Incipitario
di Francesc Ferrer
Indice degli autori
Rialc
Rao 61.8
Francesc Ferrer
1 O, be ’s despit e gran dolor
2 hoir parlar a molts d’amor
3 e no tenir que metre en joch!
4 James negu pot haver loch
5 si no fa peu d’alguna cosa,
6 Al qui·s veu tal, que li fa nosa
7 que no desig tantost morir?
8 Especial com se pot dir
9 qu’en lo passat ha tengut que,
10 car l’om qui may se ha vist be
11 tot aspre mal li es civil,
12 e presa menys congoxes mil,
13 per son costum, que l’altre una;
14 e pus no pot obrar Fortuna
15 en l’un strem, sino dar mal;
16 e l’hom qui viu tostemps en tal
17 no u pren tan fort com lo qui·s muda.
18 James tan clar jo he sabuda
19 l’entencio de mala sort,
20 que no·s contenta que m’ha mort
21 en tolre·m la que mes amave,
22 qu’encara incessantment cava
23 que del perdut m’age membrar,
24 axi en veure solassar,
25 com en tot l’als qui es remey.
26 Estant me ’n lo palau del rey,
27 un jorn mati fort congoxat,
28 ab molts anuigs afrenellat,
29 viu un esbart de cortesans,
30 anemorats e pus galants,
31 parlant d’amor a llur repayre,
32 fahent cascu castells en l’ayre
33 en tenir renchs e ’n abillar.
34 E tot aço per al tornar,
35 banyant s’i ferm, xuffant, rihent,
36 que no·n viu hu no fos content,
37 segons lur dir, de lur aymia.
38 Trobi·m tot sol, luny de lur via,
39 cuydi sclatar hoyint aquells.
40 Tots mos mals foren novells,
41 per dos sguarts en aquell punt:
42 la hu que·m viu tantost demunt
43 per lur plaser, tot lo passat,
44 e l’altre us dich qu’es mal punt nat
45 qui ’n semblant cars no y diu son vot,
46 car es senyal que res no pot,
47 e no ’s presat qui res no te.
48 O, trist de mi, que mal s’ave
49 ab l’enuiat negun deport!
50 Estant me ’xi, de vil comport
51 mirant a tots, la hu·m crida,
52 dihent: «Ferrer, feu vos ensa,
53 veyam, tornant, vos que direu».
54 E despuys tots a una veu:
55 «Avant, digau vostre voler,
56 qu’enemorat sou e senser,
57 segons mostrau a tot lo mon».
58 E no us penseu sino que·m fon
59 aquest hoir dar me mal any,
60 e quin pler es parlar de guany
61 al qui·l perdre ha en costuma?
62 No·ls dixi res, mas feren suma,
63 per mon callar, que mal stava,
64 e qui al trist gens lo meselava
65 en bon solas, qu’ere mal fet.
66 E cadescu·s torna de fet
67 en son delit acostumat.
68 Qui ’n aquell punt m’agues segnat
69 no·m trobara molta de sanch;
70 tant mort torni, tan vil e blanch
71 que fora orb o qui no u ves.
72 E, ans que pus se conegues,
73 dissimulant, jo me n’isch fora.
74 Sembla·m un any aquella hora
75 qu’en lo venir hagui mester.
76 Ffuy ab enuig e desplaser,
77 molt congoxat, a ma posada,
78 ab la pensa fort lassada,
79 malcontent de mi mateix;
80 e la dolor al doble·m creix,
81 contornant me l’esperit.
82 Per remeyar, lensi m’al lit,
83 e recolzat jo fas mon dol:
84 «O Deus! Per que? Que, cert, no sol
85 tan mal obrar Amor vers mi.
86 E qui m’ha mes en est cami
87 pobre e trist, ple de malfat?
88 E pot se dir anemorat
89 passar la pena que jo pas?
90 Ffora so ja del bon compas
91 e de tot ço que·ls altres fan.
92 Tots han delit, e jo reb dan;
93 en mi·s deu pendre la mes falta?
94 Muyra jo donchs, qu’en res no m’alta
95 esta malestruga vida!
96 L’anima tinch ja avorrida,
97 pus so, e·m dolch, un singular.
98 Deus ho fa, qui·m volch crear
99 anemich gran de tot plaher;
100 mas, pus conech que·m ve coster
101 (tambe·m so tal com ell se sap),
102 tants de mals tinch q’un be no y cap,
103 e de tals fets ell no·s contenta!
104 Edonchs, mesqui, com no·m presenta
105 a qui·m dara remey al cors?
106 La mort deman, qui es repos
107 en semblant cars del congoxat,
108 car no vull viure desamat,
109 ne·m par bon hom qui ’n tal punt viu».
110 Ffuy me dressat; yo sent: «Obriu»,
111 a la porta, e gran ramor.
112 Pensant que fos altra tristor,
113 yo fas obrir molt prestament.
114 A poch d’espay viu tanta gent
115 que la posada n’era plena.
116 Cascu d’aquells me feu strena,
117 vehent a mi, d’un «Deu vos sal».
118 No n’i hac u qu’ab son senyal
119 no·m fos present de conexença,
120 si be n’i viu que us fas crehença
121 que no·ls conech sino per fama.
122 Mas, que us pensau?, l’om qui desama
123 coneix molt mils que no amant.
124 E puys me foren tots devant,
125 per mon plaher, volgui·ls comptar;
126 fforen tretza volents mostrar
127 que per conort eren venguts.
128 E perque sien coneguts
129 yo·ls vos dire tots per manut:
130 mossen Berenguer de Vilaragut,
131 mossen Proxida s’i mostra
132 e mossen Jacme Scriva,
133 mossen Jordi e mossen Corella,
134 e no u tingau a maravella
135 de mossen Pere de Queralt,
136 ffrare Basset, e hagui bon alt
137 d’un de Mallorques mercader,
138 que de son nom no se lo ver,
139 En Bernat del Ventadorn
140 ab quatr’altres a l’entorn,
141 qui son: la un En Masdovellas,
142 mossen March, mossen Sentelles,
143 e lo derrer Pau de Bellviure.
144 No n’i hac hu que fos desliure
145 que no tingues paper en ma.
146 E cadescu d’aquests prega
147 a mossen de Vilaragut
148 que, com a bo e conegut,
149 volgues dir son vot primer.
150 Per abreujar, dix me: «Fferrer,
151 aquests senyors e yo ’ndessemps
152 . . .
153 te som venguts aconortar,
154 e mes te deu aconsolar
155 nostre conort que lo restant,
156 que tot hom trist vol son semblant,
157 que·l prosperat l’es enemich;
158 perque t’afferme cert e·t dich
159 que tal com est aytal me son.
160 Axi prest per lo tros fon
161 d’un acort venir te veure.
162 Fferrer germa, l’hom qui vol creure
163 a son voler fa mala fi.
164 Axi t’a pres e pres a mi
165 per creure fort ma voluntat.
166 Yo, oblidant tot malbarat,
167 amave ferm una senyora,
168 de la qual ara s’entrenyora
169 mon foll desig de haver l’amada,
170 car yo l’avie per guanyada,
171 e per mi, an oppinio,
172 e sens dar li·n gens de raho,
173 oblida·m de tot en tot;
174 que·t dich lo ver en sols un mot:
175 qu’ella·m dolgue tant qu’era prou.
176 Mas fora cars soberch e nou
177 que per tal dona yo moris.
178 Es ver que dret volch que·m partirs
179 sens pus acort d’aquella dona;
180 perque lo mal tantost se sona,
181 volgui n’agues pur sentiment.
182 Ffiu ne un tal publicament,
183 mostrant a tots com la desam.
184 A Dieu prey me fira l’am
185 si eu am dona tant menyspresa,
186 que sia tan fort encesa
187 que per molts porte un ram,
188 ne d’amar a tots reculla.
189 Si com fan mantes qu’eu say,
190 que lur valor los decay;
191 si com l’arbre com pert fulla,
192 que no es bo ne olent,
193 axi·ls ne pren verament».
194 E sigue’s de continent,
195 sens que pus mot no parla.
196 Mossen Proxide·s leva
197 e comense·m dir axi:
198 «Fferrer, yo conech per mi
199 que ton dol no deu ser poch;
200 ans, si axo es dit joch,
201 tot anuig tinch per delit.
202 Per ma fe, yo pas despit
203 de tot mal que dones fassen;
204 mas tals son, tostemps percassen
205 ffer despits al qui mils ama,
206 e per ço tot hom se·n clama,
207 e la fi dels mes es tals:
208 quants ne van per spitals,
209 d’aquells qui millors los son!
210 Yo son hu d’els, qui rahon
211 que fahent be he pres pesar.
212 Vols hoyr, per ensejar,
213 que·m feye la que mes volia?
214 De part deffore·s deya mia,
215 e de la dins may ne feu compte.
216 Yo, vahent aquest bescompte
217 que de si fey’altra part,
218 conaxent sa mala art,
219 dixi li tals rahons, present:
220 Trasit m’avets, dona desconaxent,
221 per foll’amor, qui us gira lo voler
222 vers altr’ayman, ab cuy vos dats plaser,
223 e lexats me, qui us am tan leyalment;
224 no crech per que, ne crech raho us hi valla,
225 perque·m dejats axi desemperar,
226 car be sabets lo bon voler tan car
227 que us ha y portat, sens far vos nulla falla».
228 «No preu tant com una palla»,
229 dix mossen Jacme Scriva,
230 «lo desamat que als ne fa,
231 sino dir mal de qui u mereix,
232 que de bon seny li parteix
233 lo venjar al qui reb minva,
234 e tot altre hom ha minva
235 de sa fama que als ne fassa;
236 si fos perque ’ntras en plassa
237 satisfer hi ab les mans,
238 car aço li es pus sans
239 al bon hom que no·l parlar;
240 mas, si no·s pot praticar,
241 callareu la sua falta?
242 Cascu fa segons que s’alta;
243 de mi us dich: no callare!
244 Pus le·m fa, yo le·ls dire,
245 que·l parlar m’es gran repos.
246 Jo puch esser jutjat per gros,
247 mas en aço no y vull consell;
248 pus conech lur mal servell,
249 lur variar de hoc en no,
250 no vull fer altra canço,
251 sino dir mal en lo que pugue,
252 car yo veig be que de mi·s jugue;
253 e havent clar est sentiment,
254 yo·m publich per maldient,
255 per enemich en tot d’Amor.
256 Amor, Amor, quisvulla us don lausor,
257 e xant per vos, car d’ara ’van,
258 de cor maldich vostra follor,
259 el vostre seny complit d’engan
260 e l’hoc e·l no que vos fay dir,
261 el brau respos e·l gracios;
262 de cor maldich quant es de vos,
263 e per foll tinch qui us vol servir».
264 Mossen Jordi volch seguir
265 les petjades dels primers,
266 e dix: «Senyors, tots los volers
267 son perduts que aman dona,
268 car aquelle·s te per bona
269 que pot dir que molts ne te.
270 Amar semblants a qui ve be?
271 Si a tal voler se fes contrast!
272 Ab metzines ve tal past,
273 e semble·ns bo, que no y guardam.
274 Valrie·ns mes perir de fam
275 o star ne, menys qu’esser trahit!
276 De qualitat son, com be us he dit,
277 de molts dolents cambiadors,
278 qu’en los barats han lurs amors
279 e luny de lla no amen res,
280 e ’s veritat que fan exces
281 per lur barat en la moneda,
282 que, cambiant, res no s’i veda,
283 sino que·s pren tot a son for.
284 D’aquesta franquesa de cor
285 no n’sta menys ma bell’aymia;
286 com be li ve, tot ho cambia
287 hi arreu o mescla ’n son carner;
288 mas com la viu de tal mester
289 pus companyia ’b mi no feu,
290 abans, ab esta cobla breu,
291 sos mals barats li vaig dir clar.
292 Pus [que] tan be sabets de cambiar
293 e conexets moneda com se val,
294 assats teniu prou covinent cabal,
295 si dura tant la taula d’esmersar;
296 perroquians no us falran per bon us,
297 mas yo no crech que guanyets ab mi pus:
298 ya no metrets vostres diners manuts
299 ab mos fiorins de pes ben coneguts».
300 «Que farien si fossem muts
301 o·ns stiguessem de maldir?,
302 que no·ls ho voleu consentir,
303 e no stan de fer barat.
304 D’aço es causa libertat»,
305 dix apres mossen Corella,
306 «que tostemps paren lur orella
307 en praticar l’avol extrem.
308 Qui les metes semblants al rem
309 o·ls soquerras be lo conil!
310 No trencharien bon stil
311 axi com fan de die ’n die,
312 car, segons es lur vilania,
313 no sostenen prou gran pena.
314 Deus me dampne o·m deffene
315 d’avol nom, tenir tal vida,
316 ne·n fassa may canso complida
317 ne res qu’a llur honor s’acost;
318 ans mon voler es mils dispost
319 a dir ne plagues que tot als.
320 No me·n tingueu gens per fals,
321 que ya·ls n’e dit m’intencio;
322 a qui m’ha dat tal gasardo
323 (per bon servey fer me gran falta!)
324 ja li he dit enmig la galta
325 que la gentil ab vils se liga
326 e dels bons es inimiga.
327 Aço deu dir tot trobador:
328 Gens no cregau que la vostr[a] onor
329 deffenen vuy neguns vostres amichs,
330 car vostres fets son pel mon tan publichs
331 que tothom diu que us cobriu d’un pastor.
332 A!, cos gentil, de qualitat vilana,
333 que contrafeu l’avol ca scuder,
334 ab tant barreig de vostra carn lussana
335 que·l pudent corp feu cenar d’esparver».
336 «A la fe, si·s pogues fer»,
337 dix mossen Pere de Queralt,
338 «que, puix van de salt en salt,
339 cascu·ls torne tot ço que·n te!
340 A quants vendra massa be!,
341 car tenir res de mala gent
342 carrech es e abatiment.
343 Si·s pogues fer aquest retorn,
344 no ferem clams de jorn en jorn;
345 mas, pus no es fahedor,
346 lo millor es del traÿdor.
347 Pus se coneix, que hom se·n guart.
348 Perque yo·n do la mia part,
349 d’aci avant, a qui la vulla,
350 car no·m ve be dona que sulla,
351 per l’apetit, sa gentilesa,
352 car ja la veig ab tants encesa
353 que be ’s raho·m deja leixar;
354 e sab me greu com vol parlar
355 que may res fonch entre abdos.
356 Jur vos a Deu que, si no·m fos
357 malpres per molts, e n’he vergonya,
358 e que no·m vull mesclar ab ronya,
359 jo·n fera proves en juhi.
360 Ab tot axo, far no pogui,
361 pus anava malparlant,
362 no le y digues, burla burlant,
363 sus enaxi, tot per manut:
364 Si·s pogues fer que tot quant n’e hagut
365 eu vos rendes, volenters ho rendera;
366 mas no·s pot far, be u sab vostra cambrera,
367 que nostre fayt ha tot vist e sabut.
368 Perqu’eu me·n leix, e dich vos que prou basta
369 vostr’amistat, e no us pensets d’uymay
370 yo xant per vos xanso, dansa ne lay,
371 pus de tal drap me fes semblant rebasta».
372 «O, be son de avol pasta,
373 que tart n’ix res que sia net!
374 Digau, que·n diu frare Besset?»
375 «Que no y do res pendre·m ab totes,
376 qu’a una ma totes son glotes
377 a fer lo mes de la viltat.
378 D’aquelles dich qu’an praticat
379 depenyent se anemorades,
380 que non passe males fades
381 que vull’esser tan sols mig bo,
382 e elles van perdent lo so,
383 que no·s parteixen may del vici.
384 Senyors, no me·n tingau per nici,
385 per ço com parle deshonest,
386 que un tal mal com es aquest
387 no u conport’Amor que·s call!
388 Si be·m so frare, cert, no·m fall
389 sentir la passio d’amor;
390 mas ha me·n pres com laurador
391 qui sembra gra e cull no res.
392 Mon bon voler havia mes
393 en dona trista, baratera,
394 viciosa, carnissera
395 de quants l’amen finament;
396 com ho sabi, de continent,
397 ne fuy tan luny com may fos prop;
398 e per go qu’en scrits se trop
399 fflu est maldit per sa errada:
400 Per gran rayso, cruel dona malvada,
401 ffas clam de vos e maldich vostra vida,
402 que·m tinch per foll del temps que us he servida
403 tan fizelment, Ne Tritxayres, lunyada
404 de tots bons anys e l’altre Deu; furosa,
405 plena de crims e d’engans abundosa,
406 mayres d’argull, mayastre del Satan.
407 Vostre cors fals al Diable·ls coman!»
408 «E com mes diheu pijor ne fan»,
409 dix lo bon hom de mellorqui,
410 «que lo conort tenen ab si,
411 delliberat ço qu’an a fer:
412 si falta fan, ja saben ver
413 que·l major mal e la mes pena
414 que poden haver, e pus plena,
415 es hoir mal del que han fet;
416 si·ls par prou anuig stret,
417 que reben dan que·ls es ja cert!
418 L’altre tall, que·ls es incert,
419 les mata mils e les atterra,
420 e·ls lansa lur fama per terra
421 e·ls port’en punt de penedir:
422 els loheu en tot bendir,
423 e tal lohar mils les abat,
424 pus sta ’n fet de veritat?
425 Lavores dau los entendre
426 qui ’n semblant cars no·s vol encendra
427 ni es fallo ni s’enruhina;
428 e d’aquell’amor tan fina,
429 pus aysi passa, no·n sentiu.
430 Axi ni mes ni menys ho fiu;
431 com ma senyora m’oblida,
432 a cadescu que·m demana
433 doni lo carrech tot a mi,
434 mas est comiat li presenti,
435 perque visques mils ab repos:
436 Cercats d’uymay, ja siats bella e pros,
437 que·ls vostres pres e laus e ris plasents;
438 car vengut es lo temps que m’haurets menys.
439 No m’auciura vostro sguart amoros,
440 ne la semblanca gaya,
441 car trobat n’ay
442 altra qui·m play
443 sol que luy playa;
444 altra, sens vos, perque li·n volray be,
445 e tindre ’n car s’amor, qu’exi·s cove».
446 «Semblant engan en tots no·l sce»,
447 dix en Bernat del Ventadorn.
448 «No crech, pensant hi nit e jorn,
449 major viltat fer nos podia
450 com me comes la que·m tenia
451 la voluntat e tot lo meu.
452 Pot se dir la fassa Deu
453 a les que fan contra natura!
454 Com del degut passen fretura
455 e prenen de l’als a vegades,
456 encara son mig scusades,
457 que no ’s nengu faça·l que vol;
458 mas qui ab grat preu baix del sol
459 e lex’a part lo bo e mellor,
460 si de tal sou accusador
461 ne malparler, raho us consella.
462 No la conech tan bon’e bella
463 que avinentesa no la gir,
464 que no es a ella lo desir.
465 Sia xich o sia gran,
466 apta prou o ignoran
467 o vila o gentilhoni,
468 sia blanch o negre l’hom:
469 sol que·ls sia avinent,
470 de res no han menys pensament.
471 Perque les vull totes leixar,
472 que poch o molt s’an a semblar.
473 En esta us dich tot mon parer:
474 De les dones me desesper,
475 james en lor no fiaray,
476 qu’axi com les sol mantener,
477 tot ayxi les desmentendray.
478 Pus veig que una prou non te,
479 vers sella qui m’art e·m confon,
480 totes les dupte e les menyscre,
481 car crech que altres tals se son».
482 «Destruccio son d’aquest mon,
483 que lo mes mal havem per elles».
484 Be u dix fort En Masovellas.
485 «Ab la qui·m tench lo cor tostemps,
486 des que la am, may viu ensemps
487 les voluntats anar al fi:
488 cascuna feya son cami,
489 mas yo·m perdie pel millor.
490 Tantost doni procurador
491 al foll voler la conexensa,
492 d’aqui avant, hagui crehensa
493 que no·m poria ben obrar
494 la dona (que·m deu avensar
495 e en mon pler donar bon loch)
496 qu’ab mi pas temps, e·s traga joch
497 de mon treball e de quant fas.
498 No·m jutjaran per modorras
499 si pus mi veu d’aci avant.
500 No muyre yo, Deus, fins a tant!
501 Les vey’anar totes per portes,
502 e per amor vagen mig mortes
503 e los que amen no les vullen.
504 O, Jesuchrist, pus tants ne sullen,
505 tal passio vingue·ls molt prest!
506 De mi, senyors, james lur gest
507 ffals, parenser, pus no·m pendra.
508 Per ço li dich, pus tal me fa,
509 en esta coble, que·s conesca:
510 Digats mi, donchs, pençats vos que us servesca
511 en va tostemps, a manera de pech?
512 Trobat m’avets que a y ben groch lo bech,
513 mas ja d’uymay no tendrets pus en trescha.
514 Anats sercar altre qui us faça riure,
515 del qual puxats traure joch e ’scarnir;
516 pero null temps eu no puxa morir
517 fins, per amor, vos veja ab dol viure».
518 «Senyos, senyors, no·s pot scriura»,
519 dix mossen Auzias March,
520 «lo gran delit e·l poch embarch
521 qu’an les dones en fer los jochs,
522 car dels delits an tots los tochs,
523 qu’en les bondats no y saben res.
524 Quant elles veuen qu’an despes
525 tota lur vida en gran plaer,
526 a trent’anys, lur satisfer
527 d’aquest passat es tractejar
528 fent matrimonis per passar
529 a qualque hom da qui an grat;
530 quant aquest temps los es passat,
531 que·l manejar no valen prou,
532 lavors devocio les mou
533 a fer l’ofici d’alcavotas.
534 Per mostrar s’en l’art devotas,
535 elles sagueixen tot lo cos.
536 De quantes n’i ha, jo no·n sse dos
537 qu’a tot no donen bon recapte,
538 e la mia fa u tan apta,
539 ab tant plaer, que res no y plany;
540 no us cal aver ne molt affany,
541 que signant ella us enten;
542 mas, si d’esta be li·n pren,
543 de totes se pora loar.
544 Que tal l’avers, no·m pogui star
545 que no lanças semblant golada:
546 Quant hoireu: “Alcavota provada!”,
547 responeu prest, que per vos ho diran,
548 e puys en nom propri us cridaran,
549 no us mostreu gens en l’uyr empatxada,
550 dient: “Senyors, e qu’es lo que voleu?
551 Ha y res a fer qu’en servey d’amor puixa?,
552 qu’en tracte tal james m’i trobi fluixa,
553 si us n’informau, axi ho trobareu”».
554 «Ffrancesch Ferrer, no m’ajut Deu
555 si no ’s trahit qui molt les ama,
556 car may s’afferren a tal rama
557 que l’arbre sia de virtut.
558 Aço, senyer, ja es sabut,
559 e si ho fan son maravelles»,
560 dix mossen Ffrancesch Sentelles,
561 «que·l lur propri natural
562 es haver lo cor reyal
563 en donar tot ço que tenen.
564 Tart es d’aço·s deffenen.
565 O pur m’aymia axi u fa;
566 que pel donar elle·s desfa,
567 que gens d’onor ella s’atura;
568 no s’ix may de mesura,
569 de la frascor e del plaser,
570 ne·l fall tanpoch tot lo saber
571 que li es ops per aytal vida.
572 En la raho meteu li brida,
573 que menys ne sap que no fa dona.
574 Per cloure us dich que no es bona
575 sino·l delit desordonat,
576 e per ço me·n so lunyat:
577 si pus mi veu, que vull morir.
578 A hom del mon no sap fallir
579 que honsevulla no la port;
580 e yo so luny de tal comport
581 e dix lo y clar ab amor sana:
582 Donosa sou, bella, sens gens offana,
583 lo vostre mal no es sino frescor,
584 abta en tot quant es viltats d’amor,
585 e ’n praticar menys que una campana.
586 Renech de tal qu’ab los grexers s’afferra
587 e no coneix que es dit fin voler,
588 e liberal en tot l’altre mester,
589 que·s liur’e tots qui volen sa desferra».
590 «Lo pus fort meten per terra»,
591 dix enapres Pau de Bellviure,
592 «e no us meteu de lur malviure,
593 pus nos fan bella la cara,
594 e l’entich may les desempara,
595 ans per tostemps lo tenen dins;
596 e pren los ne com als fiorins
597 que son cuberts del pus fin or,
598 e son tacats dins en lo cor:
599 si be·ls guardau, cascu es fals.
600 E son de qualitat aytals
601 qu’abans les ha qui les te ’n vil
602 que qui·ls segueix lo dret stil
603 e·ls va be pel voler just.
604 Altre cars fan qui·m par injust,
605 no se negu be·ls ho prengues:
606 molts mesquins qui hauran despes
607 tota lur vida ’b gran treball,
608 ab bon cor, que ab res no y fall,
609 sperant aquell plaher,
610 vendra un altre, strenger,
611 e sera y mils lo primer jorn.
612 Perque, senyors, clar vos rahon
613 qu’es foll publich qui d’ella·s fia,
614 car ab lur gran barateria
615 han enganat molt hom valent.
616 A ’conortar, donchs, bona gent!,
617 puys tots aquests n’an pres barat:
618 Per fembre fo Salamo enganat,
619 lo rey Daviu e Sampso, exament,
620 lo payr’Adam ne trenca·l mandament,
621 Aristotil ne fon com encantat,
622 e Virgili fon pendut per la tor,
623 e sent Johan perde lo cap per llor,
624 e Ypocras mori per lur barat;
625 donchs, si havem per dones follejat,
626 no esmayar tenir tal companyia».
627 Cascu hac dit lo que sabia
628 o part d’ello per mon conort
629 e per lo lur, car es confort
630 dir passions entre·ls amichs.
631 Yo fiu mos grats als pus antichs
632 e als altres tots molt largament;
633 e acabat est parlament,
634 yo·m trob en casa l’algutzir,
635 dient: «Lo rey m’a fet venir
636 que us prengue tots e us port a ell».
637 No n’i viu hu ten bo ni bell
638 que d’el hoir no hagues por;
639 no se sforsat no perda cor
640 qu’official lo vingue pendre.
641 «Senyors», dix yo, «no·s pot deffendre
642 de mala gent home del mon?
643 Tals anuigs venen e son
644 per aguaytar nos a la porta;
645 mas una cosa m’aconorta:
646 que he saber sobre l’acusador».
647 Ell nos pres ab gran furor
648 porta·ns al palau dret
649 mes nos dins en un retret
650 hon era·l rey en aquell cars,
651 e dix: «Senyor, los que·m manas
652 pendre ades, ve·ls vos aci».
653 Lo rey nos veu, e dix a mi
654 semblants rahons, fellonament:
655 «Donchs que? Vos feu ajustament
656 de mals parlers en casa vostra?
657 E qui es lo mestre qui tal mostra?,
658 que dels treballs yo·l pagare.
659 O, male gent de poch de be!
660 De dones mal per que·n perlau?
661 No sabeu que a mi no plau
662 ne comport que negu·n diga?
663 Be demostrau qu’es inimiga
664 de tots vosaltres la bondat;
665 mas cadescu sera porgat
666 ab tal castich que parra bell».
667 E sobre ço mes son consell
668 ab alguns altres que y havia.
669 Quin invocar santa Maria
670 que feyem tots entre les dents!
671 De cert, los nostres pensaments
672 ffeyen juy de rebre mai,
673 car fe nos port’en grau e tal
674 que lo diable·ns mes al cors;
675 pel continent que feu, d’esfors
676 es be raho cascu y pensas.
677 E, ans que lo consell finas,
678 Johan Bocassi e En Servari
679 ab moltes gents portant ab si,
680 tocaren lla hon lo rey era;
681 e lo rey feu per manera,
682 com ho sabe, que·ls fo ubert.
683 Com veu que cren, cert,
684 com mils pogue, feu los honors,
685 sabent com eren trobadors,
686 e dels antichs e ben dressats,
687 e qu’a les dones s’eren dats,
688 gran temporada, a dir be;
689 e puys, cascu·s regonague
690 e son obrar fonch en dir mal,
691 maldint sa vida desleyal
692 e tots aquells qui n’han bendit.
693 Com s’agueren desexit
694 abduy besar al rey la ma,
695 Johan Bocassi li perla
696 semblant raho discretament:
697 «Senyor, En Servari present
698 e yo endesemps havem sabut
699 com lo voler vos es mogut
700 vers tots aquests fer ne castich,
701 per ço com algun inich
702 vos ha retret qu’an malparlat».
703 Lo rey molt fort hi ha pensat,
704 tantost com hac hoÿt aquest.
705 En Servari fonch alli prest
706 e dix: «Senyor, en que pensau?,
707 que dones son de tan baix grau:
708 com mes los feu, pijor ne fan!
709 Donchs lexau les rebre dan,
710 que cascuna s’o atrassa.
711 Mas aquell sab de la massa
712 qui n’es stat, senyor, ferit.
713 Si us haguessen gens fallit,
714 senyor, sabrieu qu’es anuig;
715 mas tal dolor tostemps vos fuig,
716 per ço·l maldir preniu tan fort.
717 Senyor, senyor, feu que·s recort
718 que passio ’s inconportable».
719 Lo rey conech qu’era culpable
720 lo dir d’aquests e dels passats:
721 hague·ns a tots per scusats
722 e per ben franchs de la praso.
723 Depuys, de tots, negu no fo
724 que no li anas besar la ma.
725 E cadescu, tornant, se·n va
726 on lo voler mes li digue;
727 mas l’u a l’altre promete
728 qu’en semblant cars no falliria,
729 ans que tostemps loharia
730 esta vida esser bona
731 dir tostemps mal de mala dona.
Ed. Jaume Auferil: Francesc Ferrer, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1989, p. 217. Il poemetto (Lo Conhort) comprende citazioni dei seguenti poeti: Berenguer de Vilaragut (vv. 184-193), Gilabert de Proixita (vv. 220-227), Jaume Escrivà (vv. 256-263), Jordi de Sant Jordi (vv. 292-299 = 164.13, vv. 1-8), Joan Roís de Corella el Governador (vv. 328-335), Pere de Queralt (vv. 364-371 = 141.1, vv. 17-24), Joan Basset (vv. 400-407), lo Mercader Malorquí [Bernat de Palaol] (vv. 436-445 = 126.1, vv. 1-8), Bernart de Ventadorn (vv. 474-482), Guillem de Masdovelles (vv. 510-517 = 101.2, vv. 1-8), Ausiàs March (vv. 546-553 = 94.128, vv. 33-40), Francesc Centelles (vv. 582-589), Pau de Bellviure (vv. 618-626).
Gli ottonari presentano frequenti irregolarità sillabiche. — 328 vostr[a] onor] vostr·onor. — 613 ella·s] ellas.
Incipitario di Francesc Ferrer
Indice degli autori