Síndic del Comú dels Peixcadors
1 Dexant tots los caps de vostra resposta,
2 puix prou lo Fenoll roman satisfet,
3 hi·l bo d’en Moreno tan fet hi desfet,
4 sols vull descobrir la vostra tresposta,
5 que feu amagant vos d’aquells qui u refiren,
6 crehent que no us veu lo qui us mira clar;
7 mas lo confessor, mossen Fenollar,
8 sab be vostres colps secrets a hon firen.
9 Que·ls bons balesters en hun loch quant tiren,
10 senyalen en altre, anant artizats,
11 y axi fan estar los pechs alterats,
12 rihent se la boca quant los pits sospiren;
13 pero, los sabuts, sabent vostres manyes
14 hi·l dissimular que teniu per ma,
15 ab lo que feu huy jutgen l’endema,
16 hi fan les revoltes a voltes tamanyes.
17 Cremar vos poreu les vostres pastanyes
18 per estudiar tan ficte saber,
19 mas ja sou entes per tal bacheller
20 que sab be del peix levar ne les ganyes;
21 e dich ho, per quant fengiu compadratge
22 ab estes olives tan fines al gust,
23 hi, fent vos tan sant, onest hi tan just,
24 mostrau les estrenes que son de camatge.
25 En ioch de pilota podeu l’avantatge
26 donar al qui jugua, e si al Iohan
27 y ab vostra comare li feu tal engan,
28 que, quant ell la çerca, esta en vostre statge;
29 pero be u descobre la luna si es plena,
30 hi fa·ll testimoni a la veritat;
31 callau, donchs, callau, qu’en vos es provat:
32 comare de bena al lit la ten mena.
33 Y axi no poseu als nostres ulls bena,
34 dient esser fora del que sou en mig,
35 y, a mal hi a be, tot hom hi afig
36 que u com: es com huy la plaga n’es plena.
37 Pero si us batien, damunt una enclusa
38 prement vos, dirieu lo que tant negau,
39 car cert lo millor d’olives menjau,
40 e qui molt s’escusa molt mes se acusa.
41 E puix que d’aquelles se·n fa sobrefusa
42 ab fina conserva que mou l’apetit,
43 negar no u vullau, sino·l vostre lit
44 pora enlestir la fama confusa;
45 lepant, vos, de nit les sues genives,
46 no tinga Iohan de dia·l cresol,
47 dient que prou basta lo seu caragol,
48 mirant se nodreixca d’aquestes olives.
49 Puix sou lo senyor, no sien esquives,
50 ginyau que li sien afables a l’ull;
51 e puix lo seu cor de gran amor bull,
52 les mostres d’aquelles no sien altives.
53 Ab crits d’aquell gog aquelles s’encaven:
54 lo can es l’estudi hi vos lo furo;
55 dexau les hi, donchs, no reste fello,
56 puix les sues dents sabeu que no claven.
57 Y axi salvarien los mals que s’engraven,
58 ab mostra de bens dins vostre cerro,
59 y l’och sia och, y·l no sia no,
60 que l’amagat troben les gents qui be u caven.
61 Y als dits del Fenoll si contrariaven
62 en res los motius d’aquest meu sermo,
63 es causa que·m dolch del bon compayo
64 Moreno Iohan, a qui·ls desigs traven.
Ed. Ramon Miquel i Planas, Cançoner satírich valencià, Barcelona, Giró, 1911, p. 29.
È la replica a Jaume Gassull (cfr. 74.12) e fa parte del Procés de les Olives (cfr. 60.5).
Incipitario del Síndic del Comú dels Peixcadors
Indice degli autori
