Rialc
Rao 94.51

            Ausiàs March






    1      Ma voluntat, amant vos, se contenta,
    2      havent desig de possehir la vostra;
    3      e so content de tal com se demostra.
    4      Lo freturos desig prech Deu no senta,
    5      si be d’amor terme no pusch atenyer
    6      en aquell loch on amadors conexen:
    7      lur gros desig complit, d’amor se lexen,
    8      e yo ladonchs me sent d’amor estrenyer.

    9      Amor no·l cal gemechs ne sospirs fenyer,
    10     veent penjar son estat prim en l’ayre;
    11     cantar no deu ab alegre becayre,
    12     mas ab bemols alegria constrenyer.
    13     Sol en nos dos Amor se manifesta,
    14     e nos vivents, no li fallira casa;
    15     e si del mon es nostra vida rasa,
    16     tolrra favor a recort d’altra gesta.

    17     Lo meu delit no cab en nulla testa,
    18     ne pot muntar ma gloria ’n pus alt signe,
    19     pus no·m defall sino que Deu consigne
    20     que fermetat me sia ’n favor presta.
    21     E si es ver que deu sia Fortuna,
    22     suplich lo molt repose son offici:
    23     l’alt derrocar me par terible vici,
    24     fahent morir dos cors en vida una.

    25     Tot simplament e sens dolor alguna
    26     visch en delit ab ma voluntat solta,
    27     que lo cor fosch qui la tenia ’nbolta,
    28     clar posseech, fent me lum sol e luna;
    29     e no y veig als que pur’amor entrega
    30     si transportant en la person’amada;
    31     res no·m defall a vida contentada,
    32     la ma de Deu a mi res no denega.

    33     Volgra sser orb, faent Fortuna cega,
    34     perdent lo pas on tan alt m’a fet metre,
    35     e si del loch aquell me fa remetre,
    36     en aquest temps la mort me regonega.
    37     Ans que·ls costats senten la dura terra,
    38     en est espay ma vida pendra terme;
    39     lo meu estat ab la mort lo conferme:
    40     perdent aquell, de la mort me plau guerra.

    41     Lir entre carts, en l’espay de la terra
    42     no y ha delit que dure ne contente;
    43     sols es lo meu que no vull que s’aumente;
    44     mas del durar, quant hy pens, dol m’aferra.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès LVI.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori