Rialc
Rao 74.11

            Jaume Gassull






    1      Sens molta disputa tot hom pora veure,
    2      donant me vos carrech del que·m sent yo net,
    3      voleu per porfidia guanyar vostre plet,
    4      crehent lo reves del que deveu creure;
    5      mas crech, puix que vos tan be us ne voldrieu,
    6      seguiu lo refrany de pyensa·l ladron
    7      que tots en son cor semblants a ell son,
    8      jutjant, vos, a mi segons vos farieu.

    9      Per ço, del que us dich, vos creure·m porieu;
    10     que, pux raho us done hi causa per que,
    11     hi no es evangeli y article de fe,
    12     pijor crestia per ço non serieu.
    13     Mas feu gran mercat ab molt poca spera,
    14     del que tan poch costa, com es bon callar,
    15     y, ab «tretze son tretze» hi porfidiar,
    16     vos sola ne ompliu la plaça y carrera.

    17     Per que teniu, donchs, tan mala manera
    18     volent tan fexuch passar me lo joch,
    19     parant me puntets per fer me dir hoch,
    20     mostrant la sospita esser verdadera;
    21     car mil estropades, ni la pedra blava,
    22     james bastarien a fer me negar,
    23     ni menys la falsia tan poch atorgar,
    24     per molt que sentis cruel pena y brava.

    25     Hi si d’aquest oli yo gens ne tastava,
    26     segons deu ser dolç, elet y apurat,
    27     no crech comanas, tenint lo tancat,
    28     la clau del rebost a moça ni sclava;
    29     que tots temps tendria recel hi temença
    30     que altri que yo, ab tot fos mon fill,
    31     posas dins la gerra sens mi lo cetrill:
    32     encara que fos Sent Gil de Prohença.

    33     Pero, si·n voleu major conexença,
    34     desd’ara us promet, si es menester,
    35     y a vos y a Moreno servir de terçer
    36     y, en quant yo pore, de fer vos valença,
    37     per que conegau de quantes esmenes
    38     me sou vos en deute, per lo que·m dieu
    39     que compre ab talla la carn, com sabeu,
    40     per acabalar del tot les estrenes.

    41     Mas qui·m met a mi en estes fahenes
    42     que n’haia donar lo comte a negu,
    43     y ab tu vinga en l’ayre yo, a tu per tu,
    44     puix no vols vestir te ni menys te nomenes?
    45     Donchs, digues qui est, puix veus que·t tuheie:
    46     no·m façes estar ab tropich tan gran,
    47     qu’en veure·t voltat de part de Iohan
    48     me dones esforch, per bon tant braveje.

    49     Per que no se com, millor vos festeie,
    50     que pendre us en comte d’amich hi germa;
    51     e donchs, conegam nos, donem nos la ma,
    52     perque·l bon amich millor se trasteje;
    53     hi·ls dos, braç per braç, façam li ofertes
    54     en bens y en persona, si ha mester res,
    55     y aço per escrits, per que veia mes
    56     d’amor y amistat no esser desertes.

    57     Y ab tot que les mies les tingua prou çertes,
    58     de bell nou mi torne, hi·m vull oferir
    59     que, tostems que y vingua, de fer li tenir
    60     y estar de l’almagera les portes ubertes;
    61     que puix bon cantell del pa del compare
    62     donar s’acostuma totstems al fillol,
    63     fare que Moreno ne menje si·n vol,
    64     Hi que·l ne convide tambe la comare.

    65     Hi, sols ab aço, veureu que·m declare
    66     contrari del que de mi presumiu,
    67     per que si y posas yo palla en tal niu
    68     no fera semblant partit a mon pare;
    69     per ço no·m digau comare de bena,
    70     que no u acostume, segons haveu dit,
    71     burlant ni de veres posar la m’al lit,
    72     per fer en malguany aquella fahena.

    73     Jhesus que me·n guart hi Deu me·n defena,
    74     qu’en tanta congoxa me ves posat yo!
    75     Per que no sabria ballar ab tal so
    76     ni menys arborar en l’arbre l’antena;
    77     mas, puix l’escusar me dieu que m’acusa,
    78     vingam a la lum, exiu del raco,
    79     hi feu qu’en la plaga hoiam lo sermo,
    80     puix que l’amagar vos tan poch no us escusa.

    81     Car nunca d’olives viu fer sobrefusa,
    82     ni·s dix may per vos «ans choch que abat»,
    83     car tot l’all hi oli haveu fet triat,
    84     qu’entr’els peixcadors es salssa que s’usa.
    85     Novell deveu esser en vostre ofici,
    86     segons quant mal tento teniu en la ma;
    87     mas ja trobareu qui us ne mostrara,
    88     que us pot, per ventura, fer prou benifici.

    89     Qu’en lo Cabanyal se fa l’exercici,
    90     tenint molt a prop lo boix y·l morter,
    91     ab l’all y ab les çebes que y son be mester
    92     per fer al deu Bacus devot sacrifici;
    93     si, donchs, de fer salsses voleu esser mestre,
    94     alla us hi poran molt be avear;
    95     per que ja us porien de sindich botar,
    96     si en fer los potatges vos trob’en mal destre.

    97     Mas, puix no resteu del tot vos en destre,
    98     puix veig que voleu tirar hi fogir,
    99     preneu per resposta «qui mal vol hoir»,
    100    y apres donau volta si·s vol al cabestre;
    101    E donchs esmena vos, puix no es maravella
    102    al tems que huy corre penssar lo pigor;
    103    mas, hon fos axi, callar es millor
    104    que periudicar nenguna donzella.

    105    Pero si no u creu, tal fosseu com ella;
    106    per que si no u feyeu per por ni amor,
    107    al menys callarieu per vostra honor,
    108    per no alterar la fama d’aquella.

    109    Hi si desigau vos, esser d’orella
    110    discret y avisat y espert corredor,
    111    fareu los contractes sens crits ni remor;
    112    car sol se penit qui sol se consella.

 

 

 

Ed. Ramon Miquel i Planas, Cançoner satírich valencià, Barcelona, Giró, 1911, p. 32.

È la risposta al Síndic del Comú dels Peixcadors (cfr. 172.1) e fa parte del Procés de les olives (cfr. 60.5)

 

Incipitario di Jaume Gassull
Indice degli autori

Rialc