Gilabert de Próixita






    1      Pus que vos play, dompna, que res no us dia
    2      ne sia ’n loch on siatz, derenan
    3      viuray languen ab doloros afan,
    4      car tolt m’avetz ço que pus car tenia;
    5      que tot mon be, midons, era que us ves
    6      e que us parlas l’ora qu’a vos plagues,
    7      axi com celh qui us am’ultra masura;
    8      mas pus no us platz, dona, com franch sotsmes
    9      pendray mos mals e ma crusel ventura.

    10     Mas com l’om folh qui d’alquimia cura
    11     perque ’n la fi cuyda venir obran,
    12     e quant plus va, plus despen follejan,
    13     d’on pert lo sen e roman ab tristura;
    14     aytal suy yeu, qui·m pensav’enriquir
    15     de joy ab vos per fin’amor seguir,
    16     cuydan qu’aman merce atenyaria;
    17     mas ara·m vey de tot gaug enpobrir,
    18     car cerch merce lay on no·s trobaria.

    19     Pero, midons, l’amorosa paria
    20     qu’es en mon cor, e l’argulhos talan
    21     e les beutatz qu’avetz, sus totes gran,
    22     ffan scalfar e crexer ma folhia.
    23     Car yeu m’encench d’amoros pensamen
    24     cant pens de vos, qu’etz del mon plus valen
    25     d’on m’es honor amar tal creatura;
    26     e d’est urgulh vau enfollin mon sen,
    27     tant qu’en amar no guart tort ne dreytura.

    28     Co·l Ffenix fay, qui·s crema per natura
    29     perque son cors vaje renovelhan,
    30     o ay fayt yeu, dona, que·m vau creman
    31     del foch d’amor per haver joya pura;
    32     pero, midons, yeu no semble l’auselh,
    33     car tots jorns crem e nultemps renovelh
    34     mon dol en joy, ans dobla ma feunia;
    35     que vos, ab cuy degra trobar coselh,
    36     volets qu’amors, vos desirant, m’alcia.

    37     Mas ya d’uymay sots en la derraria,
    38     que ma dolor e mos mals cesseran;
    39     car per vos muyr, d’on per mort fineran
    40     los gran turme[n]ts que·m donatz cascun dia.
    41     Ja no us porets ab me plus deportar,
    42     . . .
    43     car tant n’ay duyt que·n fau la sapultura;
    44     mas, enquer mort, celhs qui volran mirar
    45     dins en mon cor, veyran vostre figura.

    46     Dona ses par, tant m’a volgut naffrar
    47     Amor per vos, que l’arme·m fets anar
    48     playada fort d’amorosa puntura;
    49     per qu’yeu m’atench que no·s vaya clamar
    50     lay denant Dieu, que luy faça dretura.

    51     E llas!, midons, si·m volets aydar:
    52     vos podets tant que be u poriets far,
    53     sol que us plagués que·m prenguessets en cura;
    54     que ’b un sguard gen fayt per merceyar
    55     m’auriets leu stret de ma rencura.

 

 

 

Ed. Martí de Riquer: Gilabert de Próixita, Poesies, Barcelona, Barcino («ENC»), 1954.

 

Incipitario di Gilabert de Próixita
Indice degli autori