Rialc
Rao 94.91

            Ausiàs March






    1      Qui es aquell qui en Amor contemple
    2      com yo, qui sent sos delits on abasten?
    3      Qui son aquells qui dolç’amargor tasten,
    4      e, juntes mans, l’adoren fora temple?
    5      Yo so tot sol a qui natura streny
    6      a no poder als fer ne pus entendre
    7      sino amar, e, volent me·n defendre,
    8      no·m vol seguir a res als fer null seny.

    9      Si·m don solaç, creeu ferm que yo·l feny,
    10     si no y acull Amor al delit pendre;
    11     les potestats del cel han volgut vendre
    12     e fer catiu de mon voler lo seny.
    13     No·m rept’algu, car tots veig solaçar,
    14     segons cascu sa qualitat requer;
    15     qui ’n aquest mon honor vol he diner,
    16     tinga s’esment, ja te causa d’errar.

    17     Lo temps dels deus se vol ara mostrar,
    18     car dintre si un deu cascu vol fer,
    19     e dels desigs on corre lo voler,
    20     solempnes deus a tots veig adorar,
    21     e sobre tots Venus es mils servida;
    22     car nostra carn no coneix altre deu.
    23     Bacus, en part, sa favor no l’es greu;
    24     Ceres, muller, no n’es enfellonida.

    25     Juno del mon te una gran partida;
    26     diu que deu ser pus colt’, al juhi seu.
    27     Saturn e Mars no torben sa gran veu;
    28     a llur poder Juno y Venus dan mida.
    29     Mas Venus diu: «Yo son rey natural,
    30     ab alguns deus, senyors jus mi sients;
    31     per mi son bons e per si no valents;
    32     los altres han poder accidental».

    33     Mercurius e Pallas veu no·ls cal,
    34     desfalagant l’orella de l’hoent;
    35     Diana es de favor menys potent;
    36     mas en lo mon Deu los ha dat cabal:
    37     ver, llur gran nom pel mon es preycat,
    38     e totes gens d’aquestes manen festa:
    39     colta no es, car de cascu no·ls resta
    40     sino hun troç de carn dins dens tancat.

    41     En gran discort esta lo mon possat.
    42     Venus del mon se trau la fina lesta;
    43     tot home bo en son ostal se resta,
    44     e val se poch qui no y es albergat.
    45     Juno te gent en dues parts gitada:
    46     prop de la mort, cobejosa de viure;
    47     altres, que veig, de baix estat delliure,
    48     ffam’atenyents ab leig vici guanyada.

    49     Ceres, quan es a Venus ordenada,
    50     e son marit, qui Bacus se fa scriure,
    51     als peus del deu Venus se deuen siure;
    52     stants per ssi, llur secta ’s difamada,
    53     car, no guardant a Venus reverença,
    54     son menyspreats en lo mon e maldits;
    55     l’animal brut no·n vol estrems delits,
    56     e lo cors d’hom ne passa penitença.

    57     Saturn e Mars per si no han potença,
    58     mas per dos deus son estrem favorits:
    59     guardant honor a Venus son servits,
    60     e per haver a Juno ’n reverença.
    61     Mars a Saturn humilment hobeeix,
    62     e l’obehir entr’ells molt se cambia.
    63     De Pallas, yo parlar ges no volrria
    64     de son estat, car pietat me·n creix.

    65     L’inperfet hom a Diana serveix
    66     e tots aquells on la vida·s devia,
    67     car Venus ha tan dolça parleria,
    68     que tot voler a ssi lo reduheix.
    69     Los publichs prechs s’endrecen a Diana,
    70     la voluntat es de Venus entrega;
    71     al temple seu, si·l jorn clar fos nit cega,
    72     los grans barranchs foren carrera plana.

    73     Aquelles gents ab la pensa molt vana
    74     que ab raho james han pau ne brega,
    75     per llur cor flach, de vergonya fan plega,
    76     qui·lls met un fre donant los vida sana;
    77     e si lo giny de Venus romp tal fre,
    78     saben li grat com axi·s vehen soltes,
    79     qu’en son servir no·s mostren ser enboltes,
    80     fent li present del millor de llur be.

    81     En lo començ, por e Diana·ls te,
    82     mas si lo vel d’ignorants les ha toltes,
    83     Venus colents, Març e Saturn a voltes,
    84     entre llurs peus Diana va e ve.
    85     Ladonchs en fet colen Venus deessa,
    86     cuydant haver la batalla molt justa
    87     contra tot hom, qui del cas les afusta,
    88     e per tots temps por e vergonya cessa.

    89     Senyal de be en tota dona cessa,
    90     com dins son cor vergonya no s’ajusta;
    91     y al savi hom es vici qui l’afusta:
    92     la raho pert, qui es en ell princessa.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès LXXV.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori