Gilabert de Próixita






    1      Lo cor e·lhs huelhs m’an lo cor[s] mis en pena
    2      ab fin’amors que s’i es enardida,
    3      que·ls huels han fayt tant que mon cor entena
    4      en amar vos, qu’etz de tots bes garnida;
    5      qu’els prims qu’yeu vi vostre gentil bellesa,
    6      fon mon cor pres d’un amoros voler,
    7      d’on s’es amor en me tan fort encesa,
    8      dona, que·n mor lo vostre cavalher.

    9      Aysi·m destreny fin’amor e·m desena,
    10     qu’al lit, cant dorm, mantes vets me rexida;
    11     cant m’esbandesch, d’un smay grieu m’estrena,
    12     e pert l’ausir soven cant hom me crida;
    13     cant vuelh perlar, trop me lengua represa,
    14     e planch e plor cant xanços vuelh mover;
    15     tant ha sus me Amor potensa mesa,
    16     dona, que·n mor [lo] vostre cavalher.

    17     Que·l desir fort que ’mor coral amena
    18     ha dins mon cor fayta mortal ferida,
    19     tant que languesch e no say qui·m defena,
    20     si dons merce no·m pren de sa partida.
    21     Mas si be us vey en tots bos fayts cortesa,
    22     ja no m’albir merce·m vulhatz haver,
    23     car d’un refus xascun jorn faytz empresa,
    24     dona, que·n mor lo vostra cavalher.

 

 

 

Ed. Martí de Riquer: Gilabert de Próixita, Poesies, Barcelona, Barcino («ENC»), 1954.

 

Incipitario di Gilabert de Próixita
Indice degli autori