Bernat Fenollar e Joan Moreno
Fenollar
1 De vos y de mi lo temps assegura
2 al home celos de mal sospitar:
3 car tot nostre fet esta en parlar,
4 cercant lo descans d’enuig e tristura.
5 Perque vull saber, menjant vos olives,
6 lo com de aquelles traheu lo pinyol,
7 ni com, de la closca, lo chich caragol;
8 que fer yo no u puch sens dents ab genives.
Moreno
9 D’olives lo past es fina pastura;
10 molt mes que lo çucre se pot desijar;
11 yo no so en temps de renunciar,
12 car fort en mi sent rebrotar natura,
13 e tinch gran desig de dolçes olives
14 que, ab gran sabor, lanças lo pinyol,
15 menjant per lo gust d’un bell caragol
16 que tinch molt guardat per fregar genives.
Fenollar
17 Puix tambe glosau la mia textura
18 y ab seny equivoch voleu postilla
19 yo·m dubte qu’el brot que us veu rebrotar
20 retinga virtut, ni menys la verdura;
21 y ab tan flach rotlo, de tan forts olives
22 no crech que may oli tragau del pinyol;
23 si banya no trau vostre caragol
24 donchs, com poreu may fregar ne genives?
Moreno
25 Yo no·m maravell de vostra pintura,
26 ni de la tenor de vostre cantar,
27 que vos me vullau com a vos jutgar;
28 segons vostre test vos feu la lectura.
29 Si vos no podeu menjar les olives,
30 yo tinch fermes dents per traure·l pinyol,
31 fe, treta la banya, lo viu caragol
32 fa creixer saliva per boca y genives.
Fenollar
33 Fengir de potencia edat tan madura,
34 aquesta raho no vull decretar,
35 consell tan loat no·s deu oblidar:
36 cognosce te ipsum, car es gran cordura;
37 y axi jutgareu ab tendres olives
38 lo quant poch campeia lo corcat pinyol,
39 hi·l calapatench mustiu caragol
40 si pot fer boçi que umpla genives.
Moreno
41 Segons nostra ffe y per conjectura,
42 resurreccio no·s deu gens dubtar:
43 demostren virtut de ressuscitar
44 la vista y lo toch de bella figura.
45 Tal proprietat tenen les olives:
46 que fan gros boçi d’esmortit pinyol,
47 hi alçar lo cap al fluix caragol,
48 cercant aquell loch on son les genives.
Fenollar
49 Alçar pot lo cap, mas no sera dura
50 la carn de aquell, per abarrinar
51 l’esmortit pinyol; pot vida cobrar,
52 mas força no pas d’obrir tancadura.
53 Deixau, donchs, als jovens aqueixes olives,
54 hi vos, com a vell, salvau lo pinyol:
55 reclam es de guatles vostre caragol,
56 tam fluix com dieu per rompre genives.
Moreno
57 D’aquestes olives feta faixadura,
58 jens vos no dubteu que fa revivar:
59 que ab medicina axi singular
60 lo vell be pora llimar la clausura.
61 Vos feu mal juhi contra les olives,
62 del arbre d’amor bell fruyt sens pinyol,
63 car fan escalfar lo fret caragol
64 y entrar sens empaig de dures genives.
Fenollar
65 Del libre d’amor es ley y escriptura
66 que, tan tost que l’om se coneix passar
67 lo punt hi lo terme del sexantenar,
68 se deixe d’amors ni·n prenga procura;
69 inabil es fet pera tals olives
70 ni pera may traure d’aquelles pinyol;
71 la vella virtut de tal caragol,
72 e, donchs, avorrir deven tals genives.
Moreno
73 Aquell gran esplet que molts desnatura
74 en la joventut, per molt praticar,
75 a la velledat no deixa plegar
76 virtut natural, mas fa que poch dura;
77 donchs, si·m so guardat pera tals olives
78 sembrant sens exces lavor del pinyol,
79 mirarle no es al vell caragol
80 restar li virtut d’entrar per genives.
Fenollar
81 Tendran les olives prou gran desventura,
82 qu’el vostre apetit hagen a sperar;
83 e si en jovent volgues dejunar,
84 en la velledat sentreu ne feretura?
85 Nos poden salvar tan fines olives,
86 ab such ja florit, de ranciu pinyol:
87 deffall per poch us cascun caragol,
88 tan prest com per massa amprar les genives.
Moreno
89 Enveja mostrau de ma gran ventura,
90 qu’els bens de amor me haien a dar:
91 yo no so com vos, que no pot portar,
92 vostra anima, cos feixuch de vellura.
93 No us prenga desig de les tals olives
94 ni·n cobdicieu molla ni pinyol,
95 qu’en vos no y viuria lo mort caragol,
96 en cas que us prestassen la boca y genives.
Fenollar
97 Si·l meu cos se nega, lo vostre no sura:
98 que vells som los dos e no·s pot negar;
99 donchs com la ventura vos puch enveiar
100 que us vinga tan prop de la sepultura?
101 Cert, yo no desije com vos les olives,
102 ni puch en aquelles piantar lo pinyol:
103 puix vos no podeu alçar caragol,
104 donau peix seget a vostres genives.
Moreno
105 Vos tot sou vestit de tal vestidura
106 qual vos la volrieu en mi abrigar:
107 aço es manifest a qui u vol mirar,
108 no us vull dir iniuria, que·m par oradura;
109 hi voleu fengir no menjar olives
110 per por de infamia hi del seu pinyol:
111 ypocrit si sou en lo caragol,
112 yo jens no u puch ser ab dents y genives.
Fenollar
113 Atorgue us que sent dels vells la pressura,
114 y dolch me de vos que no·m fagau par;
115 ypocrit may fuy, mas vull me arreglar
116 segons la edat dispon y mesura.
117 Menjau les madures al menys, les olives,
118 que prest separades seran del pinyol;
119 deixau ja les verdes, qu’el flach caragol
120 james rompra·l cuyro de fermes genives.
Moreno
121 En l’enteniment teniu gran foscura,
122 per que vos pensau qu’el vell paladar
123 la tendra perdiu no deja tastar
124 ni del vert agras menjar del agrura.
125 Yo stich desmenjat: madures olives
126 no·m donen sabor tant com un pinyol,
127 si vull alegrar lo trist caragol,
128 aço no puch fer sens tendres genives.
Fenollar
129 Del que us he yo dit la iudicatura
130 remet a raho si u deveu servar:
131 les dones huy amen ab cor tan avar,
132 que fan mes al doble pagar la costura,
133 maiorment als vells; les tendres olives,
134 que·n trahen diners, lo such y·l pinyol
135 als jovens rescaten ab dur caragol;
136 pensau que faran a vostres genives!
Moreno
137 Axi com per tast, o per desmesura,
138 o experiment de sabor mudar,
139 la cendra y la terra y·l carbo menjar,
140 he vist qu’en les dones algunes atura,
141 raho es maior les verdes olives,
142 desijar, de vell, lo fruyt o pinyol:
143 mes val que carbo lo dolç caragol
144 d’aquell vell, qui sab çercar les genives.
Fenollar
145 Puix es donchs prudencia ab tempre y mesura
146 en son gas y loch lo riure y burlar,
147 y gran cortesia voler se·n deixar,
148 deixem lo deport, no·ns porte fartura;
149 ab pacte, pero, que d’estes olives
150 perdau lo record y·l gust del pinyol,
151 tenint arregnat vostre caragol,
152 y de la virtut cerqueu les genives.
153 Ab molt ferma ffe crech yo, tals olives
154 grossals y tam belles, no·ls manca pinyol;
155 deixau les menjar aquel caragol,
156 que ’s propi lo past de semblants genives.
Moreno
157 Si us he fet contrast ab diligent cura,
158 per un bell donayre ho podeu passar;
159 car lo pensament tinch luny de amar
160 a dones que porten l’amor tan escura.
161 Aço he fengit per menjar olives
162 ab vos en est plat, puix no han pinyol;
163 les amors que tinch, per un caragol
164 so prest de donar, ni vull ses genives.
165 Honest confessor: les vostres olives
166 son morals virtuts que lancen pinyol
167 de anima y cors y del caragol,
168 exint belles flors de vostres genives.
Fenollar a la senyora Olives
169 Ensems vos puch dir, senyora Olives,
170 que may vos he vist he se be qui sou,
171 puix l’aygua tan dolça de vostre bell pou
172 les velles carns mortes fa jovens hi vives;
173 donchs vostres olives, pax son de tal lista
174 que grans excellencies reporten ab si,
175 lo nom hi los fets se liguen axi:
176 que tant vos conech com si us agues vista.
Ed. Ramon Miquel i Planas, Cançoner satírich valencià, Barcelona, Giró, 1911, p. 5.
Il componimento di Bernat Fenollar e Joan Moreno apre il Procés de les olives, che comprende inoltre i seguenti testi:
Jaume Gassull (cfr. 74.10);
Síndic del Comú dels Peixcadors (cfr. 172.2);
Jaume Gassull (cfr. 74.12);
Síndic del Comú dels Peixcadors (cfr. 172.1);
Jaume Gassull (cfr. 74.11);
Joan Moreno (cfr. 115.5);
Jaume Gassull (cfr. 74.8);
Joan Moreno (cfr. 115.4);
Jaume Gassull (cfr. 74.13);
Joan Moreno (cfr. 115.2);
Narcís Vinyoles (cfr. 203.15);
Baltasar Portell (cfr. 136.1).
Incipitario
di Bernat Fenollar
Incipitario
di Joan Moreno
Indice
degli autori
