Baltasar Portell
1 Tenint molt offeses les mies orelles
2 dels vells que blasfemen lo nostre jovent,
3 amor natural m’a dat sentiment,
4 toquant me del cor sovint les anelles;
5 y axi m’a forçat a·m pendre la ploma,
6 per que, descrivint, deffense mon dret,
7 y en l’acte dels vells se pose tal vet,
8 que no·s puga absolre sino dins en Roma.
9 Vellea de temps lo temps axi muda,
10 que tots los estrems nos porta lo temps;
11 en tot lo qu’es vell veureu que, tostemps
12 anant pijorant, virtut es perduda:
13 les cases, les robes, los arbres, les terres,
14 les naus, les persones, hi quant dir se pot
15 ab passos cuytats caminen al clot
16 hon tot se consuma, com l’or en les guerres.
17 Consuma·s lo vell que viu trista vida,
18 en qui ja no·s tenen les leys ni los furs;
19 consuma·s lo jove, mas te mes discurs,
20 y a tot sens vergonya lo temps lo convida.
21 Los vells hi los jovens d’aço differeixen:
22 que·l jove comença, y·l vell ja feneix;
23 y encara que·l vell fenir se coneix,
24 No vol que u conegen aquells qui u conexen
25 ans pensa, fabrica, regira y escarba,
26 per fer ab que·s faça per jove tenir,
27 y oblida·s lo gest, que no·l pot cobrir,
28 les dies, les rues, les celles ni barba;
29 per dir qu’es potent, dels anys que te leva:
30 hi tostemps les dones lo senten de nas,
31 per que totes saben que te ab lo vas
32 per cent hi hun any fermada ja treva.
33 De tots los officia los mes sobtills mestres,
34 plegant a vellea tots son remendons,
35 y encara que tinguen diners a montons,
36 de res de traball ja no son tan destres;
37 lo meliç, d’aquells es l’anima sola,
38 qu’es fusta millor per fer bastiments:
39 que vol dir que·ls baste hi sien contents
40 penssar sols en Deu, que·ls vells aconsola.
41 Mas, puix vos, Moreno, parlau ab procura
42 dels vells, per qui vos tan larch scriviu,
43 no us porte fatiga hoyr lo que diu,
44 parlant sobre·l ver, ma larga scriptura:
45 pero tots los jovens volent a vos traure,
46 puix vos o voleu, del nombre dels vells,
47 volem que vejau que vos, per tots ells,
48 es hora que ja toqueu arretraure.
49 Aço provare per dos grans deffectes:
50 la hu, que teniu plegat lo mes fil;
51 hi l’altre per que, en obra y estil,
52 lo temps no us admet per dignes respectes,
53 los quals hoyreu, seguint la jstoria,
54 per que coneguau lo ver del que dich:
55 yo dich que lo fill del home antich,
56 no mes que·l del jove te seny hi memoria.
57 En dies passats venia per dies
58 lo seny, hi huy vem per dies se pert;
59 aquell en los jovens es huy mes aspert,
60 si be tots se lunyen d’entrar en ses vies.
61 Donchs no es edat aquella qu’engendra,
62 qu’engendre lo seny, mas nescio quid:
63 exemple pot esser en tals fets, David,
64 que feu un tal fill en vida prou tendra.
65 Molt mes que los vells los jovens emprenyen
66 si·l loch en la dona se troba dispost;
67 los vells no y treballen apres del sol post,
68 y·ls jovens, corrent, lavors mes s’estrenyen;
69 Mas, si·l punt dispost d’aquelles se volta
70 per causa del çel de qui tot insurt,
71 com pot emprenyar lo vell qui fa curt,
72 de mig en mig any ferint una volta?
73 No veig que les dones acaçen vellea
74 ni·ls homens, sino per sols jnteres;
75 semblant benvolença me par no val res,
76 ni fora com fora la molta bellea.
77 Aquella del grat cativa les forçes:
78 mirau quant servi Jacob per Rachel,
79 a qui fon aquella tan dolç past de mel,
80 com son per al cor les fines alcorçes.
81 Amor al seu grat james desgrat porta,
82 en dies hi grat quant dos son d’un for;
83 ans flames d’amor los cremen lo cor
84 hi fan cascu d’ella en l’altres transporta.
85 Puix dos voluntats en un grat termenen,
86 desigen tal esser que fos immortal,
87 hi, vent que morim per ley natural,
88 tant mes pot durar quant jovens si prenen.
89 Mas, en aquell acte que huy tant nos alta
90 cercar la raho, me par tal deffalt
91 com fon lo qui feu, volent muntar alt,
92 la torre Babel tan gran hi tan alta;
93 de hon, per sa part, les dones atleguen,
94 quant dient que·l vell deu esser volgut
95 per fur de costum, tal dret es perdut
96 en semps ab raho, la qual vos deneguen:
97 car dien que may raho conegueren
98 Medea, ni Dido, ni menys Leonor,
99 ni Blibis, ni Mirra, que sols per amor,
100 ab Ero hi Tisbe, les vides perderen;
101 Briseyda, Gismunda, Filis, Deyanira,
102 Viana, Elena, Fedra e Yseu,
103 y aquella Adriana que dexa Teseu;
104 ab altres sens nombre lo ver clar se mira.
105 E, si voleu dir les dones son fragils,
106 per hon lo que feren admetre no·s deu,
107 quant homens prudents, axi com sabeu,
108 amant han errat d’amor essent agils?
109 Dauid, Salomo, Amon, hi mols altres
110 que deixe descriure dels Grechs hi Troyans,
111 hi molts dels gentils hi savis Romans,
112 hi tots o gran part tambe de nosaltres.
113 Desig natural tenim que·ns inclina
114 del temple de Venus esser tots devots,
115 y, entrant en aquell, votam los tres vots:
116 primer, que tendrem amor per reyna;
117 apres lo segon, servant lo seu orde,
118 juram de deixar raho natural;
119 lo terç, que pendrem alegres lo mal
120 axi com lo be destent hi desorde.
121 D’on vem en amor raho no governa,
122 mas grat nos subjuga lo nostre voler;
123 allo·ns par raho que·l grat nos fa fer;
124 y·l sol d’aquest grat la vista enlluerna.
125 Per ço lo que fem durant lo seu dia
126 nos par esser be y allo desigam;
127 apres vem, quant nos dessenlluernam,
128 qu’es ja en la nit, lo mal que y havia.
129 Y axi, quant lo grat a dos enamora,
130 no·ls dexa conexer la cosa que·ls nou;
131 e si algu d’ells a fer fills se mou,
132 no u fa per que tingua raho per senyora,
133 mas fa u per que u vol lo grat que·ns obsega,
134 volent, de qui vol, tenir algun fill,
135 per que sia medi, ligam hi espill
136 que faça la pau quant vingua la brega.
137 Loable es lo fi de fer criatures;
138 mas al festejar no·ns mou tal esguart,
139 mas, puix quant se fan se fan ab tal art,
140 los fem sens penssar hi, prenent les mesures.
141 Puix, donchs, tal deport no·s pren que nos prenga
142 ab causa de fer les, si no y provehim,
143 les dones no volen lo qui fila prim,
144 ni menys se contenten de vostra erenga.
145 Tantost que la dona ab l’ome s’encambra,
146 entrant en la sgrima li mira lo joch,
147 hi si·l passa curt, fexuch, poch a poch
148 li diu: «Vos, amich, no sou pera cambra».
149 Car volen senyale, mas no que fereixca,
150 hi jugue cortes lo temps esperant;
151 posada no volen, mas volen, jugant,
152 en nou avengudes la joya mereixca.
153 La festa de rams cascuna celebra,
154 hi mes la mes vella, per devocio:
155 sino es en la sgleya durant lo sermo,
156 per ser a l’asperges mes corre qu’enzebra,
157 y alli diu: «Senyor: puix tu mas remuda,
158 ma vida, mon esser, hi quant tinch, es teu;
159 de mi, essent tua, yo no tinch res meu;
160 si tu·m desempares, sens tu so perduda».
161 Al joch de la gresca no cessen rebatre,
162 pero en la riffa conexen mes guany;
163 canyetes no volen, penssant en lo cany,
164 hi les que se n’alten no basten a quatre;
165 lo «cincho no val» algunes pratiquen;
166 jugant «as qui bega» tots temps prenen sis;
167 entre elles veureu pel joch gran divis,
168 que moltes no s’alten dels qui lo dau fiquen.
169 Si tenen caval hi trinca donetes,
170 y·ls dau en la rumfa jugant a nahips,
171 estenen se totes, cridant com adips,
172 hi resten alegres ab mil cançonetes;
173 jugant ab los vells no·s poden estendre
174 que·l joch no u comporta, car juguen al fluix,
175 y axi, quant los miren, los dien: «Arruix!
176 que·l vostre vil joch plaer no·ns fa pendre».
177 Hi mes trobareu, si vos girau carta,
178 que fa cara trista lo ventre qu’es buyt
179 quant es farta y piena, si·s vol de bescuyt,
180 sens dupte veureu que be canta Marta.
181 D’on clar podeu veure, compare Moreno,
182 en semps ab Vinyoles, lo quant disviau:
183 ni menys deveu creure que vullen, ni·ls plau,
184 deixar pa de rey per pa de çenteno.
185 Seguint, donchs, lo temps, mirau que demana
186 hi dau a cascu d’allo que ell vol:
187 qui vol en amors huy fer lo seu vol,
188 anar deu a punt ab penssa no sana.
189 Segons es l’ofici deu ser la fahena;
190 la molta o poqua esta en los obrers;
191 per ço la que pagua vol bons faheners,
192 qu’en fer molt hi be treballen sens pena.
193 Lo vell es fexuch hi vellament usa;
194 Lo jove es modern en tot hi per tot;
195 al vell, quant pantaix li veda lo mot,
196 Lo jove lavors rebat mes l’anclusa;
197 los vells en los claus james fan cabotes;
198 los jovens les fan ab tant de profit,
199 que, stant lavorant, maiorment de nit,
200 los colps del martel se senten de cotes.
201 Al vell, per lo titol que porta de pare,
202 la jove penssant en Llot, no·l vol be,
203 puix ja no permet tal cas nostra fe:
204 qu’ensemps d’aquell sia muller, filla hi mare.
205 Ni dich yo, per ço, que moltes no·s troben
206 muntar en naus velles, batent los esculls,
207 mas dich que·m tapeu ab una los ulls,
208 no essent del nombre d’aquelles que·ls roben.
209 Son propi semblant cascun semblant cerca,
210 hon viu e conserva son esser, content;
211 la conformitat desalt no consent,
212 ni may ab lo goig dolor vem alterca.
213 Y axi, pel contrari, no poden ni solen
214 soldar los contraris, tement lo veri:
215 aço deu penssar cascun vell en si,
216 penssant que les jovens pero ja no·ls volen.
217 Axi com algu, vent huna fantasma,
218 de por se li torba lo seny y·l çervell,
219 axi huy la jove, com mira lo vell,
220 tan fort se regira que tota s’espasma;
221 hi ve de la por que porten les coses
222 d’aquell altre mon d’on no·n torna cap:
223 quant miren lo vell que te blanch lo cap,
224 no volen posar se, vivint, davall loses.
225 Lo jove pot dir qu’es huy nova esca;
226 Y·l vell es la vella, que tot es cremat,
227 per hon no y pot pendre la spurna del grat,
228 trobant que ja es fora la mel de tal bresca:
229 sola resta la çera en ell, axi molla,
230 que no pot servir a res en lo mon;
231 les fores d’aquell en tal estat son,
232 que no van per fora, mas de bona volla.
233 De l’acte d’amor seguint la milicia,
234 los jovens son abtes les armes portar,
235 que ’n lo primer toch, dient «cavalcar»,
236 son tots a cavall, ardita sens pigricia;
237 apres, si lo cara en tal cara los forra,
238 que deguen entrar en hun castell fort,
239 caminen deu legues sens tembre la mort,
240 y, armats ab poder, escalen tal fora.
241 Apres descalada celebren gran festa,
242 torneigs, jochs de canyes, y alegres junyint,
243 hi van tots los colpa per l’ayre bronyint,
244 y·ls troços de lançes cahent fan tempesta:
245 veureu als encontres, gemechs hi planyençes;
246 hon fir la billeta, tantost hix la sanch,
247 qui reb y·l que fir tots van en lo fanch,
248 hi cobren, levant se, desfor grans valençes.
249 Alls jovens s’endreça la guerra y obliga;
250 alls vells que no poden, en res no constreny,
251 car, puix que·l seu braç la lana no streny,
252 reçelen la força, lo camp no desdigua.
253 Si justen, ells justen sola una carrera,
254 hi criden, al colp perduts: «Ja desmay:
255 correu, desarmau nos!» dient totstemps: «Ay
256 que mal punt justam en esta manera».
257 Rebent tal encontre, tots perden la vista,
258 virtut hi les fores, cobrant tremolo:
259 d’on hixen ulleres, lavor de melo,
260 pinyons, hi legir sovint lo Salmista;
261 mas, si algu d’ella, ab gran frenesia,
262 prengues altra volta la lança en la ma,
263 en loch de ferir, daria de pla,
264 pegant a la gent qu’entorn estaria.
265 Lo jove, si passa per cara hun encontre
266 que no rompa be, tenint flach cavall,
267 apres lo veureu fermant en avall,
268 que may passa volta que totstemps no encontre;
269 hi torna y sovint, calfant se en la justa;
270 hi quant es calent es mes animos;
271 hi te lo planço axi poderos,
272 que, ans que doblegue, trespassa la fusta.
273 Per tota la Sgleya seria gran cisma
274 si·l verdader balsem dels vells emanas,
275 per que les provincies a qui no pleguas,
276 serien perdudes per no tenir crisma;
277 de quanta vells son huy, no crech a Ytalia
278 bastas lo seu oli, tant son dessucats,
279 si ja de natura no·s feyen dels gats,
280 que·ls fan, a vergades, donar molta algalia.
281 Messura corrent les dones huy volen,
282 per no separarse del tempo hi costum:
283 les castes que dien «Yo no vull perfum»
284 en loch molt secret les ydoles colen;
285 y aquella que mes los vicis esquiva,
286 fogint en muntanyes hon no veu nengu,
287 per sort si parlar ab hun importu,
288 yo crech li crigues tantost la saliva.
289 Car tots som de Venus quants som tributaris
290 y alla hon nos troba demana·l trahut:
291 son pochs qui no·l paguen fogint a virtut,
292 y a molts vem paguar doblats los salaris;
293 les dones que·l reben, pagant tal moneda,
294 dels vells no la volen, que posen se entorn
295 contant los rondalles perque pase·l jorn,
296 hi resten burlades, sens fer almoneda.
297 L’amor del jovent, dieu que pren terme
298 en acte de vici, y al vell ja no fig:
299 si·l vell pogues tant com te lo desig,
300 tostemps queraria lo seu negre verme;
301 mas fan lo que poden, y axi tots s’esposen,
302 y esperen les nupcies per cloure lo punt;
303 hi, vent que no venen, ni·s troben a punt,
304 per veure y palpar los mes se composen.
305 Posada en exemple se veu mes la cosa;
306 per ço vull, Moreno, qu’ells dos o mirem:
307 prengam la mes bella de quantes sabem,
308 volrrieu la, vos, sabent que fos closa?
309 Ni vos la volrieu, tancada la cova,
310 ni elles a vos, fallint vos lo pern;
311 d’on vem qu’es tot vici quant l’apetit çern,
312 hi va la virtut ensemps ab la prova.
313 Axi u havem pres com huy se pratica,
314 y axi u dexarem a nostres hereus:
315 aquest elegir no va per mes veus,
316 mas sols per lo grat qu’en l’anima·s fica;
317 seguint l’apetit tots veig que s’embenen,
318 casats hi fadrins; del chich fins al rey,
319 yo no se qui sapia donar se remey
320 quant forçes d’amor les forçes no·s prenen.
321 E puix que dels vells les forçes ja penen,
322 per ells no vullau vos fer nova ley:
323 deixau per als jovens d’amor lo servey,
324 que son les olives qu’en oli revenen.
Ed. Ramon Miquel i Planas, Cançoner satírich valencià, Barcelona, Giró, 1911, Barcelona 1911, p. 73.
È il componimento che conclude il Procés de les olives (cfr. 60.5)
Incipitario
di Baltasar Portell
Indice
degli autori
