Gilabert de Próixita






    1      Dels aymadors suy lo plus cossiros
    2      e lo pus trist que may fos ne sera,
    3      e celhs qu’Amors ha fayt ten doloros
    4      que ma dolor jamay no finara;
    5      qu’yeu am e prech dona d’auta valor,
    6      jove, gentils, d’amorosa paria;
    7      pero d’aytan me pren mal de s’amor:
    8      com plus la prech, de res no m’auziria,
    9      ans perque l’aym m’o pren en gran folia.

    10     Mas si sos pretz e sa beutat no fos,
    11     ja son stat no·m fera folegar;
    12     e si folley, fora dreyta raysos
    13     volgues midons sa gran beutat reptar,
    14     que·m mes al cor l’amoros pensamen
    15     e·l sovenir de sa noble pervença.
    16     D’on fora bo, qu’en dona trop valen
    17     no fos beutat ne francha captinença,
    18     qu’en mant baix cor meton gran benvolença.

    19     Las!, cant amor me fech volenteros
    20     d’amar midons per sa granda beutat,
    21     en mon cor fuy dos tants pus argulhos
    22     quant viu ensemps la beutat e l’estat;
    23     e per aço mesi tot mon poder
    24     que la servis en grat tant quant saubria,
    25     e qu’en nulh for no li fes desplaser;
    26     c’om deu honrar xascus segons qui sia,
    27     si tot amor no guarda senyoria.

    28     Mas yeu suy celhs ten malaventuros
    29     e ten caytiu que may saubi fer tan
    30     que res qu’yeu fes a midons fos joyos,
    31     si tot sovin ne port mant greu afan.
    32     Ja no fo may hom qui ses grat servis
    33     ne qui d’amor sostingues penetensa
    34     tan com yeu sols, qu’e midons suy ten fis
    35     que muyr aman e no·m vol far valensa,
    36     e say quez ha d’amor malconaxença.

    37     E las!, midons, e que faray ab vos,
    38     si no·m volets de ma tristor ausir,
    39     ne com viuray, que suy ten amoros
    40     que·l foch d’amor m’art e mi fa languir?
    41     E las!, per que no mostrats que us plagues
    42     la gran amor qu’en mon fin cor se lia?
    43     Car, per ma fe, dona, si conegues
    44     que us play si us am e que us servis tot dia,
    45     per nulh affany de plaser no·m faria.

    46     Dona ses par, mas pus no conech ges
    47     que mon servey vos play’en re que sia,
    48     si en mon cor tant de plaser hagues
    49     que no·l lunyas, volenter o faria;
    50     mas com no pux, cove·m que vostre sia.

 

 

 

Ed. Martí de Riquer: Gilabert de Próixita, Poesies, Barcelona, Barcino («ENC»), 1954.

 

Incipitario di Gilabert de Próixita
Indice degli autori