Rialc
Rao 139.21

            Gilabert de Próixita






    1      Si per servir de cor e de sauber
    2      en fin’amor hom dagues avançar,
    3      eu suy aycelh qui degra millorar
    4      ab lieys qu’yeu am, car de tot mon poder
    5      li suy stat hom senes mesestria,
    6      ffranch e fizel al sieu comandamen,
    7      e may saubi causa que·l fos plasen
    8      qu’ants de tots fayts no la fes, si podia.

    9      Tres causes son qu’an forçat mon voler
    10     que midons am e que mantenga ’n car:
    11     primer mey huelh, a cuy plach remirar
    12     cella qui sab sus totes mays valer;
    13     ez en apres sa gran beutat jolia,
    14     que per asaut mon fin cor hi enten;
    15     la terç’, Amor, que fir ten sobtilmen
    16     que hom ferits may no li gandiria.

    17     Per ço Amor, que fa tot quant vol fer,
    18     ha me ferit, d’on me cove pausar
    19     mon cor ten aut qu’eras, al devallar,
    20     no say sforç com ay por de xeser;
    21     car semblan m’es si delhay dexandia,
    22     con plus anas, plus visques dexasen,
    23     e que tostemps fos mis en pensamen
    24     per la dolor que del xaser hauria.

    25     Dira mant hom qu’yeu vulh en car tener
    26     mi e m’amor e que·m fay trop lausar;
    27     pero si u fau, no y cal maravelhar,
    28     qu’yeu ami tal que·n dey argulh haver;
    29     e si l’ay yeu tant que, si·s devenia
    30     qu’autra·m volgues per amich e serven,
    31     tant es midons bella complidamen
    32     que per s’amor tot lo mon lexaria.

    33     Mas com l’auselh qui, volan molt lauger,
    34     va contre·l sol tan que l’ave cremar,
    35     suy eu stats, qu’endret d’amor pugar
    36     hay tan volgut qu’eres me fa doler;
    37     car desir m’art e no trop garentia,
    38     ne leys no·m val de cuy merce acten,
    39     ans contra me la vey mot cruselmen
    40     metre poder que desiran m’aulcia.

    41     Dona ses par, si merce us destranyia
    42     tant que us plagues que fos vostre serven,
    43     per fin’amors no viuria languen
    44     e dels aymans fora·l pus rich que sia.

 

 

 

Ed. Martí de Riquer: Gilabert de Próixita, Poesies, Barcelona, Barcino («ENC»), 1954.

 

Incipitario di Gilabert de Próixita
Indice degli autori

Rialc