Rialc
Rao 203.15
Narcís Vinyoles
1 Un qüern he legit de cobles discretes,
2 fundades en art, en seny e saber,
3 dient que los vells son mes de voler
4 que·ls jovens de barbes primals imperfetes;
5 y axi m’an mogut, per veure les bones
6 per part dels vellarts, de fer hi coment,
7 on puixen notar y apendre, les dones,
8 que stan los delits en l’esperiment.
9 Servexen amor los vells sens defectes,
10 hi no·n volen gloria, ans fugen del fum;
11 honrar a qui amen es son bon costum,
12 y en tostemps servir les, humils hi subjectes.
13 Es del philosoph doctrina vulgada
14 que val mes la fi que·l medi que y va:
15 donchs, la qui vol esser en tot ben amada,
16 serveixca lo vell, que sab lo que fa.
17 Amor ab amor se deuen respondre:
18 per ço, qui mes ama, deu ser mes amat,
19 car hun voler gran ab gran voluntat
20 se deu satisfer y egual corespondre.
21 Tant poch ama·l jove com crema la penya;
22 ans, quant s’enamora lo vell amador,
23 tant mes crema quant es menys verda lenya,
24 car jus mala capa jau bon bevedor.
25 La fi de l’amor es esser volguda
26 ensemps ab los medis dels goigs y plahers:
27 aço en los jovens es tot lo reves,
28 que, per ajudar, vos dexen cayguda;
29 soccorren molt poch al temps de fretura,
30 y, en pendre delits, ajuden molt menys.
31 Axi que la glosa del test hi lectura,
32 es l’esperiment a tots quatre senys.
33 Dexem, donchs, les parts que son y redunden
34 en sola vellea hi no ’n lo jovent;
35 vingam nos a strenyer al punt solament,
36 hon molt mes los vells que·ls jovens abunden.
37 Hi, venint primer, al fer la requesta,
38 la pinten hi broden ab pratich estil,
39 hi del desonest fan cosa honesta
40 ab art simulada hi dir molt gentil.
41 Venint a la pratiqua hi orde d’escriure,
42 d’amor flos escriuen, pintades al viu,
43 y axi lo fruyt donen, d’ivern com d’estiu,
44 ab gust que fa l’anima defunta reviure:
45 per que lo saber consent que conexen,
46 al pendre del grat, lo ver sens engan;
47 axi que per actes ingrats may lo dexen,
48 ans amen molt mes quant mes los ne fan.
49 Hi guarden se molt, amant, de offendre,
50 fent voltes per hon qui amen esta.
51 Car molt mes estimen lo que satisfa
52 a la honor d’elles, que·ls seus delits pendre.
53 Si u tracta terçer, tan granment lo paguen,
54 que·l fan, si no u era, secret natural,
55 hi, de rahons dolçes axi l’afalaguen,
56 que lo callar prenen per dot hi cabal.
57 E si, per ventura, atenyen lo cloure,
58 lo tenen secret dins l’anima clos;
59 hi, quant collir deuen lo fruyt hi les flos,
60 ho cullen rosant, sens gotes de ploure;
61 y apres de passat lo punt que delita,
62 los resta·l parlar a pendre delit,
63 hi nou sentiment apres los excita,
64 ab goig de l’objecte movent l’esperit.
65 Vingam, donchs, per orde a strenyer la causa:
66 la ley de la dona es tostemps mudar;
67 lo vell, per ser vell, la vol compotar
68 lo pes soferint ab savia pausa,
69 dient ab desfreços los mals que sab d’ella,
70 hi, si se n’enuja, desfa lo y ab art,
71 que tot lo qu’es fet hi dit descapdella,
72 mostrant qu’es en ver fundada sa part.
73 No u dich d’aquells vells que son quasi terra,
74 mas d’omens que passen la jove tendror:
75 ells son los que saben en que sta l’amor,
76 hi saben regir la pau hi la guerra;
77 car, si l’estrem jove tambe volem pendre,
78 de poch hi de massa farem arguments
79 que no·ls soltaria l’entes’ ni l’entendre,
80 ni los venidors passats ni presents.
81 Prengam, donchs, lo jove d’edat ja complida,
82 ab lo que declina, y no·l vell estrem:
83 axi, facilment, crech yo que veurem
84 a qual d’aquests dos amor mes convida,
85 y en qui mes se funda, y en qual te mes força,
86 hi qual mes lo porta pels termens deguts,
87 hi qual la te ’n l’anima, hi qual en la scorça,
88 o qual mes ne porta los esmes perduts.
89 Als jovens sols mou la vil cobejança,
90 per ser en lo medi del seu viu agent;
91 y axi, ab l’efecte d’aquell moviment,
92 lo grat hi voler estan en balança.
93 Axi que, quant mor lo foch o s’apaga,
94 fallint la materia de hon se nodreix,
95 defall lo voler, hi sana la plaga;
96 hi, quant amor tenen, ab l’acte feneix.
97 Engana·ls apres hun creure merexer
98 la mes gran hi bella que·s troba ’n lo mon;
99 engana·ls lo creure que ’nsemps quantes son
100 se moren, mostrant les un poch deconexer;
101 engana·ls l’espill mostrant los la mostra
102 d’aquella semblança d’on reben l’engan;
103 engana·ls la fragil especia nostra,
104 no vent que ses coses mes fent se desfan.
105 Un fi un efecte promou en natura
106 als bous hi als asens, als cans hi ocells:
107 axi que ’n son temps cascu de aquells
108 se mou per refer la sua factura;
109 aquest moviment no·l volen ni tenen
110 per grat ni amor del seu femeni,
111 mas, per son instint, los tals delits prenen;
112 y ensemps ab l’efecte va juncta la fi.
113 Los jovens dotats del[s] dons rahonables,
114 amant, tots segueixen cami tan fangos,
115 hi no duren pus, les sues amors,
116 de quant dura·l punt dels punts delitables;
117 tot l’altre despenen mirant si mateixos
118 quins son, hi que valen, hi que poden fer,
119 pensant que als angels son coses annexos;
120 hi tot aço crehen per test verdader.
121 No tant de la bella com de l’avisada
122 lo vell s’enamora, qu’es fort fonament,
123 y allo edificha del contentament
124 la gran fortalea d’amor entorrada.
125 Alli seu segura e inexpuchnable,
126 guardada, deffessa d’aquells enemichs
127 que porten bandera d’estol variable,
128 volent per malicia desfer murs antichs.
129 Y apres, si la troben egual hi conforme
130 als abits de l’anima hi de l’esperit,
131 de dos grats componen un grat tan unit,
132 que may per disgrat pot esser diforme;
133 ans liga tan fort, o neix hi concassa,
134 qu’es inseparable la tal unio;
135 hi puixs los subjectes son tots d’una massa,
136 l’objecte requir egual passio.
137 Y ab tal egualtat hi gran consonança
138 temprats per natura dos tals instruments,
139 adormen tan fort los cinch sentiments,
140 que sols los destempra mortal discordança:
141 car ja son extits d’umor tan umida
142 que puga ni baste a fer destenir
143 les fermes clavilles que tenen la vida,
144 sonant fins al terme del nostre morir.
145 Aquestes rahons estan tan fundades
146 hi son tan estremes del grat çensual,
147 que·l jove, negant les, es brut animal,
148 y·l vell les aprova esperimentades;
149 hi, si bo los jovens agraden hi plahen,
150 tanbe·s plau la flor, mas molt mes lo fruyt;
151 hi mes quant les fruytes son mes asaunades,
152 que·l pa mal se menga si be no sta cuyt.
153 La fruyta pansida, si per desucada,
154 no fa com la vert que muça les dents;
155 car totes les coses, ab sos compliments,
156 son tals com la fruyta qu’es ben asaunada,
157 que l’ull la desiga, y·l gust se·n desperta,
158 la boca l’achcepta, y apres se·n nodreix
159 natura menjant la; y aço ’s cosa certa:
160 d’amor mes perfeta molt mes s’apeteix.
161 Vingam, donchs, al cloure, dexant interessos
162 de vells o de jovens, prengam la raho:
163 o·l grat te corrupte la intençio,
164 o va per los llimits perfets d’aquests vessos:
165 si va pel desorde que·l jove importa,
166 lo jove plau mes que no lo vellart;
167 mas, volent al grat entrar en la porta,
168 lo vell es d’amar, que sap d’amor l’art.
169 Juhi natural amor vos exorta;
170 lo ver vos convida, e yo per ma part,
171 que vos declareu qual va via torta
172 o qual mira dreta la fi de l’esguart.
Ed. Antoni Ferrando, Narcís Vinyoles i la seua obra, València, Universitat de València, 1978.
Il testo fa parte del Proces de les olives (cfr. 60.5).
Incipitario
di Narcís Vinyoles
Indice
degli autori
