Rialc
Rao 94.102
Ausiàs March
1 Si co·l malalt que·l metge lo fa cert
2 que no·s pot fer que de la mort escap,
3 si donchs no beu de veri un anap,
4 e lo perill no li esta cubert,
5 ne pren a mi, qui vull esperiment
6 molt perillos e sens ell no pusch viure:
7 lo dilatar per mort se pot escriure,
8 e tem l’assaig ab la mort egualment.
9 Qui es aquell estimant lo turment
10 e lo perill en que m’arma esta,
11 veent se prop d’on veu que tost perdra
12 ço perque fon venguda ’l mon present?
13 En dupte stich; la mia ma tremola,
14 que no consent que mate mi matex,
15 e d’altra part mort certa no·m jaqueix;
16 yo·m desesper de ma sperança sola.
17 En lo meu coll veig penjar una mola,
18 e lo gran fons on sere trabucat,
19 si donchs merce no vol haver tallat
20 la corda fort; mas coltell no esmola.
21 Merce deman ab veu espaordida,
22 mostrant negar al qui per mi ’s request;
23 vos no guardeu que mostra pauruch gest,
24 mas pietat sia en vos complida.
25 Puys que per vos pot esser ben sentida
26 la part d’amor que yo no puch mostrar,
27 vullau hun poch la pensa empaxar
28 en quin fill prim penja la mia vida.
29 Yo son aquell qui del carçre l’an tret
30 y ab torbat pas va pendre cruel mort,
31 que no he pus remey n’altre conort
32 sino merce del qui·l juhy ha fet.
33 James d’amor fon un cas tan estret
34 com es aquell del qual no puch fugir:
35 per hu son cert de la vida finir;
36 l’altr’es veri per apagar ma set.
37 O vos, qui sou causa de mon perill
38 e fins aci no merexeu gran culpa:
39 poqua merce per avant vos enculpa,
40 si per defalt d’aquella prench exill!
41 Lir entre carts, no veu degun perill
42 fin amador, e si·l veu, punt no·l tem.
43 Tot cas es poch essent lo pus estrem;
44 la torre gran li sembla gra de mill.
Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, rev. Amadeu Soberanas e Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000.
Pagès LIX.