Rialc
Rao 94.16

            Ausiàs March






    1      Aquelles mans que james perdonaren
    2      han ja romput lo fil tenint la vida
    3      de vos, qui sou de aquest mon exida,
    4      segons los fats en secret ordenaren.
    5      Tot quant yo veig e sent, dolor me torna,
    6      dant me recort de vos, qui tant amava.
    7      En ma dolor si prim e be·s cercava,
    8      se trobara que delit s’i contorna;
    9      donchs, durara, puys te qui la sostinga,
    10     car sens delit dolor crey no·s retinga.

    11     En cor gentil Amor per mort no passa,
    12     mas en aquell qui per los vicis tira;
    13     la quantitat d’amor durar no mira,
    14     la qualitat d’amor bona no·s lassa.
    15     Quant l’ull no veu e lo toch no·s praticca,
    16     mor lo voler, que tot per ells se guanya;
    17     qui ’n tal punt es, dolor sent molt estranya,
    18     mas dura poch: l’espert ho testifica.
    19     Amor honest los sants amants fa colrre:
    20     d’aquest vos am, e Mort no·l me pot tolrre.

    21     Tots los volers qu’en mi confusos eren,
    22     se mostren clar per lur obra forana:
    23     ma carn se dol, car sa natura u mana,
    24     perque ’n la Mort sos delits se perderen;
    25     en sa dolor m’arma es enbolcada,
    26     de que llur plor e plant per null temps callen.
    27     En tal dolor tots los conorts me fallen,
    28     com, sens tornar, la que am es anada.
    29     Mas l’altr’amor, de amistança pura,
    30     apres sa mort, sa força gran li dura.

    31     Aquest’amor, si los pechs no la crehen,
    32     es ver senyal del be qu’en ell’abita:
    33     aquesta es qui sens dolor delita,
    34     y ells cechs volers de prop aquesta·s vehen.
    35     Lo voler cech del tot ell’illumena,
    36     mas no en tant que leve·l cataracte,
    37     e si posques fer sens empaig son acte,
    38     no for’al mon hull ab gota serena;
    39     mas es axi com la poqua triagua,
    40     que molt veri sa virtut li apagua.

    41     Aquell voler qu’en ma carn sola·s causa,
    42     si no es mort, no tardara que muyra;
    43     l’altre per qui dol continuu m’abuyra,
    44     si·m deffaleix, no sera sens gran causa.
    45     Ell pot ser dit voler concupiscible,
    46     e sol durar, puys molt de l’arma toqua,
    47     mas fall per temps, car virtut no invoca,
    48     e d’un costat es apetit sensible.
    49     Aquests volers l’amor honesta·m torben,
    50     perqu’entre mal e be mes penses orben.

    51     D’arma e cors es compost l’hom, contraris,
    52     per que·l voler e l’apetit contrasten;
    53     tot quant aquests de llur natura tasten
    54     es saboros e vitals letovaris.
    55     Altre voler qu’en mig d’aquests camina,
    56     es atrobat que no te via certa;
    57     cuyd’haver port en la plaja deserta,
    58     e lo veri li sembla medecina.
    59     Aquest voler ab arma y cors converssa,
    60     naix d’ells e fa la obra d’els diverssa.

    61     Tres son les parts vers on mos volers pugen,
    62     e per semblant venen per tres maneres;
    63     entre ssi han contraries carreres,
    64     delits portants e d’altres que m’enugen.
    65     Quant los delits del cors la penssa·m mostra,
    66     yo sent dolor car son perduts sens cobre.
    67     Altra dolor sent que·m vist tot e·m cobre,
    68     com pens que Mort ha tolta l’amor nostra.
    69     L’altre voler raho y natura funden,
    70     que sens dolor molts delits ne abunden.

    71     Lo loch on jau la dolor gran que passe,
    72     no es del tot fora de mes natures,
    73     ne del tot es fora de lurs clausures;
    74     lo moviment creu que per elles passe.
    75     Aquell voler qu’en mi no troba terme
    76     es lo mija per on dolor m’agreuja;
    77     l’estrem d’aquest fora natur’alleuja,
    78     ffort e punyent, mas encansable verme.
    79     Oppinio falssa per tots es dita,
    80     que fora nos e dintre nos habita.

    81     D’aquest’amor les demes gens tremolen;
    82     aquesta es sentida y no sabuda;
    83     poques gents an sa causa coneguda;
    84     delits, dolors per ella venir solen.
    85     Lo cors per si lo seu delit desija,
    86     l’arma ’napres lo sent, e vol atenyer
    87     lo propri seu, al qual no·s pot empenyer,
    88     car tot es fals, d’on ella se fastija.
    89     D’aquests contrasts aquest’amor escapa,
    90     que veritat no ateny ab sa capa

    91     Tant es hunit lo cors ab la nostr’arma,
    92     que act’en l’om no pot ser dit be simple;
    93     algu no es vers l’altr’umil e simple:
    94     contrast se fan, hu contra l’altre s’arma.
    95     Mas es tan poch lo contrast a sa hora,
    96     qu’en fets del cors l’arma no fa gran nosa;
    97     y en contemplant, axi l’arma reposa,
    98     que, be repres, lo cors d’aço no plora.
    99     Aquesta pau en mi no es molt longa,
    100    per que dolor mes que·ll delit s’allonga.

    101    Dolor yo sent e sembl’a mi estrema;
    102    no so en punt de voler consell rebre,
    103    e de negun remey me vull percebre,
    104    ans de tristor he presa ja ma tema.
    105    Si·m trob en punt que dolor no m’acorde,
    106    ja tinch senyal ab que a dolor torne:
    107    recort sos fets d’amor, e allens borne;
    108    d’asci scapant ab oci no·m concorde.
    109    Son espirit ab lo cors yo contemple;
    110    tant delit sent com l’om devot al temple.

    111    De pietat de sa mort ve que·m dolga,
    112    e so forçat que mon mal haj’a planyer;
    113    tant he perdut, que be no·m pot atanyer,
    114    Ffortuna ja no te que pus me tolga.
    115    Quant ymagin les voluntats hunides
    116    y ell converssar, separats per a sempre,
    117    penssar no pusch ma dolor haja tempre,
    118    mes passions no trob gens aflaquides;
    119    e si per temps elles passar havien,
    120    vengut es temps que començar devien.

    121    Mes volentats mos penssaments aporten
    122    avall y amunt, si com los nuvols l’ayre;
    123    ades me dolch, puys dolor no sent gayre,
    124    e sent dolors qu’ab si delits comporten.
    125    Quant pens que·lls morts de res dels vius no pensen
    126    e les dolors que pas sens grat se perden,
    127    mos sentiments han mal, e no s’esperden
    128    tant que d’amor e dolor se deffenssen;
    129    e pas dolor qu’en la d’infern s’acosta,
    130    com en est mon no la·m veure de costa.

    131    En altre mon a mi par que yo sia
    132    y ells propis fets estranys a mi aparen;
    133    semblant d’aquells que mos juhis loaren,
    134    lo fals par ver, la veritat falsia,
    135    Los meus juhis la dolor los offega,
    136    lo loch no y es hon primer habitaven.
    137    Si es, no tal com ans del cas estaven;
    138    alterat es: la Mort. Y aso·m fa brega
    139    tal e tan fort, qu’altre matant, mi mata.
    140    No sse com es que lo cor no m’esclata.

    141    Alguns han dit que la Mort es amarga;
    142    poden ho dir los qui la sabor senten,
    143    o de per ssi o com per altre tenten
    144    sa fort dolor, qu’entre totes es larga.
    145    Per mi no tem, per altre l’e temuda;
    146    puys fon cruell, ja pietat no m’haja;
    147    qui ’n terra jau, no tem pus aval caja:
    148    en l’esperat ma sperança ’s perduda.
    149    O partiment doloros, perdurable,
    150    ffent en dolor mi comparat diable!

    151    No preu los bens que yo sol posseesca,
    152    car plaent res home sol no pratica;
    153    la Mort no tem, que lo mon dampnifica,
    154    sino que tem que·l cel me defallesca.
    155    Tot cas yo mir ab una egual cara:
    156    res no·m fa trist, e ja, molt mes, alegre;
    157    no es color desobre, blanch o negre:
    158    vers mi no y ha cosa scura ne clara.
    159    Tot quant Amor e Por me pogren noure,
    160    ffini lo jorn que li viu los ulls cloure.

    161    Segons lo cas ma dolor no es tanta
    162    com se requer per un mortal damnatge;
    163    sobre tots mals la Mort port’avantatge:
    164    yo l’he sentit e de present m’espanta.
    165    Segons l’Amor, del dan no port gran signe,
    166    e volgra yo qu’en lo mon fos notable,
    167    dient cascu: «Veus l’ome pus amable»,
    168    e que plangues cascu mon fat maligne.
    169    Aquell voler caussat per cos’onesta,
    170    mentre sere, sera mostrant gran gesta.

    171    Tan comun cas, per que tan estrem sembla
    172    al qui per sort la Mort en tant lo plaga?
    173    Per que ’n tal cas la raho d’om s’amaga,
    174    e passio tota sa forç’assembla?
    175    Deu piados e just cruel se mostra:
    176    tant es en nos torbada conexença!
    177    Ffluxant dolor, primer plega creença,
    178    mas ferm saber no ’s en potença nostra.
    179    Als que la Mort toll la muller aymia
    180    sabran jutjar part de la dolor mia.

    181    Tot ver amich a son ver amich ama
    182    de tal amor que Mort no la menyscaba,
    183    ans es fornal qu’apura l’or y acaba,
    184    lexant lo fi, e l’als en fum derrama.
    185    D’aquest’amor am aquella qu’es morta,
    186    e, tement, am tot quant es de aquella.
    187    L’espirit viu. Donchs, quina maravella
    188    que am aquell? E res tant no·m conforta.
    189    Membra·m la Mort, e torn en ma congoxa,
    190    e quant hi so, dolor pas com me floxa,

    191    Accident es Amor, e no substança,
    192    e per sos fets se don’a nos conexer;
    193    quant es ne qual ell se don’a parexer;
    194    segons d’on part, axi sa força lança.
    195    Si com lo vent, segons les encontrades
    196    on es passat, de ssi calt o fret gita,
    197    axi Amor dolor da o delita,
    198    segons lo for del loch hon ha lançades
    199    ffondes rahils: o sus cara de terra,
    200    o sobre fanch, o sus molt aspra serra.

    201    Amor en l’om dos lochs disposts atroba,
    202    car hom es dit per ses dues natures:
    203    lo cors per si vol semblant de sutzures,
    204    l’arma per si d’un blanch net vol sa roba.
    205    D’ells hahunits surt amor, d’algun acte
    206    que no·s diu be qual d’ells mes part hi faça;
    207    cascu per si algun delit acaça,
    208    y, aquell ates, l’altre·n porta caracte.
    209    E veus la Mort que llur voler termena:
    210    lo bo no pot, no basta que l’offena.

    211    Morint lo cors, a son amant no·l resta
    212    sino dolor, per lo recort del plaure;
    213    ffallint aquell, no tard’amor en caure:
    214    ffallint lo sant, defall la sua festa.
    215    Alguns delits qu’en l’arma pel cors venen,
    216    son los composts que·ls amadors turmenten,
    217    e cascu d’ells tanta y qual dolor senten
    218    segons del cors o de l’arma part prenen;
    219    e, mort l’amat, amor es duradora
    220    tant quant lo mort del viu te gran penyora.

    221    Ço qu’en passat enbolt e confus era,
    222    es departit: lo gra no ’s ab la palla;
    223    esperiment altre no·m pens hi valla;
    224    per la Mort es uberta la carrera.
    225    Ma carn no ssent; donchs no·s pot fer que ame,
    226    car ja no es ço que sentir hi feya;
    227    si voler tinch, pech es lo qui no crehia
    228    que l’espirit de pur’amor s’enflame,
    229    cobejant molt que Deu s’arma s’enporte;
    230    aço dubtant, que yo pena reporte.

    231    Si ’n nostr’amor pens esser fi venguda
    232    e d’ella pert esperança de veure,
    233    sino que tost vinch en aço descreure,
    234    l’arma ’n lo cors no fora retenguda.
    235    Si be los morts en lo mon no retornen,
    236    ans d’esser mort noves sabre d’aquella.
    237    Stat es ja: donchs, no ’s gran maravella,
    238    aço sperant, mos sentiments sojornen;
    239    e si cert fos qu’entre los sants fos mesa,
    240    no volgra yo que de Mort fos defesa.

    241    O Deu, merce! Mas no sse de que·t pregue,
    242    sino que mi en lo seu loch aculles;
    243    no·m tardes molt que della mi no vulles,
    244    puys l’espirit on es lo seu aplegue;
    245    e lo meu cors, ans que la vida fine,
    246    sobre lo seu abraçat vull que jaga.
    247    Fferi·ls Amor de no curable plaga;
    248    separa·ls Mort: dret es qu’ella·ls vehine.
    249    Lo jorn del Juhy, quant pendrem carn e ossos,
    250    mescladament partirem nostres cossos.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès XCII.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori