Incipitario di Gilabert de Próixita
. . . / a lexe . . d’on naix vera bondatz (139.1)
Amant languesch e languin pas gran pena (139.2)
. . . / Amor a çells on vol tirar (139.3)
Amor aysi m’a fayt sentir (139.4)
Be volgr’esser ten beneventuros (139.5)
D’amor seray plus que no suelh (139.6)
D’eres anant no say que puxa dir (139.7)
Dels aymadors suy lo plus cossiros (139.8)
Dona del mon no·s pens que per amors (139.9)
Dona, per Deu, hajats merce de mi (139.10)
En midons vey bondat e cortesia (139.11)
Eras quant torn lay on es mon voler (139.12)
Fort me desplay cant no vey (139.13)
Lo cor e·lhs huelhs m’an lo cor[s] mis en pena (139.14)
Le sovenirs qu’amors fina ma porta (139.15)
Mals perladors vulh per tostemps maldir (139.16)
Puys he d’amor ço qu’aver ne solia (139.17)
Pus qu’en turmen hay mis tostemps ma vida (139.18)
Pus que vos play, dompna, que res no us dia (139.19)
Si lo mon perir devia (139.20)
Si per servir de cor e de sauber (139.21)
Trasit m’avets, dona desconaxent (139.22 in 61.8)
Nota. 139.22 è una citazione nel Conhort di Francesc Ferrer (61.8, vv. 220-227).