Rialc
Rao 94.61

            Ausiàs March






    1      No cal dubtar que sens ulls pot hom veure,
    2      puix sens desig de ser amat, yo ame;
    3      d’Amor no·m clam, ne de persona·m clame:
    4      natura ’n mi fa obra de no creure.
    5      Yo sent delit que no se d’on pren força.
    6      Si es de carn, d’on li ve que no·s farta?
    7      Si d’esperit, com l’infinit aparta?
    8      Si del compost, d’on ve que tot no·m força?
    9      La carn lo vol e lo perque s’amaga;
    10     ab no vist colp so ferit de gran plaga.

    11     Com se pot fer tal voluntat no passe
    12     a fer voler que ser amat cobege?
    13     Que pot bastar que d’amor yo·m netege,
    14     e que ma carn se fart e que no·s llasse?
    15     Aço es vist: que la nostr’arma·s baixa
    16     en los delits del cors e s’i delita;
    17     si no·ls sent purs, mesclats los abilita,
    18     sa part ne pren, lo cors ne creix sa raixa.
    19     Aquest delit ma carn sola empara,
    20     e tot me pren lo temps, que n’es avara.

    21     E si ’n delit de ser amat abaste,
    22     aço es quant la carn per si desija;
    23     si·l pensament tot altr’esguart remija,
    24     no sent delit, ans algun despit taste.
    25     Ymaginant, si·l delit no ymagine,
    26     no·m plau amar e menys que amat sia;
    27     fora la carn, mon delit fa sa via;
    28     tot mon desig començ per ella y fine.
    29     Naturalment tot quant delit aporta,
    30     no·l fall Amor per via dreta u torta.

    31     Tostemps fuy cert que yo dins mi portava
    32     en contra mi una mala persona:
    33     aquesta es qu’a tots natura dona,
    34     reyna ’n los mes e de molt pochs esclava.
    35     Mas ara sent un terç qu’en mi·s descobre
    36     e son poder senti sens conexença;
    37     menys de raho, ve de passio volença:
    38     yo he volgut ço que sens mon grat obre.
    39     Abit antich es lo terç que us nomene,
    40     que·m fa seguir la vida que yo mene.

    41     Aquells delits d’on bons amadors viuen
    42     —ço es, amar e delit d’amat esser—
    43     e la dolor que·s pren en lo desesser,
    44     tals passions de mon cor no deriven.
    45     Yo pas dolor si·m conech ser amable,
    46     e met poder qu’amat esser no crega;
    47     ab tot aço mon apetit aplega
    48     sentir delit a temps; pero durable
    49     ma carn lo sent, e yo·l trob ab la pensa;
    50     quant me trob fart, obra ’n mi la deffensa.

    51     Quant sent d’amor, y el que sentir solia,
    52     es occasio que de mi yo m’espante;
    53     am y avorreixch, no se hon me decante,
    54     altrament sent amor que no sentia.
    55     Si es ver dir que tot quant delit porta
    56     deu ser amat, per ço que hom se ama,
    57     amador so, yo m’encench d’esta flama
    58     que no rellu, ans, viva, esta morta.
    59     Quant a la carn, ha vida per set vides;
    60     quant l’esperit, totes li son fallides.

    61     Axi com es lo cor primer en vida,
    62     es lo derrer qui mor de tots los membres;
    63     pels amadors, axi homens com fembres,
    64     lo cor se vol ans que altra partida,
    65     e quant Amor se·n va de la persona,
    66     derrerament l’altr’Amor abomina:
    67     primer del cors, fartant, se desvehina;
    68     lo que volgue primer, derrer bandona.
    69     Aço es quant fastig, Amor, lo·n lança,
    70     o cor irat li·n fa perdr’amistança.

    71     Qui es aquell qu’en altre juhi faça
    72     e res de si en temps venidor jutge?
    73     Del que soffir no pot esser bon jutge:
    74     pensant que fuig, lo llaç al coll s’enllaça;
    75     e ço per que amau alguna dona
    76     sera per temps d’un jorn que ja no us alta,
    77     e tant sera una part que us desalta
    78     que no veureu res d’ella sia bona.
    79     Quant es Amor entre·ls amants contenta,
    80     fa mudament, car desig la sustenta.

    81     A qui ha dat favor tanta natura,
    82     que no ignor com dins ell Amor obra?
    83     Pensant que·s pert Amor, ladonchs la cobra;
    84     no·s pot saber que l’empeny o l’atura.
    85     Per delit creix o per delit aminva,
    86     per mal se mor e mal en vida·l torna,
    87     e no tostemps, car varietat l’orna;
    88     sa força ’s gran quant hom pensa que·s minva.
    89     Aço es ferm que sens desig menyscaba,
    90     lo seu poder sens dolor no s’acaba.

    91     Per lo garro que lo rey veu de Caba
    92     se mostr’Amor, que tot quant vol acaba.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.

Pagès CXVIII.

 

Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori