Gilabert de Próixita






    1      Amant languesch e languin pas gran pena,
    2      e penan muyr e morin vau perden
    3      gaug e solaç, conquistan marrimen;
    4      e fa u midons: com plus vay, plus m’estrena
    5      d’ira crusel fent ma d’argul semblança.
    6      E may no·l fi per que·m degues alcir,
    7      si donchs en dir
    8      qu’es la milhor e pus valen que sia;
    9      e si per ço nenguns homs deu morir,
    10     eu suy aycelh qu’es dret qu’elha m’alcia.

    11     Per mig dels ulhs m’entrech la creman flama
    12     d’on c’es mon cor en fin’amor ences,
    13     que may no vi causa que ’xi·m plagues
    14     com la beutatz d’aycella qui·m desama.
    15     Cant ver’amor vay firent de sa lança,
    16     no say conort li puxa contradir,
    17     d’on vulh grasir
    18     l’onor molt gran que·m dona xascun dia,
    19     quant per la res qu’es pus belha que·s mir
    20     m’a fayt entrar dins l’amorosa via.

    21     Dona gentils e de gran excelhença
    22     te lo meu cor ten fort en son poder
    23     que·l sieu coman regira mon voler
    24     e fay de me segons sa conaxença.
    25     Ab mon cor suy ensemps d’un’acordança
    26     que ’mar la vulh, honrar e car tenir.
    27     Mas aculhir
    28     mos prechs no vol; pero si li placia
    29     que la posques ab son voler servir,
    30     d’altre jamay no la sopleyaria.

    31     A, dona proz, de valor coronada,
    32     que us faytz pel mon a totes gens lausar!
    33     e per que us play malvolença mostrar
    34     vas me, qui suy de la vostra maynada?
    35     Desesperatz en la vostra sperança,
    36     de gran tristor faytz me vida finir.
    37     Vos e desir
    38     me strenyets; l’u·m combat, l’autre·m lia.
    39     A, com val pauch de merce requerir
    40     lo cor altiu quant d’amor se desvia!

    41     Soven m’ave qu’esayare d’empendre
    42     que sopleyan de merce la ’nqueris;
    43     mas quant la vey, [f]ay si co·l basalis:
    44     ab son sguart m’alciu e·m fay rependre,
    45     tan que ladonchs suy en major dubtança;
    46     que ramiran sa faç blanxa com lir,
    47     cuyt defalir,
    48     e torn com folhs e no say com m’estia;
    49     qu’enaysi·m pren un amoros desir
    50     que·ls cinch senys pert e ma faç se canbia.

    51     Dona ses par, ves me faytz mal soffrir
    52     e conquerir
    53     de jorn en jorn ira, dols e feunia;
    54     mas ges per ço no vulla presumir
    55     dona del mon que m’hagues, si·m volia.

 

 

 

Ed. Martí de Riquer: Gilabert de Próixita, Poesies, Barcelona, Barcino («ENC»), 1954.

 

Incipitario di Gilabert de Próixita
Indice degli autori