Jaume Gassull
1 Si moltes ne feu vos d’estes ampreses,
2 jutjant com alcadi los fets de nengu,
3 yo·m dupte que y basten los bens del comu
4 ni·ls vostres, en Sindich, als dans hi d’espeses.
5 Si per johi vostre vos sembla que sia,
6 al Batle pertany purgar tals recors,
7 o al Mustaçaf ab los Vehedors,
8 que mana y governa la peixcateria.
9 Per que, fins a huy, per nenguna via
10 puix tant per lo clero vos entrameteu
11 no se qu’en capitol pugau tenir veu,
12 ni menys empachar vos de la sagrestia.
13 Curau de la xarcia, o de la brogina,
14 tenint arreglats los vostres sargans,
15 que lo Fenollar hi yo, som germans
16 de nom hi de armes, sens os ni espina.
17 Hi no us cal ab mi armar contramina,
18 volent que retracte lo que ja tinch dit,
19 que si be mirau tot quant he yo scrit,
20 no u cal mes passar per nenguna tina;
21 car prou limitat hi prou rahonable,
22 en tot hi per tot, veureu lo proçes,
23 si ja no voleu glosar al reves,
24 segons senyalau en fer me culpable.
25 Car lo reverent roçi d’un estable
26 esta de continu rifant ab tot hom,
27 hi, vent que tractava tan mal aquell prom,
28 gens no·m paregue ser cosa loable
29 que no mi posas, per ben avenir los,
30 ans que nos gafassen los dos a cabells,
31 perque ja y corrien tals noves entre·lls,
32 que fon be mester axi departir los.
33 Hi, per que millor degues conduhir los,
34 y al menys de Moreno fes taula lo ioch,
35 entri ab la sua per que, poch a poch,
36 tirant hi mollant, pogues avenir los;
37 car si li vingues ab lo fre en la cara,
38 hi no li portas laugera la ma,
39 dient li ses plagues, com lo capella,
40 estendre seria molt mes la mascara.
41 Y axi tenim vist y es cosa molt clara,
42 que resten contents hi molt pasifichs,
43 y, axi com solien, germans hi amichs
44 que may son tomats a noves fins ara.
45 Pero puix, tirant a pedra perduda,
46 voleu de Moreno lo mal encarir,
47 vos dich: que sta ’l ioch tan prim y a medir,
48 que no se dels dos de qui es la cayguda,
49 ni qual ha mester favor ni aiuda;
50 dexar o vull yo per als miradors,
51 que si del que dit me·n fan ja clamors,
52 per massa parlar ne tinch por que no puda.
53 mas, puix m’enculpau que sols yo l’empare
54 per çert interes que porte cubert,
55 vos dich: que tot hom ho sab ja prou çert
56 qui ’n deute li tinch, car so li compare.
57 Donchs que y fare yo si es ma comare
58 hi, per departir, me so mes en mig,
59 y a mal hi a be tot hom hi afig
60 que per principal la gent me declare?
61 Tan mal tems tenim que no se que us diga,
62 si be no descrech que tots tems fon tal
63 que, mal si feu be, pigor si feu mal,
64 troba·m de continu tostems qui us peçiga.
65 Y a mes que no deu aquell se obliga
66 que penssa tapar la boca a la gent;
67 mas, puix que culpable de res yo no·m sent,
68 qui sas ligal dit sens por los desliga.
69 Pero, puix que yo per ma desventura,
70 volent lo defendre, ne reste ofes,
71 Moreno me·n resta en carrech molt mes,
72 puix tant me derogua la sua procura.
73 Mas vos exiu ara, vengut de ventura,
74 que no se qui sou ni com aveu nom,
75 y, ab nom manlevat, mostrar voleu com
76 Moreno sta huy en gran estretura,
77 car vol hi no pot, te fam hi non tasta,
78 y ab foch d’olivera si veu soccarrar,
79 y, ab l’aygua a la barba, no·l pot apagar,
80 segons sa fortuna lo y veda y contrasta.
81 Y esforça s’a metre la vela a mijasta,
82 y amayna tantost, fallint lo timo,
83 dient que per força afayta·l furo,
84 y en loch d’adobarlo tots dies lo guasta;
85 car tant rovellades te ja les ahines,
86 que ha be mester que Deu li aiut,
87 hi que pot d’uymes anar al acut,
88 que may fara pondre ell moltes gallines.
89 Pero si ell creu, ab ses medicines,
90 conforts hi solçits poder s’aiudar,
91 puix reb tal engan, dexau lo enganar,
92 que tot quant pot fer seran prou metzines;
93 hi que no y fa res si ell la vesita;
94 hi mes, puix que ’s d’aygua lo seu caragol,
95 per que quant la vinya se torna mallol,
96 lo molt procurar la molt poch aprofita;
97 hi que ab la vista aquell se delita
98 per sola conservar la fam hi talent;
99 hi tant ab ses forçes se sta combatent,
100 que sols del lepar creu vos que s’enfita.
101 Portau li, senyor, vos exa embaxada;
102 dieu lo y a ell, axi com a mi;
103 que may si de res negus penedi,
104 poreu esser vos d’aquesta vegada.
105 Que si, per tenir edat avançada,
106 voleu fer tan minue d’aquell lo flori,
107 crech yo qu’en lo pes vendra tant al fi,
108 que no us hi caldra donar gran polzada.
109 Hi si vostra boca teniu desfrenada,
110 que tant, sense tento, ixcau del cami,
111 Moreno us dara algun fre tari,
112 ab que parareu, sens gran sofrenada.
Ed. Ramon Miquel i Planas, Cançoner satírich valencià, Barcelona, Giró, 1911, p. 25.
È la risposta al Síndic del Comú dels Peixcadors (cfr. 172.2) e fa parte del Procés de les olives (cfr. 60.5)
Incipitario
di Jaume Gassull
Indice
degli autori
