Rialc
Rao 94.17

            Ausiàs March






    1      Aquesta es perdurable dolor.
    2      Les que senti foren totes a temps,
    3      mas la present deu viur’ab mi ensemps.
    4      Be·m fa saber quant pot en mi Amor!
    5      Ab coxo peu m’a sseguit y aturat;
    6      atesa es la pena de mon mal;
    7      fferit me sent d’una plaga mortal:
    8      es lo remey fer no res lo passat.

    9      Gran mudament no pot ser comportat
    10     en poch de temps sens alteracio.
    11     Qui pot saber la dolor en que so,
    12     vinent a mi per haver molt amat?
    13     Aquella d’on esperi tot mon be,
    14     tant quant delit en mi pot abastar,
    15     per son defalt me·n cove de lunyar,
    16     e pel cami d’Amor gran ira·m ve.

    17     Tal mudament, com natura·l soste,
    18     sens fer senyal major del qu’es en mi?
    19     Aquella que per ma vida tengui,
    20     entre morir e viure me dete.
    21     Lo meu repos treball es convertit,
    22     e lo meu goig en tristor sens remey;
    23     yo so catiu com esser penssi rey,
    24     tot alterat me trob y esbalahit.

    25     Aquella carn on lo meu espirit
    26     entrar volgue abans qu’en paradis,
    27     mi sembla foch de l’infernal abis,
    28     e moltes veus no·n vull esser fugit.
    29     Ans d’acostar no sent lo mudament,
    30     mas fet l’acost, sent lo cambi tan gran,
    31     que res no·l pusch dir quant li so denan,
    32     e pas dolor d’aquest mal calament.

    33     On cab en mi tan gran alterament?
    34     Si por me pren, per que sperança·m vol?
    35     Que es aço que voluntat me tol,
    36     qu’en be ne mal no hus d’enteniment?
    37     O fals Amor, qui·l loch vedat te plau!
    38     Lexa m’usar a qui·m mereix desdeny!
    39     Per que·l desig teu amar me costreny
    40     ço que amar a mi tant me desplau?

    41     Per que·l desig meu contra raho cau?
    42     Amor ho vol. Per que tant li contrast,
    43     e mon desig cobeja lo fer past
    44     d’aquella carn on gran amargor jau?
    45     O fals Amor, no poras pus en mi
    46     sino forçar mon apetit escas;
    47     mon espirit per força·l jaquiras:
    48     no amara ço que vols de per ssi!

    49     O fort dolor!, no perdones a qui
    50     per colpa gran me dona dol e plant.
    51     Tu, Pietat, no vulles parlar tant
    52     en la favor de qui tan mal meri!
    53     Yo am mon dan, e mon be avorresch;
    54     lo perque am, no es vist; lo perque
    55     del desamar, molt clarament ho se,
    56     e lo carrer no vist yo enseguesch.

    57     O Deu! Per que am a qui avorresch?
    58     En tal contrast, com vida no·m jaqueix?
    59     Amor no mor e d’ahirar no·m leix,
    60     quas’igualment entr’ells a mi partesch.
    61     Saber no·s pot qual d’ells abans morra.
    62     Muyra, donchs, yo, per llur debat finir!
    63     Quant am me dolch e mal pas mentr’ahir,
    64     lo pus cortes dolor mortal me fa.

    65     Yo so malalt havent lo cors tot sa,
    66     cascun’umor ab l’altra s’acordant.
    67     Mon espirit es lo dolorejant,
    68     ab l’orgue seu desacordat esta.
    69     Ell de per ssi vol lo que deu voler:
    70     perdut l’onest voler, no vol que am;
    71     e mon cor fals pot haver molt just clam
    72     d’aquell a qui pietat vol haver.

    73     En la dolor d’amor delit pot ser,
    74     si ab aquell ira ’nbolta no·s met;
    75     essent lo cas, ladonchs dolor tramet
    76     contra qui cau tot lo seu gran poder.
    77     E tant com pus Amor es gran e bell,
    78     tant sa dolor es major e pus fort;
    79     en lo cors sa tota ’nfeccio ’s fort,
    80     y en lo malalt no ’nten que·s prenga ’n ell.

    81     No dech morir solament ab coltell:
    82     mon cors mig mort deu ser viand’als cans;
    83     mon cor, partit entre corps e milans;
    84     mon espirit tinga lo loch d’aquell
    85     qui volch trahir, besant, lo Fill de Deu:
    86     aquest es loch a ell just e degut;
    87     puys ha trahyt a ssi, Deu no l’ajut,
    88     e ’n gran pecat deu rebre pena greu.

    89     Amador fuy, tant com l’espirit meu
    90     penssa gran seny en dones o bondat,
    91     mas sino carn no y trob e so ’nganat:
    92     a quatre peus deu anar qui no u creu.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès XCIX.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori