Rialc
Rao 94.30
Ausiàs March
1 Entre Amor sso portat he Fortuna,
2 cahent, levant, si com infant en roques;
3 congoxes grans ab alegries poques,
4 si·n posseesch, no ’s maravella ’lguna.
5 Semblant me trop a l’home qui navegua,
6 qui per los vents sa persson’es regida
7 dolrre no·s deu, si la·s veu escarnida
8 —caure deu l’om, guiat per via cegua—;
9 no com aquell qui ’nteniment replegua
10 e dintre ssi delits de virtuts usa,
11 sa fi guardant —aquella qui acusa
12 als ignorans hy als sabens mal no plegua—,
13 jaquint los mals qui bens als pechs aparen,
14 ja perdut tast de res no essent noble;
15 ans e sseguit delits comuns de poble,
16 e davant mi altres no ss’y acarren.
17 Donchs si dolors a mes pensses emparen,
18 raho es gran; puix, tal vida seguida,
19 la fi de l’hom tardament he sentida,
20 mos apetits ssens trava caminaren;
21 a lur semblant cuytats acorregueren,
22 als qui pus prop los fon de lur natura
23 regonegut; m’arma·n tench vestidura,
24 tal com aquells vicis saber li feren.
25 Los meus desigs tals delits emprengueren
26 qu’altre poder dins si mateys avia,
27 hi aquells aguts, degu mi no complia,
28 e no molt tard a mi desparegueren.
29 Qui ’n poch vexell molt gran cantitat penssa,
30 no·s pot aver, car la natura passa;
31 qui vol rich ser per una ma esquasa,
32 lo seu desig de aver sse deffenssa.
33 Ja no viuran en molt alegra pensa
34 qui bens del cors e de fortuna volen,
35 e totes gens per aquells aver volen,
36 hi en contra ssy prenen armes d’ofenssa,
37 si co·l malalt qui no ’nten medessina,
38 pendra veri cuydant aquell guaresqua,
39 e de sabor amargua sent la brescha,
40 e dolssa·l par un’amarguant sardina.
41 Qui ’n fer viltats la penssa te vehyna
42 e no ateny al delit de l’entendre,
43 la veritat de res no pot apendre
44 y esclava fa de sa raho, rehyna;
45 delit d’om pert qui tals delits no tasta,
46 car l’om es dit mes per la part de l’arma;
47 tot a ssi pert qui de raho no ss’arma
48 y en aquell fruyt d’enteniment no basta.
49 A si matex lo malvat hom contrasta,
50 y el que li plau fa, e lo restant llexa;
51 lo be jaqueix, ab tot lo mal se fexa;
52 si delit pren, en molt poch temps se gasta.
53 Tot lo que fa li torna en contrari,
54 e no conex l’enemich seu qui·l mata;
55 aquell qui deu portar jus la çabata,
56 te sobre·l cap per molt bell vestiari.
57 Pren me n’axi com grosser erbolari
58 qui prop la mar les erbes del bosch cerqua,
59 e com lo clerch fahent de festes cerqua
60 en lo Troya, llexant lo Breviari.
61 Qui ’n aquest mon d’esser hom se contenta,
62 cerque delits que ssa natura vulla,
63 llexant als bruts los camps e llur despulla,
64 e sos delits no·ls acurt ne·ls do ’npenta.
65 Lo delit d’om en l’entendre s’assenta
66 quant veritat per aquell es sabuda;
67 en tal delit sa sciencia y ajuda,
68 mas no ’s complit sens volentat conssenta
69 en be obrar cosa de be y eleta,
70 e que delit prengua ’n la sua obra.
71 Tot quant es d’om fa sa propia obra;
72 si u fa per Deu, sa vida es perfeta.
73 La vida d’om es en dolor constreta,
74 com los pus alts delits mundans pratiqua;
75 llur estament en fermetat no·s fiqua:
76 o cambi pren qui·ls pren ab ma estreta,
77 o fallex ço per on los delits venen
78 e de ssi ells l’anima no contenten.
79 Com sobirans bens, ans d’aver, se tenten;
80 com son auts, ab si dolor sostenen.
81 Ignorantment les gents fals delit prenen,
82 corrent al mal, puix a de be semblança;
83 en lloch de por an alegra sperança,
84 havents mes be, dementre no la tenen.
85 Ates lo lloch, qual ab gran desig volen,
86 an compliment de dolor infinida:
87 volent tot be, no·l troben ne partida;
88 per delitar, amargua dolor colen.
89 Alguns delits d’aquell ver delit solen
90 llunyar se·n mes que·ls altres no sse·n lunyen
91 e tots aquells que delitar hy punyen,
92 si plaer an, ab ells no ss’aconsolen;
93 e tant com pus en ells hom se delita,
94 axi forment a gran dolor s’acosta:
95 de luny mirat, lo cami ’s plasent costa,
96 y el caminant, ronpent lo col, despita.
97 Carnal amor a gran pena concita
98 a tots aquells metens hy llur espera;
99 desig mortal es passio primera,
100 de penedir no·n cal aver sospita.
101 A les honors grans penssamens seguexen;
102 a riques gens servex la roberia:
103 dolor de mort han que llur be tolt sia;
104 senyors en nom e com esclaus servexen.
105 Si·ls bens del cors per no res aparexen,
106 no·ns hy cal dar en aço gran crehença:
107 de fortitud lo bou a mes potença,
108 de temprament los ocells en florexen;
109 per hun no res estime la bellessa:
110 en poch temps cau e poch temps la se·n porta,
111 e sson poch fruyt als folls amans conforta;
112 la sanitat mal poch la·ns te deffessa.
113 Be mostra·l cos haver poca bonessa,
114 que de virtud l’animal brut lo passa.
115 L’om es senyor: donchs, no per esta massa,
116 car d’esta part los bruts an mes despessa.
117 L’om es mortal animal rahonable:
118 quant a la carn, bestia n’es formada,
119 e la raho en l’arma ’s emprentada;
120 per esta part a Deu es comparable.
121 Tant quant finit, pot esser estimable
122 ab l’infinit, e comte s’i pot metre?
123 A comparar se poria remetre
124 res de la carn ab l’esperit durable?
125 Sino·l present, la carn sentir no basta
126 —tastant, toquant— alguns delits sensibles;
127 los altres senys per sy no·ls son playbles:
128 delit dels tres pels dos sobredits tasta.
129 Delit es bo puix a dolor contrasta,
130 mas no val molt sens obra virtuosa;
131 el la complex, sens ell no ’s saborosa,
132 on en dolor la virtud no ss’enguasta.
133 Donchs, quant la carn es a l’arma tirada
134 per bon delit, sa obra es perfeta:
135 no es raho, mas es sa filla feta;
136 la part brutal, rahonal es tornada.
137 Aquells delits de que la carn s’agrada
138 cascu be sap, hy els de l’arma ignora;
139 aquella res que no fall algun’ora
140 entenen pochs y es per molts menys toquada.
141 A ’lguns se pert per falta d’ignorança;
142 altres, sabens, per no tastar no preen:
143 axi villans, que ’n lloch honrat no seen,
144 no senten be lo delit qu’onor llança.
145 En sser content cascu ha sperança
146 e follament aquell delit espera,
147 car los llidons vol trobar en figuera
148 e tals morischs cerqua ’n la dolça França.
149 Hu es lo be cerquat en grans partides;
150 no y ha delit sens dolor en alguna;
151 qui mes ne pren ha voluntat dejuna,
152 los menys volens ne han alegres vides.
153 Ans que virtuds sien per hom sentides,
154 los vicis an mesa dins nos lur força,
155 e si per temps la raho tant s’esforça,
156 es conexent, e no clar, ses fallides.
157 Durant lo temps mals abits se nodrexen;
158 en hom, sens hom, aquest abit se talla:
159 l’arma y lo cors se·n fan cota y gramalla,
160 e los broquats leigs vestits li aparexen.
161 Qui son aquells qui ’n tanta virtud crexen
162 que solament los vicis se coneguen?
163 La major part yo son cert que ferm creguen
164 que ço es bo que volen e conexen.
165 Puix l’om es mal, lo be no li pot plaure,
166 car no te part en be que aquell tira;
167 en voler d’om es al començ que gira,
168 mas l’abit fet, Deu ajudant, pot raure.
169 En saborit sentiment deu recaure
170 aquell delit qu’en be obrar se troba;
171 d’aquest delit l’arma sol no·n fa troba,
172 mas en lo cos tal sentiment ha jaure.
173 Tant quant cascu es pus dispost a rebre,
174 aytant val menys, si no hix en bel acte;
175 dels dos loants en surt aquest contracte,
176 sens llur acort no ’s pot virtud consebre.
177 A si mateix par que vulla decebre
178 qui sa valor aytant com pot no munta;
179 tota res d’el vol a bondat conjunta:
180 lo fill y el net, lo bou y el ca de lebre.
181 Segons l’amor, axi llur be demana;
182 amant a si, molt mes del be s’aparta;
183 desigant be, s’umple de mal e·s farta;
184 mal vol per si, y a l’altre vida sana.
185 Puix que virtud delit e be·ns comana,
186 per que no·ns plau virtut e vici·ns alta?
187 La voluntad a be y a delit salta,
188 l’enteniment sol entendre·l ver mana.
189 Mas no volem tastar d’esta vianda,
190 car en començ desaborida·s mostra:
191 l’avol delit sent la passio nostra;
192 aquest l’ateny, treball e cura granda.
193 A tal delit los pechs no troben anda,
194 puix que no es en ells esperiença:
195 fe no havens, no·ls basta conexença;
196 lo no sentit per ells lexen en banda.
197 No volen mal quant son en malaltia,
198 e, pobrejant, cobejen les riquees;
199 los flachs e leigs, forces e grans bellees:
200 luny, fora si, han tota s’alegria.
201 Tot hom vol be perque delitat sia,
202 e, no sentint aquell propi de l’arma,
203 cerqua·l del cos, e de aquest se arma,
204 e d’altres molts que follament se fia;
205 los quals, com son units en una cosa,
206 aquella es de l’hom benahuyrança;
207 cascu per si, l’om havent ne sperança,
208 en algu d’ells sa pensa no reposa.
209 Per millor part Deu l’enteniment posa
210 com a senyor en cascuna persona,
211 e si ’n aço que·l deu donar no·l dona,
212 com pus n’ateny, en tant mes li fa nosa;
213 car de per si lo lleig fet tristor mena,
214 e sent ho mes qui d’entendre mes toqua,
215 si com l’om foll qui·s fir l’ull d’una broqua:
216 com pus dret fir, sa vista destermena.
217 Tota passio es cert que mes s’encena
218 en l’om suptil qu’en perssona grossera,
219 car entenent en contra la carrera
220 d’Oy o d’Amor, d’on s’aparella pena;
221 car solament pratiquant de l’entendre,
222 no espletat en virtut ne ’n ciença,
223 de ço que·l plau ha major conexença,
224 e no es res qu’en dol no·l faç’encendre.
225 Si Deu a l’hom groser lo plau defendre
226 de fam e set e de dolor ssenssible,
227 altra dolor no li pot sser terrible,
228 si ja molt prop d’aquestes no·s deu pendre.
229 E, donchs, de tant l’om entenent pren colpa
230 com en dolor a l’home grosser passa;
231 saber a poch e ’nginy contra si massa;
232 lo poch hy el molt cascu per si l’encolpa.
Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.
Pagès C.
Incipitario
di Ausiàs March
Indice
degli autori