arma,
48 y el cors es cert que d’un brut voler brame.
49 Aquests mesclats hun drap de mescla tixen
50 que no·s veu be les colors que d’els hixen.
51 Cascu d’aquests sa natura oblida,
52 e tant com pot fa que l’altr’obeesca,
53 no pas en tant que del tot s’avorresca;
54 son estament es entre mort e vida.
55 E quant cascu son apetit treballa,
56 se mostran clar maravellossos actes,
57 fahent acort ab amigables pactes;
58 y en semblant cas deuri’aver baralla,
59 car l’arma vol ço que raho no dicta
60 y en aquell fet lo cors de mort s’aflicta.
61 Tot amador delit no pot atenyer
62 fins que lo cors e l’arma se acorden,
63 car si·ls volers entre aquests se morden,
64 aquest amor no·ns pot a molt empenyer.
65 En contra·l cors en sos actes se mostra,
66 tolent li quant natura li atorgua,
67 y a l’arma fa beure amargant porga;
68 de dret en dret no plau natura nostra:
69 l’arma per si contentament no·n tasta;
70 si fa lo cors, mas poch, e tost se gasta.
71 L’arma per si en tal voler no·s mescla,
72 car no ’s en res ne pot ser son objecte,
73 ne·l cors es pus que d’un brut son efecte.
74 D’abdos hunits se compon esta mescla;
75 car l’ome vol, la voluntat guanyada,
76 seny e saber de la dona que ama;
77 ama l’amat, e toll l’onor e fama,
78 y en fets del cors l’arma es delitada;
79 lo cors james, si canssa, be no·s farta,
80 e tant com pot tot lo finit aparta.
81 Les voluntats se mostren per les obres,
82 d’on se veu clar com la nostr’arma·s baxa
83 e·l nostre cors en alt munta sa raxa,
84 perque ’n delit ell e l’arma son pobres.
85 L’arma pel cors a son delit s’enclina,
86 lexant lo seu, e sa natura·s lunya;
87 lo cors en alt a delitar met punya,
88 no coneix be sa natura mesquina.
89 La carn volar vol e l’arma s’aterra,
90 perque algu, si toca, no s’aferra.
91 Les voluntats que de virtut no toquen,
92 han moviment en semblant de marea,
93 y en lo començ metrien gran ferea
94 al qui sabes com pugen e·s derroquen.
95 De tres cordells Amor deu fer sa corda,
96 car hu romp tost e l’altre molt no dura:
97 trench o fluix d’u en l’altre mort procura;
98 si·l terç no y es, la corda se descorda.
99 Aquest es ferm y ells altres fa que tinguen,
100 esser no·ls fa, mas te qu’en baix no vinguen.
101 No·s pot be dir com arma y cors pratiquen
102 aquest voler, ne·s plaen o desplaen;
103 hu sent content, los poders d’altre caen,
104 e, agreujat, les forces muntipliquen;
105 car moltes veus dels cors l’appetit cessa,
106 si c’ab lo seu es obs que l’arma·s force;
107 e l’altre veu es ops que·l cors s’esforce
108 per amanssar l’arma qui·s veu opressa.
109 Tots de per ssi han ops que fam los toque,
110 o que·l desig de l’hu a l’altre broque.
111 Si l’apetit rahonable s’agreuja
112 del cobejos seguir, no·s maravella;
113 car tant com pot, per delit, aparella
114 que l’arma·l cors en mal hostal alleuja.
115 A l’infinit no per si lo cors guarda;
116 l’arma per si de tot exces s’enuja;
117 junts, acordants, en delit cascu puja,
118 tant com saber l’errada l’arma tarda.
119 Aço sdeve com del cors volers fluxen;
120 ladonchs los tels de sos ulls desengruxen.
121 L’arma y el cors cascu ’n l’altre·s delita;
122 delits, dolors, entr’ells, los se partexen;
123 les passions d’u en altre·s parexen:
124 speriment als pechs trau de sospita.
125 Mas algu d’ells no es tan suportable
126 que totalment per l’altre s’avorresca:
127 fastig o oblit fan qu’Amor d’ells partesqua,
128 o·l menys no es per egual temps durable.
129 En los molt mes per part del cors spira,
130 e moltes veus per oblit o per ira.
131 Per nostres hulls l’om d’est’amor s’enflama,
132 toch desijant, d’on voler creix o fina;
133 temprat esper la voluntat afina,
134 e, perdut ell, Amor de Mort se clama;
135 son fill e net son Desig y Esperança,
136 mas prop los ve Paor, qui·lls fa gran brega;
137 tals passions amador no les nega;
138 aquest’amor cau en esta balança.
139 Cascu d’aquests a l’altre vençre tenta,
140 e si u compleix, Amor e si destenta.
141 Per nostres senys amor d’arma comença,
142 mas vol per si virtuts e saviesa;
143 aquest’amor per sol entendr’es presa,
144 amant lo be del qual ha conexença;
145 es feta gran seguons les parts s’acorden,
146 multiplican los bens d’on ella·s forma.
147 Del be honest aquest’amor pren forma,
148 e los volers que·n surten no discorden;
149 lo qui l’ateny en ser content s’acosta,
150 por no acull ne sperança de costa.
151 Quals son aquells qu’amor honest los force
152 amar per si virtuts en una dona?
153 Be son yo cert que tots la volen bona
154 perque·l delit de l’hom durar s’esforce.
155 No·n sse algu que separat lo senta;
156 menys de saber, senten dins ells sa obra,
157 d’on l’altr’amor nom de ferma li·n sobra:
158 de fastig reb o de oblit enpenta.
159 Aquest’amor es philosofal pedra
160 que, lla on cau, ço que res no val medra.
161 Aquell’amor hon Venus ha sa regna,
162 a nostre cors ensemps ab l’arma guarda;
163 a molts plaers e dolors no es tarda,
164 en cor honest moltes vegades regna;
165 torba lo seny, suptilitats enfosqua,
166 e sa dolor, durment hom, ella vetlla;
167 solaços vol e prestament la cetla;
168 qui n’es plagat la raho te molt fosqua,
169 perque no pot honest’amor percebre.
170 De ardiment no pot sentir la lebre!
171 Los appetits sensuals l’arma liguen;
172 donchs, tots aquells qui del tot Venus tira,
173 molt foscament llur enteniment mira
174 per los cechs fochs qui l’espirit abriguen.
175 Los escolans de qui Venus es mestre,
176 lo contemplar jaquexen, prenints l’acte.
177 Voler no cast, executor sens pacte,
178 domda cors braus, domestich fa·l campestre:
179 fahen sentir passio molt extrema,
180 jau en dur llit en hom de vida sema.
181 L’amor que·ns ve tota de part de l’arma,
182 en les virtuts y en l’entendre s’endreça;
183 aquest voler, simple, Deu lo adreça
184 e pot ser tant que tot altre·s desarma.
185 Pero en mi, trobant loch, tots caygueren,
186 mogut cascu per la sua semblança;
187 dos colps senti, dona·ls cascu sa lança,
188 actes cascu dins en mi cometeren:
189 hu dona lum per ssi, l’altre tenebra,
190 e tots justats salut, delit e febra.
191 Deu l’espirit de gran favor abasta:
192 en mers delits passions no·l congoxen;
193 al cors mesqui, sens fastig no l’afloxen:
194 no pot sentir be, si lo mal no tasta;
195 tant com lo cors sa passio gran lexa,
196 de l’espirit es la preso pus ampla,
197 e ses virtuts e potences exampla,
198 si que no veu tras paret mas per rexa;
199 sa pur’amor en interes no·s causa,
200 e la del cors es curt plaer sa causa.
201 Yo no·m defens que Amor mi no tente
202 d’aquell voler que arma y cors abracen:
203 aquest voler mes natures l’atracen;
204 per dues parts me vendra qui·m contente.
205 Axi com l’om pot mes glori’atenyer
206 quant nostra carn ab l’arma sera junta,
207 Amor a mi en delitos grau munta
208 quant dos ligams arma y cors han a ’strenyer,
209 car moltes veus hu per l’altre ’s presona
210 e no ’s tant fort l’amor de la persona.
211 Quant al meu cors, Amor lo desempara
212 perque·l poder d’aquell ve a son terme;
213 en pur’amor l’esperit meu conferme
214 e ’n aquell punt resta ma raho clara.
215 Tan gran delit sent en aquella hora,
216 que los delits del cors en fastig tornen,
217 e quant del cors forces a mi retornen,
218 en lo començ lo meu espirit plora;
219 e si del tot mon cors en força torna,
220 en son delit mon esperit sojorna.
221 Aquell’amor per qui ma carn s’enclina,
222 compliment sent dels bens que Venus lliura;
223 l’altra, major, e d’esta no delliura,
224 lo que merex no ha y amar no fina.
225 L’onest’amor, pero, es qui·m fa viure;
226 l’enteniment d’altres bens no s’alegra.
227 On sera, donchs, un’amor tan entegra
228 qu’en ell’aver, de mals sia delliure?
229 Amant, a mi, per consemblant manera
230 lo meu delit cau en aquesta spera.
231 Mon espirit contemplant se contenta
232 e dintre si huna persona forja;
233 d’ella no pens braços, mans, peus ne gorja,
234 car tot semblant altre semblant presenta.
235 Solament vull d’ella tan clara penssa
236 que res de mi no·l fos cosa secreta,
237 abta y sabent, e d’amor fos estreta,
238 lo contraffer prengues en gran offensa;
239 de son voler volgues esser celosa,
240 e que per mi ves mort fos animosa.
241 Mas per que Deu l’arma de carn abriga,
242 los fats volents contr’Amor no sser solta,
243 e per null temps raho no la n’ha tolta,
244 ans tot contrast ha per cosa ’nemiga?
245 Tant es ma carn al delit enclinada,
246 dona no veig que m’alt, que no sospire,
247 hi en possehir sens fi aquella mire
248 —de tal desig m’arma ’s passionada—;
249 e ma raho de grat yo la perdria
250 si·m fa esment qu’amor perdre poria.
251 Si com aquell de la penssa tan vana
252 qu’en aquest mon lo be sobiran cerqua,
253 y ab gran enginy en grans delits fa cerqua
254 e veu molts mals en gloria mundana,
255 ne pren a mi, que Amor dehifique,
256 si que d’aquell contentament vull traure,
257 si que no pot lo que·l deman bestraure;
258 no troba loch on sa ’nfluença fique.
259 Loch es no ferm on mon desig reposa;
260 desemparar ma sperança no·m guosa.
261 No conech hom qui sens amar persona,
262 coneg’Amor e per deu lo confesse;
263 yo son aquell que per negun temps cesse
264 d’imaginar en ell, e res no·m dona.
265 Desig me fa en la sperança jaure,
266 dormint tant fort que raho no·m desperta;
267 assats a mi es caussa descuberta
268 que pur’amor no pot en dona caure.
269 Mon delit es vida contemplativa,
270 e romanch trist devallant en l’activa.
271 Ladonchs lo foch d’Amor be no s’amaga,
272 e los meus hulls publich lo manifesten,
273 e les dolors mes sanchs al cor arresten,
274 acorrent lla on es donada plaga.
275 Los meus desigs de punt en punt cambie,
276 e la dolor no·m trob en hun loch certa;
277 ma cara es de sa color incerta;
278 cerch lochs secrets e los publichs desvie;
279 lanç m’en lo llit, dolor me·n gita fora;
280 cuyt esclatar mentre mon hull no plora.
281 Mos membres flachs soptos moviment muden,
282 lo cap al coll es carrega fexuga,
283 la gran calor dintre mes venes juga,
284 perills vinents a mon sentir secuden,
285 pert lo recort de les cosses passades
286 e lo meu cors me vist sola vergonya;
287 la cura gran d’Amor tots fets me lonya
288 e no s’esten sino ’n cosses penssades;
289 l’executar lo meu desig l’esforça,
290 e no sse que venç aquesta gran força.
291 Axi com l’or sobre paper se posa,
292 segons sera la bona o mala ssisa,
293 tal semblant cas mon sentiment divisa
294 d’aquest’amor segons en qui reposa.
295 Si com lo foch tots humits li contrasten
296 e los sechs lochs sa força obeexen,
297 axi d’Amor ses influences vexen
298 a tots aquells on sos poders abasten.
299 Tant fa com pot fer la persona ’mable,
300 havent tant loch en nos com lo diable.
301 En lo delit que arma y cors desigen
302 ffeneix delit, si compliment hi basta,
303 mas los delits que l’arma sola tasta
304 son duradors, car james la fastigen;
305 e si com l’om que la mort lo encorre,
306 l’arma d’ell viu, qu’es d’infinit exida,
307 e l’altra part en lo mon es delida,
308 car lo finit en tal cas no l’acorre,
309 axi lo cors fa mortal amor esser,
310 e l’arm’ab ell no mostra son dret esser.
311 Si com l’arnes d’acer a colp s’engruna
312 e lo de ferr hun petit colp lo passa
313 —quant son hunits no·ls destruu res lur massa;
314 d’aquests mesclats surt molt gran virtut una—,
315 axi Amor suptil y enfinit tempra
316 la finitat de la del cors y aviva:
317 en cert cas mor nostr’amor sensitiva
318 e l’espirit junt ab ell se destempra.
319 Amen ensemps e l’espirit sols ame,
320 perque tot l’om no·s trob qu’en res desame.
321 Los homens lechs qui per Amor s’encenen
322 en fets divins, ab infusa sciença,
323 divinal es lur gran intelligença
324 e sos costums a creure tots amenen.
325 Donchs si d’Amor algun parlar m’escapa
326 que la raho no·l lohe ne l’aprove,
327 no ssia ’lgu que los dits meus reprove;
328 dels grans secrets c’Amor cobre ’b sa capa,
329 de tots aquells puch fer Apochalipsi;
330 yo deffallint, Amor fara eclipsi.
331 Lo mon finit, lo sol e luna y signes
332 no correran per lo cel, ne planetes;
333 per ops d’aquell los ha Deu fets e fetes,
334 y, el defallint, cessen llurs fets insignes.
335 Tot enaxi si d’aquest mon trespasse,
336 aquell poder qu’en amar nos enclina
337 caura del cel, car pus hom no s’afina
338 en ben amar, ans quascu veig que·s lasse.
339 Si Amor veu qu’errant sens profit vaja,
340 envergonyit yo creu de son loch caja.
Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.
Pagès LXXXVII.
Incipitario
di Ausiàs March
Indice
degli autori