Rialc
Rao 94.126

            Ausiàs March






    1      Vengut es temps que sera conegut
    2      l’om qui son cor haura fort ho covart,
    3      e ja negu no cuyt saber tal art
    4      que si es flach, tal no sia sabut;
    5      car, desastruch, al perill de la mort,
    6      ladonchs no·l val enginy ne maestria
    7      per ben cobrir sa strema covardia,
    8      ans elegeix fugir per ser estort.

    9      Ans del perill se deu fer lo cor fort;
    10     emprenent risch, hom ha dels bons paria,
    11     aconseguint honor e senyoria,
    12     ffahent venir los cessars en recort.
    13     Les armes fan los prous homens valer
    14     e·ls puja tost en semblant de momen;
    15     aquest es loch d’on lo covart dexen:
    16     mes prop de ssi es les dones veher.

    17     Renom d’ardit volrra lo parencer,
    18     mas no sera comportat son engan,
    19     car los qui mes de tals afers sabran
    20     diran quin nom sobre si deu haver,
    21     e baxament entre ssi volrran dir:
    22     «Hom virtuos no deu ser nomenat,
    23     mas prenedor del que no ha guanyat
    24     entre aquells qui no·l veuran fallir».

    25     L’ome tastart qui no tembra morir,
    26     no faent fruyt, son perill assajat,
    27     grau de virtut volrra en si possat;
    28     mas en aquest se deu mils soferir,
    29     puys ab perill molt gran de sa persona
    30     cuyda guanyar lo que no·l da son dret,
    31     car la virtut en lo mig loch se met
    32     e los estrems per vicis abandona.

    33     Guanya virtut qui son cors a mort dona
    34     per hun gran be o de molts beniffet;
    35     pensar no deu compte li·n sia fet:
    36     virtut, de si, lo virtuos guardona.
    37     L’om de cor flach meta·l perill a part,
    38     car sa honor luny de perill esta,
    39     e lo tastart, per temps, venir pora
    40     en ser temprat e usar de renart.

    41     Quant dels passats lig alguns fets e guart
    42     los per venir, gracia Deu nos fa
    43     com som en temps que·l mon dispost esta
    44     per grans affers e de cascuna part;
    45     especial per nostre gran senyor,
    46     qui, festejant, la gent ab por lo mira.
    47     Tot gran senyor dintre son cor sospira
    48     crehent qu’ell vol ser dels senyors major.

    49     Ffortuna es soptos cambiador,
    50     negu no sab on son voler la tira
    51     e lo semblant de son amor es ira:
    52     sa ira es moltes veus gran amor;
    53     negu no·s pot regir per son penell,
    54     sino que·ls flachs de sa cort foragita,
    55     e·l coratjos de sos bens lo delita,
    56     havent esforç, vehent la contra d’ell.

    57     Contra la mort es aquest aparell:
    58     menyspreu del cors e no tembre Fortuna,
    59     tenir sa ley, e, si es moro, çuna,
    60     e Deu ladonchs lo fara segur d’ell.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès XXX.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori