Ausiàs March
1 No pot mostrar lo mon menys pietat
2 com en present desobre mi pareix:
3 tot’amor fall, sino a ssi mateix;
4 d’enveja es tot lo mon conquistat.
5 Hom sens affany no vol fer algun be:
6 com lo fara contra ssi, ab gran cost?
7 Cascun cor d’om yo veig pus dur que post;
8 algu no·s dol si altre null mal te.
9 Lo qui no sab, no pot haver merce
10 d’aquell qui jau en turment e dolor;
11 donchs yo perdon a cascu de bon cor,
12 si no son plant del que mon cor soste.
13 Secretament, ab no costumat mal,
14 ventura·m fa sa desfavor sentir;
15 d’Amor no·m clam, si be·m port’a morir;
16 be y mal penssats, yo·n reste cominal.
17 Altre socors de vostr’amor no·m val
18 sino que·lls hulls me demostren voler,
19 ne res pus cert de vos no puch saber,
20 ans si mes cerch, per ser content no·m cal.
21 Yo veig molt hom sens amar ser amat,
22 y el mentidor tant com vol es cregut;
23 e yo d’Amor me trob axi vençut,
24 que dir no pusch quant so enamorat.
25 Amor, Amor, un abit m’e tallat
26 de vostre drap, vestint me l’espirit;
27 en lo vestir, ample molt l’e sentit,
28 e fort estret, quant sobre mi ’s posat.
Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.
Pagès LXXVII.
Incipitario
di Ausiàs March
Indice
degli autori
