Rialc
Rao 94.96

            Ausiàs March






    1      Qui sera aquell del mon superior
    2      que veritat de vos a mi recont?
    3      E qui sab dir on sera ’quell afront
    4      que nos haurem, portant goig o dolor?
    5      Los lochs seran mostrants lo be o mal,
    6      segons en ells mal o be·s contendra,
    7      e si nos dos hun loch no ’cupara,
    8      lo partiment sera perpetual.

    9      L’esguart que yo de vos he no ’s egual:
    10     axi divers es, o contrariant.
    11     Les penes grans d’infern yo so dubtant:
    12     tot quant n’e lest a dolorir me val.
    13     E puys ve temps que us ymagin al mon
    14     haver ab mi verdader’amistat;
    15     aquell delit que·l mon pot haver dat,
    16     ffort cor es obs a membrar lo que fon.

    17     Lo doloros e miserable don,
    18     strany e molt, mas prestament perdut,
    19     es tot ço quant en lo mon he haut;
    20     la Mort l’a tolt e portat no sse on.
    21     Ma fort dolor no bast’a fer valer
    22     que l’amistat fos estada no res,
    23     ans so content d’aquella, que fo mes,
    24     si be tristor per aquella sofer.

    25     Hon es aquell qui no spera plaer
    26     e no a sguart a bona u mala fi?
    27     Mira lo mon: veu se jove y mesqui,
    28     com ja no y es hon ferme son voler.
    29     Dreça sos ulls envers la part del cell,
    30     e diu a Deu, ab gest no sats humil,
    31     paraules tals que puys se·n te per vill;
    32     mas l’om irat davant raho te vel.

    33     Ho Deu! Per que no romp l’amargua fel
    34     aquell qui veu a son amich perir,
    35     quant mes pus vol tan dolça mort sofrir?
    36     Gran sabor ha, puys se pren per tal zel.
    37     Tu, Pietat, com dorms en aquell cas
    38     que·l cor de carn fer esclatar no sabs?
    39     No tens poder que tal fet no acabs?
    40     Qual tan cruell qu’en tal cas no·t loas?

    41     Arquer no se que tres hocells plaguas
    42     ab un sol colp, que no fos ben content,
    43     matant los dos hi el terç en estament
    44     que per mig mort o prop de mort portas.
    45     Mort, en un colp, los tres bens m’a ferits:
    46     los dos son morts —l’util y el delitos—,
    47     e si l’onest perdes del cel recors,
    48     sos derres jorns serien ja finits.

    49     Yo no puch dir que no senta delits
    50     del pensament, puys que perdre no·l vull;
    51     en lo meu mal algun be s’i recull,
    52     tal que·l plaer present met en oblits.
    53     Pense cascu quant fon ans de sa mort,
    54     que, perdut ell, yo n’avorresch tot be;
    55     no se hon jau, si recort no·l soste,
    56     car tots mos senys an perdut lur deport.

    57     Per be que·ls dits dels savis yo recort,
    58     reptant aquells qui alarguen son dol,
    59     e yo sabi que bona raho vol
    60     que null remey es dolre·s del qui ’s mort;
    61     e tot quant l’om per sa voluntat fa,
    62     se deu dreçar a ’lguna bona part,
    63     e que lo dol, si es tolt, ix d’om tart,
    64     car certament en ell delit esta;

    65     pero si dol may rao·l comporta,
    66     aquest sera que yo ’n present sostench;
    67     un tal delit ab sabor agra y prench
    68     qu’en desijar altre be cor no·m va.
    69     Riure james no·m plach tant com est plor;
    70     l’aygua dels hulls, res tan dolç no m’apar;
    71     no prench enyor si no·m puch delitar;
    72     contra la Mort me trop esforçat cor.

    73     E si tots temps en continuu no plor,
    74     de mon recort aquella no·m partesch,
    75     ans vull que dol me leixque, si·l jaquesch;
    76     mon sentiment vull que muyra, si mor.
    77     Puys que delit a ma dolor segueix,
    78     ingrat sere, si ella no m’acost;
    79     tal sentiment, de mal e be compost,
    80     temps minva·l mal, e lo be tots jorns creix.

    81     Un gran delit en ma penssa·s nodreix
    82     quant algun fet sens la mort d’ella pens;
    83     quant me perceb, de dolor no·m deffens,
    84     penssant que Mort per tostemps nos parteix.
    85     Aquest delit la penssa·l fa e·l pert:
    86     ffoch es mon mal e mon be sembla fum;
    87     en aquest cas, de sompni te costum:
    88     be sent durment, e mal quant so despert.

    89     Yo no puch dir que no sia desert
    90     de tot delit, quant morta l’imagin;
    91     de mi mateix m’espant, quant yo m’affin
    92     penssant sa mort, e·m par que no·n so cert.
    93     Tal mudament he vist en temps tan breu,
    94     que·l qui·m volgue, voler a mi no pot,
    95     ne sent, ne veu, n’enten, si·l dich, mon vot,
    96     e tot es be, puys es obra de Deu.

    97     A tu qui est mare y filla de Deu,
    98     supplique molt, puis Ell no·m vol oyr,
    99     qu’en aquest mon s’arma pusca venir
    100    perque m’avis hon es l’estatge seu.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès XCIII.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori