Joan Moreno
1 Yo veig que·l protest ab vos no·m profita,
2 ni lo renegar d’amor en poblich;
3 ni gens voleu creure lo ver que us scrich,
4 ni quant mon voler d’amor se despita.
5 Aço haveu vist en cada scriptura
6 per mi ordenada, y en cascun libell;
7 ab tants afalachs hi gran desmesura,
8 voleu fer que sia enamorat vell?
9 Les vostres paraules me par que·s desvien,
10 de ma vinya vella volent fer mallol;
11 l’amor que·m teniu no val hun pinyol,
12 puix ab tal constancia al ver contradien.
13 Yo no vull d’aço haver ne desfici;
14 puix a vos tant plau, no es a mi greu;
15 mas, si no m’acusa negun mal judici,
16 perque tent culpar a mi, donchs, voleu?
17 Aço deveu fer per art o per manya,
18 car los qui molt amen ab los volers cechs
19 de tots an sospita, de vells com de mechs,
20 hi·lls volrien veure lluny en la montanya;
21 ni·ls plau que s’i pose mosquit ni la mosca,
22 per lo gran reçel que naix de l’amor:
23 senyor, no·m mireu ab vista tan losca,
24 per que la sospita no us cause tristor.
25 Pero com sabeu que l’amor palesa
26 atart o may dona la prospera fi,
27 volent dar destorp al que may pensi,
28 haveu divulgada la fama y estesa;
29 mostrau lo meu gust: olives volria;
30 hi sab Deu com passa cubert vostre joch,
31 que d’amor la fama volrieu fer mia,
32 y en vostres mans resta d’aquella lo toch.
33 Yo conech l’engan, tambe lo donayre,
34 perque, si la dama requerir volgues,
35 de mi li parlau primer tal reves,
36 que mes grans amors irien per l’ayre,
37 dels vells hi de mi portau moltes faltes
38 ab la passio que teniu davant,
39 per que no·m prestas la dama les galtes,
40 lo pit ni mamella, ni menys lo restant.
41 Si vos, home jove hi d’amor tan digne,
42 per la muller bona que tant esperau
43 la nit y lo dia tostems esmolau,
44 aço negareu per fer vos benigne.
45 Les faldes y roba mostrar voleu castes
46 per que la virtut vos honre de cast,
47 y a mi publicau, ab fores tan guastes
48 qu’en taula d’amor fer vulla lo tast.
49 Olives es dama de vos festeiada
50 ab molt gran amor, per dies hi anys:
51 es molta raho vos dona los guanys,
52 puix tan la mostrau haver ben amada.
53 Vostra voluntat teniu descuberta,
54 car sa gentil cara es lo vostre espill;
55 donch, mal vos cobriu ab semblant cuberta,
56 dient que seria com hun gra de mill.
57 E no us doneu carrech, senyor, de la fama,
58 puix l’amor y·ls fets seguiu dels amants;
59 y a mi no poseu en los tals encants,
60 car, pera molt correr, tinch coxa la cama;
61 ni menys vullau dir que yo bat les mates,
62 car vos ho feu tot, menjant los conills;
63 ab l’oli no vull parar pus arrates,
64 car son prop de buyts ja los meus çetrills.
65 Vos dit haveu ja, hi es vera cosa
66 aquell bon refrany tant ver hi ben fet;
67 a tots ha compres, fins al mes discret:
68 lo fret hi l’amor no sab hon se posa;
69 la fort passio a tots nos eguala,
70 hi, des que·l mon dura, s’es vist tal stil:
71 que la conexença may es dita mala;
72 als ulls del amant tot es bo y gentil.
73 Si·l pech ignorant a vos donas culpa
74 que per dama tal sentau passio,
75 no us dira lo savj may reprensio:
76 lo qu’es de natura a tots desenculpa;
77 no porten vergonya reprensions vanes
78 que donen contrast al be natural;
79 mas, si un batall sonas dos campanes,
80 seria lo crim de culpa mortal.
81 Per hun bell desfreç me feu gran valença,
82 hi us offeriu molt ab los parlars bells,
83 e, axi bufant, voltau los penells
84 mes que lo fort vent que ve de Proença.
85 Dels vostres escrits en alguns certs passos
86 mostrau qu’en amor dech ser poderos,
87 y en altres dieu tenir loms escassos:
88 yo us tinch per amich, mas molt sospitos.
89 Car molts homens son qui d’amor fabriquen,
90 ab l’ome leal fengint lealtat:
91 ni porten amor, ni menys amistat;
92 cobrint ab les ales, ab lo bech vos piquen.
93 En salvo esta aquell qui repica,
94 segons que diu be lo antich refrany;
95 vostre cor amant, que tot so aplica,
96 james fara part a nengu del guany.
97 Mas, per satisfer del tot en la causa,
98 pel gran interes dels vells que mantinch,
99 als duptes que feu rahons mes hi tinch:
100 ab auctoritat que bon saber causa,
101 aquell filosoph qui tan be comenta
102 los dits d’Aristotil, doctor molt sabut,
103 diu que·l receptacle nodreix hi aumenta
104 la cosa rebuda, donant li virtut.
105 Per ço lo forment en la terra bona
106 fructifica mes, per virtut que y pren;
107 la terra sotil molt poch hi despen;
108 y axi, per semblant, se diu de la dona.
109 Donchs, lo vell casat ab la joveneta,
110 d’aquella los fills pendran bona part;
111 ni·ls mals que dieu en ells fan retreta,
112 mas, de raho y seny, cascu sera fart.
113 Los vostres motius, qui be·ls vol entendre
114 e mirar la fi hon firen de sest,
115 veura que·s decanten en lo desonest,
116 car son sensuals y en part de rependre.
117 Y mes som distants que·l çel de la terra,
118 per quant en lo vici vostre fet recau;
119 lo meu en raho se funda y s’afferra,
120 y te ab virtuts grant liga de pau.
121 Donchs, per esforçar ma raho composta,
122 seguint de l’amor la fi que mes val,
123 del be qu’es honest yo faç mon cabal,
124 car tot lo restant en vici pren posta.
125 Es cert que los vells, puix tinguen potencia,
126 fins haver cent anys deuen ser amats,
127 hi natura dona aquesta licencia,
128 puix amen de cor, sens frau ni barats.
129 Lo vell drap qu’es fi no deu perdre stima,
130 car, per vell que sia, per gran temps serveix;
131 e, puix nostre cors d’aquell se guarneix,
132 non deu ser lançat ab tot que s’esquima.
133 Semblantment lo vell, d’estima loable,
134 que ja es devallat de la joventut,
135 d’amor pot servir y ser ben amable
136 de la muller bona, en la senectut.
137 Mas, per la tal fi que·s diu virtuosa,
138 en que nostra specia tant fort se mante,
139 dels vells en favor puch cloure molt be,
140 ser mes en aquells l’amor fructuosa.
141 Raho natural en los vells atura,
142 y, d’aquells sembrada, en bon guaret viu;
143 puix que de potentia no tinguen fretura,
144 millor per aquells lo bon seny reviu.
145 Apar, donchs, que·ls vells, no sols amor tenen
146 mes gran y mes ferma que no lo jovent,
147 en qui es corrible com l’aygua y lo vent,
148 hi·ls vells ab mes grat aquella retenen;
149 donchs qual es la dona de cor que no·ls ame?
150 Ni qui·ls pot rependre, seguint tal cami?
151 davant la raho d’aquells tals me clame,
152 si prest no retracten lo seu mal juhi.
153 Senyor mossen Jaume: l’amor que reclame
154 serveixch hi mantinch; may tant la senti,
155 y a ffi de virtut d’aquesta m’inflame:
156 si alre creheu, jutgau mal de mi.
Ed. Ramon Miquel i Planas, Cançoner satírich valencià, Barcelona, Giró, 1911, p. 54.
È la replica a Jaume Gassull (cfr. 74.8) e fa parte del Procés de les olives (cfr. 60.5)
Incipitario
di Joan Moreno
Indice
degli autori
