Rialc
Rao 172.2
Síndic del Comú dels Peixcadors
1 Digau, mossen Jaume Gaçull, mol afable,
2 gentill cavaller, ministre de pau:
3 que us mou que tots dies la guerra cercau
4 al tan pacifich domer venerable,
5 al qual enculpau per que vol reprendre
6 al bo d’en Moreno d’Olives menjar,
7 per quant ab genives no pot mastegar,
8 ni fer que d’aquelles nos veia ofendre?
9 Ab gran raho, donchs, aquell vull defendre,
10 e jutge molt just que los seus cinch sous
11 pagar vos deveu en bells reals nous,
12 volent contra dret tals bregues amprendre.
13 pero yo us avis: ab obres tan fictes,
14 penssant vos senyar a vos traheu l’ull,
15 si no u retractau vos, digne Gaçull,
16 mostrant del Fenoll ser bons los edictes.
17 Per places, carrers, en molt grans conflictes,
18 ab vostre parlar l’aveu mal tractat,
19 per ell, en ses cobles, haver consellat
20 al vell, que tant mostra les forçes aflictes;
21 hi vos lo feu jove ab barba florida,
22 asit hi molt hert e tot desenbolt,
23 dient que, tan vell ruhat hi ja tolt
24 en temple de Venus, que fine sa vida.
25 V en tan gran estrem haveu favorida
26 la part de aquell, que·l feu reverdir,
27 y ab sos setant’anys amors vol servir,
28 ab dona que avi o pare lo crida.
29 Mas ja miren çegos les vostres capvives,
30 hi·ls pechs no ignoren la causa per que
31 varau al Moreno, mostrant bona fe,
32 del qual son les carns mes mortes que vives.
33 Car vos les menjau aquexes olives,
34 y ell, l’almarerer, ab gran passio
35 açota·l roçi, menant lo rotlo,
36 trahent ab laçot d’aquell les adives;
37 hi puia ab treball aquella gran biga
38 que arem les olives dolç oli brollant,
39 y aquell lo solatge va sols replegant,
40 hi vos lo mes pur meteu en botiga.
41 Hi vos les menjau ab goig sens fatiga,
42 y axi feu la tala y aquell pagal clam;
43 hi vos sou ja fart quant ell mor de fam,
44 hi feu que d’aquell lo mon tot se riga.
45 Donchs, no es maravella si feu la part sua
46 e tant l’empenyeu en semblants amors
47 jutjant avengudes les sues errors;
48 y ell pensa tenir un gat per la cua.
49 O, bon cavaller, sens taca ni rua,
50 de viudes, pobils, valent defensor!
51 D’aquestes olives fruhiu la licor,
52 hi·l trist de Johan en tems de fret sua.
53 Yo·m dupte que may guanyeu vos salari,
54 per molt que refer vullau vostre ioch;
55 Johan pren la vista, hi vos lo dolç toch,
56 gustant les olives, y aquell lo agari.
57 Donchs, si·l capella ha dit al notari
58 que may lo pinyol d’olives lo toch,
59 ni del caragol que no·n faça stoch,
60 ha fet lo que deu, usant de vicari.
61 Hi vos, cavaller astut hi cossari,
62 que ficte li dau escach per lo roch,
63 penssau, al discret de fer lo badoch,
64 si us fa tan culpable com dir li falsari.
Ed. Ramon Miquel i Planas, Cançoner satírich valencià, Barcelona, Giró, 1911, p. 22.
È la replica a Jaume Gassull (cfr. 74.10) e fa parte del Procés de les olives (cfr. 60.5).
Incipitario del Síndic del Comú dels Peixcadors
Indice degli autori