Jaume Gassull
1 Puix la voluntat tots temps esta presta,
2 Moreno germa, per fer quant maneu,
3 hi cosa tant poca en conte·m meteu,
4 segons es lo sant deveu fer la festa;
5 que si fins açi he fet tal instancia
6 hi, contra tot hom, per part vostra vinch,
7 en coses maiors, de mes importancia,
8 desige mostrar vos l’amor que yo us tinch.
9 Mas, per que m’ocorren per ara prou coses
10 sobre los items que stan ben posats,
11 per que los tests vostres resten postillats,
12 no vull oblidar me de fer hi les gloses,
13 dexant al present les altres disputes,
14 ni·l com, ni perque, vos hi·l Fenollar,
15 venguts sou a dir vos axi fills de putes,
16 cascu per millor sa part defensar.
17 Ni vull yo tam poch m’esclarmen la bregua
18 sobre·l que·m dieu d’algun mal dient,
19 que tots temps fon tal lo mon hi la gent;
20 mas, parle tot hom, yo faça·l que degua.
21 Ni menys pera mi son exes passades
22 en dir me no us plau, no·n menje, ni·n vull,
23 car be sabeu vos que, moltes vegades,
24 tal diu mal de l’ase que may lo hert dull.
25 Mas, puix alguns vells vos han fet cometre
26 la causa, qu’es vostra hi d’ells l’interes,
27 hi vos ab tal pacte tambe us hi sou mes,
28 lo vostre protest deu esser d’admetre.
29 Ab pacte, empero, que sien compreses
30 qu’en tot aquest temps que·l plet durara,
31 que tots los salaris, los dans hi despeses,
32 s’esguarden a carrech d’aquell qui perdra.
33 Y axi, responent a vostres sofismes,
34 que tant confermau ab auctoritats,
35 qu’els vells deguen esser volguts hi amats,
36 yo no us dich que no, car tots son proysmes;
37 mas vos alargau aqueix parer vostre
38 en fer los millors per al procrear:
39 yo us dich que tal credo ni tal patenostre,
40 ni gens lo vull creure, ni menys atorgar.
41 Si·l vell per a ell virtut no li basta,
42 ans va de continu tostemps decahent,
43 com salvareu vos aqueix argument,
44 que sia millor guara per a casta?
45 Puix es natural raho y verdadera
46 que·l fill engendrat de pare molt vell,
47 per ser sa virtut molt debil primera,
48 primer que hun altre trau blanch lo cabell;
49 hi tots dies vem per esperiencia
50 molt gran hi molt clara, molt mes que l’espill,
51 que naix ab lo mal del pare lo fill;
52 donchs que·n voleu vos mes çerta sciencia?
53 ni qual mal pijor, que mal de vellea,
54 Qu’en ella s’enclohen la resta dels mals?
55 E, donchs, no u digau que porta ferea,
56 puix tant hi contrasten rahons naturals.
57 Y al que vos diheu edat tant madura,
58 tenint per molt verts los jovens fadrins,
59 guardau que no sien de molt luny vehins
60 los vells, per que no erreu la figura;
61 que molt gran bescomte me par que us veig rebre
62 sobre l’asaunat, madur o florit,
63 y en loch de la sal menjau vos lo pebre,
64 prenent per madur lo qu’es ja podrit.
65 Que may als setanta viu fer maravelles;
66 y axi u diu David del mon fent clamors,
67 que, d’alli havant, treballs hi dolors;
68 y aquesta es la huna maior de aquelles:
69 que molt mes les ganes, quant minua la força,
70 aumenten hi crexen tostemps en los vells,
71 car vassen lo meliç hi resta la scorça;
72 y algun, tal com vos, es l’u de aquells.
73 Y ab tot que paregua molt gran desmesura,
74 diu lo filosof que no·n som loats,
75 ni molt menys represos, ni vituperats,
76 per esser defectes comune en natura;
77 car no se nengu, pur savi que sia,
78 que pugua negar lo qu’es natural:
79 per ço vos dieu los que dien falsia,
80 si us volen reprendre ni dir que feu mal.
81 Que ans es galant hi bell exercici
82 qu’en l’anima·s causa lo grat hi l’amor,
83 hi·l cors carregat de anys hi dolor
84 no pot empachar la de fer son ofici.
85 Qui, donchs, vos dira que no es cosa bona
86 amar hi servir a dona gentil,
87 ni sab mal ni be, ni es fill de dona,
88 ni crech que james vesti·s d’amor fil.
89 Dieu mes, qu’els vells per pratica saben,
90 y mes los que tenen gentil sperit,
91 hi que, puix hoint los procuren delit,
92 no menys que los jovens en tota part caben.
93 molt gran plaer es hoir coses bones:
94 atorgue us ho yo, compare Iohan,
95 mas «d’ello con ello» huy volen les dones,
96 perque les paraules en l’ayre se·n van.
97 Car son unes armes no massa secretes,
98 de molts menestrals que son mals fayners,
99 qu’en loch de combatre se reten parlers
100 hi volen cobrir se ab exes desfetes;
101 y ab tot que y ha dones tambe ralladores
102 que han menester prou voltes adjunt,
103 per la maior part les vem balladores
104 al so de flahuta que sia d’un punt.
105 Qui, donchs, es bon musich de tale caramelles,
106 segur pot amar ausades per tot,
107 callant lo refrany hi·l descortes mot,
108 puix no menys se n’alten les jovens que velles;
109 que ’ncara que moure nos puguen envides,
110 si us senten sonar, lo so nunqua·s pert,
111 car son com les nesples que, totes podrides,
112 en elles tots temps esta·l polzim vert.
113 Pero si us conexen que vos, com astrolech,
114 ab punte hi ab hores ab elles anau,
115 tantost vos rebaten, hi corren al dau,
116 En veure·l preambol molt larch, o lo prolech.
117 Car l’exiringar no·l volen ab tralla,
118 mas sens pietat y esplendidament,
119 hi, creu me n’a mi, que no menja palla,
120 ni elles tan poch se pexen del vent.
121 Mes amen hun palm de mala fahena,
122 que setze quintars de bones rahons,
123 car dien vos prest: «Les oracions
124 dexau les per ara», hi giren la squena
125 «que ja se yo prou rondalles hi faules;
126 pera sermonar açi sou vengut,
127 que passe la nit ab vostres paraules?
128 Ay trista! dexau me, hi Deu que us ajut».
129 Hi veus aqui·l grony hi la desventura,
130 car vehen tantost del peu que us doleu;
131 hi vos, que tam poch mes fer no y podeu,
132 als dos mes d’un any la nit par que dura.
133 Y axi, ranyhinant, ab contres hi proves,
134 discorre lo temps fins que ’s de mati,
135 y, a la despedida, per rembre les noves,
136 haueu escopir per força al baci.
137 Y ab tot que y ha jovens tambe que may callen
138 puix vejen les dones que per lo belar
139 nos torben ni perden un punt del mamar,
140 ab prou bon comport comporten que rallen;
141 y en tal com aquest endreçen la pedra,
142 puix que sia destre d’esser bon choquer,
143 hi sia si·s vol mes vert que la edra,
144 que tal lo conserven, puix l’an menester.
145 Hi ve us com fortuna les coses ordena
146 y als huns hi als altres fa esser amats;
147 es ver que si troben alguns enganats,
148 car paguen al doble a molts la fahena:
149 que moltes hi a que tramen hi tixen,
150 hi no es maravella, perque totstemps fon
151 car prenen dels vells y apres repartixen,
152 hi u donen als jovens, y egualen lo mon.
153 Dieu qu’entre·ls dos y a gran diferencia:
154 que·l vell va a son pas, hi·l jove corrent;
155 no us negue yo gens aqueix incident,
156 mas non vullau fer tampoch consequentia; *
157 qu’en l’obra lo vell fara mil lobades
158 hi mes, començant los dos al egual,
159 hi·l jove tendra deu relles donades,
160 abans que començe lo vell lo jornal.
161 Car fa la fahena ab gran alegria,
162 hi porta l’aladre lauger hi de vol;
163 hi nunqua desiga que·s ponga lo sol,
164 ni menys, si es de nit, que·s faça de dia;
165 hi dexa los solchs tan nets de la broda,
166 que totes les pedres ne va replegant;
167 y al vell, del timo servint se de croça,
168 lo porten les besties tots temps roçegant.
169 Y·l vell tots temps fa fahena canssada,
170 que may per gran fam li cal metre boç,
171 y a voltes li tira lo macho gran coç,
172 si ell massa vol soptar l’agullada.
173 E si·m voleu dir que·l camp s’escaliva
174 per dar li gran pressa en lo conrrear,
175 vos dich: que la terra aquella sta viva
176 la qual lo pages may dexa folgar.
177 Que si de sembrar tostemps no es hora,
178 mester es, sovint, sens perdre y may punt,
179 cavar la, regar la y estar li damunt,
180 que lerm hi cogula ne vagen a fora.
181 Hi qui no u fa axi, al temps de les messes
182 hi pert lo cabal hi la messio,
183 per que les collites li venen revesses,
184 puix que nunca y troben complida saho.
185 Dieu, sobre·l correr, raho molt comuna,
186 car molts la rahonen, hi no u saben fer
187 que, de les carreres d’un bon cavaller,
188 molt mes que no quatre d’un altre·n val una:
189 atorgue us ho yo, y es cosa molt vera;
190 mas, no u entengau tan poch vos axi,
191 per que cascu·s penssa fer bona camera
192 puix sab be tenir se damunt un roçi.
193 Hi tal corredor no es gran maravella
194 que largua o corta la dure corrent;
195 mas, dau me recapte, que·l veja la gent
196 anar ben posat y mes en la sella,
197 hi bata les cames a temps hi mesura,
198 hi porte bon rostro, bons peus hi bon cos,
199 hi que del cavall, per mala ventura,
200 cahent d’un corcovo no·s rompa algun hos.
201 Donchs, no fagau cas del correr la larga,
202 qu’en corta camera y en loch molt estret
203 se mostra millor qui be arremet,
204 parant hi voltant, jugant be l’adarga;
205 y alli·s mostren be les cavalleries
206 retraure y empenyer, fermant los talons;
207 y aço fer no u poden los homens en dies,
208 per que ja no punchen los seus esperons.
209 Dieu que molt blanca la llet e molt dolça,
210 durant lo monyhir, de luny venir pot:
211 yo no crech que sia ni bon sorigot,
212 segons la mamella es fluxa çimolça;
213 ni may ne fareu d’aquella vos nates,
214 broçat ni quallada, per molt que façau;
215 ni per aparar tampoch a les ratea,
216 de tal llet formatge valdra may un clau.
217 Que may de moli que molga bassades
218 he vist yo loar nengun moliner,
219 qu’en temps de gran seca, al mes menester,
220 tendra prou mals anys hi prou males fades;
221 hi qui ab perpal de punta squimada
222 per fora trau l’aygua a tot son despit,
223 encara que vingua per encadufada,
224 tan terbola plegua que fa mal profit.
225 Dieu me tambe qu’els jovens difamen,
226 y·ls vells, de cortesos, que may dien res:
227 guardau per ventura no sia al reves,
228 car no se de qui huy elles se clamen;
229 que·ls vells, per mostrarse qu’encara servexen
230 hi que no·ls fa nosa la tos ni·l ruguall,
231 molt mes que los jovens del rall se plevexen,
232 tantost que nos valen de mig en avall.
233 «Per fer a la gent los naços de çera»,
234 la hu us diu, «encara puch dar hi tenir,
235 y encara poria buydar y enbotir
236 la borra en lo bast y en la paltonera».
237 Hi l’altre us dira, qu’en veure lo loure
238 lo seu falconet, tantost se debat:
239 hi, ple de filandres, si gens se vol moure
240 roman en la percha estes hi penjat.
241 Dieu que los vells les ornen hi broden
242 y tracten molt be: yo us dich que, ans mal,
243 car mes amarien vestir bon sayal,
244 que quants atavios los vells fer los poden;
245 que·ls valen les perles, brocats ni les joyes,
246 que tinguen marits capons hi no galls?
247 Mes amen dels jovens les jovens monjoyes,
248 que tots los carvoncles del mon, ni fermalls.
249 Qui sense quexals mastega tals faves,
250 crech yo, deu sentir mals anys en est mora;
251 que sien servides, yo us dich que si u son:
252 millor vida tenen les sues esclaves.
253 Que val a la jove que·l vell la s’afille?
254 Que tot quant pot fer pegat es al banch,
255 y es, quant li pot dar, per molt que l’abille,
256 Baçi d’or en que escupa la sanch.
257 Per que, quant se veu de vista y de lista
258 hi mes de conçert davant molta gent,
259 pensant que tant mal espleta·l jovent,
260 esta de continu ab l’anima trista:
261 en ma de malalt es poma assaunada
262 la dama gentil que te marit vell,
263 y en morro de porch anella daurada,
264 puix que tal boçi no fa pera ell.
265 Ni·l vell ab la jove, ni·l jove ab la vella,
266 teniu ho per cert, no poden soldar;
267 hi si en pales no·ls veu barallar,
268 tots temps en secret y a justa querella,
269 conserva semblant en tot temps perilla;
270 parell son los dos de revenedor;
271 hi tots temps estan com nau de clavilla:
272 per un «feste enlla», tantost la remor.
273 Donchs prou fan, hi massa, auzades les dones
274 d’amor proismal que amen los vells,
275 perque puguen pendre d’aquells bons consells,
276 en temps que no hoen sermons per les trones;
277 y en tantes primors voleu vos que miren,
278 tant grans hi tan primes com vos scriviu
279 que, stant ab los jovens, mil voltes sospiren,
280 hi·s tenen per viudes tenint marit viu.
281 Guardau que no s’alten d’aquexes albades:
282 ni volen tals regles loar ni seguir,
283 ni y ha ja que martre huy vulla morir,
284 ni viure en lo mon, estant hi debades.
285 Pero recordau vos que vuy les donzelles,
286 com moltes en una estan de consell,
287 son les flastomies que·s dien entre elles
288 millor: «Deu me guarde de boca de vell».
289 Planygam les ne, donchs; dolgam nos d’aquestes
290 que compren ab tanta congoxa lo creix,
291 hi viuen tots temps en molt gran perpleix,
292 per molt virtuoses que sien y onestes;
293 pero si alguna ni ha resabida,
294 y aferma que encara te osca·l seu fus,
295 digau li que u diu per esser ferida
296 de mal d’en Borrell, puix no y pot fer pus.
297 Per ço no vullau tal causa defendre,
298 ni menys proseguirla, Moreno germa:
299 que tant no u podeu daurar de safra,
300 que·l vostre parer yo·l pugua compendre;
301 car tantes dolors los tristes reporten,
302 encara que·s casen a qual se vol for,
303 que tots temps dire: primer, que comporten
304 vergonya ’ls seus ulls, que tal mal de cor.
305 Mas fas vos mil gracies en moltes maneres,
306 perque donem fi a nostre proçes
307 Com veig que us reteu ab mi tant cortes,
308 que de tan dolç past me dau les primeres;
309 y, ab tot que ix boci no crech que seria
310 en boca de ase tam poch gra de mill,
311 no vull yo que us noga vostra cortesia,
312 mas, qui bat la mata, que·s menge·l conill.
313 Soltau li, donchs, vos, lo vostre charnego
314 hi, per que millor se·n meta en la dent,
315 podeu li temprar la sua talent
316 ab qualque bevenda de casa d’Enyego.
317 Que puix per al peu es bona la malva,
318 deveu ajudar vos de tots los remeys,
319 hi no comportar que us fata yo salva,
320 ni metre novelles costumes hi leys.
321 Mas si reçelau que, stant en lo corro,
322 per esser cadell lo vostre lebrer
323 o poch atrevit hi mal remeçer,
324 que lo caçador no reste modorro,
325 per qu’entre la xara no us done grans voltes,
326 yo m’obligare de fer lo us canssar,
327 dexant li ses forçes molt trites hi moltes,
328 per que, de canssat, se dexe matar.
329 E, donchs, no tingau lo cor vos de penya;
330 mas, puix que tambe sabeu de ir al cau,
331 manjau lo conill que vos encavau,
332 puix per a rostirlo vos baste la lenya;
333 mas dau li lo lart ab oli d’olives
334 y ab sal, poch a poch, y ab bona saho,
335 hi no us guastara un pel les genives,
336 si de la salmorra li feu salpico.
337 Car no crech que us sien en res gens esquives,
338 puix no y veig yo causa, perque, ni raho,
339 ni menys tendran armes ab vos defensives,
340 per que reçeleu que us diguen de no.
341 Que ans, segons crech que son atractives,
342 faran restar moix lo vostre ariço,
343 trahent vos del fondo les fondes adives,
344 per molt que del gat vullau fer leo.
Ed. Ramon Miquel i Planas, Cançoner satírich valencià, Barcelona, Giró, 1911, p. 42.
È la risposta a Joan Moreno (cfr. 115.5) e fa parte del Proces de les olives (cfr. 60.5)
Incipitario
di Jaume Gassull
Indice
degli autori
