Rialc
Rao 94.6

            Ausiàs March






    1      Axi com cell qui desija vianda
    2      per apagar sa perillossa fam,
    3      e veu dos poms de fruyt en hun bell ram,
    4      e son desig egualment los demanda,
    5      no·l complira fins part haja ’legida,
    6      si que·l desig vers l’un fruyt se decant,
    7      axi m’a pres dues dones amant,
    8      mas elegesch per haver d’Amor vida.

    9      Si com la mar se plany greument e crida
    10     com dos forts vents la baten egualment,
    11     hu de levant e altre de ponent,
    12     e dura tant fins l’un vent ha jaquida
    13     sa força gran per lo mes poderos,
    14     dos grans desigs han combatut ma pensa,
    15     mas lo voler vers hu seguir dispensa;
    16     yo·l vos publich: amar dretament vos.

    17     E no cuydeu que tan ignoscent fos
    18     que no vehes vostr’avantatge gran;
    19     mon cors no cast estava congoxan
    20     de perdre loch qui l’era delitos.
    21     Una raho fon ab ell de sa part,
    22     dient qu’en ell se pren aquest’amor,
    23     sentint lo mal o lo delit major,
    24     si qu’ell content, cascu pot esser fart.

    25     L’enteniment a parlar no vench tart,
    26     e planament desfeu esta raho,
    27     dient que·l cors, ab sa complexio,
    28     ha tal amor com hun lop o renart;
    29     que lur poder d’amar es limitat,
    30     car no es pus que apetit brutal,
    31     e si l’amant veheu dins la fornal,
    32     no sera plant e molt menys defensat.

    33     Ell es qui venç la sensualitat;
    34     si be no es en ell prim moviment,
    35     en ell sta de tot lo jutgament:
    36     cert guiador es de la voluntat.
    37     Qui es aquell qui en contra d’ell reny?
    38     Que voluntat, per qui·l fet s’executa,
    39     l’atorch senyor, e si ab ell disputa,
    40     a la perfi se guia per son seny.

    41     Diu mes avant al cors ab gran endeny:
    42     «Vanament vols e vans son tos desigs,
    43     car dins hun punt tos delits son fastigs,
    44     romans ne llas, tots jorns ne prens enseny.
    45     Ab tu mateix delit no pots haver:
    46     tant est grosser qu’Amor no n’es servit;
    47     volenteros acte de be es dit,
    48     e d’aquest be tu no sabs lo carer.

    49     Si be complit lo mon pot retener,
    50     per mi es l’om en tan sobiran be,
    51     e qui sens mi sperança·l rete
    52     es foll o pech e terrible grosser».
    53     Aytant com es l’enteniment pus clar,
    54     es gran delit lo que per ell se pren,
    55     e son pillart es suptil pensamen,
    56     qui de fins pasts no·l jaqueix endurar.

    57     Plena de seny, no pot Deu a mi dar,
    58     ffora de vos, que descontent no camp;
    59     tots mos desigs sobre vos los escamp;
    60     tot es dins vos lo que·m fa desijar.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès IV.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori