Joan Moreno
1 Cascun vell pot fer la festa solempne
2 del que confessau en cobla final,
3 puix de quant dieu es lo que mes val;
4 no·m cal requirir que jutge us condempne.
5 Si·l cors sensual, mirant via torta,
6 vos ha fet scriure les grans joventuts,
7 la que us dona vida y may sera morta
8 vos diu ma raho, firmada en virtuts.
9 Aquesta es l’anima, axi ennoblida,
10 que ab ses potencies a Deu es semblant:
11 la sua raho esta contrastant
12 als forts apetits, moguts fora mida.
13 Los actes o fets que porta natura
14 per aquella fi que son ordenats,
15 no son menester ab tal desmesura,
16 que, menys de raho, sien mesurats.
17 Mas, puix concloent lloau la part mia,
18 a mi prou me basta lo tal satisfer,
19 en lo qual mostrau que·l parlar primer
20 haveu fabricat per examucia.
21 Yo no·m cur del seny, ni menys de la glosa
22 que altri pot fer per oppenio,
23 car delit carnal, hi no altra cosa,
24 havieu portat en loch de raho.
25 A una virtut que dien temprança,
26 de nostre proçes pertany lo juhi,
27 la qual, per justicia, daria·l dret ffi:
28 tan justa y egual soste sa balança.
29 Pero, si tenir voleu consciencia
30 y amor de sperit, veureu clarament
31 que no es necessari soberga potencia,
32 al seny corporal que·s diu tocament.
33 Les vostres rahons, puix no tenen cames,
34 haveu fet molt be d’aver reduhit:
35 vengut sou del ver, mas no penedit;
36 per ço defogiu, saltant per les rames,
37 dient que cascu ho glose hi u diga:
38 yo us dich que los promens hi los fills de vells,
39 ab moral virtut han feta sa liga,
40 y es, tot quant he dit, lloat per aquells.
41 La part çensual, que es enemiga
42 de tota raho, se pren a cabells
43 ab l’enteniment, per molta fatiga
44 donant li combat de carnals coltells.
Ed. Ramon Miquel i Planas, Cançoner satírich valencià, Barcelona, Giró, 1911, p. 54.
È la replica a Jaume Gassull (cfr. 74.8) e fa parte del Procés de les olives (cfr. 60.5)
Incipitario
di Joan Moreno
Indice
degli autori
