Gilabert de Próixita
1 Dona del mon no·s pens que per amors
2 lamas un jorn ne li fes cortesia;
3 e si·l[s] dich res que·l[s] semble gracios,
4 ne·ls fauch semblant que·m play lur companyia,
5 clam los merce que·s vullen cossirar
6 que ço que·l[s] dich fau ab tal covinença
7 que per midons les autres vulh amar,
8 per ço que·l tany com li guart reverença.
9 Dona no say de qui ten privat fos
10 per gran beutatz que shagues ne valia,
11 que si cuydas, quyeu ne fos amoros
12 que no·m lunyas de fet de sa paria;
13 quyeu am tal res de qui·m dey fort presar
14 sol cant de lieys haus haver sovinença,
15 e per ayço li vulh per sieu gardar
16 lo cor e·l cors e ma gran benvolença.
17 Eras diran quyeu dich falsa raysos,
18 car si damor algune·m requeria,
19 li poray dir: «Don, aycelha sots vos
20 per qui tals dits en mes xanços desia».
21 Mas per ayço que no puxanganar
22 dona que prech, vulh dir ma [e]ntendença:
23 que si no sab qua nou anys que lam clar,
24 quen mos fals ditz no vulha dar cresença.
25 No·m blasmen ges li malvat envegos,
26 dayço quay dit, car no u dich perque sia
27 jausen damors, ans ne viu cossiros,
28 car midons vey que·m refusa tot dia;
29 no u dich per ço que·m deyon tant honrar
30 quen dret damor alguna·m fes valença;
31 pero no u crec, ni Deus me·n leix trobar,
32 car per midons los faria falhença.
33 Dona ses par, si lausors no us say dar,
34 perdo us deman ab humil reverença;
35 pero, midons, a vos no cal lausar,
36 que·ls vostres faytz son de lausors simença.
37 A dona[s] proz!, no·m vulhatz asirar
38 com laus midons sus totes dexcelhença,
39 car, per ma fe, no me·n devetz blasmar,
40 puys Dieu la volch formar ses deffalhença.
Ed. Martí de Riquer: Gilabert de Próixita, Poesies, Barcelona, Barcino («ENC»), 1954.
Incipitario di Gilabert de Próixita
Indice degli autori