Rialc
Rao 139.3

            Gilabert de Próixita






    1      . . .
    2      Amor a çells on vol tirar
    3      que de mort no pot hom gandir
    4      c’aysi m . . . no·s pot trobar
    5      qu’als colps d’Amor no crey que valha . . .
    6      mas solamen que y meta merce cura;
    7      e cant defalh vas lo ferit merce
    8      no y basta giny, ne sauber ne dret[ura].

    9      Qu’Amor vol ten gen retenir
    10     ab lo colp lial que sab dar,
    11     que dins lo cor met tal desir
    12     que fay ultra poder amar;
    13     per que m’es vis, d’Amor cant me sove,
    14     com fay sos colps sens donar hi mesura,
    15     qu’aycell qui fier la deu servir ten be
    16     que per son tort Amor no·l sia dura.

    17     Car mantes vets per ben servir
    18     pot hom de baix en aut muntar;
    19     e si tot no y cuyt avenir,
    20     eras mi vuelh mils sforçar;
    21     car puys que suy ferits de bona fe
    22     e del sguart d’una gentil figura,
    23     vas fin’Amors mon cor tan sotsmetre
    24     ab volentat ffrancha, leyal e pura.

    25     Qu’aysi m’a fayt Amor xausir
    26     la pus belha que·s poysa far
    27     e celha que fay enentir
    28     sos pretz e sos laus exelsar;
    29     que de bon sen a ’ytan com se cove,
    30     e de bontatz may qu’autre creatura,
    31     e res no·lh falh haver nom Mils-que-be
    32     mas quant merce en son cor no s’atura

    33     Mas quant mos prechs no vol ausir,
    34     ne merce no l’aus demandar
    35     e que mi volgues enardir,
    36     say que no·m valria preyar.
    37     Us desespers ladonch enaysi·m ve
    38     que·m fen lo cor e·m met en gran pressura,
    39     car suy be certs que jamay no veure
    40     qu’en mos afanys midons vulha dar cura.

    41     E las, midons!, e que vol dir
    42     que no us dol cant me vets clamar,
    43     ne us dol si tot me faytz languir,
    44     ne us dol cant muyr sens mal afar,
    45     ne us dol tenpauch la dolor que ’ysi·m te,
    46     ne gens no us dol mon mal ne ma tristura,
    47     ne us dol tenpauch com ses merce morre,
    48     ne us dol tenpauch ma fortunal ventura?

    49     Dona ses par, puys de me no us sove,
    50     ans a gran tort visch en crusel ardura,
    51     clam vos merce, supleyetz Dieu per me,
    52     car la mort vey que per vos m’apressura.

 

 

 

Ed. Martí de Riquer: Gilabert de Próixita, Poesies, Barcelona, Barcino («ENC»), 1954.

 

Incipitario di Gilabert de Próixita
Indice degli autori

Rialc