Ausiàs March

Riproduciamo, qui a margine dell’edizione di riferimento, con alcuni ritocchi, i testi raccolti nell’antologia Ausiàs March, Pagine del Canzoniere, a cura di Costanzo Di Girolamo, Milano-Trento, Luni («Biblioteca medievale»), 1998, più alcuni altri. Si è conservato in questo caso particolare l’ordinamento di Pagès. 

 

Incipitario della selezione

94.6       Axi com cell qui desija vianda  (IV)
94.7       Axi com cell qui ’n lo somni·s delita  (I) 
94.8       Axi com cell qui·s parteix de sa terra  (CXI) 
94.9       Axi com cell qui·s veu prop de la mort  (LXXXI) 
94.11     Alguns passats donaren si a mort  (XX) 
94.12     Als fats coman tot quant sera de mi  (LXXIV) 
94.13     Alt e amor, d’on gran desig s’engendra  (III) 
94.18     Be·m maravell com l’ayre no s’altera  (XLVII) 
94.22     Cervo ferit no desija la font  (LXXXIX) 
94.26     Colguen les gents ab alegria festes  (XIII)
94.35     Ja no esper que si’amat  (XII) 
94.36     Ja tots mos cants me plau metr’en oblit  (VIII) 
94.38     La gran dolor que llengua no pot dir  (XCVI) 
94.42     La so ates d’on so volgut fugir  (CX) 
94.43     Lexant a part l’estil dels trobadors  (XXIII) 
94.46     Lo jorn ha por de perdre sa claror  (XXVIII) 
94.47     Lo temps es tal que tot animal brut  (LXIV) 
94.49     Lo viscahi qui·s troba ’n Alemanya  (CI) 
94.50     Los ignorants Amors e sos exemples  (XLV) 
94.51     Ma voluntat, amant-vos, se contenta  (LVI) 
94.55     Mentre d’Amor senti sa passio  (CXXIII) 
94.60     Mon bon senyor, puix que parlar en prosa  (CXXIIb) 
94.61     No cal dubtar que sens ulls pot hom veure  (CXVIII) 
94.62     No guart avant ne membre lo passat  (LXXVIII) 
94.64     No·m fall recort del temps tan delitos  (XXV) 
94.65     No·m pren axi com al petit vaylet  (LXVIII) 
94.67     No pot mostrar lo mon menys pietat  (LXXVII) 
94.73     O quant es foll qui tem lo forçat cas  (CVII) 
94.74     O vos mesquins, qui sots terra jaheu  (LXXIX) 
94.76     On es lo loch on ma penssa repose  (LXXVI) 
94.77     Paor no·m sent que sobreslaus me vença  (LXXII) 
94.82     Pren-m’enaixi com al patro qu’en platga  (II) 
94.85     Puys que sens tu algu a tu no basta  (CV) 
94.86     Qual sera ’quell que fora si mateix  (CII) 
94.87     Quant plau a Deu que la fusta peresqua  (LXXXII) 
94.90     Que val delit puys no es conegut  (XCV) 
94.95     Qui no es trist de mos dictats no cur  (XXXIX) 
94.98     Quins tan segurs consells vas encerquant  (XI) 
94.103   Si co·l malalt, qui lonch temps ha que jau  (LXXXIII) 
94.106   Si com lo taur se·n va fuyt pel desert  (XXIX) 
94.108   Si com un rey, senyor de tres ciutats  (X) 
94.113   Si pres grans mals un be·m sera guardat  (XV) 
94.110   Si·m demanau lo greu turment que pas  (LXXXVI) 
94.121   Tot laurador es pagat del jornal  (LXXX) 
94.123   Tots los delits del cors he ja perduts  (CXXIIa) 
94.127   Veles e vents han mos desigs complir  (XLVI) 
94.128   Vos qui sabeu de la tortra·l costum  (XLII) 

 

 

I

1      Axi com cell qui ’n lo somni·s delita,
2      e son delit de foll pensament ve,
3      ne pren a mi, que·l temps passat me te
4      l’imaginar, qu’altre be no y abita,
5      sentint estar en aguayt ma dolor,
6      sabent de cert qu’en ses mans he de jaure.
7      Temps de venir en negun be·m pot caure;
8      ço qu’es no-res a mi es lo millor.

9      Del temps passat me trob en gran amor,
10     amant no-res, puys es ja tot finit;
11     d’aquest pensar me sogorn e·m delit,
12     mas quan lo pert s’esforça ma dolor,
13     si com aquell qui es jutgat a mort
14     he de lonch temps la sab e s’aconorta,
15     e creure·l fan que li sera estorta,
16     e·l fan morir sens un punt de recort.

17     Plagues a Deu que mon pensar fos mort,
18     e que passas ma vida en durment!
19     Malament viu qui te son pensament
20     per enemich, fent li d’enugs report;
21     e com lo vol d’algun plaer servir
22     li·n pren axi com don’ab son infant,
23     que si veri li demana plorant
24     ha tan poch seny que no·l sab contradir.

25     Fora millor ma dolor soferir
26     que no mesclar pocha part de plaer
27     entr’aquells mals qui·m giten de saber,
28     com del pensat plaer me cove ’xir.
29     Las! Mon delit dolor se convertex;
30     doble ’s l’affany apres d’un poch repos,
31     si co·l malalt qui per un plasent mos
32     tot son menjar en dolor se nodrex;

33     com l’ermita, qu’enyorament no·l crex
34     d’aquells amichs qu’avia en lo mon,
35     essent lonch temps qu’en loch poblat no fon:
36     furtuït cas un d’ells li aparex,
37     qui los passats plaes li renovella,
38     si que·l passat present li fa tornar;
39     mas, com se·n part, l’es forçat congoxar:
40     lo be, com fuig, ab grans crits mal apella.

41     Plena de seny, quant amor es molt vella,
42     absencia es lo verme que la gasta,
43     si fermetat durament no contrasta
44     e creure poch si l’envejos consella.

 

II

1      Pren m’enaxi com al patro qu’en platga
2      te sa gran nau e pens’aver castell:
3      vehent lo cel esser molt clar e bell,
4      creu fermament d’un’ancor’assats haja.
5      E sent venir soptos hun temporal
6      de tempestat e temps incomportable;
7      leva son juhi: que si molt es durable,
8      cerquar los ports mes qu’aturar li val.

9      Moltes veus es que·l vent es fortunal,
10     tant que no pot surtir sens lo contrari:
11     e cella clau qui·ns tanqua dins l’armari
12     no pot obrir aquell matex portal;
13     axi m’a pres, trobant m’anamorat,
14     per sobresalt qui·m ve de vos, m’aymia.
15     Del no amar desalt ne te la via,
16     mas hun sol pas meu no y sera ’trobat.

17     Menys que lo peix es en lo bosch trobat
18     e los lleons dins l’aygu’an lur sojorn,
19     la mi’amor per null temps pendra torn,
20     sol conexent que de mi us doneu grat.
21     E fiu de vos que·m sabreu be conexer,
22     e, conegut, no·m sera mal grahida
23     tota dolor havent per vos sentida;
24     ladonchs veureu les flames d’amor crexer.

25     Si mon voler he dat mal a parexer,
26     creheu de cert que ver’amor no·m luny:
27     pus que lo sol es calt al mes de juny,
28     ard mon cor flach sens algun grat merexer.
29     Altre sens mi d’aço merex la colpa;
30     vullau li mal, com tan humil servent
31     vos te secret per son defaliment:
32     cest es Amor que mi, amant, encolpa.

33     Ma volentat ab la raho s’envolpa
34     e fan acort, la qualitat seguint,
35     tals actes fent que·l cors es defallint
36     en poch de temps una gran part de polpa.
37     Lo poch dormir magres’al cors m’acosta,
38     dobla·m l’engyn per contemplar Amor;
39     lo cors molt gras, trobant se dormidor,
40     no pot dar pas en aquest’aspra costa.

41     Plena de seny, donau me una crosta
42     del vostra pa, qui·m leve l’amargor.
43     De tot mengar m’a pres gran desabor,
44     sino d’aquell qui molt’amor me costa.

 

III

1      Alt e amor, d’on gran desig s’engendra,
2      e sper, vinent per tots aquests graons,
3      me son delits, mas dona·m passions
4      la por del mal, qui·m fa magrir carn tendra;
5      e port al cor sens fum continuu foch,
6      e la calor no·m surt a part de fora.
7      Socoreu me dins los termens d’un’hora,
8      car mos senyals demostren viure poch.

9      Metge scient no te lo cas per joch
10     com la calor no surt a part extrema;
11     l’ignorant veu que lo malalt no crema
12     e jutja·l sa, puys que mostra bon toch.
13     Lo pacient no pora dir son mal,
14     tot afeblit, ab lengua mal diserta;
15     gests e color assats fan descuberta
16     part de l’afany, que tant com lo dir val.

17     Plena de seny, dir vos que us am no cal,
18     puys crech de cert que us ne teniu per certa,
19     si be mostrau que us esta molt cuberta
20     cella per que Amor es desegual.

 

IV

1      Axi com cell qui desija vianda
2      per apagar sa perillossa fam,
3      e veu dos poms de fruyt en hun bell ram,
4      e son desig egualment los demanda,
5      no·l complira fins part haja ’legida,
6      si que·l desig vers l’un fruyt se decant,
7      axi m’a pres dues dones amant,
8      mas elegesch per haver d’Amor vida.

9      Si com la mar se plany greument e crida
10     com dos forts vents la baten egualment,
11     hu de levant e altre de ponent,
12     e dura tant fins l’un vent l’a jaquida
13     sa força gran per lo mes poderos,
14     dos grans desigs han combatut ma pensa,
15     mas lo voler vers hu seguir dispensa;
16     yo·l vos publich: amar dretament vos.

17     E no cuydeu que tan ignoscent fos
18     que no vehes vostr’avantatge gran;
19     mon cors no cast estava congoxan
20     de perdre loch qui l’era delitos.
21     Una raho fon ab ell de sa part,
22     dient qu’en ell se pren aquest’amor,
23     sentint lo mal o lo delit major,
24     si qu’, ell content, cascu pot esser fart.

25     L’enteniment a parlar no vench tart,
26     e planament desfeu esta raho,
27     dient que·l cors, ab sa complexio,
28     ha tal amor com hun lop o renart;
29     que lur poder d’amar es limitat,
30     car no es pus que apetit brutal,
31     e si l’amant veheu dins la fornal,
32     no sera plant e molt menys defensat.

33     Ell es qui venç la sensualitat;
34     si be no es en ell prim moviment,
35     en ell sta de tot lo jutgament:
36     cert guiador es de la voluntat.
37     Qui es aquell qui en contra d’ell reny?
38     Que voluntat, per qui·l fet s’executa,
39     l’atorch senyor, e si ab ell disputa,
40     a la perfi se guia per son seny.

41     Diu mes avant al cors ab gran endeny:
42     «Vanament vols e vans son tos desigs,
43     car dins hun punt tos delits son fastigs:
44     romans ne llas, tots jorns ne prens enseny.
45     Ab tu mateix delit no pots haver:
46     tant est grosser qu’Amor no n’es servit;
47     volenteros acte de be es dit,
48     e d’aquest be tu no sabs lo carer.

49     Si be complit lo mon pot retener,
50     per mi es l’om en tan sobiran be;
51     e qui sens mi sperança·l rete
52     es foll o pech e terrible grosser».
53     Aytant com es l’enteniment pus clar,
54     es gran delit lo que per ell se pren,
55     e son pillart es suptil pensamen,
56     qui de fins pasts no·l jaqueix endurar.

57     Plena de seny, no pot Deu a mi dar
58     ffora de vos que descontent no camp.
59     Tots mos desigs sobre vos los escamp;
60     tot es dins vos lo que·m fa desijar.

 

VIII

1      Ja tots mos cants me plau metr’en oblit,
2      foragitant mon gentil pensament,
3      e fin’amor de mi·s partra breument,
4      e si com fals drut cercare delit.
5      Axi·s conquer en aquest temps aymia;
6      cobles e lays, dances e bon saber
7      lo dret d’Amor no poden conquerer;
8      passa lo temps que·l bo favor havia.

9      Seguire·l temps ab afanyos despit,
10     si co·l dançant segueix a l’esturment
11     e mostra be haver poch sentiment
12     si per un temps dança rostit bullit.
13     En temps passat, mudança no sentia:
14     d’aço·m reprench e·m tinch per molt grosser,
15     cuydant saber tot quant era mester:
16     foll es perfet qui·s veu menys de follia.

17     Si com l’infant qui tem mal esperit
18     com li defall companyia de gent,
19     preni’a mi, qui duptava·l turment
20     que·m dav’Amor, acostant se la nit.
21     E desige ço qu’esser no poria,
22     car fermetat en el no pot haver,
23     puys no es pus que destemprat voler
24     e dura tant com la passio·l guia.

25     Si com aquell qui sta ’l bosch escondit,
26     robant les gents, matant lo defenent,
27     e cuyda sser a Deu humil servent,
28     faent retret del temps qui l’ha servit,
29     n’a pres a mi, que vos, Amor, servia,
30     passant afanys, esperant lo plaer,
31     amant molt ferm, ab un escur esper;
32     puys he pecat, yo meresch punit sia.

33     Molt me reprench com d’Amor he mal dit,
34     ne dire mal de don’al mon vivent:
35     e, si lo sol es calt naturalment,
36     si no es fret, no deu ser corregit.
37     Per que d’Amor yo mal ja no diria,
38     qu’en ell no es de ben fer lo poder,
39     car fermetat de dona y es mester,
40     e, si la ves, per Deu l’adoraria.

41     Per sa bondat, prech la verge Maria
42     qu’en son servir cambie mon voler,
43     mostrant me clar com han perdut carrer
44     los qui ’n amor de les dones han via.

 

X

1      Si com hun rey, senyor de tres ciutats,
2      qui tot son temps l’a plagut guerrejar
3      ab l’enemich, qui d’ell no·s pot vantar
4      may lo vences, menys d’esser ne sobrats,
5      ans, si·l mati l’enemich lo vencia,
6      ans de sol post pel rey era vençut,
7      fins qu’en les hosts contra·l rey fon vengut
8      un soldader qui lo rey desconfia;

9      ladonchs lo rey perde la senyoria
10     de les ciutats, sens ulla possehir,
11     mas l’enemich dues li·n volch jaquir,
12     dant fe lo rey que bon compte·n retria
13     com ha vassall, la renda despenent
14     a voluntat dell despossehidor;
15     de l’altra vol que no·n sia senyor,
16     ne sia vist que li vinga ’n esment:

17     lonch temps Amor per enemich lo sent,
18     mas james fon que·m donas un mal jorn
19     qu’en poch instant no li fes pendre torn,
20     foragitant son aspre pensament.
21     Er m’ha vençut ab sol esforç d’un cors,
22     ne l’ha calgut mostrar sa potent força;
23     los tres poders qu’en l’arma son me força,
24     dos me·n jaqueix, de l’altr’usar no gos.

25     E no cuydeu que·m sia plassent mos
26     aquest vedat, ans n’endure de grat;
27     si be no puch remembrar lo passat,
28     molt es plassent la carregu’a mon dors.
29     James venço fon plaer del vençut,
30     sino de mi, que·m plau qu’Amor me vença
31     e·m tinga pres ab sa ’nvisible lença,
32     mas paren be sos colps en mon escut.

33     De ffet que fuy a sa merce vengut,
34     l’Enteniment per son conseller pres
35     e mon Voler per alguazir lo mes,
36     dant fe cascu que may sera rebut
37     en sa merce lo companyo Membrar,
38     servint cascu lealment son offici,
39     si que algu d’els no sera tan nici
40     qu’en res contrast que sia de amar.

41     Plena de seny, vullau vos acordar
42     com per Amor venen grans sentiments,
43     e per Amor pot ser hom ignoscents,
44     e mostre u yo, qui n’he perdut parlar.

 

XI

1      Quins tan segurs consells vas encerquant,
2      cor malastruch, enfastijat de viure?
3      Amich de plor e desamich de riure,
4      com soferras los mals qui·t son davant?
5      Acuyta·t donchs a la Mort qui t’espera,
6      e per tos mals te allongues los jorns;
7      aytant es luny ton delitos sojorns,
8      com vols fugir a la Mort falaguera.

9      Braços uberts es exid’a carrera,
10     plorant sos ulls per sobres de gran goig;
11     melodios cantar de sa veu hoig,
12     dient: «Amich, hix de casa strangera.
13     En delit prench donar te ma favor
14     que per null temps home nat l’a sentida,
15     car yo defuig a tot home que·m crida,
16     prenent aquell qui fuig de ma rigor».

17     Ab hulls plorant e carra de terror,
18     cabells rompent ab grans hudulaments,
19     la Vida·m vol donar heretaments
20     e d’aquests dons vol que sia senyor,
21     cridant ab veu orrible y dolorosa,
22     tal com la Mort crid’al benauyrat:
23     car si l’om es a mals aparellat,
24     la veu de Mort li es melodiosa.

25     Be·m maravell com es tan ergullosa
26     la voluntat de cascun amador:
27     no demanant a mi qui es Amor,
28     en mi sabran sa força poderosa.
29     Tots, maldient, sagramentegaran
30     que may Amor los tendra ’n son poder,
31     e, si·ls recont l’acolorat plaer,
32     lo temps perdut, sospirant, maldiran.

33     Null hom conech o dona mon senblan
34     que dolorit per Amor faça planyer:
35     yo son aquell de qui·s deu hom complanyer,
36     car de mon cor la sanch se·n va lonyan.
37     Per gran tristor que li es acostada,
38     sequa·s tot jorn l’umit qui·m soste vida,
39     e la tristor contra mi es ardida,
40     e ’n mon socors ma no s’i trob’armada.

41     Lir entre carts, l’ora sent acostada
42     que civilment es ma vida finida;
43     puys que del tot ma sperança ’s fugida,
44     m’arma roman en aquest mon dampnada.

 

XII

1      Ja no esper que si’amat,
2      car mon voler no us ve ’n report,
3      per mon esforç, qui no ’s tan fort
4      que dir que us am haja gosat.
5      Per vos me so mes en amar,
6      e mon hull no·m vol descobrir;
7      molt menys ma lengua volrra dir
8      ço que·l gest no guosa mostrar.

9      Volgr’aver l’ull tan esforçat
10     ab que us mostras lo que dins port,
11     e que us fes venir en acort
12     que diu l’esguart enamorat.
13     De mon cor no puch compte far,
14     ne de ma lengua per lo dir:
15     dien que·s deu l’ull atrevir,
16     car mills se·n pot atras tornar.

17     Sobre vos es tot be cargat,
18     mas feu semblant no voler port
19     de la Merçe, qui·l carrech tort
20     ab son bell giny ha redreçat.
21     Qui pot ne deu tal feix portar,
22     volent tal pena soferir,
23     e la Merce no y vol suplir
24     per lo gran carrech parençar?

25     Qui es aquell tan malfadat
26     que sens esper li fall conort,
27     e no s’esforç contra·l cas fort,
28     puys en aquell es desperat?
29     E yo no·m puch aconortar,
30     ans prench tot giny per no sentir
31     los grans afanys qui·m sent venir,
32     e ’n part venguts, per no gosar.

33     No puch recollir lo desgrat
34     que·m ve de mi sens fer me tort:
35     ffaent menys mal vey passar mort
36     a molt mesqui desventurat;
37     car no·m so mes en assajar
38     d’esser lo mils nat en ahuyr,
39     per no poder mi enardir
40     en passions d’amor mostrar.

41     Les dones prech vullen pensar
42     cascun’ab quin esguart la mir:
43     en lo gest me vull enardir,
44     puys que Amor m’a tolt parlar.

 

XIII

1      Colguen les gents ab alegria festes,
2      loant a Deu, entremesclant deports;
3      places, carrers e delitables orts
4      sien cerquats ab recont de grans gestes;
5      e vaja yo los sepulcres cerquant,
6      interrogant animes infernades,
7      e respondran, car no son companyades
8      d’altre que mi en son continuu plant.

9      Cascu requer e vol a son senblant;
10     per ço no·m plau la pratica dels vius:
11     d’imaginar mon estat son esquius,
12     si com d’om mort, de mi prenen espant.
13     Lo rey xipre, presoner d’un heretge,
14     en mon esguart no es malauyrat,
15     car ço que vull no sera may finat:
16     de mon desig no·m pora guarir metge.

17     Cell Texion qui·l buytre·l menga·l fetge
18     e per tots temps brota la carn de nou,
19     en son menjar aquell ocell may clou;
20     pus fort dolor d’aquesta·m te lo setge,
21     car es hun verm qui romp la mia pensa,
22     altre lo cor, qui may cessen de rompre,
23     e llur treball no·s pora enterrompre
24     sino ab ço que d’aver se defensa.

25     E si la mort no·m dugues tal offensa,
26     ffer mi absent d’una tan plasent vista,
27     no li graesch que de tera no vista
28     lo meu cors nuu, qui de plaer no pensa
29     de perdre pus que lo ymaginar
30     los meus desigs no poder se complir;
31     e si·m cove mon derrer jorn finir,
32     seran donats termens a ben amar.

33     E si ’n lo cel Deu me vol allogar,
34     part veur’a Ell, per complir mon delit
35     sera mester que·m sia dellay dit
36     que d’esta mort vos ha plagut plorar,
37     penedint vos com per poqua merce
38     mor l’ignoscent e per amar vos martre:
39     cell qui lo cors de l’arma vol departre,
40     si ferm cregues que us dolrrieu de se.

41     Lir entre carts, vos sabeu e yo se
42     que·s pot be fer hom morir per amor;
43     creure de mi, que so en tal dolor,
44     no fareu molt que y doneu plena fe.

 

XV

1      Si pres grans mals un be·m sera guardat,
2      mos guays e plants delits se convertran:
3      apres los mals, los bens mellors parran,
4      e be no val mas tant com es preat.
5      Rey pot ser dit lo pobre dins sa pensa
6      per un petit do que·l sia offert,
7      e lo rich hom, de larguesa desert,
8      gran suma d’or pobretat no·l defensa.

9      Mon pensament, enbolt en amor, pensa
10     com tot son be d’aquest loch pusqua traure;
11     no piados, Amor lo veu mort jaure:
12     durar no deu lo comport des c’offença.
13     Per mal de mi romp sos costums Amor
14     e fa mentir los qui d’ell han escrit;
15     esperiment en mi es defallit:
16     Amor desdiu ser en tal cas senyor.

17     Si com lo sol escalf’ab sa calor
18     totes les parts que son dejus lo cell,
19     escalf’Amor cascun cor de bon zel,
20     sino·l de vos, qui es ple de fredor.
21     D’on ve lo glaç, qui tanta fredor porta,
22     ffaent contrast al calt que Amor gita?
23     Los ermitans fa surtir de l’ermita,
24     los grans delits s’entren per esta porta.

25     Del foch d’amor Phedra no fonch estorta:
26     requerre volch Ypolit son fillastre;
27     e Lançalot hac en amor tal astre
28     que fon request per dona qui·n fo morta.
29     O cruels fats! Vos qui fes jutjament
30     que yo amas un cor de carn tan dur,
31     ffeu lo ser moll, manau li que no dur
32     que ab hull cast denegue mon talent.

33     Amor es tal que fets injusts consent,
34     mas james fon tan injust com aquest,
35     car yo guayment, mon cervell romp lo test,
36     e vos sou prop que·m siau mal volent.
37     Ma pensa es en vos amar enbolta,
38     es li forçat: d’altra part no la tiren;
39     e vostres hulls en guardar mi no·s giren
40     e mostren be que pensa teniu solta.

41     Si amat so, festa·n deu esser colta,
42     car en lo mon un cors sera guanyat:
43     axi lo cel fa gran solempnitat
44     com de l’infern un’arma·n pot ser tolta.
45     Los cantadors ab melodia canten,
46     los trobadors a fer dictats acuyten,
47     los aldeans salten, correguen, luyten,
48     los amadors d’amar be no s’espanten.

49     Plena de seny, molts homens son qui·s vanten
50     que han ben vist Amor e conegut,
51     portans d’aquell escrits en lur escut:
52     no l’han sentit, e de sos fets s’espanten.

 

XX

1      Alguns passats donaren si a mort
2      per escapar als mals que·l mon aporta
3      e per haver uberta ’quella porta
4      on los desigs tots venen a bon port.
5      A mi no cal de aquest mon exir
6      per encerquar aquell sobiran be:
7      en vos es tot, e no·m cal dar hi fe,
8      car veu mon hull e sent vos mon sentir.

9      Grat faç a Deu com sens mort soferir
10     tinch davant mi lo goig del esperit:
11     ell es aquell mon sobiran delit
12     e lo derrer on me plau romanir;
13     ell es aquell qui desigs me sostrau,
14     ell es aquell on mals e bens fenexen;
15     mos penssaments de altra part no·s vexen
16     ne han per bo si res fora d’ell cau.

17     Tant ma dolor es en sobiran grau,
18     com tinch present mon be carestios,
19     que, si de mort vull ser volenteros,
20     no·l puch haver, car Merce no·n te clau.
21     Gran Crueldat ab Grahir Poch n’an guarda,
22     per ço no toch a la porta que m’obren.
23     Mos sentiments clarament me descobren
24     que la favor de l’alt secret no·m guarda.

25     Cascun semblant ab son semblant esguarda;
26     donchs, aquest dret, qui es aquell qui·l romp?
27     Yo, enclinat, gran desig me corromp,
28     y en desijar, la que yo am ve tarda.
29     E tardara si Amor no·l revela
30     los grans secrets qui·ls amadors pratiquen,
31     tals que sino en cors gentils no·s fiquen,
32     obedients a Na Venus estela.

33     Si com lo foch, quant es en la canela,
34     mostra desig d’anar a ssa espera,
35     ma voluntat hun moment no espera:
36     tant com mils pot, als vents dona la vela
37     per arribar al port molt desijat;
38     en altre port a mi no te lo ferre,
39     e si del tot del port me desaferre,
40     en esta mar me trobare negat.

41     Lir entre carts, dich vos la veritat:
42     que, si podeu saber ma gran amor,
43     creure no puch no sentau gran dolor;
44     ne·m fallira de ben amar lo grat.

 

XXIII

1      Lexant a part l’estil dels trobadors
2      qui, per escalf, trespassen veritat,
3      e sostrahent mon voler affectat
4      perque no·m torb, dire·l que trob en vos.
5      Tot mon parlar als qui no us hauran vista
6      res no valrra, car fe no y donaran;
7      e los vehents, que dins vos no veuran,
8      en creur’a mi llur arma sera trista.

9      L’ull de l’hom pech no ha tan fosqua vista
10     que vostre cos no jutge per gentil;
11     no·l coneix tal com lo qui es suptil:
12     hoc la color, mas no sab de la lista.
13     Quant es del cors, menys de participar
14     ab l’esperit, coneix be lo grosser:
15     vostra color y ell tall pot be saber,
16     mas ga del gest no pora be parlar.

17     Tots som grossers en poder explicar
18     ço que mereix hun bell cors e honest;
19     jovens gentils, bons sabents, l’an request,
20     e, famejants, los cove endurar.
21     Lo vostre seny fa ço c’altre no basta,
22     que sab regir la molta subtilea.
23     En fer tot be s’adorm en vos perea;
24     verge no sou perque Deu ne volch casta.

25     Sol per a vos basta la bona pasta
26     que Deu retench per fer singulars dones:
27     ffetes n’a ’ssats molt savies e bones,
28     mas compliment dona Teresa·l tasta,
29     havent en si tan gran coneximent
30     que res no·l fall que tota no·s conega.
31     A l’hom devot sa bellesa encega;
32     past d’entenents es son enteniment.

33     Venecians no han lo regiment
34     tan pasciffich com vostre seny regeix
35     suptilitats, que l’entendre us nodreix,
36     e del cors bell sens colpa·l moviment.
37     Tan gran delit tot hom entenent ha
38     e occupat se troba ’n vos entendre
39     que lo desig del cors no·s pot estendre
40     a leig voler, ans com a mort esta.

41     Lir entre carts, lo meu poder no fa
42     tant que pogues fer corona ’nvisible;
43     meriu la vos, car la qui es visible
44     no·s deu posar lla on miracl’esta.

 

XXV

1      No·m fall recort del temps tan delitos
2      qu’es ja passat; pens que tal no venrra.
3      Si·l conseguesch, merce no·m fallira,
4      car piatat fet aura pau ab vos.
5      Preareu mi qui ’n temps antich preaveu,
6      e confessant que us dolieu de mi.
7      Ara que us am plus que james ami,
8      tornau vos lla on de primer estaveu.

9      Plus que dabans me trobe desijos,
10     e lo desig en mi james morra,
11     car per sa part mon cors lo sostendra,
12     l’enteniment no·m sera despitos.
13     Vos desijau a mi, qui desijaveu
14     per tal voler del qual yo·m contenti.
15     Ara que us am plus que james ami,
16     tornau vos lla hon de primer estaveu.

17     E si raho fon que benvolgut fos,
18     mils ho meresch, mon hull no·m desmentra,
19     car per gran dol moltes veus ne plora,
20     e no plorant, mostrava·m doloros.
21     E vos, de goig, lo Te Deum cantaveu;
22     lagremejant, maldicions canti.
23     Ara que us am plus que james ami,
24     tornau vos lla on de primer estaveu.

25     Comptar no deg les passades dolors,
26     car poqua fe per vos tost hi sera:
27     qui ’s menys d’amor altr’amor no sentra,
28     car no ha sguart lo rient al ploros.
29     Si ben amant lo terç d’un jorn passaveu,
30     haurieu grat del que per vos passi.
31     Ara que us am plus que james ami,
32     tornau vos lla on de primer estaveu.

33     Reclam a tots los meus predecessors,
34     cells qui Amor llur cor enamora,
35     e los presents e lo qui naxera,
36     que per mos dits entenguen mes clamors.
37     E si en vos conexença justaveu,
38     mal grat haureu del que fes un mati.
39     Ara que us am plus que james ami,
40     tornau vos lla hon de primer estaveu.

41     Plena de seny, si·l cor me cartejaveu,
42     trobareu clar que us amare sens fi.
43     Ara que us am plus que james ami,
44     tornau vos lla on de primer estaveu.

 

XXVIII

1      Lo jorn ha por de perdre sa claror
2      quant ve la nit qu’espandeix ses tenebres;
3      pochs animals no cloen les palpebres
4      e los malalts crexen de llur dolor.
5      Los malfactors volgren tot l’any duras
6      perque llurs mals haguessen cobriment;
7      mas yo qui visch menys de par en turment
8      e sens mal fer volgra que tost passas.

9      E d’altra part faç pus que si matas
10     mil homens justs, menys d’alguna merce,
11     car tots mos ginys yo solt per trahir me;
12     e no cuydeu que·l jorn me n’escusas,
13     ans en la nit treball rompent ma penssa
14     perque ’n lo jorn lo trahiment cometa;
15     por de morir ne de fer vida streta
16     no·m toll esforç per donar me offensa.

17     Plena de seny, mon enteniment pensa
18     com abtament lo laç d’Amor se meta.
19     Sens aturar, pas tenint via dreta,
20     vaig a la fi si merce no·m deffensa.

 

XXIX

1      Si com lo taur se·n va fuyt pel desert
2      quant es sobrat per son semblant qui·l força,
3      ne torna may fins ha cobrada força
4      per destruir aquell qui l’ha desert:
5      tot enaxi·m cove lunyar de vos,
6      car vostre gest mon esforç ha confus;
7      no tornare fins del tot haja fus
8      la gran pahor qui·m toll ser delitos.

 

XXXIX

1      Qui no es trist, de mos dictats no cur,
2      o ’n algun temps que sia trist estat;
3      e lo qui es de mals passionat,
4      per fer se trist no cerque loch escur:
5      lija mos dits mostrans penssa torbada,
6      sens algun’art exits d’om fora seny;
7      e la raho qu’en tal dolor m’enpeny
8      Amor ho sab, qui n’es causa estada.

9      Alguna part, e molta, es trobada
10     de gran delit en la pensa del trist,
11     e si les gents ab gran dolor m’an vist,
12     de gran delit m’arma fon conpanyada.
13     Quant simplament Amor en mi habita
14     tal delit sent que no·m cuyt ser al mon;
15     e com sos fets vull veure de pregon
16     mescladament ab dolor me delita.

17     Prest es lo temps que fare vida ’rmita
18     per mils poder d’Amor les festes colrre;
19     d’est viur’estrany algu no·s vulla dolrre,
20     car per sa cort Amor me vol e·m cita.
21     E yo qui l’am per si tant solament,
22     no denegant lo do que pot donar,
23     a ssa tristor me plau abandonar
24     e per tostemps viur’entristadament.

25     Traure no pusch de mon enteniment
26     que sia cert e molt pus bell partit
27     sa tristor gran que tot altre delit,
28     puys hi recau delitos languiment.
29     Alguna part de mon gran delit es
30     aquella que tot home trist aporta,
31     que, planyent si, lo planyer lo conforta
32     mes que si d’ell tot lo mon se dolgues.

33     Esser me cuyt per moltes gens repres
34     puys que tant lou viur’en la vida trista,
35     mas yo qui he sa glori’a l’ull vista,
36     desig sos mals puys delit y es promes.
37     No·s pot saber, menys de lla speriença,
38     lo gran delit qu’es en lo sols voler
39     d’aquell qui es amador verdader
40     e ama si vehent s’en tal volença.

41     Lir entre carts, Deu vos don conexença
42     com so per vos a tot estrem posat:
43     ab mon poder Amor m’a ’nderocat,
44     sens aquell seu d’infinida potença.

 

XLII

1      Vos qui sabeu de la tortra·l costum,
2      e si no u feu, placia·l vos hoyr.
3      Quant mort li tol son par, se vol jaquir
4      d’obres d’amor, ne beu aygua de flum,
5      ans en los clots ensutza primer l’aygua,
6      ne·s possa may en vert arbre fullat.
7      Mas contr’aço es vostra qualitat,
8      per gran desig no cast qu’en vos se raygua.

9      E no cuydeu, dona, que be us escaygua
10     que, puys agues tastat la carn gentill,
11     ha mercader liuras vostre cors vill:
12     e son dret nom En Jo-ha-·n me pens caygua.
13     E si voleu que us ne don conexença:
14     sa faç es gran, ab la vista molt losca,
15     sos fonaments son de lagost o mosca;
16     cert no merex draps vendre de Florença.

17     E conexent la vostra gran fallença,
18     volgue·s muntar, en amar, cavaller;
19     e sabent ell tot vostre fet en ver,
20     en vos amar, se tengr’a consciença,
21     sabent molt clar la ’nsutzeada vida,
22     prenent publich les pagues del peccat.
23     Vostre cors leg per drap es baratat;
24     vostre servir es bo sol per a dida.

25     E no cuydeu filla us agues jaquida,
26     vos aletant aquell’ab vostra let,
27     car vostre cors es de veri replet,
28     e mostren ho vostres pels fora mida;
29     car si us jaquiu vostra barba criada
30     e la us toleu, puys, ab los pels dels braços,
31     poran se·n fer avantajosos laços,
32     prenints perdius e tortra o bequada.

33     Quant hoyreu: «Alcavota provada!»,
34     responeu tost, que per vos ho diran;
35     e puys per nom propi vos cridaran,
36     ja no us mostreu en l’oyr empatxada,
37     enterrogant: «Amichs, e que voleu?
38     En dret d’amor ha y res que yo fer pusca?
39     Tracte semblant james me trobe cusca,
40     presta sere a quant demanareu».

41     Tots los qui trob’o cunçament volreu
42     en fets d’amor, enprau Na Monbohi;
43     ella us fara tot lo que feu a mi:
44     no·s pot saber l’endreç que y trobareu.

 

XLV

1      Los ignorants Amor e sos exemples,
2      crehent que·ls fets d’aquell son estats faula,
3      reprenen mi perque·m tresport en altre,
4      prenint delit en franch arbitre perdre.
5      A llur semblant un gran miracle sembla,
6      e majorment alguns pus forts articles:
7      descreen mort esser de grat suferta
8      e qu’en dolor d’amor delit se mescle.

9      Foch amagat, nudrit dins en les venes,
10     faent gran fum per via dreta y torta;
11     ira dins pau, e turment molt alegre,
12     lum clar e bell ab si portant tenebres:
13     aquests contrasts los fins amadors senten,
14     dins en un temps Amor dins ells alloga,
15     e tots aquells no crehents ser possible,
16     sols d’esser nats Natura pren vergonya.

17     Vehent lo cel ma natura disposta,
18     volch influir dos poders separables
19     a mi vinents ab manera diversa,
20     cascu prenent la part a ell condigna:
21     ffahent amar simplament la mi’arma
22     lo seu semblant sentit, de vici munda,
23     e l’altra part en mi no roman solta,
24     y en son voler son decret l’arma posa.

25     Aquell Amor que·s diu voluntat bona
26     e solament sguarda part honesta,
27     aquest Amor ha fet a mi amable
28     per mon semblant e·l mijançant ministre.
29     E l’altr’amor, qu’en delit s’entitola
30     e d’onestat es enimich rebelle,
31     m’arma e cors per ell prenen ses armes,
32     aportants pau e guerra tot ensemble.

33     Aquest Amor per nostres senys nos entra
34     e fa present al comu seny, e passa
35     lo presentat, per sos migs, a l’entendre,
36     d’on voler creix tant com l’om s’i delita;
37     mas, perque ’n grau delitos l’amant puge
38     dins en l’ostal que Venus lo alleuja,
39     totes virtuts e seny de la persona
40     son desijats en servitut de l’acte.

41     Cells qui amor bestialment pratiquen
42     sens acollir en part delit d’entendre,
43     sol per la carn llur apetit se liga
44     que, sino brut, plaer no·ls acompanya.
45     Qui vol trobar amor qui null temps folgua
46     no la cerch lla on lo poder se vença,
47     car tota res, perdent la sua causa,
48     no es trobat de aquell’algun esser.

49     Alguns elets, en molt espoquat nombre,
50     qui solament d’amor d’espirit amen,
51     d’aquest’amor participen ab angel,
52     e tal voler en per null temps se canssa.
53     Los qui amor ab cors e arma senten,
54     amant lo cors e mes la part de l’arma,
55     grau de amor homenivol atenyen:
56     sobre dos colls lo jou d’Amor aporten.

57     Puys arma y cors donen esser al home,
58     prop de forçat es entr’ells lo complaure:
59     ame lo cors a sson semblant conforme,
60     ne fa reptar si·ls infinits no cerqua.
61     Nostr’esperit a sson semblant cobeje
62     e de aquell tots los actes que n’hixen;
63     mas los volers que d’aquests composts naxen
64     son mes punyents que d’algun’amor simple.

65     De la virtut es nostra vida ’xempta,
66     si que lo cors venç a l’arma batalles,
67     y els pochs volers lo seny de l’hom no tempra:
68     e donchs, quant menys los qui gran força porten?
69     E tal amor lo juhi no escolta,
70     tant de la carn benivolença capta.
71     Ab cor segur de vençr’aquella tempta,
72     ses blanes mans los forts diamants pasten.

73     Si be Amor les passions avança,
74     en ser primer lo desig li da força,
75     e puys delit lo soste dins son regne;
76     ffallint aquest, defall d’Amor lo ceptre.
77     No sia ’ntes present desonest acte,
78     car fin’amor d’altr’amor se contenta:
79     si no l’ateny, viu d’esperança sola,
80     e la gran por segueix lo seu contrari.

81     Cell qui d’Amor del tot no·s lexa vençre,
82     si que raho de son consell no lunya,
83     no mereix pas la corona de martre
84     d’aquells passius no havents altre compte
85     sino pensar haver lur vida terme,
86     ffinit aquell qui ’n tal estrem los mena,
87     crehent de ferm los fets del mon ser ombra
88     d’aquell sol clar qui tot lur cor escalfa.

89     O bon’amor, a qui mort no triumpha,
90     segons lo Dant ystoria recompta,
91     e negun seny presumir no s’ocupe
92     contra tu fort victoria consegre,
93     e cossos dos ab un’arma governes
94     per la virtut que d’amistat s’engendra!
95     Cell qui de tu lo terme penss’atenyer
96     no sab de tu: d’Ignorança ’s dexeble.

97     Lir entre carts, tres son les grans carreres
98     on Veritat per negun temps passeja:
99     Ira i Amor ab si no la consenten,
100    e l’altra es general Ignorança.

 

XLVI

1      Veles e vents han mos desigs complir,
2      ffahent camins duptosos per la mar.
3      Mestre y Ponent contra d’ells veig armar;
4      Xaloch, Levant los deuen subvenir
5      ab lurs amichs lo Grech e lo Migjorn,
6      ffent humils prechs al vent Tremuntanal
7      qu’en son bufar los sia parcial,
8      e que tots cinch complesquen mon retorn.

9      Bullira·l mar com la caçola ’n forn,
10     mudant color e l’estat natural,
11     e mostrara voler tota res mal
12     que sobre si atur hun punt al jorn.
13     Grans e pochs peixs a recors correran
14     e cerquaran amaguatalls secrets:
15     ffugint al mar, hon son nudrits e fets,
16     per gran remey en terra exiran.

17     Los pelegrins tots ensemps votaran
18     e prometran molts dons de cera fets;
19     la gran paor traura ’l lum los secrets
20     que al confes descuberts no seran.
21     En lo perill no·m caureu de l’esment,
22     ans votare hal Deu qui·ns ha ligats,
23     de no minvar mes fermes voluntats
24     e que tots temps me sereu de present.

25     Yo tem la mort per no sser vos absent,
26     perque Amor per mort es anullats,
27     mas yo no creu que mon voler sobrats
28     pusqua esser per tal departiment.
29     Yo so gelos de vostr’escas voler,
30     que, yo morint, no meta mi ’n oblit;
31     sol est penssar me tol del mon delit,
32     car, nos vivint, no creu se pusqua fer:

33     apres ma mort, d’amar perdau poder,
34     e sia tots en ira convertit,
35     e yo, forçat d’aquest mon ser exit,
36     tot lo meu mal sera vos no veher.
37     O Deu, per que terme no y a ’n amor?
38     Car prop d’aquell yo·m trobara tot sol:
39     vostre voler sabera quant me vol,
40     tement, fiant de tot l’avenidor.

41     Yo son aquell pus estrem amador,
42     apres d’aquell a qui Deu vida tol;
43     puys yo son viu, mon cor no mostra dol
44     tant com la mort per sa strema dolor.
45     A be o mal d’amor yo so dispost,
46     mas per mon fat Fortuna cas no·m porta:
47     tot esvetlat, ab desbarrada porta,
48     me trobara faent humil respost.

49     Yo desig ço que·m pora sser gran cost,
50     y aquest esper de molts mals m’aconorta;
51     a mi no plau ma vida sser estorta
52     d’un cas molt fer, qual prech Deu sia tost.
53     Ladonchs les gents no·ls calrra donar fe
54     al que Amor fora mi obrara:
55     lo seu poder en acte·s mostrara
56     e los meus dits ab los fets provare.

57     Amor, de vos yo·n sent mes que no·n se,
58     de que la part pijor me·n romandra;
59     e de vos sab lo qui sens vos esta:
60     a joch de daus vos acomparare.

 

XLVII

1      Be·m maravell com l’ayre no s’altera
2      e com lo foch per fexuch pes no cau
3      e com no·s mou la que fexuga jau,
4      ffermant son loch en la pus alta spera.
5      Major senyal no pot mostrar lo mon
6      e digne molt que l’om se·n maravell:
7      ab un poch mes haure creure per ell
8      que periran tots quants en lo mon son.

9      A mon juhi, ses leys Amor confon:
10     speriment ja del tot es errant.
11     Tot amador ama per son semblant:
12     lo contraffer en per null temps no fon.
13     Vos, qui bastant sou per un mon regir,
14     pora·s be fer que ameu l’ome pech?
15     Per acte leig sentiment haureu cech?
16     No haveu pus excusa ’n lo meu dir.

17     Mon creure ferm no pot be soferir
18     un cas tan fort, e per moltes rahons,
19     mas tan be sse que la carn ha sperons,
20     e no us veig fre bastant a retenir.
21     E d’altra part Amor, per sa furor,
22     secretament, sens compte, lo cors liga
23     en actes tals quals honestat castiga.
24     E pot esser ameu de tal amor?

25     Si ver sera, prech Deu que la calor
26     de tots los fochs creme la vostra carn,
27     si no teniu en un terrible escarn
28     que no vençau una tan gran eror.
29     Mas vostre cors per ventura·s delita
30     husar dels fruyts que Na Venus conrea;
31     mas vostre seny deuri’aver ferea
32     de fer tals fets, e gens n’an ja sospita.

33     Per tal dolor no fare vida ’rmita:
34     palesament sera ma vid’activa
35     e de parlar no tendre lengua squiva,
36     e ver parlar de ssi gran dolçor gita.
37     Cells qui sabran mon ver complanyiment
38     tots planyeran mi per ma causa justa;
39     e planyiment de ssi amor ajusta,
40     e rependran natura si u consent.

41     O foll Amor, de vos no son content,
42     e ja molt menys dels fets de la que am.
43     No se de qui haver pus honest clam:
44     per no errar, maldich vos egualment.

 

LVI

1      Ma voluntat, amant vos, se contenta,
2      havent desig de possehir la vostra;
3      e so content de tal com se demostra.
4      Lo freturos desig prech Deu no senta,
5      si be d’amor terme no pusch atenyer
6      en aquell loch on amadors conexen:
7      lur gros desig complit, d’amor se lexen,
8      e yo ladonchs me sent d’amor estrenyer.

9      Amor no·l cal gemechs ne sospirs fenyer,
10     veent penjar son estat prim en l’ayre;
11     cantar no deu ab alegre becayre,
12     mas ab bemols alegria constrenyer.
13     Sol en nos dos Amor se manifesta,
14     e, nos vivents, no li fallira casa;
15     e, si del mon es nostra vida rasa,
16     tollra favor a recort d’altra gesta.

17     Lo meu delit no cab en nulla testa,
18     ne pot muntar gloria ’n pus alt signe,
19     pus no·m defall sino que Deu consigne
20     que fermetat me sia ’n favor presta.
21     E si es ver que deu sia Fortuna,
22     suplich lo molt repose son offici:
23     l’alt derrocar me par terible vici,
24     fahent morir dos cors en vida una.

25     Tot simplament e sens dolor alguna
26     visch en delit ab ma voluntat solta,
27     que lo cor fosch, qui la tenia ’nbolta,
28     clar posseech, fent me lum sol e luna;
29     e no y veig als que pur’amor entrega
30     si transportant en la person’amada.
31     Res no·m defall a vida contentada:
32     la ma de Deu a mi res no denega.

33     Volgra sser orb, faent Fortuna cega,
34     perdent lo pas on tan alt m’a fet metre;
35     e, si del loch aquell me fa remetre,
36     en aquest temps la mort me regonega.
37     Ans que·ls costats senten la dura terra,
38     en est espay ma vida pendra terme;
39     lo meu estat, ab la mort lo conferme:
40     perdent aquell, de la mort me plau guerra.

41     Lir entre carts, en l’espay de la terra
42     no y ha delit que dure ne contente;
43     sols es lo meu que no vull que s’aumente,
44     mas del durar, quant hy pens, dol m’aferra.

 

LXIV

1      Lo temps es tal que tot animal brut
2      requer amor, cascu trobant son par.
3      Lo cervo brau sent en lo bosch bramar,
4      e son fer bram per dolç cant es tengut;
5      agrons e corps han melodia tanta
6      que llur semblant, delitant, enamora;
7      lo rossinyol de tal cas s’entrenyora,
8      si lo seu cant sa ’namorada spanta.

9      E, donchs, si·m dolch, lo dolrre m’es degut
10     com veig amats menys de poder amar,
11     e lo grosser per apte veig passar:
12     Amor lo fa esser no conegut.
13     E d’aço·m ve piadosa complanta,
14     com desamor exorba ma senyora,
15     no conexent lo servent qui l’adora,
16     ne voll penssar qual es s’amor ne quanta.

17     No com aquell qui son be ha perdut,
18     metent a risch, s’i poria guanyar,
19     e vos amant que·m volguesseu amar,
20     delliberat no so ’n amor vengut.
21     Tot nuu me trob, vestit de grossa manta;
22     ma voluntat Amor la te ’n penyora,
23     e ço de que mon cor se adolora
24     es com no veu ma fretura qu’es tanta.

25     Lir entre carts, ab milans caç la ganta
26     y ab lo branxet la lebre corredora:
27     assats al mon cascuna ’s vividora,
28     e mon pits flach lo Passi de Rams canta.

 

LXVIII

1      No·m pren axi com al petit vaylet
2      qui va cerquant senyor qui festa·l faça,
3      tenint lo calt en lo temps de la glaça
4      e fresch d’estiu, com la calor se met;
5      preant molt poch la valor del senyor
6      e concebent desalt de sa manera,
7      vehent molt clar que te mala carrera
8      de cambiar son estat en major.

9      Yo son aquell qui ’n lo temps de tempesta,
10     quant les mes gents festegen prop los fochs
11     e pusch haver ab ells los propris jochs,
12     vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,
13     servint senyor qui james fon vassall,
14     ne·l vench esment de fer may homenatge:
15     en tot leig fet hague lo cor salvatge;
16     solament diu que bon guardo no·m fall.

17     Plena de seny, leigs desigs de mi tall:
18     erbes no·s fan males en mon ribatge;
19     sia entes com dins en mon coratge
20     los penssaments no·m devallen avall.

 

LXXII

1      Paor no·m sent que sobreslaus me vença
2      loant aquell qui totes lengües loen,
3      guardant honor a ’quell eternal esser
4      on tota res en ell es pus perfeta
5      que ’n si no es, obrant quant pot natura;
6      ans le pahor que mon parlar no cumpla
7      en publicar part de sa justa fama,
8      tal com requer y els merits seus l’atracen.

9      L’om envejos son offici reposa,
10     car d’egualtat ab ell negu pareja;
11     en ell penssant, cascu si justifiqua,
12     tallant de ssi l’amor a ssa persona.
13     Tant son en ell les virtuts manifestes
14     qu’es d’ira cech l’om qui be no les veja:
15     per lo migs va, qu’en los estrems no toqua.
16     En temps dels deus, en vida l’adoraren.

17     E Deus, vehent la perllongada onta
18     que·ls grans senyors encontra d’ell cometen,
19     tenints ab fraus e tirannes maneres
20     les parts del mon, los pochs e gran realmes,
21     ha dat voler al justificat home
22     qu’en breu espay haja la monarchia.
23     Clar lo nomen’ab aquest’altra ’nsenya:
24     com de tot cert es dels homens pus savi.

25     Per ço que mils a totes gents se mostre,
26     mostrant l’a ’quells qui vaques e bochs guarden,
27     ell es aquell qui ’n sa joventut tendra
28     sobra ’n aquells qui saviesa colen,
29     e, despocat de nombre de gent d’armes,
30     les multituts d’aquelles ha fet retre.
31     Tot quant pot fer virtut de fortalesa
32     dins hun cos d’om, en lo seu ho demostra.

33     En gran defalt es lo mon de poetes
34     per enbellir los fets dels qui be obren:
35     nos freturants de bella eloqüença,
36     l’orella d’om afalach no pot rebre.
37     D’aquest valent una gran trompa sona
38     que·ls indians ab un poch no exorda;
39     hoen l’aquells qui son a Tremuntana
40     y ells de Ponent e de Llevant lo pobles.

41     Foll es aquell qui fa juhi ’n los homens
42     segons que d’ells la Fortuna ordena;
43     aquells affers que no son en l’arbitre,
44     colpa no y cau, si venen per contrari.

 

LXXIV

1      Als fats coman tot quant sera de mi,
2      puys so estolt de ma eleccio;
3      mon seny es mort, a qui Deu no perdo,
4      puys al començ del tot me derrencli.
5      Ja no es temps tenir frens al voler,
6      malalta es ma bona voluntat,
7      e vaig en loch on no vull ser portat:
8      so descontent de tot quant pusqua fer.

9      Si com al hom no li basta poder,
10     paralitich, quant es en peus levat,
11     anar al loch on vol esser anat,
12     ans cau, o tort va contra son mester,
13     ne pren a mi que faç lo que no·m plau
14     y aquell voler de la raho ’s vençut:
15     e si·l complach, mon delit es perdut,
16     per que sens cor faç quant de mi vejau.

17     Si com als vents es donada la nau
18     mentr’es debat als mariners vengut
19     (ladonchs la nau son cami ha tengut,
20     per senya tal qual ans del contrast jau),
21     ne pren a mi, car mon enteniment
22     ha gran debat ab lo voler del cors;
23     determenar llur debat clar no gos:
24     proejant lo temps, l’apetit vaig siguent.

25     Passa lo temps que fuy d’Amor content,
26     si be tostemps senti ses grans dolors,
27     mescladament dolços amb amargors:
28     creya rey ser, vehent me d’ell sirvent.
29     Yo fuy content de sos mals sens los bens,
30     per be que·l mal sens be no pot venir,
31     mas yo amprench per ell mes que morir.
32     Malament viu qui ’n mal fer no te frens.

33     O tu, Amor, qui ton poder m’estens
34     axi fortment que no·t puch resistir,
35     hix fora mi, puys en plaer no gir
36     ma voluntat a fer tos manaments.
37     Vulles haver encontra mi ergull:
38     lexa vasall qui no·t voll per senyor.
39     Quin moviment venç aquesta dolor,
40     fent me jaquir ben fer, de qui·m despull?

41     Aquest meu fet bona ffi no ll’acull,
42     e lo present es ple de gran tristor:
43     aquesta ve del dan avenidor,
44     que de present lo tinch davant mon ull.
45     Yo·l soferre, si ab cor molt ardit
46     la que yo am per mi passa lo mal
47     sens penedir: qui·s penit grat no val.
48     Ladonchs la mort no·m sera sens delit.

49     Lir entre carts, gran es lo meu delit
50     mentre no pens lo que porieu fer;
51     tot act’es prop de lla on es poder,
52     si al voler governa l’apetit.

 

LXXVI

1      On es lo loch on ma penssa repose?
2      On sera, on, que mon voler contente?
3      Ab escandall yo cerch tot fons e tente,
4      e port no trob on aturar me gose.
5      Lo que dabans de tot vent me guardava
6      es envers mi cruel plaga deserta.
7      Vagabunt vaig la casa qui m’es certa;
8      treball es gran en part on yo vagava.

9      On es aquell delit, quan yo pensava
10     esser amat de la qui m’entenia?
11     Tot mon voler y el seu no·m defenia
12     d’amar, en tant com son poder bastava.
13     Tots los senyals c’amor donen entendre
14     en ella viu, no tolent ne la obra.
15     Qui es aquell qu’en amor tant descobra
16     que no·n pogues d’ella sentiment pendre?

17     Ja res del mon dolor no·m pot deffendre,
18     perdut es ja tot lo goig de mon viure;
19     a mos amichs de tristor puch escriure,
20     no·m basta temps a poder me·n rependre.
21     Tant la tristor ha falagat ma penssa
22     que tot m’es trist quan puch oir ne veure,
23     tant que m’es greu que yo vinga en creure
24     que a tristor yo pusqu’aver deffenssa.

25     Puys que Amor ab lo cor ferm dispensa
26     que sos delits follament los espere,
27     e per aço del mon me desespere,
28     car sens amor tot delit m’es offenssa.
29     L’arma coman a Deu, lo qui l’a feta,
30     lexant lo cors desastruch per mal astre;
31     ja no li plau de sos volers lo rastre,
32     puys ab dolor viu per ell, no discreta.

33     Si com l’om vell, qui ’n son temps vid’a feta
34     sats plaentment en algun’art apresa,
35     e per fort cas aquella l’es defesa,
36     no sab en que son giny de viure meta,
37     ne pren a mi, que no se com me visca,
38     perque d’Amor me veig tancada porta,
39     ne sse pus fer, ne·l voler me comporta
40     que d’aquest hus per altre yo·m desisca.

41     O foll Amor, malament se arrisca
42     qui per virtuts vol amar nulla dona:
43     sa calitat y el loch la fan ser bona,
44     car en raho qual sera la que y visca?

 

LXXVII

1      No pot mostrar lo mon menys pietat
2      com en present desobre mi pareix.
3      Tot’amor fall, sino a ssi mateix,
4      d’enveja es tot lo mon conquistat.
5      Hom sens affany no vol fer algun be:
6      com lo fara contra ssi, ab gran cost?
7      Cascun cor d’om yo veig pus dur que post;
8      algu no·s dol si altre null mal te.

9      Lo qui no sab no pot haver merce
10     d’aquell qui jau en turment e dolor;
11     donchs yo perdon a cascu de bon cor
12     si no son plant del que mon cor soste.
13     Secretament, ab no costumat mal,
14     ventura·m fa sa desfavor sentir.
15     D’Amor no·m clam, si be·m port’a morir:
16     be y mal penssats, yo·n reste cominal.

17     Altre socors de vostr’amor no·m val
18     sino que·lls hulls me demostren voler,
19     ne res pus cert de vos no puch saber,
20     ans, si mes cerch, per ser content no·m cal.
21     Yo veig molt hom sens amar ser amat,
22     y el mentidor tant com vol es cregut,
23     e yo d’Amor me trob axi vençut,
24     que dir no pusch quant so enamorat.

25     Amor, Amor, un abit m’e tallat
26     de vostre drap, vestint me l’espirit:
27     en lo vestir, ample molt l’e sentit,
28     e fort estret, quant sobre mi ’s posat.

 

LXXVIII

1      No guart avant ne membre lo passat:
2      un punt estret guarda mon pensament;
3      no guart la fi, tenint mon seny torbat
4      per lo voler affectat al present.
5      No solament colpa del mal oblit,
6      ne la tristor ne·l dan que me·n vendra:
7      passionat per hun present delit,
8      no·m jaqueix temps per veure·l que sera.

9      Ja no conech mon dan ho mon profit,
10     perque·l voler en res no dubtara;
11     qui·m da consell de seny es defallit,
12     hoynt de mi lo que hoyr pora.
13     Quant ma raho feu contrast al voler,
14     per aquell fon sobrada en la fi;
15     d’ella senyal en mi no·s pot saber:
16     voler vence, raho de mi fugi.

17     Mon pensament es en vos mes qu’en mi,
18     e mon delit per vos passa primer;
19     james aquell ans que vos yo senti:
20     ma voluntat a mi troba derrer.
21     Yo son content si veig contenta vos,
22     e tant en mi aquest desig es gran
23     que·l sentiment es perdut de mon cos
24     fins que·l voler vostre·s va sadollan.

25     Delit no sent la vostra carn toquan,
26     tant mon voler del vostr’es desijos:
27     tal passio d’aço·m veig al davan
28     que lo meu cor ne resta tremolos.
29     E tant desig que assats me ameu
30     que no·s pot fer me basteu contentar;
31     e si m’acost a vos veure poreu
32     que mon esforç es menys, per mass’amar.

33     No ymagin de mi us pusquau altar,
34     car dintre mi yo creu que no veheu;
35     pens que no bast plaure us al praticar,
36     e muyr de por que de mi us contenteu.
37     E quant d’algu, de sa virtut m’acort,
38     o d’alguns bens, o que sia molt bell,
39     lo qu’en mi fall pens que us ve al recort,
40     e desijau tot quant es en aquell.

41     A tot quant Por ateny ab son mantell,
42     tem lo meu cor, fent se franch a la mort;
43     cas no ymagin que no·m faça volpell,
44     y el cert no crech e que·n fes Deu report.
45     Quant me cuyt ser ab vos en millor punt,
46     sens algun cas mude d’oppinio;
47     distinctament mon esser no apunt:
48     a mal he be, cerqant, trobe raho.

49     Lo turmentat tem present passio
50     que met oblit al mal de ser defunt.
51     En semblant cas a mi conech que so:
52     fugint dolor, en major dolor munt.
53     Tant de present me passion’Amor
54     que yo pratich molt qu’en amor me nou,
55     e, conexent, me·n resta gran dolor,
56     com lo meu puny en matar mi se mou.

57     O foll Amor, conciencia·m remou
58     que diga·ls mals de vos e lo fals be:
59     lo desperat no sera menys de fe
60     y a molt mesqui no·l fareu portar jou.

 

LXXIX

1      O vos mesquins, qui sots terra jaheu
2      del colp d’Amor ab lo cors sangonent,
3      e tots aquells qui ab cor molt ardent
4      han be amat, prech vos no us oblideu.
5      Veniu plorant, ab cabells escampats,
6      ubers los pits per mostrar vostre cor,
7      com fon plagat ab la sageta d’or
8      ab que Amor plaga·ls enamorats.

9      Los colps d’Amor son per tres calitats,
10     e veure·s pot en les flexes que fir,
11     per que·lls ferits son forçats de sentir
12     dolor del colp segons seran plagats.
13     D’or e de plom aquestes flexes son,
14     e d’un metall que s’anomen’argent:
15     cascu d’aquests dona son sentiment,
16     segons que d’ells differenç’a ’n lo mon.

17     En aquell temps que primer d’aquest fon,
18     les flexes d’or Amor totes lança,
19     e, desmembrat, huna se n’atura
20     ab que·m feri, de que viur’abandon.
21     De flexes tals molts passats foren morts;
22     ja no te pus que fer guerra mortal.
23     Ab les d’argent sol basta fer senyal,
24     mas los plagats, de morir son estorts.

25     Ab les de plom son huy tots sos deports,
26     e son poder no bast’a traure sanch.
27     Amor, vehent lo seu poder tan manch,
28     ha trenquat l’arch; yo·n fas al mon reports.
29     Y ab cor sancer crida la sua pau,
30     per que cascu pot anar en cabells;
31     per fugir d’ell no cal muntar castells,
32     lo seu poder pus baix que terra jau.

33     Mas yo romanch a mort, d’aço fiau:
34     la sua pau es guerra per a mi;
35     si ’n guerra fos cella per qui·m feri,
36     yo fora ’n pau, vençut e son esclau.
37     Pau ha lo mon, e guerra yo tot sol,
38     perque Amor guerrejar ha finit;
39     yo son plagat e no puch ser guarit,
40     puys la que am de sa plaga no·s dol.

41     O foll Amor, qui vostre delit vol
42     sobre loch fals ha son contentament:
43     per ço repos no te ’n l’enteniment,
44     car si no·l ver l’enteniment no col.

 

LXXX

1      Tot laurador es pagat del jornal,
2      e l’advocat qui pert lo guanyat plet.
3      Yo, per servir Amor, romanch desfet
4      de tot quant he, que servir no me·n cal.
5      He fet senyor del seny a mon voler,
6      vehent Amor de mon seny mal servit:
7      rapaç l’e fet e Deu a part jaquit,
8      e son setz’anys que lo guardo esper.

9      Amor, Amor, poch es vostre poder
10     per altre hom com yo fer tant amar.
11     Anau, anau vostres armes provar
12     encontr’aquell qui vostre no vol ser.

 

LXXXI

1      Axi com cell qui·s veu prop de la mort,
2      corrent mal temps, perillant en la mar,
3      e veu lo loch on se pot restaurar,
4      e no y ateny per sa malvada sort;
5      ne pren a me, qui vaig affanys passant,
6      e veig a vos bastant mos mals delir.
7      Desesperat de mos desigs complir,
8      ire pel mon vostr’ergull recitant.

 

LXXXII

1      Quant plau a Deu que la fusta peresqua,
2      en segur port romp ancores y ormeig;
3      e de poch mal a molt hom morir veig.
4      Null hom es cert d’algun fet com fenesqua:
5      l’ome sabent no te pus avantatge,
6      sino que·l pech sol menys fets avenir.
7      L’esperiment y ells juhis veig fallir;
8      Fortuna y Cas los torben llur usatge.

 

LXXXIII

1      Si co·l malalt, qui lonch temps ha que jau
2      e vol hun jorn esforçar se llevar,
3      e sa virtut no li pot molt aydar,
4      ans, llevat dret, soptament plegat cau;
5      ne pren a mi, que m’esforç contr’Amor
6      e vull seguir tot ço que mon seny vol.
7      Complir no u pusch, perque la força·m tol
8      un mal estrem atraçat per Amor.

 

LXXXVI

1      Si·m demanau lo greu turment que pas,
2      es pas tan fort que·m lleva·l dir que passe,
3      y es d’admirar, passant, com no·m trespasse,
4      ingratitut portant me·l contrapas.
5      May retraure de vostr’amor un pas,
6      puix en seguir a vos, honesta, medre;
7      y si raho me fa contrast, desmedre,
8      y es me lo mon, sens vos, present escas.
9      Passe, penant, un riu de mort lo dia,
10     y en ser per vos me dol fer curta via.

 

LXXXIX

1      Cervo ferit no desija la font
2      aytant con yo esser a vos pressent;
3      al gran repos de mon contentament
4      passar no pusch sino per aquest pont.
5      Molt me ve tart lo jorn tan desijat,
6      comprat molt car per doloros sospir;
7      e tart o breu so cert que deu venir,
8      si per la mort cami no m’es tancat.

9      Esser no pusch d’esperança lançat,
10     car yo us desig segons mon major be.
11     A vos deman; contra mi res no us te,
12     mentre·l voler vostre·m sia donat.
13     Si·l penssament lunyava hun sol punt
14     d’imaginar haver vostre voler,
15     sens aquell tot no pusch delit haver:
16     si no ’s tot sa, tost pora sser defunt.

17     Davant me veig de grans dolors un munt,
18     puys ops he tant per a mon contentar;
19     e mon voler pora molt menyscabar
20     si·l vostre·s mou e no mostra que munt;
21     e, devallant, devallara lo meu,
22     e, d’alt cahent, no dara poch crebant,
23     car tot estrem altr’estrem es donant:
24     al poch estat no par l’offenssa greu.

25     Mil veus lo jorn es per mi pregat Deu
26     de ço qu’en vos esta la major part:
27     qu’en mon voler hajau lo vostre sguart,
28     e prech Amor vos lanç tot poder seu.
29     E si u compleix, ladonchs pendreu estrem,
30     si troba loch on se prenga en vos:
31     en loch dispost sa passio ’s en nos,
32     e lo contrast tenim e no volem.

33     Noves de vos saber mortalment tem,
34     dubtant me fort que no y mostreu amor;
35     per no saber, visch en altra dolor:
36     no sse de qual costat guart que no·m crem.
37     No es en vos complir lo meu delit,
38     per be que vos vullau complir aquell:
39     d’Amor haveu haver forçat consell,
40     en vos y en ell recau mon be complit.

41     Res no temau ne prengau en despit
42     dels penssaments meus ab varietat,
43     car en servey seran de fermetat:
44     de tals servents vol ser Amor servit.
45     Si punt d’enug d’est praticar sentiu,
46     sens amor sou o no sabeu que vol;
47     ferm loch no·l te qui d’aquest mal se dol,
48     lo moviment per segurtat teniu.

49     Si tant de vos com voleu no confiu,
50     mon gran voler me porta ’n aquest zel.
51     De vostre cors no tem lo pus prim pel
52     qu’encontra mi res fes ne·m fos altiu:
53     la voluntat vull que pas tota ’n mi.
54     Yo so celos si molt amau a Deu;
55     dant vos delit sens mi, lo mal creix meu;
56     quant vos dolgues, de mal vostre·m dolgui.

57     Mon derrer be, de vos yo guart la fi,
58     quant del present me trob esser content;
59     e si·m veig trist per algun cas present,
60     res venidor trobar no·s pot en mi.

 

XCV

1      Que val delit puys no es conegut?
2      Ans es fastig quant es molt costumat.
3      Ço per que mort vos haureu atraçat
4      dins molt breu temps volrreu haver perdut,
5      e ço de que no ymaginarem
6      que·l perdre·ns fos una poqua dolor,
7      si·l cas hi ve, sentim tal amargor
8      que de bon grat vid’abandonarem.

9      En aquest punt me trob yo tan estrem:
10     ço que volgui ab molt estrem’ardor,
11     torna en mi una lenta calor,
12     e puys, perdut, mortal dolor me prem.
13     Tal mudament en ssi hom no veura
14     com en mi veig per nostre partiment.
15     La Mort ho fa, qui·m tol mon be present;
16     del venidor sab Deu lo que sera.

17     Molts han perdut tot lo que ve e va,
18     ffills e muller e part de llur argent,
19     e resta·ls cor ab null esperdiment,
20     e may virtut en llur cor habita.
21     E yo tinc clos e sagellat proces,
22     que per null temps delit yo sentire;
23     ne planch lo dan per on ma dolor ve,
24     mas l’aspra mort d’on son mal vengut es.

25     Un poch delit en ma dolor es pres:
26     ja ssent dolor com mon cor mal soste;
27     penssant per qui ne d’on ma dolor ve,
28     a mi no plau de dolor ser deffes.
29     O tu, qui est fora del present mon
30     e veus a mi, per ta mort, mal passar,
31     acapt’ab Deu que·m pusques avissar
32     quins espirits a tu de prop te son.

33     La Mort qui tol lo agradable don
34     que vida y sort als homens volen dar,
35     quant es de mi m’a tolt, sens mi matar:
36     de mos tres temps me resta lo que fon.
37     D’aquest present a tot hom do ma part,
38     car no y ha res que·m vinga en plaer;
39     del venidor no vull haver esper,
40     puys la tristor es a mi dolç esguart.

41     No·m dolrre tant qu’en dolor sia fart,
42     ans ma dolor yo prench per mon mester;
43     mon cor de carn es pus fort que l’acer,
44     puys ell es viu y entre nos es depart.
45     Quant l’espirit del cors li viu partir
46     e li doni lo derrer besar fret,
47     conech de mi qu’Amor no·m te son dret,
48     c’ab cor sancer ho posqui sostenir.

49     En molt breu temps l’om no·s pot dolorir
50     tant com depuys ab l’entendr’es costret,
51     car per gran torb tots comptes no ha fet:
52     dolor vol temps, si l’om tot l’a ssentir,
53     e majorment com raho y apareix,
54     car, si no u fa, tost s’i mescla conort.
55     Massa es foll lo qui·s fa tan gran tort,
56     si cascun jorn son dol foll no pereix.

57     No·m jutj’algu si primer no coneix
58     si tinch raho per dolrre·m d’esta mort:
59     en ella fon complit lo meu deport;
60     ella finint, lo mon per mi feneix.
61     Qui ’s tan cruel que no·s dolga de ssi
62     e de aquell qui ’n part mes que si vol?
63     Donchs, si algu pogue fer honest dol,
64     licenciat no·l fon mes que a mi.

65     O Mort, qui fas l’om venturos mesqui,
66     y el ple de goig, tu mijançant, se dol,
67     de tu ha por tot quant es jus lo sol;
68     dolor sens tu no hauria cami.
69     Tu est d’Amor son enemich mortal,
70     ffaent partir los coratges hunits;
71     ab ton colp cert has morts los meus delits,
72     gustar no·s pot be ton amargos mal.

73     Tu, espirit, si mon benfet te val,
74     la sanch dare per tos goigs infinits;
75     vine a mi de dia o de nits,
76     ffes me saber si pregar per tu cal.

 

XCVI

1      La gran dolor que llengua no pot dir
2      del qui·s veu mort e no sap on ira
3      (no sab sson Deu si per a si·l volrra
4      o si ’n l’imfern lo volrra sebollir):
5      semblant dolor lo meu esperit sent,
6      no sabent que de vos Deus a ordenat,
7      car vostre be ho mal a mi es dat,
8      del que aureu jo·n ssere sofirent.

9      Tu, esperit, qui as fet partiment,
10     ab aquell cos qual he yo tant amat,
11     veges a mi qui sso passionat.
12     Duptant estich fer te rahonament:
13     lo lloch hon est me fara cambiar
14     d’enteniment de ço que·t volre dir;
15     goig o tristor per tu he yo complir,
16     en tu esta quant Deu me volra dar.

17     Preguant a Deu, les mans no·m cal pleguar,
18     car fet es tot quant li pot avenir:
19     si es ell cel, no·s pot lo be spremir;
20     si en infern, en foll es mon preguar.
21     Si es axi, anulla·m l’esperit,
22     sia tornat mon esser en no-res,
23     e majorment si ’n lloch tal per mi es;
24     no sia yo de tant adolorit.

25     No sse que dir que·m fartas d’aver dit:
26     si crit o cal, no trop qui·m satisfes;
27     si vach o pens, e temps en va despes;
28     de tot quant faç, ans de fer me penit.
29     No planch lo dan de mon delit perdut,
30     tanta ’s la por que·m ve de sson gran mal!
31     Tot mal es poch si no ’s perpetual,
32     e tem aquest no l’haja merescut.

33     Lo dan mortal es molt mes que temut,
34     e tol ne part esser a tots egual.
35     O tu, Dolor, sies me cominal:
36     encontra ublit vules me sser escut.
37     Ffir me lo cor e tots los senys me pren,
38     farta t’en mi, car no·m deffens de tu,
39     dona·m tant mal que me·n planga cascu;
40     tant com tu pots, lo teu poder m’esten.

41     Tu, espirit, si res no te·n deffen,
42     romp lo costum que dels morts es comu;
43     torna ’n lo mon e mostra qu’es de tu:
44     lo teu esguart no·m donara spaven.

 

CI

1      Lo viscahi qui·s troba ’n Alemanya,
2      paralitich, que no pot senyalar
3      si es malalt, remey no li pot dar
4      metge del mon, si donchs no es d’Espanya,
5      qui del seu mal haura mes conexença
6      y entendra molt millor sa qualitat:
7      a tal son yo, e ’n estrany loch posat,
8      c’altre sens vos ja no·m pot dar valença.

9      Yo viu uns ulls haver tan gran potença
10     de dar dolor e prometre plaher;
11     yo, smaginant, viu sus mi tal poder
12     qu’en mon castell era sclau de remença;
13     yo viu un gest e senti una veu
14     d’un feble cos; e cuydara jurar
15     qu’un hom armat yo·l fera congoxar:
16     sens rompre·m pel, yo·m so retut per seu.

17     Si com l’infant que sab pel carrer seu
18     prou be anar, segons sa poca edat,
19     si en esculls per cas se veu posat,
20     esta pahuruch (no sab hon se te·l peu)
21     d’anar avant, perque no y veu petjada;
22     no vol ne pot usar de cami pla,
23     tornar no sab, perque altr’i·l porta,
24     que ell per si no fera tal jornada.

25     Mos ulls d’aço han feta la bugada
26     e tots los senys s’i son volguts mesclar;
27     yo pena·n pas, mas no y puch contrastar,
28     perqu’algun tant ab delit es mesclada.
29     Amor me vol e Fortuna·m desvia,
30     a tals contrasts no basta mon poder:
31     sens ell’al mon remey no puch haver.
32     Donchs dir m’eu vos ja de mi que us paria!

33     Dormint, vetlant, yo tinch la fantasia
34     en contemplar qui am, qui es, que val;
35     e quant mes trob, lavors me va pus mal,
36     pel pensament, qui·m met en gran follia,
37     hoc, e ’n tan gran, que yo am son desdeny,
38     son poch parlar, son estat tal qual es,
39     mes qu’esser rey de poble tot frances.
40     E muyra prest, si mon parlar yo·m feny!

41     Vos no-voler lo meu voler empeny
42     he vostres ulls han mon arnes romput,
43     mon pensament, minvant, m’a ja vençut:
44     so presoner, pahoruch, per vostre seny.
45     Lo vostre gest tots mos actes afrena,
46     he mon voler res no·l pot enfrenar:
47     l’ivern cremant, l’estiu sens escalfar,
48     aquests perills me daran mala strena.

49     Bell’ab bon seny, tot es poca faena
50     al meu affany veure vos luny estar,
51     car prop de vos res no·m pot mal temps dar,
52     e luny de vos no trob res bo sens pena.

 

CII

1      Qual sera ’quell que fora si mateix
2      fara juhi, puys si no sab jutjar?
3      Sa passio no sabra estimar
4      quanta ’s ne qual, ne si minva o creix.
5      Qual es lo foll qu’estime res de ssi,
6      puys lo voler no sab on li dara?
7      Son mal vinent no sab com lo sentra,
8      lo que sofir no sab de fi en fi.

9      Traure no·s pot d’aver nom de mesqui
10     qui son voler l’a en tal part lançat
11     que no sab com ama o es amat:
12     d’och o de no no pot fer bon juhi,
13     e passa molt dolrossa passio,
14     que·n pert dormir e se·n veu alterat;
15     en hun instant se troba reposat,
16     que·l par james vendra en tal saho.

17     Si com aquell qu’en la mar te mayso
18     e d’aquell’art se te per molt sabent,
19     e veu tal temps fora d’esperiment,
20     qu’a son juhy es contra la raho,
21     e va en part on per null temps no fon,
22     e veritat sa buxola no·l diu:
23     de tot quant feu e dix alli·s desdiu,
24     com creu ses leys que natura confon;

25     si guart lo temps present e lo que fon,
26     de nou creat me par que m’haja Deu:
27     mos apetits e lo pensament meu
28     cambi han pres, no se com ve ne d’on,
29     car en amar fuy tot de l’esperit,
30     e no·l me sent, e sent en mi amor.
31     Si no amas, no sentria dolor:
32     lo mal d’amor menciona delit.

33     Per contemplar fuy en lo mon exit,
34     penssant los bens e lo gentil voler
35     d’aquella ’n qui mon voler e saber
36     eren lançats, sens haver ne despit.
37     No·m cal dir pus, car en passats escrits
38     he sats parlat d’Amor e de sos fets
39     e descuberts molts amagats secrets,
40     los quals en mi son de present fallits.

41     Mos bells volers son de present finits:
42     solament am de un amor brutal,
43     que passa ’n mi en l’espiritual
44     forçadament, com arma y cors units.
45     Axi m’es nou aquest mal sentiment,
46     com si amat yo per null temps agues;
47     tots los costums d’amor veig al reves,
48     en poca part han semblant aparent.

49     Parlat he ja, sens clar coneximent,
50     d’aquest’amor, qu’en mi tant habita,
51     mas l’altr’amor honesta l’anulla,
52     que no·n senti sino hun moviment.
53     Mas he sentit qu’en est’amor del cors,
54     temps discorrent, l’anima·n pren sa part,
55     e mescla s’i hom, sens haver esguart;
56     d’on se penit e mostren ho sos plors.

57     Moltes veus es que yo sent mon repos,
58     tant quant al cors, puys fartament ateny;
59     mas l’apetit a mes delit m’empeny,
60     e troba carts per voler cullir flos.
61     Molt hom es bo per esser un catiu,
62     que per senyor no valrria hun clau;
63     axi Amor es bo si ’n loch baix jau,
64     e mal si vol fer del cors mort hom viu.

65     Si com aquell qu’ab flaca barca ’n riu
66     pesca son peix e viu sats cabalos,
67     mas per esser de bens pus abundos
68     entra ’n la mar e no y espera stiu,
69     ne pren a ’quell qui ama dona vil
70     e l’es plaent tan com toca la carn:
71     si mes ne vol, prenga·s de ssi escarn;
72     si n’es forçat, vaga·s negar al Nil!

73     Aquell’amor deu ser tenguda vil
74     que null delit aporta ’n lo report
75     e ’n molt breu temps passa lo seu deport.
76     Mal criminos ha e delit civil
77     qui ama carn e l’anim’avorreix;
78     obra e tanch sos ulls, cloent l’oir,
79     car per aquells dolor ha de sentir,
80     e son aquells d’on Amor se nodreix.

81     Aquest’amor ses forces aflaqueix,
82     si primament enquesta se·n fa ’l mon;
83     si·ls amadors an esguart al que fon
84     y als altres temps, dolor, sens amor, creix.
85     Amants voler ferm y als altres honest,
86     penssant aço, qui es que no s’espant?
87     Qual dona es que no sia dubtant,
88     ella y Amor, si d’ells sera enquest?

89     O trist d’aquell que un cors desonest
90     ama, forçat, e fer honest lo vol!
91     Di’abciach per solemnial col,
92     mas no del tot d’ignorança ’s conquest,
93     ans sab que may farta la sua fam,
94     desvergonyit a dar e pendre larch;
95     no y ha boci que li pareg’amarch:
96     que·s deu penssar de les pomes del ram?

97     D’altre que mi no puch haver just clam:
98     lo meu delit es qui m’a decebut;
99     trobat so pres ans que regonegut,
100    no pas tot mi, car no·m plau que yo am;
101    ans, sino tant com fora seny romanch
102    e sentiment, continuu dolor pas;
103    partit me trob com si hom me serras:
104    si·m vull aunir, lo cor me trob sens sanch.

105    Hoit he dir que, per esser pus franch
106    a perdonar sent Per’al peccador,
107    Deu permete que venges en error,
108    mostrant li com lo sancer pot ser manch.
109    Tot enaxi de mi Deus ha permes
110    que ame tal que no·s gose be dir,
111    per que james me pusqua ’nfellonir
112    encontr’algu que d’amor sia pres.

113    Tan clarament partit me viu james,
114    no fon en mi tan manifest contrast,
115    car ma carn sent son apropiat past
116    e res tan fer a m’anima no es.
117    Grat e desgrat en mi han trobat loch,
118    e cascu d’ells ha trobat tot son alt:
119    m’arm’a ’ncontrat lo seu propi desalt,
120    ma carn en res de tan bon grat se moch.

121    Aygua no tinch per apagar est foch,
122    e majorment si prop estar li vull;
123    sos deffensos son lo toch e mon ull,
124    l’aurella es que li fa mortal joch,
125    car tot quant hoig en ira o retorn,
126    en fastig gran de mi e molt menyspreu,
127    com veig mon cor qu’en tal amar ss’aseu,
128    que mal se·n diu cascun’ora del jorn.

129    Axi com cell que·ll cap te dins calt forn
130    y el cors lançat sobre llit fresch o moll,
131    aquest delit la dolor no li toll,
132    ans passa ’n ell menys de sentir sojorn,
133    ne pren a me, car si en ella pens
134    algun delit, gran dolor conseguesch;
135    son antich mal a mi es un mal fresch,
136    preant me poch com d’amar no·m defens.

137    Foch crem ma carn, e lo fum per ensens
138    vaj’als dampnats per condigne perfum!
139    Mon espirit trespas de Lete·l flum
140    perque de res de aquest mon no pens!
141    Car, per haver delit, dolor atench,
142    puys ne vull mes que lo toch no·m promet;
143    passant avant, mon delit es desfet,
144    e pas dolor fins que aquell restrench.

145    Quant en desig d’esser amat m’estench,
146    yo sent dolor mesclat d’un fret e calt:
147    car no·s pot fer, e conech mon defalt.
148    D’aci scapant, en pejor punt me prench:
149    mire son cors e totes ses fayçons,
150    e veig algu qui l’ha conquest sens cost.
151    Com pus yo am, a dolor me acost:
152    ladonchs desig sa carn per als lleons.

153    Tot quant yo pens me porta passions,
154    e sens penssar poch delit s’aconsech;
155    menys que d’un bou lo meu delit conech,
156    car mentre·ll prench lo·m torben passions;
157    car, tant com es plaent e de mon punt,
158    d’aquell delit una dolor me·n ve,
159    penssant qu’en tal ab l’altr’ella vengue,
160    e que y vendra, si no li so ajunt.

161    O Deu, per que justat es en un munt
162    tan gran voler ab avorriment tant?
163    Yo avorresch del que·m trobe amant;
164    dins en mi viu qui volgra fos defunt.
165    Ara veig clar lo natural contrast
166    qu’en l’om esta per s’anima e cors:
167    hu fastig pren de l’assaborit mos
168    que l’altre sent per dolç e agre past.

169    Axi com cell de gran follia ’s bast
170    qui vol fer or de coure o de plom,
171    los amadors en aquest punt tots som
172    que volem seny on tot seny es degast
173    e lealtat en cor malvat e fals
174    qu’amor no ha menys de vilana por;
175    car por gentil ve de notable cor,
176    que te fort mur a tots fets desleals.

177    Si co·l malalt que no ’nten los senyals
178    del accident e penssa qu’esta be,
179    e veu pulguo que prestament li ve,
180    o als pejor que·l descobre sos mals,
181    ne pren a me com amar ja no cuyt
182    per ignorar lo que d’amor dins port,
183    e veig senyal cert d’amor com la mort,
184    que lo meu cor de amar no sta buyt.

185    Raho es gran qu’en dolor sia cuyt,
186    car dins en mi grans maravelles veig:
187    senyal d’amor en mi tinch per cas leig,
188    e quant no·l trob, en ella ’n dol so ’nduyt.
189    La part en mi qu’en raho pusch mesclar
190    vol que no·m plau d’amor son sentiment;
191    l’altra, de qui no tinch lo regiment,
192    d’esta part am e·m plau lo seu amar.

193    Yo pas delit com la veig mal passar
194    e sent dolor com per aço l’am mes;
195    donant se poch, en mi no·m plau en res
196    e sent delit com la dech aïrar.
197    Bast’a cascu volent saber de mi
198    que ço que·l mon ha per pus inperfet
199    yo com a foll he volgut fer perfet,
200    penssant trobar contentament e fi.

201    O amadors, rebeu aço al ssi,
202    los que jovent vol que sia cubert:
203    delit d’amor en l’ome tot se pert,
204    si vol saber l’amor d’altre y de si.
205    Si tem saber aço, en dolor jau,
206    car ja no creu que sia be amat,
207    e l’amador ja no ’s ben reposat
208    si en l’amat la prova be no y cau.

209    O amadors, los qui ’n dan vostr’amau,
210    vullau de vos mateys haver merce:
211    penssau Amor on va e d’on vos ve,
212    e on esta, ne si us fa guerra u pau.
213    Sabent aço, de vos no fiareu,
214    e menys d’amor e de aquell voler
215    qu’en dona cau, poch valent e lauger,
216    qu’en mig l’ivern estiu hi trobareu.

217    O amadors, en amor sentireu
218    que lo que mes delitat vos haura
219    en molt breu temps al reves tornara,
220    e tan greujos res contra vos haureu.
221    Lo gran desig en fastig sera mes,
222    los vostres peus contra·l voler iran,
223    los mals delits contra los bons seran;
224    com penssareu ahirar, amau mes.

225    No si’aci tot amador entes,
226    sino aquell be sentit e sabent,
227    car aquest veu lo clar departiment
228    de son compost e sab com partit es;
229    car la raho contrasta l’apetit,
230    a l’apetit no ’beheix la raho:
231    solament reb de concordia do
232    l’om bestial o l’entenent complit.

 

CV

1      Puys que sens tu algu a tu no basta,
2      dona·m la ma o pels cabells me lleva;
3      si no estench la mia ’nvers la tua,
4      quasi forçat a tu mateix me tira.
5      Yo vull anar envers tu a l’encontre;
6      no sse per que no faç lo que volrria,
7      puys yo son cert haver voluntat francha
8      e no sse que aquest voler m’enpacha.

9      Levar mi vull e prou no m’i esforce:
10     ço fa lo pes de mes terribles colpes;
11     ans que la mort lo proces a mi cloga,
12     placia·t, Deu, puys teu vull ser, que u vulles.
13     Fes que ta sanch mon cor dur amollesca:
14     de semblant mal guari ella molts altres.
15     Ja lo tardar ta ira·m denuncia;
16     ta pietat no troba ’n mi que obre.

17     Tan clarament en l’entendre no peque
18     com lo voler he carregat de colpa.
19     Ajuda·m, Deu. Mas follament te pregue,
20     car tu no vals sino al qui s’ajuda,
21     e tots aquells qui a tu se apleguen,
22     no·ls pots fallir, e mostren ho tos braços.
23     Que fare yo, que no meresch m’ajudes,
24     car tant com puch conech que no m’esforce?

25     Perdona mi si follament te parle:
26     De passio partexen mes paraules.
27     Yo sent pahor d’infern, al qual faç via;
28     girar la vull, e no y disponch mos passos.
29     Mas yo·m recort que meritist lo ladre:
30     tant quant hom veu no y bastaven ses obres.
31     Ton spirit la hon li plau spira:
32     com ne per que no sab qui en carn visca.

33     Ab tot que so mal crestia per obra,
34     ira no·t tinc ne de res no t’encolpe;
35     yo son tot cert que per tostemps be obres,
36     e fas tant be, donant mort com la vida.
37     Tot es egual quant surt de ta potença,
38     d’on tinch per foll qui vers tu·s vol irexer.
39     Amor de mal e de be ignorança
40     es la raho que·ls homens no·t conexen.

41     A tu deman que lo cor m’enfortesques,
42     si que·l voler ab ta voluntat ligue;
43     e puys que se que lo mon no·m profita,
44     dona·m esforç que del tot l’abandone.
45     E lo delit que·l bon hom de tu gusta,
46     fes me·n sentir una poca sentilla,
47     perque ma carn, qui m’esta molt rebelle,
48     haj’afalach, que del tot no·m contraste.

49     Ajuda·m, Deu, que sens tu no·m puch moure,
50     perque·l meu cors es mes que paralitich.
51     Tant son en mi envellits los mals habits,
52     que la virtut al gustar m’es amarga.
53     O Deu, merce! Revolta·m ma natura,
54     que mala es per la mia gran colpa;
55     e si per mort yo puch rembre ma falta,
56     esta sera ma dolça penitença.

57     Yo tem a tu mes que no·t so amable,
58     e davant tu confes la colp’aquesta;
59     torbada es la mia esperança,
60     e dintre mi sent terrible baralla.
61     Yo veig a tu just e misericorde;
62     veig ton voler qui sens merits gracia;
63     dones e tolls de grat lo do sens merits.
64     Qual es tant just, quant mes yo, que no tema?

65     Si Job lo just por de Deu l’opremia,
66     que fare yo que dins les colpes nade?
67     Com pens d’infern, que temps no s’i esmenta,
68     lla es mostrant tot quant sentiments temen:
69     l’arma, qui es contemplar Deu eleta,
70     encontr’aquell blasfemant se rebella.
71     No es en hom de tan gran mal estima:
72     donchs, com esta qui vers tal part camina?

73     Prech te, Senyor, que la vida m’abreuges,
74     ans que pejors cassos a mi ’nseguesquen;
75     en dolor visch faent vida perverssa,
76     e tem della la mort per tostemps longa.
77     Donchs, mal deça, e della mal sens terme.
78     Pren me al punt que milor en mi trobes:
79     lo detardar no se a que·m servesca;
80     no te repos lo qui te fer viatge.

81     Yo·m dolch perque tant com vull no·m puch dolrre
82     de l’infinit dampnatge, lo qual dubte,
83     e tal dolor no la recull natura,
84     ne·s pot asmar, e menys sentir pot l’ome.
85     E donchs aço sembl’a mi flaca scusa,
86     com de mon dan, tant com es, no m’espante.
87     Si·l cel demant, no li do basta stima;
88     fretura pas de por e d’esperança.

89     Per be que tu iracible t’amostres,
90     ço es defalt de nostra ignorança:
91     lo teu voler tostemps guarda clemença,
92     ton semblant mal es be inestimable.
93     Perdona·m, Deu, si t’he donada colpa,
94     car yo conffes esser aquell colpable.
95     Ab hull de carn he fets los teus judicis:
96     vulles dar lum a la vista de l’arma.

97     Lo meu voler al teu es molt contrari,
98     e·m so ’nemich penssant me amich esser.
99     Ajuda·m, Deu, puys me veus en tal pressa.
100    Yo·m desesper, si los merits meus guardes;
101    yo m’enug molt la vida com allongue,
102    e dubte molt que aquella fenesqua.
103    En dolor visch, car mon desig no·s ferma,
104    e ja en mi alterat es l’arbitre.

105    Tu est la fi on totes fins termenen,
106    e no es fi si en tu no termena;
107    tu est lo be on tot altre·s mesura,
108    e no es bo qui a tu, Deu, no sembla.
109    Al qui·t complau, tu, aquell, deu nomenes:
110    per tu semblar, major grau d’ome·l muntes;
111    d’on es gran dret del qui plau al diable
112    prenga lo nom d’aquell ab qui·s conforma.

113    Alguna fi en aquest mon se troba;
114    n’es vera fi, puys que no fa l’om felix:
115    es lo començ per on altra s’acaba,
116    segons lo cors qu’entendre pot un home.
117    Los filosofs qui aquella posaren
118    en si mateixs son esser vists discordes:
119    senyal es cert qu’en veritat no·s funda;
120    per consegüent, al home no contenta.

121    Bona per si no fon la ley judayca:
122    en paradis per ella no s’entrava;
123    mas tant com fon començ d’aquesta nostra,
124    de que·s pot dir d’aquestes dues una.
125    Axi la fi de tot en tot humana
126    no da repos a l’apetit o terme,
127    mas tan poch l’om sens ella no ha l’altra:
128    sent Johan fon senyalant lo Messies.

129    No te repos qui null’altra fi guarda,
130    car en res als lo voler no reposa;
131    ço sent cascu, e no y cal suptilesa,
132    que fora tu lo voler no s’atura.
133    Si com los rius a la mar tots acorren,
134    axi les fins totes en tu se n’entren.
135    Puys te conech, esforça·m que yo t’ame.
136    Vença l’amor a la por que yo·t porte.

137    E si amor tanta com vull no m’entra,
138    creix me la por, si que tement no peque,
139    car, no peccant, yo perdre aquells abits
140    que son estats, perque no t’am, la causa.
141    Muyren aquells qui de tu m’apartaren,
142    puys m’an mig mort e·m tolen que no visca.
143    O senyor Deu, fes que la vid’allargue,
144    puys me apar qu’envers tu yo m’acoste.

145    Qui·m mostrara davant tu fer escusa,
146    quant aure dar mon mal ordenat compte?
147    Tu m’as donat disposicio recta,
148    e yo he fet del regle falç molt corba.
149    Dreçar la vull, mas he mester t’ajuda.
150    Ajuda·m Deu, car ma força es flaca;
151    desig saber que de mi predestines:
152    a tu ’s present y a mi causa venible.

153    No·t prech que·m dons sanitat de persona,
154    ne bens alguns de natura y fortuna,
155    mas solament que a tu, Deu, sols ame,
156    car yo so cert que·l major be s’i causa.
157    Per consegüent, delectacio alta
158    yo no la sent, per no dispost sentir la;
159    mas per saber un home grosser jutja
160    que·l major be sus tots es delitable.

161    Qual sera·l jorn que la mort yo no tema?
162    E sera quant de t’amor yo m’inflame,
163    e no·s pot fer sens menyspreu de la vida
164    e que per tu aquella yo menysprehe.
165    Ladonchs seran jus mi totes les coses
166    que de present me veig sobre los muscles:
167    lo qui no tem del fort leo les ungles
168    molt menys tembra lo fiblo de la vespa.

169    Prech te, Senyor, que·m fasses insensible
170    e qu’en null temps alguns delits yo senta,
171    no solament los leigs qui·t venen contra,
172    mas tots aquells qu’indifferents se troben.
173    Aço desig perque sol en tu pense
174    e pusc’aver la via qu’en tu·s dreça.
175    Fes ho, Senyor, e si per temps me·n torne,
176    haja per cert trobar t’aurella sorda.

177    Tol me dolor com me veig perdre·l segle,
178    car, mentre·m dolch, tant com vull yo no t’ame,
179    e vull ho fer, mas l’abit me contrasta:
180    en temps passat me carregui la colpa.
181    Tant te cost yo com molts qui no·t serviren,
182    e tu·ls has fet no menys que yo·t demane;
183    per que·t suplich que dins lo cor tu m’entres,
184    puix est entrat en pus abominable.

185    Catholich so, mas la fe no m’escalfa
186    que la fredor lenta dels senys apague,
187    car yo ’leix so que mos sentiments senten,
188    e paradis crech per fe y raho jutge.
189    Aquella part de l’esperit es prompta,
190    mas la dels senys, rocegant, la m’acoste.
191    Donchs tu, Senyor, al foch de fe m’acorre,
192    tant que la part que·m porta fret abrase.

193    Tu creist me perque l’anima salve,
194    e pot se fer de mi sabs lo contrari.
195    Si es axi, per que donchs me creaves
196    puix fon en tu lo saber infallible?
197    Torn’a no-res, yo·t suplich, lo meu esser,
198    car mes me val que tostemps l’escur carcer:
199    yo crech a tu com volguist dir de Judes
200    que·l fora bo no fos nat al mon home.

201    Per mi, segur havent rebut batisme,
202    no fos tornat als braços de la vida,
203    mas a la mort hagues retut lo deute,
204    e de present yo no viuria ’n dubte.
205    Major dolor d’infern los homens senten
206    que los delits de parahis no jutjen;
207    lo mal sentit es d’aquell altr’exemple,
208    e paradis sens lo sentir se jutja.

209    Dona·m esforç que prenga de mi venge:
210    yo·m trob offes contra tu ab gran colpa,
211    e si no y bast, tu de ma carn te farta,
212    ab que no·m tochs l’esperit, qu’a tu sembla;
213    e sobretot ma fe que no vacille
214    e no tremol la mia sperança.
215    No·m fallira caritat, elles fermes,
216    e de la carn, si·t suplich, no me n’hoges.

217    O, quant sera que regare les galtes
218    d’aygua de plor ab les lagremes dolces?
219    Contrictio es la font d’on emanen:
220    aquesta ’s clau que·l cel tancat nos obre.
221    D’atrictio parteixen les amargues,
222    perque ’n temor mes qu’en amor se funden;
223    mas, tals quals son, d’aquestes me abunda,
224    puix son cami e via per les altres.

 

CVII

1      O quant es foll qui tem lo forçat cas
2      o contr’aquell remey es demanant,
3      e qui poder se troba molt bastant
4      e no·l coneix, penssant l’aver escas!
5      Vos sou aquell amprant contra la mort;
6      puys es forçat qu’en molt breu temps morreu,
7      hoc menysprear son poder be podeu,
8      e no tement, morint, sou d’ella stort.

9      En vos esta fer son cas flach o fort,
10     car lo seu mal per dues cosses naix:
11     per tembre·ll dan del loch eternal baix
12     e per haver perdut al mon deport.
13     Ja de aquest alçar podeu la ma,
14     puys vostres senys los quatr’aveu perduts.
15     Donchs, contra·l dan armau vos de virtuts,
16     e no us dolrreu ne tembreu ça ne lla.

17     Al home bo la mort negun mal fa,
18     ans es mija per hon trespass’a Deu;
19     e si·l mal hom, morint, en mal se veu,
20     no u fa la mort, mas ha mal com peca.
21     La mort tem molt qui viu en mal delit,
22     car pert dos mons, jusa y superior;
23     si·l bo, perdent lo cors, passa dolor,
24     no es molt gran penssant del esperit.

25     Al home Deu ha dos mons establit,
26     axi com son dos natures en ell;
27     cascuna part espera en aquell
28     d’on l’esser trau, finit o infinit.
29     Al nostre cors la mort del tot confon,
30     perdent son be, lo qual es tot present;
31     e l’espirit no tem anullament:
32     per mort reviu, mas va no saben hon.

33     Los sentiments d’aquests diversses son,
34     per be que tots aquesta mort desplau:
35     hu tem e dol, e l’altr’en dolor jau;
36     loch vol cascu en lo seu propi mon.
37     Aquest compost en molts veig discordar,
38     e ’n altres molts qu’en acort par qu’estan,
39     mas no es ver, puys males obres fan;
40     lo bon hom sol pot ab si acordar.

41     Ab vera pau lo bon hom pot obrar,
42     no·l malfaent, car mal fi no promet;
43     per esta fi lo be y lo mal es fet:
44     pel be s’ateny, pel mal no·s pot guanyar.
45     En general, hom vol y enten est be;
46     en particular, quant ha dreta raho,
47     enten, no·l sent, l’obrant per passio;
48     e lo malvat no·l sent ne·l creu per fe.

49     Cascuna part de nos tira d’on ve:
50     lo cors terreny deça vol romanir;
51     l’arma d’aquell no·s volrria partir,
52     e lo seu be per la mort li perve.
53     Mas tant abdos han estret’amistat
54     que l’hu dolor pel companyo soffer,
55     hoc fins en tant que·l mal torna ’n plaer,
56     y ell mal aquell ha per gran be ’stimat.

57     Tant com mes l’om tem l’inmortalitat,
58     d’aquesta mort sofir major turment;
59     e si, pres mort, creu son anullament,
60     en major mal es per la nullitat.
61     E que lo mon superior no fos,
62     al hom es obs que u pens esser axi,
63     car lo present no·l trau d’esser mesqui:
64     nostr’apetit no fuig a freturos.

65     Per esser l’om contra mort animos
66     l’es obs virtut teulogal e moral,
67     si que lo cors sia racional
68     per l’appetit portat a virtuos.
69     Ladonchs tot l’om bons delits usara,
70     passats pel cors, mas a l’arma semblants,
71     mes d’inmortal que de mortal tocants,
72     si qu’en est mon del altre ja sentra.

73     Qui en tant ve, la mort no dubtara,
74     car lo seu cors en arm’aura conduyt;
75     si com lo mal hom d’anima es buyt,
76     axi lo bo, lo cors nosa no·l fa,
77     puys ab raho jaquit ha tot estrem
78     e temprats ha tots los mals moviments:
79     espera ’n Deu, e don’als no havents,
80     e viu en fe, d’on tots nos salvarem.

81     Mare de Deu, tots los qui be creem
82     que tu portist aquell Crist, fill de Deu,
83     per consegüent per nos mori en creu,
84     fes nos haver tanta fe com volem.

85     Toni amich, vostra carn es ja fem,
86     e, sens la got’, haveu bon esperit;
87     si no y penssau, restareu escarnit,
88     que per ser ffresch lo cors, l’esperit crem.

 

CX

1      La so ates d’on so volgut fugir;
2      tinch me per pres e no so presonat;
3      mas yo veig clar lo cors de mon mal fat,
4      e no l’he vist ans d’en ses mans venir.
5      Pren m’enaxi com al devinador
6      de sa greu mort per alguns clars mijans:
7      prenusticant, no fugint de ses mans,
8      ja te per ffet tot quant es venidor.

9      O tu, mal fat, mal prenosticador!
10     E veig l’axi com si era present,
11     per tal senyal que no pot ser mintent,
12     puys m’a plagut lo que fuy vorredor.
13     Quant so vengut al prenosticat punt,
14     veent, fuy orb, e sabent, ignorant.
15     No sse que fon que·m tench lo cor tirant
16     per anar lla on no volgra sser junt.

17     Si co·l senglar que devala del munt
18     pells cans petits qui no·l basten matar,
19     e baix’al pla, on veu alans estar:
20     vol e no pot tornar del pla ’n amunt;
21     ne pren a mi, qui per fogir mal poch
22     caych en les mans de dolor sens remey,
23     perpetual, sens mudar esta ley,
24     ans crexera com, en loch dispost, foch.

25     No creu lo fat molt hom qui es badoch
26     e molt grosser li allonga·l poder
27     sobre que va e que pot en nos ffer.
28     Lo cors es sseu, e tot quant d’aquell toch;
29     mogut e fferm, ha lo poder per Deu:
30     tant quant al temps, se mostra variat,
31     mas tot per Deu es axi ordenat,
32     lo qual no·s mou, ne·s muda l’orde seu.

33     Lo ffat se pren, segons l’entendre meu,
34     tot quant es d’om, deffora la raho:
35     lo foll es seu e sa eleccio;
36     del savi pren quant a natura deu.
37     No sse lo fat si guarda sol la fi,
38     o si la fi pels mijans mirara:
39     ladonchs la fi son esser mudara,
40     si los mijans pendran revers cami.

41     Mare de Deu, hages merce de mi
42     e fes me ’sser de tu enamorat;
43     de les amors que so passionat
44     yo conech cert que so mes que mesqui.

 

CXI

1      Axi com cell qui·s parteix de sa terra
2      ab cor tot ferm que james hi retorn,
3      deixant amichs e fills plorant entorn,
4      e cascu d’ells a ses faldes s’aferra,
5      dient plorant: «Anar volem ab vos.
6      O, no·ns leixeu trists e adolorits!»,
7      e l’es forçat aquells haver jaquits:
8      qui pot saber d’aquest les grans dolos?

9      Yo me·n confes a Deu, e puix a vos,
10     que yo so tal com lo de qui parlat,
11     car tot delit de mi es apartat,
12     si que james me veja delitos.
13     No solament he lo delit perdut,
14     ans en son loch entrada es dolor,
15     car yo m’ayr havent perdut amor,
16     e jach del colp que tostemps he temut.

17     No menys que mort a mi es avengut:
18     no·m pot fer pus que fer perdre lo mon;
19     e yo d’aquest a tothom ma part don,
20     puix que no am ne puch ser benvolgut.
21     Tot ço que veig me porta en recort
22     lo mal present e lo qu’es per venir;
23     lo negre prop lo blanch fa mes loir:
24     un poch delit ma dolor fa pus fort.

25     Yo no puch dir senta dolor de mort:
26     sa tinch lo cors, e malalt l’esperit
27     d’un accident qu’en vida m’a jaquit
28     en tal estat que no·m trob viu ne mort.
29     L’enteniment no·m delita ’n saber
30     e res plaent no vol ma voluntat;
31     yo vixch al mon e d’ell desesperat;
32     si ’n l’altre pens, no·m calfa molt l’esper.

33     O, mos amics! Vullau dolor haver
34     e pietat del qui, viu, pert lo mon,
35     e majorment si algun tant hi fon,
36     car molts hi son qu’en res no y son mester;
37     altres, havents d’aquell menys sentiment
38     que la guineu, molt astut animal;
39     e d’altres molts, que l’entendre no·ls val
40     sino ’n justar aquell metall argent.

41     No se a qui adreç mon parlament,
42     perqu’es lonch temps no·m parle ab Amor,
43     e don’al mon no sent de ma tristor;
   44     axi mateix yo no n’he sentiment.

 

CXVIII

1      No cal dubtar que sens ulls pot hom veure,
2      puix, sens desig de ser amat, yo ame.
3      D’Amor no·m clam, ne de persona·m clame:
4      natura ’n mi fa obra de no creure.
5      Yo sent delit que no se d’on pren força.
6      Si es de carn, d’on ve que no·s farta?
7      Si d’esperit, com l’infinit aparta?
8      Si del compost, d’on ve que tot no·m força?
9      La carn lo vol e lo perque s’amaga;
10     ab no vist colp so ferit de gran plaga.

11     Com se pot fer tal voluntat no passe
12     a fer voler que ser amat cobeje?
13     Que pot bastar que d’amor yo·m neteje,
14     e que ma carn se fart e que no·s llasse?
15     Aço es vist, que la nostr’arma·s baixa
16     en los delits del cors e s’i delita;
17     si no·ls sent purs, mesclats los abilita:
18     sa part ne pren, lo cors ne creix sa raixa.
19     Aquest delit ma carn sola empara,
20     e tot me pren lo temps, que n’es avara.

21     E si ’n delit de ser amat abaste,
22     aço es quant la carn per si desija;
23     si·l pensament tot altr’esguard remija,
24     no sent delit, ans algun despit taste.
25     Ymaginant, si·l delit no ymagine,
26     no·m plau amar e menys que amat sia:
27     fora la carn, mon delit fa sa via;
28     tot mon desig començ per ella y fine.
29     Naturalment tot quant delit aporta,
30     no·l fall Amor per via dreta u torta.

31     Tostemps fuy cert que yo dins mi portava
32     encontra mi una mala persona:
33     aquesta es qu’a tots natura dona,
34     reyna ’n los mes e de molt pochs esclava.
35     Mas ara sent un terç qu’en mi·s descobre
36     e son poder senti sens conexença;
37     menys de raho, ve de passio volença:
38     yo he volgut ço que sens mon grat obre.
39     Abit antich es lo terç que us nomene,
40     que·m fa seguir la vida que yo mene.

41     Aquells delits d’on bons amadors viuen,
42     ço es amar e delit d’amat esser,
43     e la dolor que·s pren en lo desesser,
44     tals passions de mon cor no deriven.
45     Yo pas dolor si·m conech ser amable,
46     e met poder qu’amat esser no crega.
47     Ab tot aço mon apetit aplega
48     sentir delit, a temps pero durable:
49     ma carn lo sent, e yo·l torb ab la pensa;
50     quant me trob fart, obra ’n mi la deffensa.

51     Quant sent d’amor, y el que sentir solia,
52     es occasio que de mi yo m’espante;
53     am y avorreixch, no se hon me decante,
54     altrament sent amor que no sentia.
55     Si es ver dir que tot quant delit porta
56     deu ser amat, per ço que hom se ama,
57     amador so, yo m’encench d’esta flama
58     que no rellu, ans, viva, esta morta.
59     Quant a la carn, ha vida per set vides;
60     quant l’esperit, totes li son fallides.

61     Axi com es lo cor primer en vida,
62     es lo derrer qui mor de tots los membres;
63     pels amadors, axi homens com fembres,
64     lo cor se vol ans que altra partida;
65     e quant Amor se·n va de la persona,
66     derrerament l’altr’Amor abomina:
67     primer del cors, fartant, se desvehina;
68     lo que volgue primer, derrer bandona.
69     Aço es quant fastig amor lo·n lança,
70     o cor irat li·n fa perdr’amistança.

71     Qui es aquell qu’en altre juhi faça
72     e res de si en temps venidor jutge?
73     Del que soffir no pot esser bon jutge:
74     pensant que fuig, lo llaç al coll s’enllaça;
75     e ço per que amau alguna dona
76     sera per temps d’un jorn que ja no us alta,
77     e tant sera una part que us desalta
78     que no veureu res d’ella sia bona.
79     Quant es Amor entre·ls amants contenta,
80     fa mudament, car desig la sustenta.

81     A qui ha dat favor tanta natura
82     que no ignor com dins ell Amor obra?
83     Pensant que·s pert amor, ladonchs la cobra;
84     no·s pot saber que l’empeny o l’atura.
85     Per delit creix e per delit aminva,
86     per mal se mor e mal en vida·l torna,
87     e no tostemps, car varietat l’orna;
88     sa força ’s gran quant hom pensa que·s minva.
89     Aço es ferm que sens desig menyscaba,
90     lo seu poder sens dolor no s’acaba.

91     Per lo garro que lo rey veu de Caba
92     se mostr’Amor, que tot quant vol acaba.

 

CXXIIa

1      Tots los delits del cors he ja perduts,
2      e no atench als propis d’espirit;
3      en los mijans ha esser mon delit,
4      e si no l’he, yo romanch decebuts.
5      E sol d’aquests me resta lo caçar,
6      per que us soplich, mon car e bon senyor,
7      que del falco me siau donador,
8      un pelegri lo qual te nom Suar.

9      Si lo falco, senyor, no·m voleu dar,
10     causa sereu de ma perdicio,
11     car tornare a ma complexio,
12     d’on era tolt, ço es dones amar.
13     Car no vull ser ocios animal,
14     no vulla Deu que yo stiga en foll:
15     mes am anar en part on rompa·l coll
16     que si estich segur entre be y mal.

17     Ja la edat a mi no ’s cominal;
18     sere jutjat de tots per galant vell,
19     y a dones plau l’om quant es jovencell.
20     Totes son carn, y en carn es lur cabal:
21     tant quant a ço, recapte·ls donare.
22     Dels membres so be proporcionat,
23     mas es lo mal que l’hull tinch ja ruat,
24     y en llur esguart, vell me reputare.

25     Moltes rahons bastantment les dire,
26     mas no hire per los carrers cantant:
27     a dones plau l’om qui va follejant;
28     mas a la fi tot quant volrran fare.
29     No pora ser que no·n trop del temps meu:
30     ab lo pols blanch, ros diumenge mati,
31     d’argent fan or. Donchs, que diran de mi?
32     De lur amor quisvol pot ser hereu.

33     Donchs vos, senyor, d’ocasio·m toleu,
34     e pora·s ffer, si lo falco·m donau;
35     o si aquell a vos donar no plau,
36     a Deu y a vos un home levareu.
37     A vos es dat curar dels sperits:
38     donchs en lo meu hajau hi vostr’esguart;
39     dau mi remey e no vinga molt tart,
40     perque ’ntretant no preng’altres delits.

41     Mon car senyor, tot hom cerca delits
42     segons cascu sa qualitat requer,
43     mas a present la dona y lo diner
44     son los deus dos en lo mon favorits.

 

CXXIIb

1      Mon bon senyor, puix que parlar en prosa
2      no·m val ab vos per haver un falco,
3      en rims ho dich, sens por que·m digau no;
4      hoch sera·l test, mas dubte·m de la glosa.
5      Mas com sera que·l costum vostre·s mut,
6      puix fes començ en vos naturalment,
7      e vos apres lo complis moralment,
8      perfeccionant sa noble abitut?

9      Tots los delits del cors he ja perdut,
10     e no atench los propis d’esperit,
11     e no sent molt de l’animal delit:
12     se, mas no sent, dels de moral virtut.
13     Tot mon delit resta sol en caçar;
14     per que us suplich, dels homens vos millor,
15     que d’un grifaut me siau donador,
16     tal que a vos escayga lo donar.

17     Si per ma sort no puch tant acabar,
18     complaure vull a ma complexio
19     e fer me tort que·m luny tant de raho
20     que foll’amor yo torne praticar.
21     Mas no vull ser ocios animal,
22     no vulla Deu qu’estiga fret o moll;
23     mes am anar en part hon rompa·l coll
24     qu’estar segur menys de fer be o mal.

25     Amor me fon tostemps descominal
26     per yo amar per bon desig e bell;
27     dona del mon no vol cor ni cervell:
28     hon sera, hon, la que no·s troba tal?
29     Deça lo Far yo no la trobare:
30     en Napols es, si be sera cercat;
31     d’un sant mereix proposit revocat
32     e d’un gran rey sa cativada fe.

33     Aquesta es l’exemple de tot be.
34     Qui sera donchs que la puga stimar?
35     E rey valent se jaqueix rahonar,
36     mas dona tal en maravella ve.
37     Un fenix hom dona semblant requer,
38     e Deu permet que Amor aquests juny,
39     e mostra·s clar portant aquell de luny
40     per fer unir dos cors en un voler.

41     O quant son pochs qui d’Amor an saber!
42     E quasi tots d’aquell han sentiment
43     d’un gros desig que han naturalment
44     los animals qui fan menys saber fer.
45     Mas qui sabra d’est’amor discernir
46     com te units contraris apetits,
47     en lo finit volent los infinits,
48     ço que no pot natura consentir?

49     La carn vol carn, no s’i pot contradir.
50     Son apetit en l’om pren molta part:
51     si no ’s unit ab l’arma, tost es fart;
52     d’ells dos units sent hom un terç exir.
53     Aquell qui sent d’esperit pur’amor,
54     per angel pot anar entre les gents;
55     qui d’arma y cos junts ateny sentiments
56     com perfet hom sent tota la sabor.

57     No sent delit ans de haver dolor
58     qui totalment ama de part del cos.
59     Hom famolent no esta en repos:
60     menjant pert fam, e prop de fart, tristor;
61     si pass’avant, mes que del mester ha,
62     en fastig ve, perque y recau exces.
63     De semblant cas l’amador no ’s deffes:
64     entre desig e fastig son be va.

65     D’Amor honest hom no carregara,
66     tant que d’aquest senta l’extrem d’exces:
67     massa o poch contrari no li es,
68     dolros desig, fastig ne zel tendra.
69     Tot lo reves porta lo cos amant:
70     fastig reb tost e gran desig li nou;
71     l’amor qu’ensemps met cos e arma ’n jou
72     hix d’un poder de tots participant.

73     Si per grosser so vist, escur parlant
74     o per sentir d’amor algun secret,
75     per demostrar com ne per que u he fet,
76     si m’es manat, yo passare nadant.

77     Dona que vos haveu sovint danant,
78     satisfaent vostres senys e raho,
79     yo la supplich que us suplich del falco,
80     e si u fara, ja·m veig ab ell caçant.

 

CXXIII

1      Mentre d’Amor senti sa passio,
2      d’ell no hagui algun coneximent;
3      quant he perdut d’aquell lo sentiment,
4      yo bast assats donar d’ell gran raho.
5      Per son esguart he vist sa qualitat
6      e com d’onest te poch e profitos,
7      e com esta ’n l’apetit cobejos,
8      e de l’iros com se n’ampra forçat.

9      Qui de amor delitabl’es tocat
10     y en son voler esperança no sent,
11     e son delit es tot en lo present,
12     del cobejos es vist passionat;
13     mas qui dolor, com no ’s amat, sofir,
14     y ab gran desig altr’amant vol haver,
15     en lo iros es fundat son voler:
16     sper e por lo fan pus fort sentir.

17     Si com lo cos be format se pot dir
18     quant egualment los membres ha formats,
19     tal es Amor quant ses tres qualitats
20     en actes tres hom veu aquell exir;
21     car hom veu clar l’apetit corporal,
22     e del compost d’hon pren forma l’honest,
23     dels quals es l’hom, si be ama, conquest:
24     sens tots aquests eguals, Amor poch val.

25     Aquest’amor no es angelical,
26     ans mes al cors qu’a l’arm’a son esguart.
27     Diu se d’aquell del qual pren major part,
28     sa força ’s gran com toca ’n general.
29     Lo qui Amor per tres parts ha sentit,
30     toca de tot: d’angel e d’om e brut:
31     segons de qual, tal nom ha mereixcut;
32     e si de tots, de tants es revestit.

33     Primerament lo cos li es subdit
34     e per ell es l’anima ’n tal voler;
35     si ’n fastig ve lo cos, pert son poder,
36     axi mateix pert d’amor l’esperit.
37     Moltes veus es que l’hom coneix be clar
38     qual mes hi fa, l’anima o lo cos,
39     e mes del temps hom no sab en que·s pos,
40     qual del compost lo mou en mes amar.

41     A l’esperit s’esguarda lo durar,
42     e lo començ al cors, e·l desig gran;
43     acompanyats tots lurs actes estan
44     en duracio y en l’acte de amar.
45     Tal com es l’hom, de tal amor es pres,
46     e, segons hon la su’amor ha sguart,
47     hoc e per temps ha fam e tost es fart,
48     seguint lo for de l’amor qui l’a ’mpes.

49     Axi com es l’amant per interes
50     a son amich, del qual gran be li ve:
51     ell am’aquell e mes son propi be,
52     no veu son foch per dos parts ser ences;
53     axi son dos esguarts d’aquest amor,
54     e no·s veu be que sia sino hu:
55     començ’al cors, e puix se fa comu
56     per dos esguarts e per hu contador.

57     Quin estament es d’aquell amador
58     no desijant res d’acte desonest,
59     e ja molt menys d’aquell qui es honest,
60     e sia ’nces d’amorosa calor,
61     per un voler anant entr’aquests dos,
62     confus a temps, e puix determenat,
63     per gran desig mortal de ser amat,
64     e puix per gran desig luxurios!

65     D’amor no sab qui·s cuyda ser ginyos,
66     e, menys sabent, tots los cinch en un grau.
67     Lo rey se fa de la serventa sclau
68     e d’ella vol l’honest y el delitos.
69     En Amor veig dues dificultats:
70     una ’n saber qui es, d’hon ve, que fa;
71     altra ’n exir d’ell qui ’n ses mans esta,
72     e quant e com fa contents sos criats.

73     A Deu, a Deu sien acomanats
74     mos pensaments, qui m’han donat delit;
75     ells son aquells, mas l’esguart es fallit,
76     e ja en mi yo·ls trobe alterats.

 

Incipitario della selezione
Incipitario di Ausiàs March
Indice degli autori